Arxiu del mes: febrer 2015

Sobre la proposta de model lingüístic a la constitució catalana

dimarts , 24/02/2015

Voldria fer unes reflexions sobre alguns dels termes emprats en les recents propostes per a una futura constitució catalana i particularment de l’article 4 d’unanovaconstitucio.cat presentada a final de gener a l’Ateneu Barcelonès.presentacioconstitucio

Al punt 4.1 es fa servir el terme «llengua pròpia» per al català. Tot i que evidentment el català té aquest caràcter històric i patrimonial, cal recordar que aquest terme és exclusiu d’alguns estatuts d’autonomia espanyols. En aquests casos normalment es fa servir el terme «llengua nacional» per a la mateixa funció, o bé llengua del territori en qüestió (en aquest cas «llengua de Catalunya»). «Llengua nacional» no es va poder fer servir en l’actual estatut ateses les restriccions molt particulars d’Espanya (no pas com passa a Irlanda, Suïssa, Finlàndia, Malta, Liechtenstein, Bolívia o tantes constitucions que el fan servir). En el nou model cal recordar que no hi haurà restriccions de cap mena i som lliures d’utilitzar la terminologia que es consideri, fins i tot la dels estats més avançats en la matèria.

Al punt 4.2. es defineix el castellà com a «llengua cooficial». Que en tinguem constància aquest terme tampoc no es fa servir en cap constitució del món (tampoc a l’espanyola). Tal com defineix el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, cooficial és «que comparteix l’oficialitat, amb igualtat de circumstàncies legals; s’aplica especialment a llengües en un mateix territori». El terme cooficial en lloc d’oficial només es fa servir quan no volem anomenar les altres llengües que són igualment oficials. Si diem que el castellà és cooficial, estem dient que és plenament oficial però que hi ha una altra llengua que, com a mínim, és igualment oficial en el territori en qüestió. Atès que una constitució ha d’anomenar totes les llengües que són oficials, potser no és gaire adient fer ús d’aquest terme, només usat quan obviem la resta de les llengües oficials. En alguns casos, com Eslovènia, Espanya o Montenegro, es parla de «llengües també oficials», que seria una bona alternativa, tanmateix es fa servir perquè volem dir que no és oficial a tot el territori com ho és una altra llengua;  només en una part. De fet en el nostre entorn no hi ha casos d’estats amb oficialitat compartida al mateix nivell per a tot el territori. Els països amb multilingüisme oficial d’estat com Suïssa, Finlàndia o Bèlgica tenen especificacions diverses d’oficialitat per territoris, amb sempre zones oficialment monolingües. Malta o Luxemburg tenen més d’una llengua oficial segons diversos aspectes de funcionament de l’Estat, però no pas cooficialitat per a tot. Fins i tot Irlanda es troba a mig camí de tots dos models i la mateixa constitució permet el monolingüisme oficial per territori. A Europa, potser el més proper i pràcticament únic amb oficialitat compartida per a tot el territori és Bielorússia.

Al punt 4.3 es defineix l’aranès com a llengua pròpia de la Vall d’Aran i que és oficial juntament amb el català (suposem que es dedueix que el castellà, atès que és llengua oficial de Catalunya pel punt 4.2, també seria oficial a l’Aran). Això significa dues coses. Primer: que s’admet la segregació lingüística i allí on l’actual estatut havia reconegut la llengua de l’Aran com a occità, anomenada aranès a l’Aran, aquí es reconeix l’aranès com a llengua independent. Segon: allò que es demanava tradicionalment per a Catalunya respecte a Espanya, que tinguéssim competències plenes en llengua i no se’ns imposés un o altre règim lingüístic, es reprodueix a ‘l’espanyola’ a l’Aran, on es neguen aquestes competències i s’obliga tant el català com, se suposa, el castellà, ja des de la constitució.

Això són comentaris sobre el redactat. Altra cosa seria la proposta alternativa de model que es podria plantejar. Però, això, ja són figues d’un altre paner.

Bernat Gasull

Cap de l’Àrea d’Empresa i Administracions de la Plataforma per la Llengua

L’empremta d’en Martí té forma de premi

dimarts , 17/02/2015

II Premi Marti Gasull - 12Acte d’entrega del II Premi Martí Gasull i Roig a Vicent Moreno d’Escola Valenciana, 12 de febrer de 2015.

