Arxiu del mes: juny 2015

Carta oberta a l’exministre Wert

dimarts , 30/06/2015

Senyor,

Amb motiu del vostre cessament, us volem agrair la tasca que heu fet al capdavant del Ministeri d’Educació i Cultura. La vostra perseverança a plantar cara a la immersió lingüística i al model d’escola catalana ha permès donar més sentit a la nostra tasca de sensibilitzar en la importància de defensar la llengua catalana. Gràcies a vós són molts els que s’han unit per reivindicar que el nostre model d’educació no és un problema i que la llengua no és una arma política per dividir, més aviat el contrari, serveix per cohesionar.

Així mateix us agrairíem que, en el traspàs de la cartera del ministeri, aprofitéssiu per fer-li saber al Ministre Méndez de Vigo que seguirem al capdavant de la defensa de la llengua i de la cultura i que seguirem treballant perquè els nostres drets lingüístics siguin reconeguts i normalitzats.

Aprofitem l’ocasió per desitjar-vos que en aquesta nova etapa internacional pugueu apreciar la importància del coneixement de les llengües i de la cultura.

Esperant que la campanya que hem dissenyat (www.adeuwert.cat) per acomiadar-vos sigui del vostre interès, rebeu una cordial salutació.

 

Plataforma per la Llengua

L’ONG del català

 

Nous ajuntaments: noves perspectives per al català?

dimecres, 17/06/2015

foto

 

 

Mireia Plana. 

Membre de l’Executiva de Plataforma per la Llengua 

 

Aquests dies estem vivint la presa de possessió de nous alcaldes. I en molts casos, moltíssims, hi ha canvis importants, no solament de persones sinó d’orientació política. La Plataforma per la Llengua vam elaborar un decàleg per enviar als nostres nous ajuntaments perquè tinguessin en compte la protecció i defensa del català des dels consistoris; accions molt bàsiques, moltes de les quals ja estan previstes en el minso marc legal que ens empara però que en alguns casos no es compleixen, com adreçar les comunicacions en català, demanar l’ús del català en les contractacions de serveis o oferir cursos i impulsar campanyes d’ús. Caldrà estar amatents en els propers mesos per veure si realment aquestes mínimes premisses es compleixen.

Una gran notícia per a tots també ha estat el fet que al País Valencià i a les Illes Balears han arribat al govern i a les ciutats més importants (sobre tot València i Palma) candidatures que, pel que sembla, tenen la ferma intenció de potenciar el català. Esperem que sigui així!

Repassem ràpidament aquest decàleg per tenir-lo ben present:

  1. Dotar l’àrea de política lingüística de prestigi i garantir que la seva acció sigui efectiva. És a dir, que l’ús del català, especialment en els municipis on no s’usa plenament, estigui garantit.
  2. Garantir que els treballadors públics usin el català de manera normal i com a llengua de primera atenció al públic
  3. Utilitzar el català com a llengua normal en les comunicacions i edicions
  4. Vetllar per la presència del català en l’espai urbà, com ara a la publicitat
  5. Condicionar la política de compres i subvencions a l’ús del català
  6. Garantir el dret de disposar de l’oferta de cursos i accions formatives en català
  7. Incloure la normativa lingüística dins dels criteris d’inspecció i autorització
  8. Disposar d’un servei d’assessorament lingüístic proactiu
  9. Dur a terme campanyes de sensibilització lingüística, conjuntes amb el CPNL i amb el teixit ciutadà
  10. Promoure la llengua catalana des dels ens locals

 

I per què l’hem de tenir present, el decàleg? Perquè la ciutadania tenim tendència a pensar que, un cop ja hem exercit el nostre dret de vot, hem de deixar que els polítics vagin fent. Això és un greu error; perquè el país funcioni, cal que la ciutadania vetllem perquè els nostres representants compleixin amb els compromisos que hem signat amb ells votant-los. Els polítics també necessiten saber que allò que fan ens importa, i que els recolzem si ho fan bé i els denunciem si ho fan malament. Ens cal una ciutadania informada, compromesa i valenta.

