Arxiu de la categoria ‘General’

La voluntat del Pacte

divendres, 3/02/2017

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Historiador i membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta setmana, la primera reunió del Pacte Nacional pel Referèndum ens mostrava, de nou, el ventall de sensibilitats polítiques del nostre país i la capacitat de trobar el consens al voltant del manifest que vam aprovar.

La Plataforma per la Llengua, com vaig expressar a la reunió del Pacte, valorem molt positivament el redactat del manifest que se’ns va presentar pel fet de ser el text que permet caminar des del consens. El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, que compartim, cada cop s’ha fet més evident i per això el teixit associatiu hem d’acompanyar, donar suport i estar a disposició del país i del procés polític que vivim.

Des de l’harmoniosa sala auditori del Parlament, i com a historiador, els esdeveniments encara es perceben amb més intensitat. La importància dels termes, la força dels adjectius quan s’ha de trobar el punt en comú que permeti avançar, en un marc tan plural… El cert és que la Plataforma per la Llengua és on ha de ser, amb les nostres institucions, el món local, els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i el teixit associatiu, instant els governs a la celebració d’un referèndum.

La nostra posició no és nova. Treballem per fer del català la llengua comuna i de cohesió social, i l’obtenció de l’estat és el millor instrument per assolir-ho. És per això que des de l’ONG del català ens hem coordinat amb les principals entitats sobiranistes de la societat civil per tal de sumar esforços en pro de construir un estat independent i ens hem mobilitzat cada any en les diferents convocatòries multitudinàries als carrers. També, és clar, hem format part des de la seva creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el que avui és el Pacte Nacional pel Referèndum.

Felicitem-nos pel consens i posem-nos a treballar.

Falles de València, patrimoni lingüístic de la humanitat

dilluns, 9/01/2017

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

País Valencià

 

La UNESCO ha declarat les falles de València (i de totes les poblacions del País Valencià) Patrimoni de la Humanitat. Des de la Plataforma per la Llengua volem fer pública la congratulació per la concessió d’aquest guardó a una manifestació d’important arrelament popular i gran atracció turística. És ara també el moment de valorar que la festa de les Falles, entre altres aspectes, ha generat un corpus importantíssim de literatura popular i festiva, que són els llibrets de falla, escrits en valencià, en la llengua catalana dels valencians.

El fenomen faller suposa la presència a les places i carrers del cap i casal, i de moltes de les principals ciutats dels País Valencià, de centenars de textos escrits únicament en català. Els rètols de les explicacions en vers dels monuments festius són llegits per milers de persones, tant si són valencianes com turistes, i els llibrets han constituït un dels aspectes més importants de la presència pública i a l’abast del poble de la nostra llengua, des de mitjan segle XIX fins ara mateix. El 1855 va ser l’any del que està considerat com el primer llibret de falla, titulat La creu del matrimoni, obra de l’escriptor suecà Josep Bernat i Baldoví. Un altre il·lustre suecà, Joan Fuster, va explicar que «quan naix la falla moderna, i per tant el llibret, l’única literatura que consumia el poble valencià era, en el seu to i en la seua limitació, idèntica a la que després anomenaríem fallera» («Humor i sàtira en els papers fallers», Levante, 1956). Les falles, doncs, com a manifestació literària, formen part d’una tradició satírica valenciana que prové del segle XV.

Des dels anys vuitanta del segle XX, molts llibrets fallers han esdevingut uns autèntics artefactes culturals, on a més de poemes satírics descriptius del monument trobem articles o assajos sobre la festa. Cal fer notar així que la qualitat i la normalització d’aquestes publicacions va sent cada vegada major, i es pot afirmar que la gran majoria estan redactades segons la normativa oficial del català del País Valencià.

Per altra banda, s’ha produït l’afortunada coincidència que dues manifestacions festives de tot el nostre país, les falles del Pirineu i les falles valencianes, siguen ja en l’actualitat Patrimoni de la Humanitat, declarat per la UNESCO. Des de la Plataforma per la Llengua valorem que aquesta coincidència de nom per a dues festes distintes serà ara presentada al món com una mostra més de la unitat de la llengua catalana.