El passat dia 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de la capital l’acte de lliurament de la segona edició dels premis Martí Gasull i Roig.

Novament vam tenir-hi tres finalistes excepcionals, que ens van demostrar que, malgrat tots els obstacles, la nostra llengua malda per fer-se un lloc en l’escenari mundial amb un nivell de qualitat i una naturalitat increïbles. D’una banda, tenim l’honor i l’orgull de comptar amb un gramàtic i professor de la qualitat humana i professional de l’Albert Jané, ànima de la revista Cavall Fort, gràcies a la qual diverses generacions de catalans hem après a llegir en la nostra llengua i a riure amb ganes amb en Benet Tallaferro, en Sergi Grapes, l’Ot el Bruixot i tants d’altres. D’una altra banda, el teixit empresarial català, compromès amb el país i exigent amb els productes i les marques, quedava ben representat amb l’empresa Moritz, que no solament permet que tinguem al nostre abast una cervesa de qualitat etiquetada en català, sinó que aposta plenament per la cultura amb l’organització de concerts i altres esdeveniments. I finalment, la valentia, tossuderia i professionalitat dels mestres d’Escola Valenciana ens recorden que el català no solament es guanya i es defensa a Catalunya, i que ens cal l’esforç de totes les terres de parla catalana per assolir l’objectiu que ens va fixar Salvador Espriu, que no és altre que salvar els mots.

El premi, però, havia de recaure només en un, i finalment va ser Escola Valenciana qui va rebre el guardó, elaborat pel magnífic orfebre Joaquim Capdevila, i els 3.000 euros cedits per la Diputació de Barcelona que de ben segur seran molt ben emprats pels nostres mestres valencians.

L’acte, ideat i preparat amb senzillesa i gust exquisit per l’equip de Benecé amb Xavier Atance al capdavant, va comptar amb la presència de dos presentadors d’excepció: Roger de Gràcia i Amàlia Garrigós, una de les veus del malaguanyat Canal 9. La música i les lletres delicades i intimistes de Joan Dausà van posar-hi el toc final.

Martí Gasull, fundador de la Plataforma per la Llengua, va deixar una empremta molt profunda entre tots els que vam tenir la sort de conèixer-lo. I la millor manera d’homenatjar-lo és, sens dubte, ser generosos. El premi Martí Gasull representa el reconeixement a totes les persones i entitats que, amb la seva feina diària, senzilla i sovint silenciosa, aconsegueixen que la nostra llengua continuï ferma entre nosaltres, que la nostra cultura sigui una realitat viva. Va per tu, Martí… i per tots nosaltres!

Mireia Plana i Franch, membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

La pregunta. Narració inspirada en un fet verídic

dimarts , 10/02/2015

cartareis

– Pare, els Reis parlen català?

La pregunta va caure sobre la tranquil·litat de la migdiada com un meló caigut damunt dels fulls oberts del diari que reposava sobre els meus genolls.

– Pare, els Reis parlen català? va repetir en Miquel amb la mirada de qui espera la resposta que salvarà el destí de la humanitat.

Feia dies que el veia moix, capficat en si mateix, com donant voltes a una qüestió d´importància cabdal, com immers a la recerca de la solució definitiva al problema de la quadratura del cercle.

Me´l vaig mirar intentant esbrinar quina profunda veritat amagava l’aparent innocència d´aquella pregunta.

D´ençà de la tornada al col·legi després de les festes de Nadal, semblava que els seus jocs esdevenien processos analítics del per què de les raons de les joguines que havia rebut. Semblava més interessat a esbrinar l´origen causal de com li arribaren els regals, que el goig lúdic del seu entreteniment.

No me n‘havia adonat, d´aquell canvi, fins que la pregunta va interrompre la somnolència de les hores posteriors a un bon dinar de diumenge.

– Pare, els Reis parlen català?, va repetir per tercera vegada, mostrant una certa impaciència que apuntava un inici de decepció en anar comprovant que potser el seu pare no ho sabia tot.

Aterrit per la por de perdre la confiança que el meu fill tenia en la meva suposada saviesa, em vaig enfrontar a la fondària dels seus ulls que de forma inquisitiva buscaven la meva mirada.

