Arxiu del mes: març 2018

Puchades va fer els gols en valencià

dijous, 22/03/2018

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

País Valencià

 

La figura d’Antoni Puchades Casanova (Sueca, 1925-2013) és un dels mites de la història del València Club de Futbol. Puchades va debutar a la Primera Divisió amb el València en 1946, amb 21 anys, i aquella temporada el club va guanyar la lliga. Per Mestalla va driblar aquell mig centre, un autèntic constructor del joc, a qui mai no li van mostrar una targeta groga. A bon segur, quan en 1948 va marcar el seu primer gol amb el València va exclamar amb alegria, amb la o oberta: gol!

Al Mundial del Brasil de 1950, Puchades, jugador de la selecció espanyola, va ser elegit com el millor centrecampista del campionat. Anys després, en 1959, totes les seccions esportives del València van formar el seu nom sobre la gespa de Mestalla. Allò va ser un espectacle inoblidable i també un acte lingüístic d’homenatge a qui s’havia convertit en una imatge icònica del club.

Puchades va ser un home arrelat, que estimava la seua terra, que parlava valencià. Bé podem dir que el gran Puchades es va transformar en un símbol d’identitat i també de projecció exterior del poble valencià. El de Sueca és un exemple del vincle entre una afició i un equip. No podem oblidar que els clubs de futbol existeixen perquè formen part de la societat. Si els noms Mestalla, València, Llevant, Hèrcules, Elx, Vila-real o Castelló desperten emocions és perquè representen els sentiments de molts valencians i valencianes. El futbol és esport i també economia, el futbol és cultura, en concret és un fenomen de cultura de masses, i el futbol també és comunicació.

Per això des de la Plataforma per la Llengua reivindiquem, amb la campanya “Fes un gol pel valencià”, la presència normal del llengua pròpia al món del futbol i demanem a les directives dels clubs valencians una major implicació en l’ús de l’idioma. El valencià ha d’estar present en el món de l’esport, i això inclou els noms propis des estadis, la comunicació amb l’afició, en l’àmbit oral i escrit, les pàgines web o les xarxes socials. L’esport, com a valor humà que representa l’esforç i el treball en equip, ha de fer visible la voluntat de la societat valenciana de viure plenament en valencià. Adherir-se a la campanya de la Plataforma per la Llengua és un pas important en el camí per normalitzar el valencià al món del futbol.

Signa aquí per la campanya!

Diuen que són favorables a la llei i la igualtat, però en realitat només estan en contra del català

dimarts , 13/03/2018

011

 

 

Neus Mestres

Directora de Plataforma per la Llengua

 

El partit Ciutadans va passar en una sola setmana de reclamar la llibertat empresarial en l’etiquetatge a demanar una regulació que garanteixi l’etiquetatge en castellà en tots els productes que es venen a l’Estat espanyol. Una regulació que, de fet, ja existeix i imposa l’etiquetatge en castellà on és la llengua pròpia i autòctona, i també on no ho és.

Contradiccions com aquestes són freqüents en les propostes lingüístiques de Ciutadans i el PP i, vistes d’una en una, poden arribar fins i tot a fer gràcia. Des de la Plataforma per la Llengua volem advertir què hi ha darrere d’això: els qui volen atacar la normalització del català tenen en ment una finalitat molt concreta, i els mitjans per a aconseguir-la són només això, mitjans. És per aquesta raó que és important que no gastem les nostres energies a discutir tècnicament cadascuna de les propostes d’aquests sectors: totes són malintencionades. Quan diuen que volen llibertat per a etiquetar, en realitat volen que tot l’etiquetatge sigui en castellà i que no sigui en català. Si la llibertat de mercat els dona mals resultats, demanaran regulació.