S’acaba el 2016…

dimecres, 28/12/2016

 

 

Òscar Escuder
President de la Plataforma per la Llengua

 

I a la Plataforma per la Llengua volem fer un balanç de la situació a finals d’any.

Com és sabut, el català és la llengua amb més parlants, més vitalitat i més tradició de tots el països d’Europa i de tot el món de tradició democràtica que no té ple reconeixement a tots nivells; i això ens fa ser clarament una anomalia que volem esmenar com més aviat millor. A part del que puguem dir des de casa nostra, el 2016, un cop més, l’informe dels experts del Consell d’Europa que avalua el compliment de la CELRoM (Carta europea de les llengües regionals o minoritàries) per part dels estats adherits ho deixa clar en àmbits diversos, com ara la justícia. Altres àmbits on el català i els catalanoparlants patim discriminació evident són l’etiquetatge, el cinema, l’oficialitat, el joc i el lleure…

Des de la Plataforma per la Llengua, sense deixar de ser conscients de la realitat, volem veure l’ampolla mig plena… i ajudar a acabar-la d’omplir!

Per això, d’una banda, valorem positivament els canvis en les actituds dels governs i ajuntaments del País Valencià i les Illes Balears que enguany s’han pogut començar a percebre. Valorem positivament el procés que ha de dur Catalunya a la independència, i que inexorablement ha de fer que la llengua i els seus parlants tinguem els mateixos drets que llengües i parlants equiparables, i encoratgem els nostres polítics a continuar per aquest camí. De l’altra, també som conscients que a la Franja, a la Catalunya del Nord i a l’Alguer el català encara no gaudeix de cap reconeixement, fet que ens encoratja a continuar treballant per canviar-ho; això i tot el que queda per fer per poder viure plenament en català!

El 2016, la Plataforma per la Llengua hem presentat per primer cop al Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Domèstics del Parlament Europeu el nostre informe de discriminacions lingüístiques; hem organitzat l’assemblea anual de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN); hem continuat treballant per aconseguir la plena normalitat en els àmbits socioeconòmic, d’arrelament, cinema, joc i lleure; hem celebrat la III edició del Premi Martí Gasull i Roig, la II edició del Concurs Tísner, etc.

Ja per acabar, un cop més, fem una crida per una banda als nostres polítics perquè mantinguin una actitud vigilant i positiva pel que fa a la llengua en tots els seus àmbits i, per altra banda, a tots els ciutadans perquè usin la llengua en qualsevol situació, perquè facin valer els seus drets lingüístics i perquè, si senten que han estat violentats o vulnerats, ho denunciïn, tant a les institucions pertinents com adreçant-se a nosaltres per fer força, tots plegats, en la millora de la situació de la nostra llengua.

Bon 2017 per a tothom, i per a la llengua!

Toni Royo, la veu de Castelló

dimecres, 12/10/2016

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest Nou d’Octubre hem recuperat l’Euromed cap al sud per anar a Castelló. Al migdia, a l’Ajuntament de la ciutat, la Fundació Huguet atorgava el guardó de “Valencià de l’Any” al membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua Antoni Royo i Pérez (Castelló, 1954). Sens dubte, és un premi ben merescut per part del continuador del mecenes cultural Gaetà Huguet, militant del valencianisme polític dels anys trenta i signant de les Normes de Castelló.

La trajectòria cívica del guardonat és extensa, sempre a cavall de diverses facetes simultànies: la d’ideòleg, la de mestre i la d’activista. Llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de València i vinculat des dels anys setanta amb el fusterianisme, Royo és delegat d’Acció Cultural del País Valencià a les comarques castellonenques, a més de ser membre de la junta de l’ONG del català.

Lector d’assaig i autor de trilogies novel·lades –amb el pseudònim de Jordi Querol–, com a dinamitzador cultural del sud del Sènia, Toni Royo ha viscut en primera línia, aquests darrers anys, les grans campanyes a favor de la recepció de TV3 al País Valencià. Així, el valencià de l’any 2016 ha impulsat i dinamitzat des de fa dècades nombroses actuacions per normalitzar el valencià, el català de tots, en unes circumstàncies polítiques no sempre favorables.

Toni Royo és, doncs, la veu cultural i de país de Castelló.

Això no és cosa nostra!

dijous, 6/10/2016

foto

 

 

Mireia Plana

Vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

 

Fa uns dies va sortir publicada una notícia que explicava que, finalment, la prova per accedir a l’advocacia de l’Estat ja es podrà fer en català. Llegint el titular, podia semblar una bona notícia. Però si entrem a analitzar-la, ens comença a grinyolar per tot arreu.

D’entrada, les despeses de traducció de la prova les ha de pagar íntegrament la Generalitat de Catalunya. És a dir, que només ens “permeten” que fem una traducció, però el Ministeri de Justícia no es fa responsable de res. Segons les dades que la Plataforma per la Llengua va publicar en el darrer InformeCat 2016, aquesta prova de l’advocacia va ser impugnada el 2014 perquè només es feia a Madrid i en castellà. Es va demanar aleshores que la prova es fes de manera descentralitzada i, que en el cas de Catalunya, es pogués fer en català i inclogués preguntes sobre el dret civil català. Davant de les queixes dels col·legis d’advocats, es van avenir a constituir sis comissions avaluadores descentralitzades, una de les quals a Barcelona. Però la prova se seguia fent en castellà. Finalment, davant les pressions continuades i, suposem, de l’informe del Consell d’Europa que posava en evidència el poc interès del govern espanyol a garantir la presència de les altres llengües diferents del castellà en cap àmbit de la societat espanyola, la prova es podrà fer en català. Però la pagarem nosaltres.

Si a aquesta circumstància li sumem altres fets, encara es veu tot plegat més clar:

  • Les versions catalanes del BOE són incompletes i arriben tard. El Ministeri de Justícia només n’assumeix el 50 % del cost, i no es compromet a mantenir les actualitzacions a la versió electrònica, com sí que fa amb el castellà. A més, cal tenir en compte que, en cas de dubte, la versió en castellà sempre preval.
  • El 75 % dels advocats catalans asseguren que fan servir el català a l’àmbit judicial, tot i que la majoria són “convidats” a canviar de llengua. Només un 35 % aconsegueixen fer servir el català durant tot el procés.
  • A les universitats catalanes, el 76,5 % de les classes es fan en català, però no hi ha garanties que totes les assignatures tinguin una opció en català.

Amb tot això es fa palès, una vegada més, que l’Estat espanyol no té cap consideració per les llengües diferents del castellà que es parlen en el seu territori, perquè no les té com a pròpies. Per a l’Estat, les llengües són un element folclòric i prou, i no té ni interès ni intenció de reconèixer-les com a patrimoni cultural propi i, per tant, dignes de ser emprades en tots els àmbits i de ser protegides i fomentades a l’ensenyament.

Per això la Plataforma per la Llengua considera que l’única manera que el català tingui el reconeixement que es mereix és aconseguint un Estat propi que vetlli pel seu manteniment i que serveixi de pal de paller de tots els territoris de parla catalana. Perquè per a l’Estat espanyol, el català no és cosa seva.

La immersió no es toca

divendres, 2/09/2016

forcada

 

 

 

 

 

 

Mar Forcada. Membre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

 

Ja hi tornem a ser! Com cada inici de curs –o cada oportunitat que se’ls presenta– tenim els polítics de torn carregant contra el nostre exitós i cohesionador sistema d´immersió lingüística. De fet, és la missió fundacional d´alguns d´aquests partits. La llengua és cultura i identitat. Per això hi ha qui rebutja l’aprenentatge d´altres llengües que no siguin la seva pròpia, ja que haurien de prendre’s la molèstia de revisar els seus arguments demagògics.

Però ara anem més lluny amb el menyspreu. Ens volen fer creure que les nostres criatures seran més il·lustrades si s’eduquen dins l´anomenat trilingüisme. És a dir, l´estudi de català, castellà i anglès, suposadament a parts iguals. Qui el predica, el que realment busca és eliminar el català com a llengua vehicular d’un model que ha sigut exitós i ha donat molt bons resultats escolars a nivell de l’Estat espanyol. No cerquen que els nostres infants siguin uns poliglotes de pro. I la prova és que ho varen intentar a les Illes Balears quan hi governava el PP i van abandonar-ho perquè va resultar un fracàs absolut.

Per què no deixen de polititzar i judicialitzar les nostres escoles? Per què no deixen que siguin els pedagogs i mestres, que estan dia a dia donant la cara amb els nostres fills a les escoles, els que ens marquin el camí?

Com cada inici de curs, sempre cal posar-li a algú orelles de burro i enviar-lo de cara a la paret.

A l’estiu també tenim feina pel català

divendres, 29/07/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

 

TripAdvisor ha estat, per segon any consecutiu, l’empresa que ha generat més queixes cap a la nostra entitat. A l’informe de queixes del 2015 vam comptabilitzar un creixement respecte del 2014. Els usuaris, cada cop més sensibilitzats, es mostren més disposats a queixar-se per aquestes situacions en què se censura la seva opinió en els comentaris.

En el cas d’aquesta empresa dedicada a la recomanació i crítica de punts gastronòmics, ens trobem davant una situació greu que requereix una reivindicació clara i contundent . Voler incorporar un comentari i rebre una resposta automàtica dient que no pots fer-ho en català és una situació absolutament desconcertant i que genera indignació en molts usuaris. És una situació molesta i ens fa sentir ciutadans de segona. S’entén, doncs, que els usuaris manifestem automàticament les nostres queixes de rebuig a aquesta mala gestió lingüística.

Els usuaris no entenen gens que un acte tan natural com comentar en la llengua pròpia pateixi una discriminació. Quan un usuari decideix escriure una crítica en aquest portal i ho fa, de forma espontània i natural, en llengua catalana, Tripadvisor no la hi publica. I, a més, li deixa clar que no ho fa perquè està escrita en llengua catalana i li aclareix que actualment disposa de 28 llengües, algunes inclús amb menys parlants que la nostra.

L’empresa, que disposa de filial a Barcelona, al·lega que és per raons de mercat que no pot/vol oferir el servei en la nostra llengua. Ho considero un greuge, especialment tenint en compte que sí que l’ofereix en llengües que tenen menys parlants. A portals com Change.org ja s’han recollit més de 45.000 signatures adreçant la petició a la companyia.

A les portes de les vacances som conscients que molts usuaris voldran recomanar en la seva llengua aquells bars i restaurants que trepitgin durant les vacances. Cal tenir en compte, a més, que Catalunya és un país referent en l’àmbit gastronòmic, de manera que comentar la nostra cuina en català hauria de ser un fet normal. Des de la Plataforma per la Llengua us encoratgem a continuar, durant tot l’estiu, adreçant les vostres crítiques en català a Tripadvisor. I animem l’empresa a fer un replantejament i que admeti el català al més aviat possible. Estem disposats a ajudar-los en el que puguin necessitar.

Una altra forma de reivindicar aquest canvi és que també publiquem les valoracions a portals com Booking i Google. Ells no ens discriminen per recomanar en català.

A l’estiu, doncs, tenim deures per a la nostra llengua!

Qüestió de voluntat, qüestió d’oportunitats

dijous, 30/06/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

La recent notícia que Andorra TV apagarà les seves emissions a les comarques pirinenques catalanes demostra que ens trobem davant d’una situació injusta pel que fa a l’oferta de mitjans audiovisuals en la nostra llengua arreu del domini lingüístic català. És inexplicable, tenint en compte la quantitat de solucions tecnològiques que tenim avui en dia, que a Catalunya, per exemple, no es pugui veure Andorra TV, o que al País Valencià no es pugui sentir Ona Mediterrània.

La possibilitat de fer arribar a més persones de terres de parla catalana la diversitat de mitjans que realment hi ha, inclús la presència i riquesa que suposa la diversitat dialectal, és una qüestió de voluntats polítiques, de ganes de generar oportunitats a la llengua i a la seva vitalitat.

Quin inconvenient veuen els estats i les comunitats autònomes en el fet que a Catalunya, per exemple, puguem sentir Radio Arrels? O que a les Illes Balears s’hi pugui veure Esport 3 o sentir RAC1? Som conscients que, per exemple, a les Illes no tenen la garantia de poder veure un partit  de la Lliga de Campions del Barça en català ni tampoc els campionats de la Fórmula 1?

Totes aquestes situacions són la realitat que ens trobem a la vida quotidiana totes les persones que vivim en un territori de parla catalana. Són les conseqüències de no disposar de reciprocitat total dels mitjans catalans.

Per aquest motiu, a la Plataforma per la Llengua volem fer una queixa, de manera global, davant les institucions europees. Ho fem amb la campanya ‘El català, sense fronteres’ amb la qual aplegarem més de 30.000 signatures per reclamar que es respecti la unitat audiovisual del domini lingüístic català. Demanem que, des de qualsevol punt del nostre territori, puguem gaudir de mitjans en totes les varietats dialectals, una gran riquesa que té la nostra llengua.

Accions com la ILP d’Acció Cultural, que reclamava la necessitat d’una ràdio i una televisió en valencià, i el manifest d’Enllaçats per la llengua, que s’adreçava als governs autonòmics, han estat iniciatives molt útils que han ajudat a fer passes en aquest sentit. Amb la campanya ‘El català, sense fronteres’  volem sumar esforços i  anar més enllà per aconseguir més resultats perquè, per aconseguir-ho, cal voluntat política de totes les parts que fins ara han mirat cap a una altra banda.

Des de la Plataforma per la Llengua creiem que cal instar la Comissió Europea a intervenir perquè els estats espanyol, francès i italià apliquin la Directiva 2010/13/UE, que garanteix la manca de fronteres audiovisuals entre estats membres de la UE. I alhora cal que ens assegurem que el Comissionat de Drets Humans del Consell d’Europa sigui conscient d’aquest greuge, que incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i que actuï davant dels estats amb coneixement de causa.

Finalment, el que ens cal és la teva força. Signes pel #CatalàSenseFronteres ?

PLA DE VALORS

dimecres, 4/05/2016

forcada

 

 

 

 

Mar Forcada. Membre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

La llengua catalana és un valor transversal de la nostra societat i és una eina fonamental per a concebre el país de demà. És per això que la Plataforma per la Llengua participa activament en l’elaboració del Pla Nacional de Valors. El Pla és una iniciativa del Govern de la Generalitat capitanejada per Pepa Ninou, cap de Civisme i Valors de la Direcció General d’Acció Cívica Comunitària, del passat mandat, aprovada mitjançant Acord de govern l’octubre de 2011.

És un Pla per a promoure valors a Catalunya per a una nova cultura cívica. És transversal i hi ha implicades totes les conselleries de la Generalitat, i ha estat elaborat per un comitè d’experts; constituït per 22 grups de treball formats per 500 experts del món, acadèmic i social; dividit en diverses fases, actualment està en la d’implementació de comunicació.

L’objectiu és entendre els valors imperants fins al moment i detectar els que s’han anat definint com de nou paradigma o emergents. Comporta tots els àmbits, des de l’educació, la cultura i l’esport, fins a la justícia, la seguretat o la ciència, per dir-ne alguns. El nostre és la llengua, és transversal, però per una qüestió d’ordre pragmàtic, està inclòs dins del grup de treball de cultura, on participem de manera activa des del primer moment. Tot i que la resta d’àmbits ens tenen presents.

Som protagonistes del final d’un model social vigent i de l’emergència d’un de nou, amb els valors diferents que això comporta, tot i que molts representants nostres, tant de l’àmbit polític com del civil, encara es resisteixen a assumir aquests canvis; canvis que van en la línia d’aquest pla: centrar-se en la persona i la seva projecció en la comunitat, com algú que està immers en un projecte col·lectiu: “El país creix quan les persones creixen”. Com en el cas del català i tot el potencial que té culturalment, empresarialment i de desenvolupament personal.

La nostra llengua és creadora de sentit, de pertinença comunitària. La seva funció social cohesionadora, dins la diversitat cultural del nostre país, és reconeguda. La seva capacitat integradora aconsegueix unir fins a parlants de quasi 300 llengües diverses a casa nostra.

Anys de persecució i prohibició han contribuït a la poca consciència, en certs sectors de la nostra societat, de la importància del català, que forma part del nostre imaginari social i cultural.