Intentant guanyar temps per trobar una resposta que fos prou coherent per no evidenciar la meva ignorància, vaig contraofertar una pregunta:

-“Què et fa suposar que els Reis no saben català?”

Era evident que alguna cosa el preocupava mes enllà de la simple curiositat.

-“Si saben català, per què el pare de l´Antonio li va fer tornar el paper de carta que ens van donar al col·legi per escriure als Reis? Li va dir que els reis no entendrien el que estava escrit, ja que no sabien el català”.

A l´escola els havien donat, proporcionat per la Plataforma per la llengua, un full pautat als Reis, perquè hi escrivissin la carta amb els seus desitjos. Al final, com a última petició, estava escrit: “…i poder jugar en català.”

Tenia referències d´aquesta família. Em constava que s´oposaven obertament a la immersió lingüística dins l´escola pública.

Vaig entendre els interrogants d’en Miquel i va començar a créixer la meva preocupació.

Joan Mundó, membre de la comissió de joguines de la Plataforma per la Llengua.

Rastres de sàndal: cinema català en català i fet per dones

dimarts , 3/02/2015

rastressandal

Em fa especial il·lusió que Rastres de sàndal hagi guanyat el Gaudí a la millor pel·lícula. Un film dirigit per una dona, Maria Ripoll, i on bona part de l’equip tècnic, artístic i administratiu és també del sexe femení. Rastres de sàndal contrasta amb la desigualtat de sexes vigent encara en el sector del cinema.

Però no és l’única desigualtat del cinema actual. El cinema català en català és encara molt escàs i, fins i tot, ha disminuït. Així, en els darrers anys han anat baixant les versions originals en català: de 51 pel·lícules el 2009 a 31 pel·lícules el 2013 (IDESCAT, 2015). Així, s’ha passat d’un 37,5% de les pel·lícules catalanes en versió original en català a un 25,6% de pel·lícules catalanes en versió original en català.

Des de la Plataforma per la Llengua vam  ajudar que l’actor principal de Rastres de sàndal,  Naby Dakhly, aprengués català. És francès, d’ascendència algeriana i viu a Londres. Per fer el seu personatge havia  d’aprendre el català en dos mesos. Ho va fer a través del programa de Voluntariat per la Llengua: va ser la parella lingüística d’en Naqash Javed, un jove d’origen pakistanès que fa vuit anys que és a Catalunya. Dies abans del rodatge van fer tots dos un intensiu pels carrers del Raval i una immersió lingüística molt positiva que va donar molt bons fruits. Els que encara no l’heu vista no us la podeu perdre!

Els Premis Gaudí, que atorga l’Acadèmia del Cinema Català, han aconseguit amb aquesta setena edició una consolidació molt clara. Ara cal que el català s’utilitzi més en les produccions pròpies i en el sector cinematogràfic en general. Així aconseguirem uns Premis Gaudí amb més pel·lícules en català.

M’agradaria acabar recuperant una de les preguntes de l’entrevista que li vam fer al Naby Dakhly sobre el català.

El teu personatge a la pel·lícula viu al Raval i parla en català. És qui ha de guiar l’Aina Clotet perquè conegui els seus orígens. Creus que el català pot ser una llengua d’acollida, una llengua integradora?

Sí, crec que és molt important que la gent que vingui a viure aquí aprengui la llengua. Quan parlo de la meva experiència puc dir que la gent m’ha acceptat molt ràpidament, i diria que, entre d’altres coses, és perquè vaig fer un esforç per aprendre català.

Quan arribes a un lloc és molt important que coneguis la cultura i les persones. És una pena si no en saps res i no et barreges amb la gent. Es pot dir que has viscut a un lloc perquè n’has après la llengua, perquè n’has conegut la cultura. I, precisament, la llengua és la primera etapa per conèixer la cultura. A mi el català em va servir per parlar amb la gent, per llegir novel·les importants o per veure pel·lícules.

Si voleu recuperar l’entrevista sencera podeu clicar en aquest enllaç :

http://www.plataforma-llengua.cat/entrevista-a-naby-dakhly-de-rastres-de-sandal/

Eulàlia Buch, cap de l’Àrea d’Acollida de la Plataforma per la Llengua.