Arxiu del mes: juliol 2015

Votar independència és votar llengua

dijous, 30/07/2015

Posicionament de la Plataforma per la Llengua amb relació a les eleccions de 27 de setembre de 2015

El català necessita un Estat a favor i no un a la contra, com ara, i per això assolir la independència política és l’única manera d’aconseguir la normalitat del català a Catalunya.

Aquesta és la constatació a la qual ha arribat la Plataforma per la Llengua després de 22 anys de treballar pel català i d’anar copsant durant tot aquest temps la resposta real dels diferents governs espanyols –i d’alguns governs autonòmics- als problemes dels ciutadans amb relació a la llengua catalana: furibunds atacs a la immersió a l’escola a Catalunya, negació de la unitat de la llengua, reiterats intents que els infants de les Balears i el País Valencià no puguin estudiar en català, veto a la possibilitat de fer el català oficial a Europa… En resum, després d’una àrdua feina de picar pedra, l’entitat ha constatat la impossibilitat d’un canvi real, la impossibilitat que els diferents governs espanyols tractin el català com una llengua de primera i, per tant, que considerin els catalanoparlants com a ciutadans de primera.

A Espanya els catalanoparlants són ciutadans de segona, i el català, tot i ser una llengua viva i puixant, no pot desenvolupar-se amb normalitat en ple segle XXI en aquest Estat.

Des que va néixer el 1993, la Plataforma per la Llengua ha tingut com a únic objectiu millorar la situació del català des d’una vessant pragmàtica i transversal. En tot aquest temps, l’entitat mai s’havia definit sobre quina havia de ser l’estructura política dels territoris de parla catalana. Ara, però, aquest mateix pragmatisme és el que ha portat a la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, a concloure que només amb un Estat propi el català pot prosperar, i a decidir donar suport obertament al procés sobiranista que viu actualment el Principat.

Per tant, de cara als propers comicis del 27 de setembre, la Plataforma per la Llengua ho té clar: demanem el vot per a qualsevol de les candidatures que aposten obertament, i en un termini de temps al més breu possible, per la independència de Catalunya! Perquè ara mateix, votar per la independència és també votar per la llengua catalana.

 

Òscar Escuder de la Torre

President de la Plataforma per la Llengua

Guanyar el partit

dijous, 23/07/2015

Francesc Marco Palau_web

 

 

 

Francesc Marco

Membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua

Les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona ens han mostrat novament que, per la seva transcendència, allò que succeeix en el si del Barça sobrepassa l’àmbit estrictament esportiu i passa a ser una qüestió de debat general.

No podem obviar el fet que el Barça, com a institució, i els seus jugadors i directius, com a persones públiques de referència, formen part de l’imaginari col·lectiu i, per tant, les seves actituds i decisions tenen una destacada capacitat d’incidència a la societat.

És per això que, paral·lelament a d’altres iniciatives de la societat civil que compartim al voltant del vincle del club amb el moment que ara viu Catalunya, des de l’ONG del català es va elaborar un document amb 5 grans línies a voltant de quin hauria de ser el compromís del Barça amb la llengua catalana.

Els 5 compromisos feien referència a:

  1. Vetllar perquè el català sigui llengua plenament oficial del club, tant pel que fa a la seva organització interna com pel que fa a la comunicació externa
  2. Impulsar mesures al futbol formatiu perquè els jugadors de La Masia tinguin bones competències lingüístiques
  3. Garantir que el català sigui la llengua prioritària en els drets televisius als territoris de parla catalana
  4. Exigir el compliment dels drets dels consumidors pel que fa a l’etiquetatge de productes
  5. Internacionalitzar la llengua catalana al món

Al llarg dels intensos dies de campanya, el document va ser signat per les quatre candidatures que optaven a la presidència del Barça: Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa. Això permet ara, després dels comicis que van tenir lloc aquest passat dissabte, obrir una nova fase. És el moment d’establir el calendari de seguiment dels compromisos adquirits i veure com podem anar fent passos per assolir els objectius que volem a favor de la llengua catalana.

Així mateix, més endavant, serà interessant poder traslladar aquests punts programàtics a d’altres clubs i entitats esportives del país per tal que, entre tots, puguem guanyar el partit!

L’hora dels pro-sistema al País Valencià i a les Illes Balears

dimecres, 8/07/2015

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

 

 

 

Manel Carceller.  Plataforma per la Llengua al País Valencià

 

Aquests dies estem vivint la presa de possessió de nous alcaldes. I en molts casos, A Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears hi ha canvis importants, no solament de persones sinó d’orientació política. Plataforma per la Llengua, com a entitat que busca sempre adhesions a favor de la llengua i el país, viu el moment amb esperança i sentit costructiu. Ja durant la campanya electoral vam elaborar un decàleg per enviar als nostres nous ajuntaments, perquè tinguessin en compte la protecció i defensa del català des dels consistoris. Actuàvem i actuem sempre des del realisme. I per això es tractava d’accions molt bàsiques, moltes de les quals ja estan previstes en el minso marc legal que ens empara però que en alguns casos no es compleixen. Parlem de fer sistemàticament en català els missatges per a tots els mitjans de comunicació del país, de demanar l’ús del català en les contractacions de serveis, o en les compres i subvencions, o d’oferir cursos i impulsar noves campanyes d’ús social.

L’ús de la nostra llengua és sens dubte un dels termòmetres del caràcter democràtic del país. Usar sistemàticament la llengua pròpia era i és una demanda d’igualtat d’oportunitats, de llibertat col·lectiva, i de fraternitat, perquè la llengua és per compartir-la, nadius i immigrants. Per això les múltiples barreres a l’ús de la nostra llengua comuna al País Valencià i a les Illes Balears eren un clar símptoma de manca de salut democràtica. En els dos territoris els governs autonòmics del PP estaven actuant a la vora de règim dictatorial. Sense respecte pel pluralisme, amb menyspreu per la cultura pròpia, sense drets lingüístics reconeguts. Per això el canvi polític al País Valencià i a les Illes Balears és una gran notícia. Ara ha arribat per a valencians i per a la gent de les Balears el «temps de la construcció» amb sentit de país, en clau pròpia. I això s’ha de fer posant el foment de la llengua catalana, amb el nom de valencià o mallorquí, que no hi fa res, com un dels fonaments de la societat d’ara i del futur.

Així doncs, ens trobem en un temps per decisions valentes, cal ser proactius i fer costat als nostres polítics. Des de Plataforma per la Llengua tenim clar que és el moment del suport actiu a les institucions autonòmiques valencianes i balears. És  el moment dels que estem a favor del «sistema en clau pròpia». És el moment dels que sempre hem estat a favor del «sistema de la justícia, de la democràcia i de la identitat nacional». Arriba el moment de les actituds a favor de la nostra llengua, perquè volem un canvi real en l’ús i en les polítiques de promoció. I com sempre els qui estan en contra d’un nou horitzó per al català són els «antisistema»: les dretes espanyoles, autoritàries i cavernícoles, ràncies com sempre, les qui sempre posen barreres, prohibicions i discriminen per raons d’identitat nacional, de gènere o de classe social.

La col·laboració de la ciutadania informada, compromesa i valenta als països de parla catalana serà important. Ara, per votar, ha estat element decisori a l’hora de votar. Als País Valencià i a les Illes Balears, per exemple, les entitats a favor de la llengua pròpia han estat un dels motors del canvi. Se’ns dubte s’obri un nou temps per al futur de la llengua catalana-valenciana al segle XXI.

 www.estimeelvalencia.cat