Arxiu del mes: juny 2017

Espanyol? Gens ni mica. Sóc sikh, panjabi i català

dilluns, 19/06/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta setmana hem vist en Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la comunitat sikh a Catalunya, al diari Politico, un dels més influents de Brussel·les. Arribat del Panjab, a l’Índia, ara fa nou anys i bon col·laborador de la Plataforma per la Llengua, recentment guanyador del IV Premi Martí Gasull i Roig, sap prou bé que l’idioma que parles defineix qui ets, d’on ets i des de quina perspectiva et projectes al món.

“Com és possible, ‘The new catalans’ a la portada de Politico?”, vaig pensar.

I començo a llegir el text, i de seguida t’adones per què és l’article destacat de la portada i de la setmana a la capital europea.

Acollida.

Som un exemple d’acollida ben feta, que resol els problemes i no en crea de nous. On el respecte entre el nouvingut i la població d’acollida és mutu i l’esforç per a entendre l’altre és compartit. El reportatge explica que: “En un moment de xenofòbia creixent arreu d’Europa, els nacionalistes catalans han estat extraordinàriament acollidors amb els immigrats”, i per tant, segons Brussel·les, el sistema d’acollida a Catalunya és un exemple a seguir per a tots els països d’Europa.

Catalunya ha estat sempre una terra de pas i d’acollida per la seva situació geogràfica. L’arribada d’immigrants ha estat un fet continuat, encara que amb intensitats diferents. Aquest fet ha repercutit directament en el creixement de la població, de la mateixa manera que ha contribuït al progrés econòmic i social del país.

En el període 2001-2008, la població de Catalunya registra un creixement de 850.000 persones, un dels més alts de la seva història, i el nombre de residents estrangers supera la xifra d’un milió d’habitants per primera vegada.

Són molts els esforços que s’han fet des de les administracions, però també des de la societat civil, per tal d’integrar bé aquesta gent a casa nostra. I fer-ho a través de la llengua catalana és una d’aquestes maneres. De fet, segons dades del cens de 2011, el 82,1% de la població estrangera que viu a Catalunya entén el català, fet que representa un augment significatiu respecte de les dades de l’any 2000, quan la xifra era del 61,1%. Segons la mateixa font, el 40,4% d’immigrants europeus sap parlar català, seguit dels llatinoamericans amb (36,2%) i els africans (35,2%).

Un dels projectes de país que es fa des de l’administració i la societat civil és el projecte “Voluntariat per la llengua”, que després de catorze anys ha superat les 100.000 parelles lingüístiques. I més d’1,7 milions de persones han après català amb els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística.

“El català, llengua comuna”, diem sempre des de la Plataforma per la Llengua. I és que a Catalunya es parlen actualment més de 280 llengües diferents. I aquesta és la feina que fem des de l’ONG del català des de fa 25 anys, treballar amb els “nous catalans” perquè coneguin i aprenguin la nostra llengua, i contribuir així a la cohesió social. “Els catalans apreciaven que jo parlés tan sols quatre paraules en català. Em pensava que la meva barba o el meu turbant crearien una distància, però estaven contents d’escoltar el català. No he vist mai cap país que estimi tant la seva llengua”, diu Gagandeep a Politico. I afegeix: “Els sentiments dins meu són una barreja. Sóc sikh, panjabi, però penso que ara també sóc català. –I espanyol?– Gens ni mica”. I és que la llengua que parles defineix també la teva identitat.

La feina de la Plataforma per la Llengua amb la comunitat sikh de Catalunya ve de lluny, fins i tot hem editat conjuntament el llibre Els de cinc rius de Catalunya, presentat recentment pel mateix president Carles Puigdemont.

I la societat mateixa ha reconegut l’esforç i la feina que en Gagandeep i el seu equip han fet a favor de la llengua catalana quan en l’últim Premi Martí Gasull i Roig va fer guanyadora la Comunitat sikh de Catalunya.

Tots els membres i voluntaris de la Plataforma per la Llengua ens sentim orgullosos de la portada de Politico. En Martí Gasull n’estaria ben satisfet, de veure els resultats i el reconeixement internacional de la coherència i la constància de la feina feta.

L’accent èpic del Doctor Dalmau

dimarts , 6/06/2017

Francesc Marco Palau historiador Francesc Marco
Historiador i membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

El doctor Dalmau va desembarcar a Normandia amb els aliats. Sí, va ser partícip de l’operació militar més espectacular i transcendent del segle XX com a membre del Pioneer Corps de l’exèrcit britànic. A Anglaterra, en Dalmau hi havia arribat evadint-se d’un batalló disciplinari de treballadors, on el règim franquista l’havia enviat pel compromís del gironí amb la democràcia. Fugir nedant del batalló d’Algesires amb l’esperança d’arribar a Gibraltar no és una qüestió menor. La seva va ser una vida de valors, ideals, coratge i exili.

Tot i aquesta història d’èpica, quan preguntaven a Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 – Palamós, 2003) que destaqués una de les proeses assolides, un dels elements de la seva trajectòria del que se sentia especialment orgullós, sovint Dalmau –amb les quatre medalles de la Segona Guerra Mundial a la camisa, els records de la batalla de les Ardenes i les indicacions del general Montgomery en ment– sorprenia el seu interlocutor amb la resposta sincera i afable d’un metge de conversa i consell.

El metge empordanès –doctorat a Montpeller, a l’exili– estava especialment satisfet d’haver pogut catalanitzar l’ajuntament de Palamós, durant els dos anys en els que fou alcalde de la vila costanera (1983-1985). Així, Dalmau Norat, recordava el fet que des de la seva entrada com alcalde, tot va passar a fer-se en català.

D’aquesta manera, el doctor Dalmau, que posava l’accent en els temes de llengua, és de nou un exemple pels alcaldes i regidors dels nostres municipis. De ben segur, no caldrà que cap d’ells desembarqui a Normandia, però si que d’aquí uns anys, hom podrà recordar els petits passos que hauran assolit fent del català la llengua comuna i de cohesió social dels seus pobles i ciutats.

Aquests mesos de maig-juny són l’equador municipal de la legislatura: fa dos anys, el 2015, vam escollir alcaldes i tenen dos anys més, fins el 2019, per desenvolupar totes aquelles polítiques necessàries. El que als anys vuitanta, a la Costa Brava del facultatiu de Josep Pla, podia representar fer les actes dels plens en català, per posar un exemple, avui pot ser aplicar la coherència i la normalitat lingüística en tota la seva globalitat. Perquè els Ajuntaments tenen una importància cabdal i perquè les grans gestes són les del dia a dia.