Arxiu del mes: gener 2015

El català a l’ONU

dimarts , 27/01/2015

Representants de l'ELEN al Palais des Nations de l'ONU-001Delegació de l’ELEN a Ginebra, 21 de gener de 2015.

Darrerament estem comprovant com cada vegada és més necessari per a Catalunya ser presents a nivell internacional. Pel que fa al català, és clau poder promoure la nostra realitat de llengua mitjana europea, però també exposar les desigualtats, les mancances o injustícies a instàncies europees o globals, el que es coneix com a internacionalització.

Amb aquest propòsit, la Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i A Mesa pola Normalización Lingüística van formar la delegació d’entitats de l’European Language Equality Network (ELEN) que el dia 21 de gener va participar al Palais des Nations de l’ONU, a Ginebra, a la 21a sessió Universal Periodic Review. En aquesta sessió s’avaluava l’Estat espanyol en qüestions relatives als drets humans. El Regne Unit, Macedònia i Sierra Leone eren els estats que feien les preguntes a l’Estat espanyol, amb la intervenció posterior d’altres estats.

En el marc d’aquesta sessió, la Plataforma per la Llengua va presentar The Catalan Case, un informe elaborat per l’entitat en què s’analitzen quaranta casos greus de discriminació lingüística a l’Estat espanyol, així com la legislació en matèria de drets lingüístics. Aquest informe també es va presentar ara fa un any al Parlament Europeu i, amb la presentació d’aquest gener a l’ONU, des de la Plataforma per la Llengua continuem amb la tasca d’internacionalitzar la situació de la llengua catalana i exposar les mancances que es pateixen en termes de drets lingüístics.

 Rosa Marco, membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua.

Un reconeixement merescut

dimarts , 20/01/2015

Plataforma_Campanya PMG_Flyer_Instangram Finalistes_Generic

Aquest és un país de persones extraordinàries. Així, en contextos no sempre senzills, i sovint ben complexos, la llengua i la cultura catalanes han anat fent passos endavant i disposen avui d’unes potencialitats envejables, fruit de la tenacitat, la imaginació i el compromís.

En aquest camí, hi ha individualitats que destaquen, hi ha gent que s’associa per cooperar i tirar endavant projectes d’envergadura i, també, trobem emprenedors, amants de la feina ben feta, que tenen en els valors un element irrenunciable.

Per tal de poder-los agrair el seu caràcter d’exemple, i per recordar un dels pilars de la modernització del discurs a favor de la llengua catalana, la Plataforma per la Llengua va instaurar l’any passat el Premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en la defensa de la llengua catalana.  Ara fa un any, l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, l’activista d’Elx Joan-Carles Martí i la Viquipèdia en català eren els protagonistes de la primera edició del guardó

En aquesta segona edició, dels més de 148 candidats presentats per més de 400 persones, els 3 finalistes han estat Albert Jané, Escola Valenciana i les cerveses Moritz.

I no són noms qualssevol. Albert Jané ha estat un nom crucial en la dinamització de la literatura infantil i juvenil a través de Cavall Fort, revista de què va ser redactor (1963-1979)  i després director (1979-1997). Escola Valenciana és una entitat cabdal per entendre les noves esperances que sorgeixen del País Valencià, per totes les actuacions que han anat fent a favor d’una educació valenciana i de qualitat. Moritz, per la seva banda, és la demostració que l’ús normal de la llengua catalana en l’àmbit socioeconòmic és d’una banda possible, i d’altra banda positiu i beneficiós per a les empreses i per als consumidors.

El jurat –format per Jaume Cabré, Carles Torner, Bernat Joan, Rosa Serrano, Jordi Manent, Bernat Gasull i presidit per Òscar Escuder– va tenir clar, en la reunió de deliberació, que elements com la trajectòria, la capacitat de mobilització i la projecció han estat clau per a la vitalitat de la llengua catalana.

El proper 12 de febrer, al CCCB, serà un bon moment per reconèixer la seva contribució a fer del català la llengua comuna i de cohesió social.

Francesc Marco, membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català. 

En Wert insisteix, Catalunya esquiva

dijous, 15/01/2015

capcaleraSomEscola

La situació actual, pel que fa a l’ensenyament a Catalunya, és insostenible. En un tema tan essencial i tan delicat com la formació dels infants i la joventut no podem anar a remolc de la Llei Wert que, implacable, pretén avançar en la seva aplicació.

Sabem que la complexitat de la formació requereix d’acords i d’il·lusió compartida per tots els agents educatius que han de treballar, units, amb l’objectiu prioritari d’aconseguir que l’alumnat pugui donar el millor de si mateix. És imprescindible treballar per aquest objectiu perquè ens hi juguem el futur del nostre alumnat i del país.

Ara li ha tocat l’hora a la formació professional. Des de Plataforma per la Llengua hem insistit a denunciar la LOMQE i la seva aplicació a Catalunya, hem qualificat l’esmentada Llei com a centralitzadora, polititzada al màxim, intervencionista, retrògrada i segregadora. Doncs bé, el tractament que la LOMQE fa de la formació professional és la mostra clara del seu esperit segregador. La LOMQE preveu separar, prematurament, els joves entre bons i dolents.  Els estudiants que progressen adequadament durant l’ESO els preparem perquè puguin continuar els seus estudis de batxillerat, i aquells que no ho fan, els enviem a formació professional, on trobem per aquesta raó nois i noies amb un desinterès total per qualsevol estudi pràctic o teòric, joves amb alguna dificultat especial i nois i noies que tenen molt clar que volen exercir una professió i que han triat uns estudis lligats a la pràctica perquè així ho han decidit i no perquè els faltin capacitats per dedicar-se a uns estudis més teòrics.

Com a resposta a aquesta situació, el Departament d’Ensenyament ja està dissenyant mesures per esquivar els efectes que l’aplicació d’aquesta part de la Llei Wert pugui tenir a Catalunya i, alhora, el Col·legi de Pedagogs critica la proposta de dos itineraris a quart d’ESO, la doble titulació, la distribució del pes de les assignatures i el fet que el català no sigui considerada matèria troncal i, en canvi,  la religió i la seva alternativa de valors ètics siguin matèries obligatòries.

Jo crec que el problema rau en el fet que el Departament d’Ensenyament hagi d’arbitrar mesures per «esquivar» una llei que ens ve imposada per l’Estat. El Departament ha de fer complir la nostra Llei, la LEC, aprovada pel Parlament de Catalunya amb ampli consens, sense imposicions, amb tranquil·litat pedagògica i amb rigor.

Ja fa tres cents anys que patim atacs a l’escola catalana des del govern central. Malgrat l’asseveració reial que el català mai no ha estat imposat, ja des de l’any 1715 es va prohibir escriure i parlar en català a l’escola.

L’objectiu de l’any 1715 era el mateix d’en Wert avui dia. Ell no s’està pas de dir-ho: “españolizar a los niños catalanes”. Per servir aquest objectiu, tot s’hi val. També la segregació entre bons estudiants i estudiants que no segueixen progressant adequadament, en un període que no és oportú pedagògicament. La pedagogia subordinada a la política.

Volem que, a les nostres escoles, regeixin les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, volem consens entre la política, els docents i les famílies per aconseguir l’èxit en el nostre sistema educatiu. Volem una escola lliure per a un país lliure.

Teresa Casals, responsable de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua