El valencià al consum

Manuel Carceller

 

 

 

Manuel Carceller,

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua – País Valencià

 

Al Nadal i a les festes de Cap d’any el consum sempre té un gran protagonisme social. Les festes sempre han estat associades amb actes gastronòmics, com a mostra de l’alegria familiar i dels bons sentiments.

Per això convé fer balanç en aquest temps de la presència del valencià com a llengua de comunicació a les superfícies comercials. Fa unes mesos la decisió de la cooperativa valenciana Consum d’etiquetar només en castellà els nous productes ecològics, els congelats vegetals i alguns productes precuinats va desencadenar una campanya de crítiques desproporcionades. I diem això perquè no podem oblidar que Consum, malgrat tot, és l’empresa valenciana que més comunica en valencià, en la retolació interior, en la megafonia, en la revista del soci-client Entrenosotros, en butlletins d’ofertes o en els xecs de descompte. Des de Plataforma per la Llengua vam comunicar a les representants de l’empresa la nostra discrepància pels nous criteris. Però la campanya de crítiques a Consum és deguda a l’estima que molta gent sent per l’empresa, perquè Consum, si podem dir-ho així, molta gent la considera com a “gent de casa”.

El problema central per a la normalització de l’ús del valencià al comerç no és, per tant, el cas de Consum. La qüestió que ha de centrar la reivindicació del dret del poble valencià a l’ús de la nostra llengua en el món de les grans superfícies cal dirigir-lo, sobretot, cap a les grans empreses multinacionals. Els gegants del comerç IKEA, Carrefour, Lidl o Aldi no tenen cap “excusa” ni pressupostària, ni de responsabilitat social, per a no utilitzar el valencià, quan s’adrecen al públic d’ací. Per exemple, a les pantalles d’autopagament d’IKEA Alfafar no es pot usar el valencià. El dret a usar una llengua oficial en cap estat d’Europa seria qüestionat. Per què ho és al nostre país?

Un cas singular és el d’alguna altra empresa d’origen autòcton, com Más y Más, que hauria de ser un també referent, com ho és Consum, a pesar de tot, en l’ús normal de la llengua pròpia. És veritat que, a Mercadona, la retolació general bilingüe, amb el valencià de vegades posat de relleu, ha millorat des de fa anys.  Però els productes “Hacendado”, propis de l’empresa, ni tan sols porten la denominació en valencià. Un altre exemple és el nou supermercat de Más y Más a Dénia, on no hi ha cap rètol en valencià.

Tot això no té cap justificació normal. No es pot ignorar que la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que data del 1983,  reconeix “el dret a l’ús del valencià pels ciutadans en les relacions tant públiques com privades”. A més l’Estatut dels Consumidors i Usuaris parla del dret dels consumidors a “utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana”.

El dret a la comunicació en una llengua implica tant el dret a parlar i a ser entès en valencià, com el dret a rebre informació en valencià. Tot el que impedisca l’ús normal de la nostra llengua al seu territori és un acte discriminatori, perquè atempta contra un dret col·lectiu que és irrenunciable en un país que es diga democràtic.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús