Arxiu del mes: desembre 2014

Aquestes festes, demana tu també LinkedIn en català!

dimarts , 23/12/2014

Linkedincatala

LinkedIn és una xarxa social orientada als negocis que es presenta com la més gran del món en el seu àmbit. Al juny de 2013, comptava amb 300 milions d’usuaris en més de 200 països. A casa nostra, cada vegada té més seguidors que l’aprofiten per maximitzar els seus contactes professionals. Tot i així, a diferència de xarxes socials tan populars com Facebook, Twitter o Google+, LinkedIn encara no disposa d’una versió en llengua catalana.

Actualment LinkedIn permet als usuaris navegar-hi en 22 llengües i tenir-hi el currículum en una quarantena d’idiomes, però ni a un lloc ni a l’altre el català es compta entre els idiomes disponibles. En la mesura que aquesta xarxa social professional segueix consolidant-se , el català es veu invisibilitzat del mercat laboral. Però, no només hi perd la nostra llengua, també la companyia, atès que les empreses que hi volen fer processos de selecció no poden filtrar els candidats segons els seus coneixements de català. En resum, ara mateix, els 10 milions de parlants de català som invisibles en la comunitat professional més gran del món.

Per acabar amb aquesta situació, la Plataforma per la Llengua s’ha adherit a la campanya Linkedincatalan, impulsada per la Fundació Punt.cat, que demana a LinkedIn que incorpori la nostra llengua a la interfície i al currículum, i que convida als ciutadans a sumar-se a la demanda signant una petició i afegint-se al grup intern Linkedincatalan.

Però, realment estem demanant quelcom extraordinari a LinkedIn amb relació a la nostra llengua? Doncs, no, el català compta amb uns 10 milions de parlants repartits en quatre estats: Espanya, França, Andorra i Itàlia, i se situa a la 14a posició en el rànquing de llengües més parlades de la Unió Europea. Actualment, llengües amb un nombre similar de parlants, com el grec, el suec, el txec, o llengües amb menys parlants com el finès, l’albanès, l’armeni, l’eslovac, el danès o el noruec, ja són idiomes de ple dret a LinkedIn. A més, la nostra llengua té un notable arrelament en l’àmbit laboral –el 70% dels treballadors de Catalunya l’utilitza a la feina i el 75% de les empreses el tenen en compte als currículums–  i és predominant en l’àmbit educatiu. Per tant, per què no també LinkedIn en llengua catalana?

Malauradament, als catalanoparlants sempre ens cal lluitar per aconseguir els mateixos drets que tenen els parlants de llengües amb una demografia similar. Tot i així, us animem a no defallir i a participar activament a la campanya Linkedincatalan, només amb l’esforç de tots i totes aconseguirem que el català ocupi el lloc que li correspon.

P.D: el nostre #desig21anys de la Plataforma per la Llengua és que el català sigui un idioma plenament normalitzat a les noves tecnologies, les xarxes socials i en el món socioeconòmic i laboral, i que no calguin més campanyes per reivindicar els nostres drets com a parlants d’una llengua mitjana d’Europa.

Eloi Torrents, tècnic de l’Àrea d’Empresa de la Plataforma per la Llengua

Quan el got, te’l venen amb un forat

dimecres, 17/12/2014

Logo4

Regularment, tenim la necessitat de fer balanç de la situació de la llengua catalana en els nostres territoris. L’exercici, que en alguns casos podria ser profitós i fins i tot higiènic, sovint se’ns transforma en una font d’insatisfacció evident. És a dir, per una banda, no podem obviar que mai tanta gent ens deia que sabia i podia parlar en català; però de l’altra, encara constatem que l’ús és restringit i que es cronifiquen algunes pautes d’abandonament davant dels interlocutors que encara l’usen, diguem-ne, espontàniament. Sigui com sigui, acabem anant a petar a un debat molt marcat per les emocions i per la trajectòria —i orígens lingüístics— de cadascú.  Sempre hi ha qui té la sensació que el got és mig ple i d’altres que és mig buit.

Després d’aquests, aproximadament, 35 anys d’impuls de la llengua en el marc de la segona restauració borbònica que va suposar això que, poc o molt, entenem per Transició, comencem a notar els efectes de l’entabanada que ens han fet i el got, aquest got al qual la gent s’esforça a veure-li propietats,  resulta que el que té , principalment, són defectes. Ras i curt, ens van enganyar, hem avalat un model lingüístic totalment discriminatori amb els nostres drets lingüístics. Ens hem esforçat per fer rendible i viable socialment un model basat en una trampa originària, i això ens ha dut a una situació difícil de gestionar. En definitiva, el got, el podem anar omplint tant com vulguem però, pel forat, seguirà rajant.

No és responsabilitat de les ONG, com ara la Plataforma per la Llengua, canviar o modificar les lleis, però sí que ho és sensibilitzar i apoderar les persones davant de les situacions injustes. La situació de la llengua catalana és tremendament injusta. Cal que ho denunciem i que a la vegada facilitem la posada en circulació d’altres models molts més sostenibles i solidaris. Al cap i a la fi, es tracta d’adquirir un got nou, entre tots.

Marc Biosca, tècnic de l’Àrea d’Acollida de la Plataforma per la Llengua.

El castellà no és una llengua espanyola; ni tan sols és la llengua de Castella

dimarts , 9/12/2014

Constitucion_de_1978 copiaLa Constitució és un dels candidats a #enemicdelcatalà 2014.

Aparentment algú pot veure’s desconcertat amb aquesta sentència, però ara com ara és una certesa públicament i jurídica reconeguda. Dic “ara com ara”, perquè abans les coses no eren pas així. Abans sí que se li reconeixia aquest caràcter. L’any 1978 la Constitució espanyola reconeixia a l’article 3.1 que el castellà era una llengua espanyola i a més llengua oficial d’Estat. També reconeixia a l’article 3.2 que hi havia altres llengües espanyoles (se suposa que el basc, el català, l’occità, el gallec… tot i que no les anomena). Aquest terme de llengües espanyoles, que indica un caràcter històric i originari relacionat amb el territori espanyol, és el que en la majoria de constitucions anomenen llengües nacionals (des de Finlàndia, Suïssa, Irlanda, Liechtenstein fins a Bolívia o Malta entre d’altres).

No sempre les llengües nacionals són oficials. Hi ha llengües oficials que no són pròpies, no són nacionals, com el castellà a Bolívia o l’anglès a Malta. Aquest caràcter patrimonial, les llengües espanyoles, va passar-se a anomenar llengües pròpies en molts estatuts d’autonomia, tot començant pel de Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears, per referir-se a la llengua espanyola pròpia de cada lloc. Aquest caràcter històric i originari també hi és per al castellà en els estatuts d’autonomia de Castella i Lleó (article 5) o de la Rioja (article 8).

Però això ha canviat. Darrerament bona part del discurs polític espanyol, i també la jurisprudència, fins i tot del Tribunal Constitucional, reconeixen que el castellà no és llengua d’Espanya, que no hi té un caràcter propi ni històric, talment, com l’anglès a Malta o el francès al Congo. Seria doncs totalment al·lòctona a l’entorn espanyol. S’han institucionalitzat frases com “Aquelles comunitats autònomes amb llengua pròpia” o “El castellà i les llengües pròpies”, bo i reconeixent que a Espanya hi ha comunitats que no tenen llengua pròpia i per tant la que tenen és “importada” d’alguna altra banda. En aquests casos la llengua reconeguda com a no-pròpia és el castellà. No voldria posar exemples, perquè són constants, però en posaré un, justament per demostrar que no és només el PP i certs tribunals qui tracten així la llengua castellana. La declaració de Granada del PSOE, que és la base per a una reforma constitucional, reconeix en el punt 25.1 «la existencia de lenguas propias en ciertos territorios», de manera que admet que hi ha territoris que no tenen llengua pròpia, i pel context s’interpreta que són els d’aparentment llengua pròpia castellana; llengua per tant d’”importació”, no espanyola.

Cal fer oficial una llengua que ni tan sols és espanyola, per tant pròpia d’alguna part d’Espanya? Quin criteri s’ha pres per fer-la oficial, doncs? És fruit d’un procés colonial, com ho és el castellà a Bolívia o el francès i l’anglès al Camerun? De fet, segons la jurisprudència recent, potser ni tan sols el castellà és oficial en alguns territoris d’Espanya. Aquest fet ve d’un nou ús del terme llengua cooficial molt estès darrerament. És prou sabut que una llengua cooficial és el mateix que una llengua oficial amb la peculiaritat que el primer terme ens indica que a part d’aquesta n’hi ha una altra també igualment oficial que comparteixen territori. Per descomptat el terme llengua cooficial no surt en cap estatut ni constitució espanyola atès que no té sentit si ja s’anomenen totes les llengües que són oficials. A primer cop d’ull el castellà és l’única llengua oficial en algunes regions (en podríem dir “monooficial”) i cooficial en d’altres (atès que no és l’única oficial). Però darrerament sembla que tampoc no és ben bé així…

Estan sorgint molts textos polítics i jurídics que parlen del castellà i les llengües cooficials, de manera separada, com si el castellà no fos oficial al costat d’una altra llengua enlloc, sinó que on és oficial sempre té caràcter “monooficial”. Per exemple; el web de la casa reial espanyola té 3 opcions lingüístiques per escollir: Castellano, English i Lenguas cooficiales. Sembla una mica inútil perquè hauria estat més fàcil posar tots els noms de les llengües com a opció. Però, més enllà d’aquest marc estilístic poc comprensible, se suposa que si cliquem dins de Lenguas cooficiales sortiran totes les llengües que, atesos els estatuts respectius, comparteixen oficialitat en algun territori espanyol; és a dir el català/valencià, el basc, el gallec i altra vegada el castellà. I ca! El castellà no hi és (sí que hi és el valencià separat del català). Això ens indica que on el català és oficial, atès que és llengua cooficial, també ho serà una altra llengua però que aquesta no pot ser el castellà, perquè segons aquest web, com en molts d’altres documents, el castellà no es reconeix com a cooficial enlloc. Conclusió: segons la casa reial espanyola, el castellà no és cooficial a Catalunya, per tant no és oficial tal com estableix l’Estatut català. Així, hem d’entendre que si el català és cooficial ho és amb l’occità, l’altra llengua reconeguda oficial. Pobre castellà, ni llengua espanyola ni oficial! Com es desvirtuen darrerament les constitucions!

Bernat Gasull, cap de l’Àrea d’Empresa i Administracions de la Plataforma per la Llengua

Petites accions, grans projectes

dimecres, 3/12/2014

festa-joc-blogAra

S’apropen un cop més les festes de Nadal i, amb elles, la fi de l’any 2014, un any ple d’esdeveniments importants al món i, molt especialment, al nostre país. I si bé és cert que tots nosaltres, d’una manera o d’una altra, ens n’hem sentit plenament partícips, després hem retornat a casa nostra i hem continuat amb el que fem cada dia: treballant, estudiant, anant a comprar, sortint amb els amics, la família…

Sense voler treure importància als moments històrics que vivim, el que sosté realment un país, el que li dóna la força per avançar, és aquest dia a dia de les persones, anònimes o conegudes. I com que de la crònica dels grans fets ja hi ha molta gent que se n’ocupa, m’agradaria aturar-me a fer una petita reflexió sobre aquests nostres actes quotidians.

Quan anem al supermercat, encara avui, trobem que la major part dels aliments que comprem estan etiquetats en castellà o en altres llengües diferents del català. En part és així perquè els consumidors catalans, fins ara, no hem donat importància a aquest fet. Hem de ser conscients que aquest fet contravé el vigent Codi del consum de Catalunya i afecta greument els nostres drets com a catalanoparlants. I no solament parlem dels aliments: enguany els Reis només trobaran un 8% de les joguines en català per als nostres infants.

El percentatge d’atenció en català de molts comerços ha baixat, en part per la presència de persones d’altres cultures que no coneixen la nostra llengua. I nosaltres, en lloc d’explicar-los que aquí parlem un idioma mil·lenari, lluny de fer-los sentir acollits, sovint triem parlar-los en castellà. Amb una sola acció, doncs, fem invisible el català i convertim els nouvinguts en estrangers perpetus, allunyats de la realitat del nostre país.

Al cinema, les poques pel·lícules que trobem en català són en horaris inconvenients o en cinemes allunyats dels circuits més habituals; el subtitulat en català és pràcticament inexistent. Un dels arguments que fan servir les distribuïdores i les sales d’exhibició és que en català baixaria el ja minvat nombre d’espectadors. Com han arribat a aquesta conclusió, si el català és una llengua compresa pel 95% de la població de Catalunya? Potser perquè quan anem al cinema no donem importància a aquest fet…

Ara que comença el 2015, la Plataforma per la Llengua té un sol desig per al nou any: que el català esdevingui la llengua comuna i compartida de tots els catalans. Però això no ho podem fer sols; ens cal que tothom, en cadascuna d’aquestes petites accions quotidianes, ens fem aquest ferm propòsit. Recordem amb orgull les grans accions dutes a terme aquest any: les manifestacions, les votacions… però no oblidem que el dia a dia és el que fa sòlids els projectes, el que els dóna la raó de ser.

Mireia Plana i Franch

Membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català.