Arxiu del mes: març 2015

Quilòmetres de Franja

dilluns, 23/03/2015

Plataforma_Campanya LAPAO_Flyer_Flyer-FB_mapa

 

La Franja és un àmbit territorial singular dins del conjunt del nostre país. Quilòmetres de contrastos, amb una diversitat interna notable, amb Lleida i les Terres de l’Ebre com a espais d’interacció i de confluència mútua Són pobles d’arrel i ciutats assolellades, que han mantingut les seves característiques pròpies, fent de pont i d’intercanvi.

Aquesta primavera caldrà tornar-hi de nou, parlar amb tothom, escoltar opinions i copsar les reaccions davant el surrealisme amb què alguns governs tenyeixen una política (lingüística) dubtosament d’interès comú. Sí, parlo de la suposada Lengua Aragonesa Propia del Aragonés Oriental (LAPAO) que clivella la unitat de la llengua catalana i genera incomprensió dins de la filologia.

En aquest marc, són diverses les iniciatives que s’han anat duent a terme al llarg dels darrers mesos per sensibilitzar l’opinió pública de la situació de la llengua als diversos territoris de parla catalana. Des de l’ONG del català, per exemple, recentment s’ha engegat una campanya específica per portar la veu de la Franja de Ponent al Parlament Europeu. El manifest, al qual podeu adherir-vos en aquest enllaç, ja porta milers de signatures i serà el primer pas per presentar la situació de la llengua catalana a les institucions europees.

Sempre ens quedarà Europa…!

 

Francesc Marco,

Membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua

L’estranya normalitat de la justícia

dijous, 12/03/2015

B8R0LMCIMAEkX_kAquest diumenge vam ser presents a l’acte de suport al jutge Santiago Vidal que El PuntAvui va organitzar a l’auditori de Girona. Xavier Pérez-Esquerdo, membre de l’Executiva de l’entitat, va ser l’encarregat de fer arribar al jutge Vidal el nostre suport. No era un tema estrictament de llengua, però el jutge Vidal sempre s’ha significat per la defensa dels drets lingüístics i per una major presència de la llengua catalana a l’àmbit de la justícia. L’actual moment polític ens fa viure com a normals situacions no ho són gens. El que passa és que de tan habituals que són les hem interioritzat com a normals i no se’ns encenen els llums d’alarma que s’haurien d’encendre. Així, per exemple, fa uns dies va ser notícia que Joan Laporta demanés, argumentés i es mantingués ferm en el seu dret de declarar en català en un judici. Però el que hauria de ser notícia és el fet que hi ha molta gent que no exerceix aquest dret, per por, indefensió, pressió de jutges i advocats… La justícia té uns mecanismes coercitius que, com ha experimentat el jutge Santiago Vidal, són implacables.

Tal com argumentava detalladament en un article recent Bernat Gasull, responsable de l’àrea d’empreses i consum de la Plataforma per la Llengua, “no és només que el català estigui poc protegit a casa nostra, sinó que el castellà ho està immensament, i que aquestes mateixes lleis a la pràctica estableixen limitacions legals per al català. En tot Europa no hi ha cap cas similar. El 2014 és un annus horribilis per a la pressió en contra del català; segurament com ho van ser el 2013, el 2012, el 2011… i com ho està essent el 2015.” Doncs això, són molts anys, són moltes dècades de pressió. Des de la Plataforma per la Llengua, des de la societat civil, no podem deixar de denunciar aquesta anomalia. Seguirem treballant per tal que tothom en prengui consciència.

 

Daniel Mundet

Director de la Plataforma per la Llengua

La terra promesa d’alguns Ciutadans

dimarts , 3/03/2015

Quan Ciutadans va ser capaç d’aglutinar i vertebrar políticament les restes babèliques que restaven disperses i desorientades d’ençà dels anys noranta, poc es pensaven que la providència els tindria reservat un paper que les darreres enquestes situen com a rellevant a les corts espanyoles. Se’ls ha girat feina: de garants dels drets lingüístics d’una minsa part de la població —és a dir, de la vertebració del desconeixement d’una llengua com a dret polític—, a haver de solidificar un projecte que, òbviament, no podrà perdre el temps en atendre minúcies d’aquesta naturalesa. Ni falta que els farà.

1352459008850I és una pena, perquè hagués fet molt de profit veure com defensen aquests mateixos drets lingüístics dels ciutadans del regne des del Congrés dels Diputats. És a dir, com s’ho haguessin fet per contrarestar, abellir o desinflar l’apologètica del monolingüisme que encara s’hi destil·la. Des d’aquella tribuna, garant de la sobirania nacional, ja no haguessin pogut adduir a la dimensió territorial com a leimotiv de destrucció de drets. Un cop allà, ja no hi ha més territori que valgui: “Non plus ultra”. S’acaba el joc i la mentida queda al descobert: Espanya, com a realitat territorial que és, estipula obligacions lingüístiques, i els accidentals ciutadans —aquests en minúscula— nacionals, les han de complir, peti qui peti.

El zel, doncs, es liquarà, però no com a pas previ de l’evaporació, sinó per expandir-se i reforçar la idea que, lingüísticament, d’espanyols, n’hi ha de primera i de segona. I que si encara no ho has fet —això d’oblidar-te dels teus drets lingüístics— i no has pujat al vagó dels primers perquè vols seguir perdent el temps viatjant amb els de segona, a càmera lenta en veuràs la difuminació i fins la desaparició. En aquest marc polític que encara compartim, tot plegat és solament cosa de temps.

En definitiva, Ciutadans es permetrà un luxe, un privilegi, que en política és a l’abast de ben pocs: poder deixar de banda un dels seus tòtems ideològics fundacionals per abraçar-ne uns altres. I si s’ho podrà fer perquè, senzillament, la maquinària de l’Estat ja fa anys —posem-hi segles— que s’encarrega que la cosa vagi així.

Tot plegat hi és per demostrar-nos una cosa que, de fet, ja sabíem: la seva opció lingüística no era més que l’espantall d’una adhesió nacional rotunda. Ergo, solament es tractava de ser, encara, més nacionalista per poder redoblar la influència en els marges especulatius d’aquest entramat jurídic que ens condemna, als catalanoparlants, a l’ostracisme d’uns drets humans declarats com a bàsics.

 

Marc Biosca

Àrea d’Acollida lingüística de la Plataforma per la Llengua