Arxiu del mes: juny 2016

Qüestió de voluntat, qüestió d’oportunitats

dijous, 30/06/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

La recent notícia que Andorra TV apagarà les seves emissions a les comarques pirinenques catalanes demostra que ens trobem davant d’una situació injusta pel que fa a l’oferta de mitjans audiovisuals en la nostra llengua arreu del domini lingüístic català. És inexplicable, tenint en compte la quantitat de solucions tecnològiques que tenim avui en dia, que a Catalunya, per exemple, no es pugui veure Andorra TV, o que al País Valencià no es pugui sentir Ona Mediterrània.

La possibilitat de fer arribar a més persones de terres de parla catalana la diversitat de mitjans que realment hi ha, inclús la presència i riquesa que suposa la diversitat dialectal, és una qüestió de voluntats polítiques, de ganes de generar oportunitats a la llengua i a la seva vitalitat.

Quin inconvenient veuen els estats i les comunitats autònomes en el fet que a Catalunya, per exemple, puguem sentir Radio Arrels? O que a les Illes Balears s’hi pugui veure Esport 3 o sentir RAC1? Som conscients que, per exemple, a les Illes no tenen la garantia de poder veure un partit  de la Lliga de Campions del Barça en català ni tampoc els campionats de la Fórmula 1?

Totes aquestes situacions són la realitat que ens trobem a la vida quotidiana totes les persones que vivim en un territori de parla catalana. Són les conseqüències de no disposar de reciprocitat total dels mitjans catalans.

Per aquest motiu, a la Plataforma per la Llengua volem fer una queixa, de manera global, davant les institucions europees. Ho fem amb la campanya ‘El català, sense fronteres’ amb la qual aplegarem més de 30.000 signatures per reclamar que es respecti la unitat audiovisual del domini lingüístic català. Demanem que, des de qualsevol punt del nostre territori, puguem gaudir de mitjans en totes les varietats dialectals, una gran riquesa que té la nostra llengua.

Accions com la ILP d’Acció Cultural, que reclamava la necessitat d’una ràdio i una televisió en valencià, i el manifest d’Enllaçats per la llengua, que s’adreçava als governs autonòmics, han estat iniciatives molt útils que han ajudat a fer passes en aquest sentit. Amb la campanya ‘El català, sense fronteres’  volem sumar esforços i  anar més enllà per aconseguir més resultats perquè, per aconseguir-ho, cal voluntat política de totes les parts que fins ara han mirat cap a una altra banda.

Des de la Plataforma per la Llengua creiem que cal instar la Comissió Europea a intervenir perquè els estats espanyol, francès i italià apliquin la Directiva 2010/13/UE, que garanteix la manca de fronteres audiovisuals entre estats membres de la UE. I alhora cal que ens assegurem que el Comissionat de Drets Humans del Consell d’Europa sigui conscient d’aquest greuge, que incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i que actuï davant dels estats amb coneixement de causa.

Finalment, el que ens cal és la teva força. Signes pel #CatalàSenseFronteres ?

‘CA 25’, un senyal?

divendres, 3/06/2016

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

A la Plataforma per la Llengua hem participat al seminari ‘Respecting lingüistic diversity? Language Discrimination in the European Union’ al Parlament Europeu, on hem pogut presentar el nostre informe ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’ davant d’eurodiputats, assessors, membres de la Comissió Europea i del Consell d’Europa.

Fa mig any que la nostra entitat va fer una aposta clara per intensificar i ampliar la nostra xarxa internacional. Participem a actes sobre llengua, ens reunim i fem accions amb eurodiputats, fem arribar el nostre missatge a membres de la Comissió Europea i del Consell d’Europa. Volem la complicitat de totes aquelles persones, entitats i institucions que treballen el multilingüisme a Europa.

La jornada, organitzada per l’European Language Equality Network (ELEN), ha posat de manifest que moltes llengües regionals o minoritàries pateixen discriminacions molt semblants en diferents estats membres i s’ha proposat que Europa consideri la discriminació per motius de llengua un atac als drets fonamentals i que, per tant, es puguin posar sancions.

I ho hem pogut fer en català.

Per un dia, hem pogut viure amb normalitat el fet de parlar en català al Parlament Europeu. I al principi ens hem sentit incòmodes, fins i tot ens hem pessigat per constatar que estava passant de veritat, mentre miràvem de reüll si venia algun funcionari de torn a dir-nos que el que estàvem fent no era correcte, ni legal, que no  teníem dret a parlar la nostra llengua a les institucions europees. El pa de cada dia.

I entres a la sala on es fa el seminari i mires cap amunt, buscant el nom a les cabines de traducció. “No hi és?”, pensava mig nerviosa. Ens han assegurat que sí, que avui sí. I de cop veus ‘CA 25’. I somrius. A la cabina 25 hi ha els intèrprets de català.

Estem tan acostumats a ser rebaixats i a acotar el cap, que quan ens respecten ens sembla que som uns privilegiats; i no, simplement som tractats com un finès, un alemany o un francès. Perquè la nostra llengua no és millor que les altres, però tampoc és una llengua de segona.

‘CA 25’. Tots els catalans que vam ser en aquella sala vam buscar la nostra cabina de traducció i vam fer-hi una foto. Els francesos, anglesos… no entenien res, ells mai no han de buscar la seva cabina perquè sempre hi és. Sempre són respectats quan parlen la seva llengua materna a les institucions europees.

‘CA 25’. Actualment hi ha 24 llengües oficials a la Unió Europea. Serà el català la 25a?