Nous ajuntaments: noves perspectives per al català?

foto

 

 

Mireia Plana. 

Membre de l’Executiva de Plataforma per la Llengua 

 

Aquests dies estem vivint la presa de possessió de nous alcaldes. I en molts casos, moltíssims, hi ha canvis importants, no solament de persones sinó d’orientació política. La Plataforma per la Llengua vam elaborar un decàleg per enviar als nostres nous ajuntaments perquè tinguessin en compte la protecció i defensa del català des dels consistoris; accions molt bàsiques, moltes de les quals ja estan previstes en el minso marc legal que ens empara però que en alguns casos no es compleixen, com adreçar les comunicacions en català, demanar l’ús del català en les contractacions de serveis o oferir cursos i impulsar campanyes d’ús. Caldrà estar amatents en els propers mesos per veure si realment aquestes mínimes premisses es compleixen.

Una gran notícia per a tots també ha estat el fet que al País Valencià i a les Illes Balears han arribat al govern i a les ciutats més importants (sobre tot València i Palma) candidatures que, pel que sembla, tenen la ferma intenció de potenciar el català. Esperem que sigui així!

Repassem ràpidament aquest decàleg per tenir-lo ben present:

  1. Dotar l’àrea de política lingüística de prestigi i garantir que la seva acció sigui efectiva. És a dir, que l’ús del català, especialment en els municipis on no s’usa plenament, estigui garantit.
  2. Garantir que els treballadors públics usin el català de manera normal i com a llengua de primera atenció al públic
  3. Utilitzar el català com a llengua normal en les comunicacions i edicions
  4. Vetllar per la presència del català en l’espai urbà, com ara a la publicitat
  5. Condicionar la política de compres i subvencions a l’ús del català
  6. Garantir el dret de disposar de l’oferta de cursos i accions formatives en català
  7. Incloure la normativa lingüística dins dels criteris d’inspecció i autorització
  8. Disposar d’un servei d’assessorament lingüístic proactiu
  9. Dur a terme campanyes de sensibilització lingüística, conjuntes amb el CPNL i amb el teixit ciutadà
  10. Promoure la llengua catalana des dels ens locals

 

I per què l’hem de tenir present, el decàleg? Perquè la ciutadania tenim tendència a pensar que, un cop ja hem exercit el nostre dret de vot, hem de deixar que els polítics vagin fent. Això és un greu error; perquè el país funcioni, cal que la ciutadania vetllem perquè els nostres representants compleixin amb els compromisos que hem signat amb ells votant-los. Els polítics també necessiten saber que allò que fan ens importa, i que els recolzem si ho fan bé i els denunciem si ho fan malament. Ens cal una ciutadania informada, compromesa i valenta.

En el cas de l’ús del català, hem vist com la manca de control en aquest sentit ha relaxat els costums i, en alguns casos per comoditat (“el castellà l’entén tothom ”), en altres per voluntat (“el castellà és la llengua de l’Estat”) el català s’ha anat empetitint al carrer, als mitjans, al comerç, a la publicitat… Els nostres polítics actuals han de saber que la política lingüística, als ciutadans dels països de parla catalana, ens importa, i és un element decisori a l’hora de votar. I les majories han parlat: hem apostat fort per mantenir el català… però no ho tindrem fàcil, perquè l’oposició és forta.

Així doncs, siguem valents, siguem proactius, fem costat als nostres polítics i demanem-los, amb les actituds i de paraula si cal, que la nostra llengua ens importa, i que volem un canvi real en l’ús i en les polítiques de promoció. Fem que s’obri per al català un nou horitzó!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús