Arxiu de la categoria ‘General’

Això no és cosa nostra!

dijous, 6/10/2016

foto

 

 

Mireia Plana

Vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

 

Fa uns dies va sortir publicada una notícia que explicava que, finalment, la prova per accedir a l’advocacia de l’Estat ja es podrà fer en català. Llegint el titular, podia semblar una bona notícia. Però si entrem a analitzar-la, ens comença a grinyolar per tot arreu.

D’entrada, les despeses de traducció de la prova les ha de pagar íntegrament la Generalitat de Catalunya. És a dir, que només ens “permeten” que fem una traducció, però el Ministeri de Justícia no es fa responsable de res. Segons les dades que la Plataforma per la Llengua va publicar en el darrer InformeCat 2016, aquesta prova de l’advocacia va ser impugnada el 2014 perquè només es feia a Madrid i en castellà. Es va demanar aleshores que la prova es fes de manera descentralitzada i, que en el cas de Catalunya, es pogués fer en català i inclogués preguntes sobre el dret civil català. Davant de les queixes dels col·legis d’advocats, es van avenir a constituir sis comissions avaluadores descentralitzades, una de les quals a Barcelona. Però la prova se seguia fent en castellà. Finalment, davant les pressions continuades i, suposem, de l’informe del Consell d’Europa que posava en evidència el poc interès del govern espanyol a garantir la presència de les altres llengües diferents del castellà en cap àmbit de la societat espanyola, la prova es podrà fer en català. Però la pagarem nosaltres.

Si a aquesta circumstància li sumem altres fets, encara es veu tot plegat més clar:

  • Les versions catalanes del BOE són incompletes i arriben tard. El Ministeri de Justícia només n’assumeix el 50 % del cost, i no es compromet a mantenir les actualitzacions a la versió electrònica, com sí que fa amb el castellà. A més, cal tenir en compte que, en cas de dubte, la versió en castellà sempre preval.
  • El 75 % dels advocats catalans asseguren que fan servir el català a l’àmbit judicial, tot i que la majoria són “convidats” a canviar de llengua. Només un 35 % aconsegueixen fer servir el català durant tot el procés.
  • A les universitats catalanes, el 76,5 % de les classes es fan en català, però no hi ha garanties que totes les assignatures tinguin una opció en català.

Amb tot això es fa palès, una vegada més, que l’Estat espanyol no té cap consideració per les llengües diferents del castellà que es parlen en el seu territori, perquè no les té com a pròpies. Per a l’Estat, les llengües són un element folclòric i prou, i no té ni interès ni intenció de reconèixer-les com a patrimoni cultural propi i, per tant, dignes de ser emprades en tots els àmbits i de ser protegides i fomentades a l’ensenyament.

Per això la Plataforma per la Llengua considera que l’única manera que el català tingui el reconeixement que es mereix és aconseguint un Estat propi que vetlli pel seu manteniment i que serveixi de pal de paller de tots els territoris de parla catalana. Perquè per a l’Estat espanyol, el català no és cosa seva.

La immersió no es toca

divendres, 2/09/2016

forcada

 

 

 

 

 

 

Mar Forcada. Membre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

 

Ja hi tornem a ser! Com cada inici de curs –o cada oportunitat que se’ls presenta– tenim els polítics de torn carregant contra el nostre exitós i cohesionador sistema d´immersió lingüística. De fet, és la missió fundacional d´alguns d´aquests partits. La llengua és cultura i identitat. Per això hi ha qui rebutja l’aprenentatge d´altres llengües que no siguin la seva pròpia, ja que haurien de prendre’s la molèstia de revisar els seus arguments demagògics.

Però ara anem més lluny amb el menyspreu. Ens volen fer creure que les nostres criatures seran més il·lustrades si s’eduquen dins l´anomenat trilingüisme. És a dir, l´estudi de català, castellà i anglès, suposadament a parts iguals. Qui el predica, el que realment busca és eliminar el català com a llengua vehicular d’un model que ha sigut exitós i ha donat molt bons resultats escolars a nivell de l’Estat espanyol. No cerquen que els nostres infants siguin uns poliglotes de pro. I la prova és que ho varen intentar a les Illes Balears quan hi governava el PP i van abandonar-ho perquè va resultar un fracàs absolut.

Per què no deixen de polititzar i judicialitzar les nostres escoles? Per què no deixen que siguin els pedagogs i mestres, que estan dia a dia donant la cara amb els nostres fills a les escoles, els que ens marquin el camí?

Com cada inici de curs, sempre cal posar-li a algú orelles de burro i enviar-lo de cara a la paret.

A l’estiu també tenim feina pel català

divendres, 29/07/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

 

TripAdvisor ha estat, per segon any consecutiu, l’empresa que ha generat més queixes cap a la nostra entitat. A l’informe de queixes del 2015 vam comptabilitzar un creixement respecte del 2014. Els usuaris, cada cop més sensibilitzats, es mostren més disposats a queixar-se per aquestes situacions en què se censura la seva opinió en els comentaris.

En el cas d’aquesta empresa dedicada a la recomanació i crítica de punts gastronòmics, ens trobem davant una situació greu que requereix una reivindicació clara i contundent . Voler incorporar un comentari i rebre una resposta automàtica dient que no pots fer-ho en català és una situació absolutament desconcertant i que genera indignació en molts usuaris. És una situació molesta i ens fa sentir ciutadans de segona. S’entén, doncs, que els usuaris manifestem automàticament les nostres queixes de rebuig a aquesta mala gestió lingüística.

Els usuaris no entenen gens que un acte tan natural com comentar en la llengua pròpia pateixi una discriminació. Quan un usuari decideix escriure una crítica en aquest portal i ho fa, de forma espontània i natural, en llengua catalana, Tripadvisor no la hi publica. I, a més, li deixa clar que no ho fa perquè està escrita en llengua catalana i li aclareix que actualment disposa de 28 llengües, algunes inclús amb menys parlants que la nostra.

L’empresa, que disposa de filial a Barcelona, al·lega que és per raons de mercat que no pot/vol oferir el servei en la nostra llengua. Ho considero un greuge, especialment tenint en compte que sí que l’ofereix en llengües que tenen menys parlants. A portals com Change.org ja s’han recollit més de 45.000 signatures adreçant la petició a la companyia.

A les portes de les vacances som conscients que molts usuaris voldran recomanar en la seva llengua aquells bars i restaurants que trepitgin durant les vacances. Cal tenir en compte, a més, que Catalunya és un país referent en l’àmbit gastronòmic, de manera que comentar la nostra cuina en català hauria de ser un fet normal. Des de la Plataforma per la Llengua us encoratgem a continuar, durant tot l’estiu, adreçant les vostres crítiques en català a Tripadvisor. I animem l’empresa a fer un replantejament i que admeti el català al més aviat possible. Estem disposats a ajudar-los en el que puguin necessitar.

Una altra forma de reivindicar aquest canvi és que també publiquem les valoracions a portals com Booking i Google. Ells no ens discriminen per recomanar en català.

A l’estiu, doncs, tenim deures per a la nostra llengua!

Qüestió de voluntat, qüestió d’oportunitats

dijous, 30/06/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

La recent notícia que Andorra TV apagarà les seves emissions a les comarques pirinenques catalanes demostra que ens trobem davant d’una situació injusta pel que fa a l’oferta de mitjans audiovisuals en la nostra llengua arreu del domini lingüístic català. És inexplicable, tenint en compte la quantitat de solucions tecnològiques que tenim avui en dia, que a Catalunya, per exemple, no es pugui veure Andorra TV, o que al País Valencià no es pugui sentir Ona Mediterrània.

La possibilitat de fer arribar a més persones de terres de parla catalana la diversitat de mitjans que realment hi ha, inclús la presència i riquesa que suposa la diversitat dialectal, és una qüestió de voluntats polítiques, de ganes de generar oportunitats a la llengua i a la seva vitalitat.

Quin inconvenient veuen els estats i les comunitats autònomes en el fet que a Catalunya, per exemple, puguem sentir Radio Arrels? O que a les Illes Balears s’hi pugui veure Esport 3 o sentir RAC1? Som conscients que, per exemple, a les Illes no tenen la garantia de poder veure un partit  de la Lliga de Campions del Barça en català ni tampoc els campionats de la Fórmula 1?

Totes aquestes situacions són la realitat que ens trobem a la vida quotidiana totes les persones que vivim en un territori de parla catalana. Són les conseqüències de no disposar de reciprocitat total dels mitjans catalans.

Per aquest motiu, a la Plataforma per la Llengua volem fer una queixa, de manera global, davant les institucions europees. Ho fem amb la campanya ‘El català, sense fronteres’ amb la qual aplegarem més de 30.000 signatures per reclamar que es respecti la unitat audiovisual del domini lingüístic català. Demanem que, des de qualsevol punt del nostre territori, puguem gaudir de mitjans en totes les varietats dialectals, una gran riquesa que té la nostra llengua.

Accions com la ILP d’Acció Cultural, que reclamava la necessitat d’una ràdio i una televisió en valencià, i el manifest d’Enllaçats per la llengua, que s’adreçava als governs autonòmics, han estat iniciatives molt útils que han ajudat a fer passes en aquest sentit. Amb la campanya ‘El català, sense fronteres’  volem sumar esforços i  anar més enllà per aconseguir més resultats perquè, per aconseguir-ho, cal voluntat política de totes les parts que fins ara han mirat cap a una altra banda.

Des de la Plataforma per la Llengua creiem que cal instar la Comissió Europea a intervenir perquè els estats espanyol, francès i italià apliquin la Directiva 2010/13/UE, que garanteix la manca de fronteres audiovisuals entre estats membres de la UE. I alhora cal que ens assegurem que el Comissionat de Drets Humans del Consell d’Europa sigui conscient d’aquest greuge, que incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i que actuï davant dels estats amb coneixement de causa.

Finalment, el que ens cal és la teva força. Signes pel #CatalàSenseFronteres ?

PLA DE VALORS

dimecres, 4/05/2016

forcada

 

 

 

 

Mar Forcada. Membre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

La llengua catalana és un valor transversal de la nostra societat i és una eina fonamental per a concebre el país de demà. És per això que la Plataforma per la Llengua participa activament en l’elaboració del Pla Nacional de Valors. El Pla és una iniciativa del Govern de la Generalitat capitanejada per Pepa Ninou, cap de Civisme i Valors de la Direcció General d’Acció Cívica Comunitària, del passat mandat, aprovada mitjançant Acord de govern l’octubre de 2011.

És un Pla per a promoure valors a Catalunya per a una nova cultura cívica. És transversal i hi ha implicades totes les conselleries de la Generalitat, i ha estat elaborat per un comitè d’experts; constituït per 22 grups de treball formats per 500 experts del món, acadèmic i social; dividit en diverses fases, actualment està en la d’implementació de comunicació.

L’objectiu és entendre els valors imperants fins al moment i detectar els que s’han anat definint com de nou paradigma o emergents. Comporta tots els àmbits, des de l’educació, la cultura i l’esport, fins a la justícia, la seguretat o la ciència, per dir-ne alguns. El nostre és la llengua, és transversal, però per una qüestió d’ordre pragmàtic, està inclòs dins del grup de treball de cultura, on participem de manera activa des del primer moment. Tot i que la resta d’àmbits ens tenen presents.

Som protagonistes del final d’un model social vigent i de l’emergència d’un de nou, amb els valors diferents que això comporta, tot i que molts representants nostres, tant de l’àmbit polític com del civil, encara es resisteixen a assumir aquests canvis; canvis que van en la línia d’aquest pla: centrar-se en la persona i la seva projecció en la comunitat, com algú que està immers en un projecte col·lectiu: “El país creix quan les persones creixen”. Com en el cas del català i tot el potencial que té culturalment, empresarialment i de desenvolupament personal.

La nostra llengua és creadora de sentit, de pertinença comunitària. La seva funció social cohesionadora, dins la diversitat cultural del nostre país, és reconeguda. La seva capacitat integradora aconsegueix unir fins a parlants de quasi 300 llengües diverses a casa nostra.

Anys de persecució i prohibició han contribuït a la poca consciència, en certs sectors de la nostra societat, de la importància del català, que forma part del nostre imaginari social i cultural.

Tot això es posa en valor en aquest pla. Forma part d’aquest canvi social que estem vivint. Vol que les persones, els col·lectius de l’àmbit que sigui, polític o civil, sumin i les ajuda en el creixement personal i col·lectiu. Com fa la nostra llengua quan és adoptada per nous parlants, dotant-los de noves oportunitats.

“Espanya és la més oberta i tolerant en drets lingüístics de tota Europa i potser, del món”

divendres, 15/04/2016

marga payola

 

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta frase, de l’eurodiputada Gimenez – Barbat (UPyD), va fer riure i va indignar alhora els assistents a la reunió de la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes del Parlament Europeu el passat 17 de març, on es va fer el debat sobre discriminacions lingüístiques a Europa, entre les que hi havia el cas català, i on es va poder presentar l’informe de la Plataforma per la Llengua: ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’.

La frase de Gimenez Barbat cau pel seu propi pes, ja que tothom sap a Europa que el català no forma part de les 24 llengües oficials i que per tant, no pot ser utilitzat a les institucions europees. Com sabem, el català tampoc pot ser utilitzat al Congrés i al Senat de l’Estat espanyol i trobaríem molts altres exemples que mostren que els diferents Governs espanyols no han acceptat ni respectat mai el plurilingüisme que està escrit a la “Constitución”.

Cal posar en valor que per primera vegada els temes de discriminacions lingüístiques no es tractessin a la comissió de Cultura sinó a la de Llibertats Civils de l’Eurocambra, ja que cada vegada hi ha més la percepció que una discriminació per motius de llengua és una vulneració dels drets fonamentals de les persones que el pateixen.

En Davyth Hicks, responsable d’ELEN (European Language Equality Network) va fer la intervenció inicial i va resumir l’estat actual de les llengües regionals o minoritàries europees. I va parlar del cas català i de l’informe de la Plataforma per la Llengua. Els eurodiputats assistents, assessors parlamentaris i fins i tot representants de la Comissió Europea van poder escoltar alguns dels exemples que surten a l’informe, on s’expliquen les vulneracions dels drets lingüístics que han patit alguns catalanoparlants per part de funcionaris de les administracions espanyoles.

ELEN és una entitat europea que treballa per la promoció, protecció i revitalització de les llengües regionals o minoritàries i per garantir els drets lingüístics dels seus parlants.  Hicks va demanar amb contundència que el Parlament Europeu tracti la protecció de les llengües regionals o minoritàries, especialment quan els estats hagin ratificat la CELRoM (Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries), com és el cas de l’Estat espanyol. També va demanar a la Comissió Europea “d’obrir un procediment d’infracció contra Espanya per discriminar els parlants de català“.

37 nous casos des del 2013. I el pitjor és que n’hi pot haver molts més, ja que molta gent no ho denuncia o simplement canvia de llengua per evitar tenir problemes, com per exemple durant el control de seguretat als aeroports.

Els eurodiputats catalans Tremosa (CDC) i Terricabras (ERC) i els valencians Albiol (IU) i Sebastià (COMPROMÍS) van començar la seva intervenció deixant constància d’una altra discriminació lingüística que pateixen: “no se’ns permet parlar en català en aquesta cambra”. I tots ells van coincidir en remarcar que el català és una llengua viva i que s’ha de resoldre d’una vegada per totes la seva oficialitat a la UE. Com pot ser que una llengua amb més parlants que el danès o el finès no sigui reconeguda a Europa?

També hi van intervenir els eurodiputats Giménez Barbat (UPyD) i López Aguilar (PSOE). Aquest últim va negar qualsevol discriminació lingüística a Espanya i fins i tot va acusar a la Plataforma per la Llengua d’inventar-se aquest informe.

Però la millor frase de la jornada va ser, sense cap mena de dubte, per a Gimenez – Barbat: “Espanya és la més oberta i tolerant en drets lingüístics de tota Europa i potser, del món”. Rialles a la sala. “Me alegro de que se rían” va cloure l’eurodiputada.

Potser li recomanaria que durant les properes vacances viatgi per “Europa i potser pel món” per tal de que conegui altres maneres de gestionar el plurilingüisme. I potser un altre dia no dirà més aquesta frase i evitarà ser la riota del Parlament Europeu.

Un llistó democràtic molt baix. Sí que hi ha conflicte lingüístic

divendres, 1/04/2016

cesar

Cèsar Sànchez
Coordinador comarcal de la Plataforma per la Llengua
al Vallès Occidental

El passat 17 de març la Plataforma per la Llengua ha presentat a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes Interiors del Parlament Europeu un informe amb 37 denúncies de casos de discriminació lingüística a l’estat espanyol vers ciutadans catalanoparlants. Aquest informe, malauradament, ja és el segon. Venia precedit per un altre que n’havia recollit 40 casos més. Aquests informes només són la punta d’un iceberg enorme que emmascara un greu problema de mentalitat col·lectiva submisa, doncs, un estat democràtic hauria de garantir drets del seus ciutadans, i no coaccionar-los, limitant-los per llei com fa l’estat espanyol. El cas és que molts catalanoparlants es conformen o fins i tot neguen que hi hagi conflicte lingüístic.
Aquests casos recollits tan sols són els que s’han fet públics, i ni tan sols tots aquests han estat denunciats a la justícia ordinària. De fet, a quina justícia pots recórrer, quan és el propi sistema judicial qui et discrimina? I és que el nom de l’informe és extret d’un cas real: “si me hablas en catalan se suspende el juicio”, és el cas real d’un testimoni a un Judici a Figueres, al qual la jutgessa li va dir directament això. Clar, la dona que venia des de 150 quilòmetres lluny, no tenia gaires ganes de tornar a pagar-se el desplaçament, amb la conseqüent pèrdua de temps, de feina, etc, i va haver de transigir.
El pitjor és que (i com a ONG del català ho sabem del cert), no tots els casos de discriminació es fan públics. I pitjor encara, el que és realment un greu problema és que els propis catalanoparlants, davant la simple sospita d’una possibilitat de patir una situació d’aquest tipus, directament refusem fer servir el català. És més, institucions pròpies com governs d’ajuntaments tenen por a realitzar polítiques actives de normalització lingüística “pel què pensaran”. Aquests casos no es comptabilitzen com a discriminacions, malgrat ser els més nombrosos i generalitzats, i que responen a una anormalitat evident. Per desídia, per cansament, per “no tenir problemes”, molta gent prefereix no dir res, i seguir vivint en la fal·làcia de la versió oficial d’”aquí no hi ha conflicte lingüístic”, amb justificacions de mal pagador com la de l’”abans estàvem pitjor”, o que “és un tema puntual” o “no tothom és així”. De facto, es reconeix una subordinació sistèmica dels catalanoparlants.
Si anem a treure’ns el DNI, al policia li parlem en castellà…no fos cas, si anem a un judici, igual, si demanem cap imprès a l’administració i està només en castellà, ja no el demanem en català, no fos cas que ens miressin malament; si demanem una adreça a un Guàrdia Civil, li parlem en castellà, perquè ja suposem (ho donem per “normal”) que
no ens entendrà… i així amb la majoria de serveis que afecten l’estat, els seus funcionaris i els seus serveis.Ho tenim assumit, perquè constantment veiem com peticions de tot tipus són invalidades, o retornades sense cap sentiment de vergonya, des de l’estat, pel sol fet d’estar escrites en català. O veiem com al parlament de l’estat es produeix, cas únic a Europa, d’expulsar parlamentaris pel sol fet de parlar una llengua, teòricament, d’aquell mateix estat. Una cosa que no farien amb cap llengua del món (la traduirien), ho fan amb la llengua pròpia dels ciutadans del seu propi estat.
La situació de discriminació vers el català, doncs, hi és. Hi és sempre, en forma de més de 500 lleis estatals que en limiten l’ús o imposen directament el castellà. Per tant: sí hi ha conflicte lingüístic. Un altra cosa és que el conflicte només es faci visible quan els catalans intentem actuar amb normalitat (parlar la nostra llengua dins l’estat en el qual vivim). La perversió és que molts catalanoparlants evitin parlar català en determinades situacions, per poder seguir dient que no hi ha conflicte lingüístic. I que quan un català simplement fa ús normal de la seva llengua, se’l criminalitzi, i pràcticament se li acusi de ser “el causant d’un conflicte que no existeix”. Perquè ens entenguem, és un cas molt semblant al dels esclaus, o les dones maltractades, clar: mentre no et queixis “no hi ha conflicte”.
Causa de tot això, és el baix llistó democràtic a nivell lingüístic que ens imposem com a ciutadans. Una senyora ens explicava fa pocs dies, contenta, com havia anat a la comissaria de policia a rectificar l’ortografia dels seus cognoms escrits de qualsevol manera durant la dictadura, i explicava que l’havien atès: “malgrat ella va parlar en català tota l’estona”. I amb això, el que hauria de ser una acció del més normal a un país normal, ja estava contenta. Malauradament, a dia d’avui, a la Plataforma per la Llengua documentem encara molts casos de vexacions per part, especialment, de la policia. Deixant de banda que s’hagi d’anar a una comissaria a realitzar aquest tràmit, com si fóssim delinqüents, el primer que cridaria l’atenció de qualsevol demòcrata és que un ciutadà perjudicat per l’acció de l’estat, hagi d’impulsar ella mateixa tots els tràmits per fer les rectificacions pertinents, sol·licitar-ho (com si et fessin un favor) i a sobre pagar. Li vam preguntar si se li havien dirigit en català: “no, sempre em van respondre en castellà”, en quin idioma estaven els rètols i cartells de dins: “només en castellà”, i els formularis: “en castellà”… Cap ciutadà que tingués un llistó democràtic a l’alçada de les democràcies occidentals de referència, es conformaria amb la simple rectificació administrativa ( a sobre pagada) d’un prejudici, mentre segueix sent tractat discriminatòriament per aquest mateix estat per raons lingüístiques.

Fe i país: mossèn Ballarín

dimecres, 23/03/2016

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

Gósol no és només un espai de camins i silenci a tocar del Pedraforca. És també el traç pictòric de Picasso i, és clar, ha estat també des de fa uns anys la llar d’un capellà sense jerarquia, digne continuador de mossèn Cinto, el més estimat pels feligresos.
Josep Maria Ballarín (Barcelona, 1920–Berga, 2016) és, segurament, un dels capellans més coneguts del nostre país. Ja el 1989 la seva inspiració literària quedà plasmada a Mossèn Tronxo.
La publicació de l’esmentada novel·la va esdevenir un fenomen editorial i van seguir-ne nombroses reedicions pròpies d’un text enginyós i àmpliament llegit. Més d’una quarantena de títols han sortit dels seus papers. Per a ell, pregar i escriure era el pa de cada dia.
La vida de Ballarín, des de ben jove, ha estat marcada també per la seva voluntat de “fer país”. El mossèn va esdevenir una persona a qui calia recórrer per a activitats semi-clandestines del catalanisme des de meitats dels cinquanta: defensar la llengua catalana i enfortir la consciència nacional. També Joan Fuster i els joves valencianistes de l’època farien pregàries al vent de Queralt estant.
No seria fins a la dècada dels noranta que Ballarín ascendiria geogràficament a la muntanyenca Gósol. Però els dies freds d’hivern els passava a Berga i va ser a la ciutat de la Patum on vaig entrevistar-lo, un dia de Nadal a Reis, ara fa un lustre.
Parlàrem de la importància que la llengua, la cultura i l’Església han tingut i tenen per al nostre país. Ho feia amb el seu posat característic, ulleres de lector i ben acomodat a la butaca. L’acompanyava l’Emília, que ell anomenava Santa Emília.
A Gósol, com abans a Queralt, Ballarín ha estat el suport necessari per a veïnes i veïns. Quan se l’ha necessitat, ell hi ha estat. Un any i un altre, fins als 96, que Déu n’hi do.