Per què podem afirmar això tan categòricament? Ho podem fer perquè tenim memòria. Recordem que el PP de José Ramon Bauzá va passar-se anys fent oposició al govern de Francesc Antich a les Illes Balears perquè no es podia escollir la llengua d’escolarització. Quan va governar i va veure que quatre de cada cinc famílies escollien el català, va abandonar el model de lliure elecció i va idear el TIL per a reduir la presència del català i augmentar la del castellà.

Aquests darrers dies hem sabut també que el PP no podrà “indemnitzar” les famílies que s’autoprocurin un ensenyament en castellà fora de l’educació pública catalana. A l’ONG del català tenim memòria i sabem que la llei es va dissenyar contra el català perquè recordem que el mateix govern espanyol va negar la indemnització a una família de Xirivella que l’havia sol·licitat perquè al seu poble no podia matricular els seus fills en un programa d’ensenyament en valencià i havia optat per una escola privada en un altre municipi, fet que li havia originat un sobrecost.

Diuen que estan a favor de la llei i la igualtat, però en realitat només estan en contra del català. Sabem perfectament que alguns cercaran cadascun dels llocs en què el castellà presumptament està relegat, però no mouran ni un dit per a modificar el disseny supremacista de la Constitució –tal com han fet altres estats plurilingües europeus– i deixar de privilegiar una comunitat lingüística per sobre de totes les altres; avui en dia el castellà és l’única llengua d’Espanya de coneixement obligatori i està imposada pels centenars i centenars de disposicions legals que n’afavoreixen o n’imposen l’ús, i és l’única que compta amb rang real d’oficialitat a nivell estatal i europeu.

Sabem que en la seva recerca de la “igualtat”, no miraran d’incrementar la presència del català a la justícia, que és gairebé nul·la, ni de fer complir la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que Espanya vulnera sistemàticament. El PP i C’s no protestaran perquè només un 1,6% de les pàgines web de l’Estat tinguin tota la informació disponible també en català o perquè els empleats públics que l’Estat té a Catalunya estiguin tots obligats a saber castellà, i només uns pocs a saber català. Així doncs, cada vegada que ens diguin que és per la llei o per la igualtat, els respondrem que tenim memòria.

I tu, utilitzes la llengua?

dijous, 1/03/2018

011

 

 

Neus Mestres

Directora de Plataforma per la Llengua

 

Quantes vegades, com a catalanoparlants habituals, heu respost en castellà quan algú us ha interpel·lat en aquesta llengua? Aquest és un fet que passa sovint. El fem de manera inconscient; moltes vegades, per un instint ocult que hem de treure’ns de sobre. I és que massa sovint renunciem a l’ús de la llengua per estigmes i idees preconcebudes que no beneficien la promoció i la normalització del català. Hi ha un ventall molt ampli de petites accions que podem fer per a defensar activament la nostra llengua en nombrosos espais en què no és present.

Molts ciutadans han assumit la idea que la vitalitat del català depèn només de l’acció dels poders públics. Tot i que en bona part és una afirmació certa, atès que vivim sota el control d’un Estat que actua en contra del català, cal que siguem conscients que tothom fa política lingüística tothora i que, sovint, quan prenem determinades actituds lingüístiques, contribuïm a invisibilitzar la llengua en contextos en què podria ser molt més present. Per exemple, hi ha gent que en certs ambients usa, per defecte, el castellà (les discoteques, els espais d’oci, els restaurants exòtics, etc.).

Des de la Plataforma per la Llengua, demanem a tots els catalanoparlants que prenguin una actitud lingüística compromesa i que utilitzin sempre la llengua. A més a més, és molt important que es denunciïn aquelles situacions en les que se’ns nega el dret a usar-la o en les que tenim la sensació que se’ns tracta de manera diferent pel fet d’emprar el català.

Creus que la teva actitud és lingüísticament compromesa? Utilitzes la llengua? Us convidem a fer un test al web www.estimoelcatala.cat i descobrir si feu tot allò que és a les vostres mans per a tenir una bona actitud vers el català.