En el cas de l’ús del català, hem vist com la manca de control en aquest sentit ha relaxat els costums i, en alguns casos per comoditat (“el castellà l’entén tothom ”), en altres per voluntat (“el castellà és la llengua de l’Estat”) el català s’ha anat empetitint al carrer, als mitjans, al comerç, a la publicitat… Els nostres polítics actuals han de saber que la política lingüística, als ciutadans dels països de parla catalana, ens importa, i és un element decisori a l’hora de votar. I les majories han parlat: hem apostat fort per mantenir el català… però no ho tindrem fàcil, perquè l’oposició és forta.

Així doncs, siguem valents, siguem proactius, fem costat als nostres polítics i demanem-los, amb les actituds i de paraula si cal, que la nostra llengua ens importa, i que volem un canvi real en l’ús i en les polítiques de promoció. Fem que s’obri per al català un nou horitzó!

10 cèntims de propina per parlar català

dimecres, 10/06/2015

eulalia-buch avatar

 

 

Eulàlia Buch, Responsable de l’Àrea d’acollida de la Plataforma per la Llengua

 

La falta de feina en molts sectors afectats per la crisi ha portat  moltes persones cap al sector del taxi. A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha actualment un 17,94% de taxistes d’origen estranger. La majoria són de Pakistan, però també trobem taxistes d’origen marroquí i colombià.

La majoria de taxistes d’origen pakistanès formen part de l’associació Paktaxi, que va néixer el novembre de 2011 amb l’objectiu d’afavorir la integració dels taxistes pakistanesos amb la resta de companys. Viuen cada dia el rebuig d’alguns dels seus companys del taxi, que critiquen aquest augment dels taxistes d’origen pakistanès.

Tenen molt clar que la llengua és una eina d’aproximació al client i, per aquest motiu, hem treballat conjuntament per elaborar un vocabulari bàsic per tal que puguin aprendre, entendre i expressar-se en català. Aquest manual inclou també les expressions bàsiques que es produeixen en el sector del taxi en tres idiomes: en català, en anglès i en castellà.

Treballant per l’elaboració d’aquest material amb els taxistes pakistanesos no paren d’explicar-te situacions curioses que es donen dins el taxi. Saad Mukhtar, portaveu de l’associació, m’explicava que va portar una senyora gran catalana i que després d’atendre-la en català li va donar 10 cèntims de propina. El rumor que els catalans som garrepes és dels tòpics més universals. Diu que els turistes són més generosos i vénen carregats de diners, però per a ell els 10 cèntims d’aquella senyora van significar un cert reconeixement més enllà dels diners. “Em fa il·lusió sorprendre la gent pel fet que, tot i ser estranger, parlo la seva llengua i vull conèixer la seva cultura”, em deia.

Saben molt bé que adaptar-se a la llengua del client és sinònim d’oferir un servei de qualitat, una manera d’atendre amb normalitat els clients. De fet, cadascun d’ells parla 5 o 6 llengües. Per ells és natural atendre el client en català i, a més, els clients hi tenen tot el dret. Remarquen que fent servir la llengua del client es crea més afinitat amb el col·lectiu de taxistes pakistanesos. “Si cada vegada més les empreses aposten pel català, nosaltres també ens hi hem d’afegir. Els clients han de poder ser atesos en la llengua oficial que escullin i nosaltres hem d’estar preparats”, diu Saad.

He fet una radiografia ràpida de 7 de les apps més utilitzades en el sector del taxi: Taxicaller.com, Gootaxi, mytaxi.net, wannataxi, mytaxi Taxi Ecologic Barcelona,  Hailo.

Quantes creieu que estan en català? Doncs només les dues últimes.

Ara que els taxistes pakistanesos ja tenen més eines per aprendre català, cal avançar perquè els productes digitals d’aquest sector també parlin català.