Un cop més, qui rep és la llengua!

diumenge, 28/02/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

Darrerament assistim a la successió continuada de notícies que podríem qualificar d’inquietants en relació al reconeixement, la protecció i la normalització de la llengua catalana. Pactes d’investidura de suposats “governs de progrés” que ataquen directament la línia de flotació del model d’immersió lingüística de l’escola catalana; sentències de tribunals que anul·len, invaliden o esmenen aquelles poques lleis o normatives que fins aquell moment protegien i promovien –massa sovint només sobre el paper- la nostra llengua; ajuntaments catalans que sembla que, de cop i volta, després de gairebé 35 anys de normalització lingüística, introdueixen el bilingüisme fins i tot a la senyalització de plaques i carrers; etc.

Qui sap si és el fet d’acumular dia sí dia també tantes bones notícies que ens fa perdre una mica el sentit de la magnitud de la tragèdia.

Qui sap si és pel fet que aquestes sentències que surten, anul·len articles que, de fet, en la majoria dels casos ja ni es complien ni s’aplicaven, com la darrera del TSJC. Dins el sector sanitari mateix, d’on ve el recurs, actualment no és només que no es mantingui el català a la conversa, sinó que en massa casos hi ha treballadors públics  que no respecten els drets lingüístics dels usuaris.

Qui sap si és el fet que al Principat el catalanisme ja ha desconnectat tant de Madrid, que ara només volem mirar de cara al futur sense que res ens distregui ni ens faci perdre ni un minut. El cas és que, sigui pel motiu que sigui, el català va rebent de valent i, de moment, sembla que no hàgim trobat la manera d’evitar-ho.

Potser seria el moment, doncs, que el catalanisme –tot ell, però especialment el del Principat- féssim un parell de reflexions, ara que encara hi som a temps.

D’una banda, sembla que el procés cap a un estat català independent avança amb més embranzida que mai: tenim un govern nítidament independentista, que rep el suport d’un Parlament amb majoria absoluta també independentista, i fora al carrer una societat civil mobilitzada a favor d’un estat independent. El procés cap a un estat català independent, doncs, avança. Però i la llengua catalana, avança a la mateixa velocitat? No: el procés avança, però de moment, la llengua catalana no avança pas, políticament parlant. Fins i tot sembla que la lluita política i judicial contra el procés l’està patint en bona part la llengua catalana pel fet de ser un dels elements de cohesió i integració més vulnerables de la nostra societat. Cal doncs donar urgentment un nou impuls valent i profund a la defensa de la nostra llengua en tots els àmbits de la vida quotidiana i impedir cap retrocés.

D’altra banda, també caldria que tinguéssim en compte un segon element no pas menor. Efectivament, el catalanisme del Principat pot haver desconnectat de l’estat espanyol, però l’estat espanyol no ha desconnectat de la croada diària contra el català. Potser alguns conciutadans de bona fe poden pensar que això és relativament important, atès que tan aviat com Catalunya esdevingui un estat independent, podrem aturar aquesta ofensiva contra el català. Això és, de fet, només parcialment cert. És cert, òbviament, pel que fa al Principat de Catalunya. Però no ho és gens per a la resta de territoris del domini lingüístic que es troben sota administració espanyola, això és la Franja, el País Valencià i les Illes Balears. Tota sentència, tota llei, tot decret, tot pacte d’investidura enverinat, que vagi a la contra del català és i serà implacablement aplicable a aquests territoris. Dit d’una altra manera, mentre nosaltres anem marxant, ells ja van apuntant els canons envers la llengua a la resta de territoris del domini lingüístic. I, com dèiem abans, això no és un aspecte gens menor perquè qualsevol atac a qualsevol dels 4 punts cardinals de la llengua, és un atac que el pateix la llengua en el seu conjunt i de manera nuclear. I no és menor perquè l’estratègia que persegueixen aquests atacs és de fer-la empetitir i reduir-la a un triangle geogràfic avui anomenat Catalunya. Per a ells, abans, ara i sempre, Cataluña.

