Arxiu del mes: gener 2017

Trump, Brexit i el català al Parlament Europeu

dimarts , 24/01/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Sembla que Europa està de moda, com a mínim tothom en parla, aquesta setmana. El president Trump dona lliçons a la cancellera Merkel, ja tenim una mica més clares les intencions britàniques respecte al Brexit i, a més, l’aposta per la llengua catalana ha triomfat entre les candidatures a la presidència del Parlament Europeu.

Som a la meitat de la legislatura, per tant, toca celebrar eleccions a la direcció de l’Eurocambra. I Martin Schulz plega sense haver assolit el compromís de permetre utilitzar la llengua catalana al plenari del Parlament Europeu, pels vets del PP i del PSOE.

Els darrers dies hem vist que els set candidats a la presidència anaven fent públics els seus programes electorals per intentar guanyar els suports necessaris per a la seva elecció.
I hem actuat com fan els que ja són un estat: amb unitat d’acció entre eurodiputats catalans i Plataforma per la Llengua, signant una carta conjunta enviada als candidats per demanar-los reconeixement per a la nostra llengua, fins ara prohibida a les institucions europees.

I l’acció ha tingut els seus fruits: quatre dels set candidats s’han compromès, fermament, a permetre l’ús del català al plenari si arriben a la presidència.
Tots sabem que, quan venen eleccions, els partits fan promeses que de vegades no poden complir. I els candidats podien prometre moltes coses per tenir el vot dels eurodiputats catalans, però n’han escollit només una: l’ús de la llengua catalana a l’Eurocambra.

Cada vegada més europeus coneixen la realitat catalana. Els actes multitudinaris i manifestacions a favor del procés cap a la independència hi han ajudat força.
Gràcies a la feina que es fa des de l’àmbit internacional de la Plataforma per la Llengua, el Casal Català, l’agrupació de l’ANC de Brussel·les, la Delegació de la Generalitat i els eurodiputats catalans hem fet arribar el missatge que la llengua és un dels nostres valors més preuats. I també els hem explicat les discriminacions i els atacs lingüístics del govern espanyol cap al català a l’escola, als jutjats, al cinema, a l’etiquetatge, a les institucions europees.

Enhorabona al guanyador Antonio Tajani, estarem amatents al compliment de la seva promesa electoral. Perquè des de la Plataforma per la Llengua no permetrem que es discrimini la nostra llengua i els nostres drets lingüístics, que és el que han fet els seus companys del PP espanyol. Seguirem la seva paraula donada durant la campanya electoral perquè aquest era el seu compromís amb els 10 milions de catalanoparlants que hi ha a Europa i que des d’ara representa.

Gràcies, eurodiputats Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa, Jordi Solé, Ernest Urtasun, Javi López i Francesc Gambús pel compromís amb el català. Des de Plataforma per la Llengua esperem poder continuar treballant plegats per defensar els nostres drets lingüístics a Brussel·les. Gràcies també als candidats Gianni Pittella, Helga Stevens i Jean Lambert pel seu suport públic i sincer cap al reconeixement de la nostra llengua a Europa.

De fet, quan tots ells reconeixen el seu suport a través de la llengua catalana, reconeixen que tenim un sentiment d’identitat col·lectiva singular a partir d’una sèrie de característiques, com la lingüística.

De fet, quan tots ells reconeixen el seu suport a través de la llengua catalana, reconeixen que som una nació.

I si som una nació, tenim el dret a decidir!

Falles de València, patrimoni lingüístic de la humanitat

dilluns, 9/01/2017

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

País Valencià

 

La UNESCO ha declarat les falles de València (i de totes les poblacions del País Valencià) Patrimoni de la Humanitat. Des de la Plataforma per la Llengua volem fer pública la congratulació per la concessió d’aquest guardó a una manifestació d’important arrelament popular i gran atracció turística. És ara també el moment de valorar que la festa de les Falles, entre altres aspectes, ha generat un corpus importantíssim de literatura popular i festiva, que són els llibrets de falla, escrits en valencià, en la llengua catalana dels valencians.

El fenomen faller suposa la presència a les places i carrers del cap i casal, i de moltes de les principals ciutats dels País Valencià, de centenars de textos escrits únicament en català. Els rètols de les explicacions en vers dels monuments festius són llegits per milers de persones, tant si són valencianes com turistes, i els llibrets han constituït un dels aspectes més importants de la presència pública i a l’abast del poble de la nostra llengua, des de mitjan segle XIX fins ara mateix. El 1855 va ser l’any del que està considerat com el primer llibret de falla, titulat La creu del matrimoni, obra de l’escriptor suecà Josep Bernat i Baldoví. Un altre il·lustre suecà, Joan Fuster, va explicar que «quan naix la falla moderna, i per tant el llibret, l’única literatura que consumia el poble valencià era, en el seu to i en la seua limitació, idèntica a la que després anomenaríem fallera» («Humor i sàtira en els papers fallers», Levante, 1956). Les falles, doncs, com a manifestació literària, formen part d’una tradició satírica valenciana que prové del segle XV.

Des dels anys vuitanta del segle XX, molts llibrets fallers han esdevingut uns autèntics artefactes culturals, on a més de poemes satírics descriptius del monument trobem articles o assajos sobre la festa. Cal fer notar així que la qualitat i la normalització d’aquestes publicacions va sent cada vegada major, i es pot afirmar que la gran majoria estan redactades segons la normativa oficial del català del País Valencià.

Per altra banda, s’ha produït l’afortunada coincidència que dues manifestacions festives de tot el nostre país, les falles del Pirineu i les falles valencianes, siguen ja en l’actualitat Patrimoni de la Humanitat, declarat per la UNESCO. Des de la Plataforma per la Llengua valorem que aquesta coincidència de nom per a dues festes distintes serà ara presentada al món com una mostra més de la unitat de la llengua catalana.