Arxiu del mes: novembre 2016

Oooole!! L’art de torejar les lleis

divendres, 25/11/2016

marga payola

 

 

  Marga Payola

  Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Ara fa 15 anys que l’Estat espanyol va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). Ara fa 15 anys que la incompleix.

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu, promogut pel Consell d’Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d’Europa que no tenen caràcter oficial, anomenades també regionals o minoritàries.

Segons dades de les institucions europees, es calcula que hi ha uns 50 milions de ciutadans europeus que parlen aquestes llengües, però no tots els estats membres han ratificat la Carta i per tant no totes aquestes llengües regionals o minoritàries tenen el mateix grau de protecció.

Es tracta de construir una Europa basada en els principis de la democràcia i de la diversitat cultural, i d’entrada sembla impensable que cap país europeu es negui a ratificar-la. Què fa que França i Itàlia, que són estats fundadors del Consell d’Europa, no hagin ratificat la Carta?

Un comitè d’experts independents del Consell d’Europa va seguint, periòdicament, el grau de compliment de la Carta per part dels països que l’han ratificada i elaboren informes públics. Des de la Plataforma per la Llengua hem participat en l’elaboració de 3 informes que hem enviat a aquest comitè d’experts i en els quals es recollien les dades sobre la vulneració dels drets lingüístics dels parlants de llengua catalana.

I l’últim informe que van emetre el passat mes de gener del 2016 és dels més contundents que s’han emès contra el govern espanyol pel que fa a la discriminació lingüística del català a l’Estat. Explicita situacions i mesures que ha de ratificar el govern espanyol per pal·liar el tracte discriminatori que pateix la llengua catalana, com ara la modificació del marc jurídic perquè autoritats judicials penals, civils i administratives puguin realitzar els procediments en català. També recomana garantir l’adequada presència del català en les administracions públiques de l’Estat i en els mitjans de comunicació, aquest últim aspecte sobretot al País Valencià.

Què fa que Espanya, que l’ha ratificada, no la compleixi? És millor no signar la CELRoM, com Itàlia i França, o ratificar-la i no complir-la, com Espanya? Qualsevol dels escenaris és dolent per al català perquè significa que ni Espanya, ni França ni Itàlia reconeixen ni respecten la seva pròpia diversitat cultural i lingüística.

Per això, després de veure que no hi ha res a fer amb l’Estat espanyol, i no ho diem nosaltres sinó que també ho certifica el comitè d’experts del Consell d’Europa, molts en volem marxar i crear el nostre estat propi, on la nostra llengua sigui respectada i els catalanoparlants tinguem els mateixos drets lingüístics que els parlants de llengües europees que tenen un nombre de parlants similar al nostre, com els suecs o els finesos.

I mentre fem el pas, ens amenacen brandant el compliment de la llei. L’ Estat espanyol és el tercer país europeu, de vint-i-vuit, que més incompleix la normativa europea. Qui incompleix realment la llei?

Tots units fem força

dimecres, 9/11/2016

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest cap de setmana, la Plataforma per la Llengua hem fet d’amfitrions d’una trobada d’entitats que treballem per protegir i promocionar llengües que no tenen caràcter oficial a la Unió Europea: la IV Assemblea General de l’European Language Equality Network (ELEN), de la qual la Plataforma per la Llengua en formem part. Celebrada a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, símbol de molts èxits esportius, ha sigut un bon punt de partida per traslladar aquests èxits a les causes lingüístiques europees.

I és que enguany el Barça celebra el centenari de l’adopció del català com a llengua oficial del club. I això és molt important. La pervivència d’una llengua no depèn només de les institucions polítiques, sinó que és vital que la societat civil la parli i se la faci seva. “Som més que un club”, va dir el directiu barcelonista Jordi Moix en el seu discurs de benvinguda als delegats. El nostre club és únic perquè està lligat a un territori, a una nació i a la cultura catalana. En podem aprendre moltes coses, de la filosofia blaugrana.

“Tots units fem força”, diu l’himne. I això és el que hem fet aquest cap de setmana a Barcelona. Per una banda, delegats d’arreu d’Europa, experts en multilingüisme com en Sixto Molina, del Consell d’Europa, i eurodiputats ens hem reunit per coordinar estratègies per protegir els 50 milions de ciutadans europeus que parlen llengües no oficials a la Unió Europea. Per l’altra, des de Catalunya hem demostrat als delegats la importància d’anar junts a favor de la llengua catalana, tant des de les institucions com des de la societat civil. Com si fóssim un sol equip, des del president Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, el conseller Raül Romeva, el Barça, Plataforma per la Llengua… tots hem volgut rebre i saludar els delegats europeus, conscients de la importància d’unir esforços per defensar els nostres drets lingüístics a Europa.

ELEN A PALAUI hem arribat a acords importants: volem que les discriminacions lingüístiques siguin considerades com un atac als drets fonamentals i siguin considerades racisme, com quan es discrimina per motius de raça, sexe o religió. Demanem que hi hagi un comissari europeu de llengües, per tal que pugui treballar de veritat el multilingüisme real d’Europa. Volem que la Unió Europea adopti la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en els seus tractats, de manera que es pugui sancionar els Estats membres que la incompleixin.
I des de la Plataforma per la Llengua estarem amatents a fer complir aquests acords, ja que hem obtingut la vicepresidència d’aquesta entitat europea, que ens servirà per treballar més intensament pel català des d’Europa. Estem segurs que la Rosa de les Neus Marco farà molt bona feina a Brussel·les defensant la nostra llengua.

Aquest cap de setmana hem vist entusiasme, ganes de treballar de valent, idees noves, opinions diverses, però sempre en sentit constructiu, per fer aquestes accions conjuntes a favor de totes aquestes llengües desprotegides a Europa. Els 50 milions de ciutadans europeus que les parlen poden estar segurs que ens mantindrem ferms en la defensa de les nostres llengües maternes, que no les deixarem desaparèixer, que no deixarem que ens continuïn discriminant per motius de llengua, que “mai ningú no ens podrà tòrcer”.