Carta a en Pablo Iglesias: els mínims que un estat democràtic hauria de respectar

divendres, 29/01/2016

Bernat Gasull ARA

 

 

Bernat Gasull
Cap d’Àrea drets lingüístics i empresa de la Plataforma per la Llengua

 

 

Tots els països de tradició democràtica amb diverses comunitats lingüístiques tan rellevants com en el cas espanyol (i particularment amb tants parlants com els que parlen català), ja han reconegut les diverses llengües al mateix nivell constitucional. A diferència d’Espanya, la llengua tradicionalment imposada a tot el territori ha perdut el caràcter legal preeminent i totes les llengües són igualment oficials per part de l’Estat i amb la mateixa consideració segons el territori on en són pròpies. Així ho han fet països com Suïssa, Bèlgica, Canadà o Finlàndia. L’alternativa a aquesta política és el trencament de l’Estat i la formació de nous estats.

La constitució espanyola, en una transició parcial, és hereva de l’etapa pre-democràtica de la preeminència d’una de les identitats, la de matriu castellana. No només es reconeix com única llengua oficial de tot l’Estat sinó que, juntament amb Bulgària, és l’única constitució del món que imposa el deure de saber una llengua (en aquest cas el castellà). Això té conseqüències més enllà de la constitució en les obligacions a tots els ciutadans espanyols, amb milers de disposicions que només tenen en compte la presència i obligació d’usos del castellà.

És en aquest sentit que es faria imprescindible una reforma constitucional amb un nou redactat de l’article 3, de manera que s’acostés a un redactat del tipus:

Article 3

  1. El basc, el gallec, el català i el castellà són les llengües oficials de l’Estat.
  2. L’occità, l’asturià-lleonès, l’aragonès, l’àrab i l’amazic seran reconeguts oficials en els respectius territoris on en són pròpies i per a les relacions de l’Estat amb aquests territoris.
  3. Les regions hauran de reconèixer com a oficials en llurs estatuts per a llur territori com a mínim la llengua o llengües que en són pròpies de la regió.
  4. L’Estat reconeix els usos oficials per a les diferents llengües de signes espanyoles.
  5. La riquesa de les diferents llengües i modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

Tanmateix, per portar a terme aquests mínims, ja assolits en la resta de democràcies comparables, de quin suport i aliances disposeu per garantir aquest canvi constitucional? Quins passos seguireu per assolir-ho? Com és que, sorprenentment, en la proposta de reforma constitucional de Podemos no apareix una reforma del punt 3 en aquest sentit? Cal recordar que la proposta perpetua el castellà com a única llengua oficial de l’Estat en el punt 139 del programa com a única llengua considerada «idioma oficial en tot el territori estatal». Tan sols hi ha una proposta de modificació amb un afegit per fer explícit el reconeixement explícit de les llengües de signes espanyoles com a llengües oficials de l’Estat (punt 185 del programa). Així la llengua catalana de signes passaria a ser llengua oficial de l’Estat però la llengua catalana no, que quedaria relegada a la situació actual, amb un reconeixement restringit que depèn de les comunitats autònomes, però en cap cas oficial de l’Estat. Sereu coherents amb les proclames de respecte al reconeixement a la diversitat espanyola en contra de les pròpies propostes electorals que no van en la mateixa línia? Si no hi ha garanties de viabilitat d’una reforma real democràtica espanyola la independència de Catalunya es planteja com a única solució per a aquest territori per garantir un estat de dret plenament democràtic?