Tot això es posa en valor en aquest pla. Forma part d’aquest canvi social que estem vivint. Vol que les persones, els col·lectius de l’àmbit que sigui, polític o civil, sumin i les ajuda en el creixement personal i col·lectiu. Com fa la nostra llengua quan és adoptada per nous parlants, dotant-los de noves oportunitats.

“Espanya és la més oberta i tolerant en drets lingüístics de tota Europa i potser, del món”

divendres, 15/04/2016

marga payola

 

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta frase, de l’eurodiputada Gimenez – Barbat (UPyD), va fer riure i va indignar alhora els assistents a la reunió de la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes del Parlament Europeu el passat 17 de març, on es va fer el debat sobre discriminacions lingüístiques a Europa, entre les que hi havia el cas català, i on es va poder presentar l’informe de la Plataforma per la Llengua: ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’.

La frase de Gimenez Barbat cau pel seu propi pes, ja que tothom sap a Europa que el català no forma part de les 24 llengües oficials i que per tant, no pot ser utilitzat a les institucions europees. Com sabem, el català tampoc pot ser utilitzat al Congrés i al Senat de l’Estat espanyol i trobaríem molts altres exemples que mostren que els diferents Governs espanyols no han acceptat ni respectat mai el plurilingüisme que està escrit a la “Constitución”.

Cal posar en valor que per primera vegada els temes de discriminacions lingüístiques no es tractessin a la comissió de Cultura sinó a la de Llibertats Civils de l’Eurocambra, ja que cada vegada hi ha més la percepció que una discriminació per motius de llengua és una vulneració dels drets fonamentals de les persones que el pateixen.

En Davyth Hicks, responsable d’ELEN (European Language Equality Network) va fer la intervenció inicial i va resumir l’estat actual de les llengües regionals o minoritàries europees. I va parlar del cas català i de l’informe de la Plataforma per la Llengua. Els eurodiputats assistents, assessors parlamentaris i fins i tot representants de la Comissió Europea van poder escoltar alguns dels exemples que surten a l’informe, on s’expliquen les vulneracions dels drets lingüístics que han patit alguns catalanoparlants per part de funcionaris de les administracions espanyoles.

ELEN és una entitat europea que treballa per la promoció, protecció i revitalització de les llengües regionals o minoritàries i per garantir els drets lingüístics dels seus parlants.  Hicks va demanar amb contundència que el Parlament Europeu tracti la protecció de les llengües regionals o minoritàries, especialment quan els estats hagin ratificat la CELRoM (Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries), com és el cas de l’Estat espanyol. També va demanar a la Comissió Europea “d’obrir un procediment d’infracció contra Espanya per discriminar els parlants de català“.

37 nous casos des del 2013. I el pitjor és que n’hi pot haver molts més, ja que molta gent no ho denuncia o simplement canvia de llengua per evitar tenir problemes, com per exemple durant el control de seguretat als aeroports.

Els eurodiputats catalans Tremosa (CDC) i Terricabras (ERC) i els valencians Albiol (IU) i Sebastià (COMPROMÍS) van començar la seva intervenció deixant constància d’una altra discriminació lingüística que pateixen: “no se’ns permet parlar en català en aquesta cambra”. I tots ells van coincidir en remarcar que el català és una llengua viva i que s’ha de resoldre d’una vegada per totes la seva oficialitat a la UE. Com pot ser que una llengua amb més parlants que el danès o el finès no sigui reconeguda a Europa?

També hi van intervenir els eurodiputats Giménez Barbat (UPyD) i López Aguilar (PSOE). Aquest últim va negar qualsevol discriminació lingüística a Espanya i fins i tot va acusar a la Plataforma per la Llengua d’inventar-se aquest informe.

Però la millor frase de la jornada va ser, sense cap mena de dubte, per a Gimenez – Barbat: “Espanya és la més oberta i tolerant en drets lingüístics de tota Europa i potser, del món”. Rialles a la sala. “Me alegro de que se rían” va cloure l’eurodiputada.

Potser li recomanaria que durant les properes vacances viatgi per “Europa i potser pel món” per tal de que conegui altres maneres de gestionar el plurilingüisme. I potser un altre dia no dirà més aquesta frase i evitarà ser la riota del Parlament Europeu.