Un taxi, si us plau!

 

 

Benvolgut alcalde, benvolguda alcaldessa

dimecres, 3/06/2015

Neus

 

 

 

Benvolgut alcalde, benvolguda alcaldessa

Si llegiu aquest text és que heu guanyat les darreres eleccions municipals del 24M o que esteu en procés d’aconseguir els acords necessaris per ser escollit nou alcalde o alcaldessa d’algun dels municipis del nostre país. En tots dos casos, felicitats!

Ara, els ciutadans (tots: els que us han votat i els que no) esperen molt de vosaltres. Esperen la construcció de nous equipaments, la millora dels serveis municipals, accions per cohesionar els barris, per aprofitar els potencials turístics i econòmics que té cada municipi… Esperen polítiques, innovadores o continuistes, però integradores, eficients, encertades, que resolguin els problemes diaris dels vilatans. Esperen alcaldes compromesos amb els seus pobles, les seves ciutats, i amb el seu país. I també amb seva la llengua.

Per això, alcalde, alcaldessa, ara que tot just engegueu la vostra gestió i que teniu, d’alguna manera, un full en blanc al davant, voldria fer-vos arribar la meva preocupació per la situació del català en els municipis, i per recordar-vos que es pot fer molt pel català des dels ajuntaments.

El català és una llengua minoritzada, que requereix d’un tracte especial per poder-ne mantenir el seu ús amb normalitat, i per aquest motiu cal aplicar millores en la gestió lingüística en els ens públics, especialment aquells que disposen d’atenció al públic.

Ens calen alcaldes compromesos, que trobin solucions quan, per exemple, una entrenadora del centre esportiu de la nostra ciutat fa les classes d’aigua-gim en castellà en un centre administrat pel nostre ajuntament, que en principi ha de garantir que, si un ciutadà vol rebre les classes en català, les pugui rebre en aquesta llengua. Per garantir-ho, hauria de tenir establert de fer aquesta atenció en català com a clàusula de contractació del seu personal docent.

Ens calen alcaldes compromesos també per assegurar que es compleix l’article 30.1 de la Llei de política lingüística, que especifica que les màquines expenedores dels centres de gestió municipal han d’oferir els productes etiquetats en català o, dit d’una altra manera, que s’assegurin que en aquests espais no s’hi venen productes de marques com Nestlé, Font Vella o Cocacola, que encara no etiqueten en català.

Alcaldes compromesos que entenguin que el català pot ser i és una llengua de cohesió social i que facin que les autoritats municipals prenguin consciència d’aquest fet i afavoreixin l’aprenentatge del català amb els nouvinguts. Començant per la policia local i acabant per l’atenció a les biblioteques, les persones nouvingudes només necessiten, per aprendre el català, que no els canviïn de llengua automàticament, sinó que els parlin en primera instància sempre en català.

Alcaldes que estableixin polítiques favorables al català, alcaldes que s’assegurin de fer complir els reglaments d’usos lingüístics… Podríem trobar molts més exemples amb els quals, a partir d’ara, teniu l’oportunitat de demostrar que sou un alcalde o alcaldessa compromès amb la llengua pròpia del vostre país i del municipi i, en conseqüència, amb els vostres ciutadans.

És cert, els ciutadans podem ajudar-vos-hi. Si som testimonis d’alguna situació com la que hem descrit, cal que ho denunciem, ho piulem, ho instagramem, en resum, ho donem a conèixer, ja que moltes vegades ni el mateix ajuntament en pren consciència fins que no rep queixes o denúncies.

D’acord, us donarem un cop de mà, però benvolguts alcaldes i alcaldesses, cal que des d’avui mateix, des del primer dia del vostre mandat, us feu el càrrec de promoure la nostra llengua comuna, també, des dels ens locals. Els ciutadans esperem aquest compromís de vosaltres.

 

Neus Mestres

Directora de la Plataforma per la Llengua