Arxiu del mes: octubre 2015

NO RENUNCIAREM A RES, HO VOLEM TOT!

dijous, 22/10/2015

Marga Payola

 

 

 

Marga Payola,

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Tot i que el català és la 9a llengua de la Unió Europea, amb més parlants que el suec, el danès, el finès, el txec o l’hongarès, la 8a llengua més activa als blogs, la 17a llengua amb més articles a la Viquipèdia, la 19a llengua més usada a Twitter i la 23a llengua més traduïda del món, el català no forma part de les 24 llengües oficials de la Unió Europea.

Si tenim una llengua viva però no oficialment reconeguda, on som a nivell europeu?

  • El català, llengua de comunicació amb els ciutadans

Gràcies als acords bilaterals signats entre l’Estat espanyol i les principals institucions i organismes de la Unió Europea, qualsevol ciutadà pot adreçar-se en català, per escrit, a la Comissió Europea, al Parlament Europeu, al Consell, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions, i té dret a rebre una resposta en la seva llengua. Tot i que, després d’alguna prova pilot, s’ha comprovat que no acaba de funcionar bé aquest sistema.

  • Les institucions europees utilitzen el català com a llengua habitual de comunicació amb els ciutadans a Catalunya

Gràcies a la coneguda “resolució Reding”, s’aposta per reforçar la comunicació en català de les institucions europees cap als ciutadans. Si visiteu l’oficina o web del Parlament Europeu i la Comissió Europea a Barcelona hi trobareu material, publicacions, campanyes d’informació i notes de premsa en català.

  • El multilingüisme com a valor europeu

És ben conegut l’objectiu de preservar i promoure la diversitat lingüística d’Europa, fomentar l’aprenentatge de llengües i aprofitar les oportunitats del multilingüisme com a estímul per a la competitivitat per part de les institucions europees.

De fet, la Comissió Europea va decidir crear un grup d’alt nivell sobre multilingüisme al qual va encarregar l’elaboració d’un informe, publicat el 2007, on es lloa el model d’immersió lingüística a les escoles catalanes.

Va ser proclamada l’any 2000 a Niça per tots els caps d’Estat i de Govern de la UE. En el seu article 22 diu que la Unió “respecta la diversitat cultural, religiosa i lingüística“. En l’article 21 d’aquesta mateixa carta es prohibeix tota discriminació exercida per raó d’un seguit de motius entre els quals hi figura la llengua. Aquest principi no només s’aplica a les 24 llengües oficials de la UE, sinó també a la resta de llengües que es parlen al territori de la Unió, com ara la nostra.

Tot i que l’Estat espanyol ha signat i ratificat la Carta Europea de la Llengües Regionals o Minoritàries i, per tant, està obligat a garantir una sèrie de drets lingüístics a les comunitats lingüístiques que resideixen dins el territori estatal, des de Plataforma per la Llengua hem denunciat a l’informe En español o nada 40 casos de discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions públiques que han patit ciutadans dels territoris de parla catalana.

  • Reconeixement europeu al model lingüístic de les escoles catalanes

El model d’immersió lingüística ha rebut reconeixements internacionals, com els de la mateixa Comissió Europea, i l’aval del Consell Europeu.

 

Els diferents eurodiputats catalans i responsables de la Generalitat de Catalunya, que han treballat per l’oficialitat del català a nivell internacional, han fet el màxim que podien fer per la nostra llengua a escala europea. Arribats en aquest punt, on no podem avançar més, volem continuar sent ciutadans lingüístics de segona o volem pujar a primera divisió? Hem de decidir si volem continuar sent una regió o si volem ser un Estat. I el passat 27 de setembre Catalunya va parlar clar, com diuen els Strombers: “No renunciarem a res, ho volem tot!”

Més de deu mil adhesions pel valencià

dijous, 15/10/2015

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

 

Manuel Carceller
Membre de la junta executiva de la Plataforma per la Llengua.
País Valencià

És un fet que els governs de la Generalitat Valenciana en mans del PP han perjudicat l’ús social del valencià. En primer lloc, al País Valencià, la nostra llengua pròpia ha estat discriminada, perquè no se n’ha fet promoció, en contra del que preveuen les lleis i l’estatut vigents. Però a més el valencià ha estat una llengua reprimida, perquè s’ha perseguit i s’han tancat fins a sis mitjans de comunicació audiovisuals, televisions i ràdios públiques en català, que rebíem els valencians.

Davant una discriminació i una repressió del valencià, que és com dir d’una part essencial dels drets i llibertats del poble valencià, des de Plataforma per la llengua reclamem al govern de la Generalitat que l’ús i la promoció de l’idioma siga un dels eixos de la nova gestió política.

D’acord amb aquesta línia, des de Plataforma per la Llengua hem realitzat la campanya «Fes que el valencià torne a bategar», on hem aconseguit de reunir, en dos mesos, més de deu mil adhesions a favor d’un major ús social del valencià. Les peticions, que han estat adreçades al president de la Generalitat Valenciana, estan centrades en quatre propostes principals. La normalitat en l’ús de l’idioma per part de les administracions, l’avanç en el coneixement lingüístic per part de tota la societat del país, la promoció de l’ús del valencià en el món comercial i de l’oci (cinema, teatre, espectacles) i la garantia de l’existència d’uns mitjans de comunicació en llengua pròpia i de la recepció, al País Valencià, de les televisions i ràdios públiques de Catalunya i les Illes Balears, i de la futura Radiotelevisió Valenciana als altres territoris.

És evident que s’ha obert una nova etapa en la societat valenciana, i que les reformes van agafant consistència política i també social, passats ja cent dies de vida del nou govern de la Generalitat.  Després de la repressió i la discriminació contra el català, cultivades per la dreta espanyola del PP, no podríem parlar d’una nova política, si no es respon als atacs rebuts amb mesures que garantisquen els drets individuals i els col·lectius del poble valencià.

Catalunya ha votat per la llengua!

dijous, 1/10/2015

foto

 

 

Mireia Plana

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

El resultat de les eleccions 2015 ha estat contundent: Catalunya vota majoritàriament per iniciar el camí cap a la independència de Catalunya. La majoria silenciosa s’ha pronunciat. Alguns diran: potser el resultat podia haver estat més contundent… Doncs sí. Però la democràcia s’imposa i, per tant, cal acceptar la veu del poble i treballar en conseqüència.

La Plataforma per la Llengua, que sempre ha volgut destacar la seva condició d’organització transversal, perquè per defensar el català com a llengua comuna ha d’incloure totes les persones que viuen a Catalunya, aquesta vegada s’ha decantat. L’entitat va demanar als seus socis i simpatitzants que optessin per les candidatures que defensen clarament el català com a bé comú i patrimoni immaterial del país. I aquestes candidatures han aconseguit l’objectiu.

I és que hem tingut, tenim, motius fonamentats per decidir-nos per aquest suport. Si encara teniu algun dubte, us convidem a llegir el document Balances lingüístiques entre el català i el castellà en les pràctiques institucionals i en els reconeixements legals de l’Estat espanyol, que trobareu en aquest enllaç, i que ja us vam recomanar en un article anterior. En 133 punts es tracta com el fet de tenir un Estat bel·ligerant amb tot allò que no sigui la llengua castellana i el sistema cultural, social i legal espanyol queda fora de tota consideració i respecte.

La llengua castellana és molt poderosa; consideren que la parlen uns 470 milions de persones. El català és parlat aproximadament per 10 milions de persones. De debò algú pot pensar que pot representar una amenaça? Mai l’Estat espanyol ha considerat com a pròpies les altres llengües parlades al seu territori, com el gallec, l’euskera, el bable, l’aragonès…, i les ha amagades i menystingudes. Res del que hem vist o sentit aquests dies de campanya electoral ens ha fet pensar que els nous governs espanyols que vinguin canviaran de posició.

Catalunya haurà de ser, vol ser, plurilingüe, perquè així ho exigeixen els temps de la interconnexió mundial, de la globalització. Però això no treu que usem i defensem la nostra llengua de comunicació comuna, el català. Segur que Europa i la resta de països sí que entendran que aquesta és la nostra gran aportació, el nostre gran regal, a l’espai de les nacions del món.