Arxiu de la categoria ‘General’

Carta a en Martí: tres anys sense tu.

dimecres, 23/09/2015

Martí,

Ja fa 3 anys que no ens veiem, 3 anys que continuem aquella ingent tasca que havies començat i havíem continuat plegats, 3 anys que dia sí dia també et trobem a faltar i pensem com enfocaries aquest o aquell problema, com encararies una o altra situació.

Com sempre, tinc ganes d’explicar-te coses que ens van passant. Segur que tu les veus amb el teu somriure murri, pensant “ja us ho deia jo”, però alhora modest i sense voler protagonisme…

Doncs això, que com a mínim un cop l’any no t’escaparàs de sentir les meves reflexions, explicacions i tot el que em passi pel cap d’explicar-te: enguany no puc evitar començar per dir-te que aquella entitat que vas fundar per allà l’any 1993 junt amb uns quants jovenets més de Gràcia, que fa 3 anys ja tenia uns 4000 socis i ben contents que n’estàvem… doncs estem a fregar dels 10.000 socis!!!! Sí, has sentit bé: la Plataforma per la Llengua ja frega 10.000 socis, i n’estem preparant una de grossa… que segur que t’agradarà!

Des de la carta oberta que et vaig fer l’any passat, et ressaltaré unes quantes coses que hem fet a l’entitat: vam presentar als experts del Consell d’Europa que vigilen com els estats compleixen (o no) la carta Europea de les Llengües regionals i minoritàries les nostres opinions i informes, entre ells el que vam presentar al Parlament Europeu l’any passat, i ho van trobar molt interessant, queda clar que l’Estat Espanyol continua tenint ciutadans de primera i de segona segons quina llengua parlin, això no canvia!

També vam fer el tradicional acte per Sant Jordi amb les entitats de nouvinguts, enguany l’hem anomenat “Planta’t, compromís pel nou país”, va ser al Born i va tenir un èxit notable!

La segona edició del Premi Martí Gasull i Roig va ser un gran èxit i els guanyadors van ser Escola Valenciana. Segur que t’encanta! Doncs ja estem preparant la tercera edició i gent tan important de la nostra cultura com en Jaume Cabré i na Isona Passola seran membres del jurat.

Hem fet l’informecat 2015, les balances lingüístiques, traduccions del manifest “el català llengua comuna”, hem continuat treballant en cinema i educació, hem arribat a acords amb tots els candidats a les eleccions del Barça i continuarem treballant amb la nova junta directiva del Club….

Pel que fa al país, en primer lloc cal que tinguis present que tant al País Valencià com a les Illes Balears i a la Franja de Ponent hi ha hagut canvi de governs autonòmics i la situació del català millora, i encara ha de millorar molt més. Com a primeres mostres sembla que aviat recuperarem Canal 9 i segurament millor que l’anterior, s’ha derogat la llei del LAPAO a la Franja i la del “trilingüisme” a les Illes, l’ensenyament en català a les Illes i al País Valencià millorarà previsiblement amb els nous governs… Nosaltres posem i posarem –com sempre- tota la feina i expertesa de la que siguem capaços perquè avanci i es normalitzi com més ràpid millor.

A Catalunya, ai, a Catalunya! Les coses passen per una banda molt ràpid, però per altra molt lentes: voldríem que tot el procés hagués passat ja i ja fóssim un país normal i lliure, però no, encara no! Tot arribarà, ara estem en el camí… però anem a pams: la Plataforma per la Llengua recomana votar opcions independentistes, donat que hem arribat a la conclusió que és l’única solució possible per a ser ciutadans amb tots els drets reconeguts: votar independència és votar llengua!. Des de la darrera carta oberta que et vaig escriure ara ja fa un any, han passat coses, moltes coses: primer de tot va venir el 9N. Això va ser un gran esdeveniment: 2.350.000 vots en un “procés participatiu” il·legal!! Per primer cop des del 1714 les autoritats catalanes desobeïen les espanyoles i no acaben a la presó! Tot i que el President Mas i alguns Consellers estan sent investigats per la “justícia” espanyola. Després van venir uns mesos on els nostres polítics no van entendre’s però finalment es van convocar eleccions per el 27 de setembre, sí, diumenge que ve!! En aquestes eleccions tenim dues bones opcions, dues opcions independentistes netament: la CUP per una banda i Junts pel Sí que està format per CDC, ERC i independents per l’altra banda… ah, per cert durant aquest any Unió ha expulsat els seus independentistes i ha trencat la federació amb CiU: la puta i la Ramoneta van morir i Plataforma per la Llengua no va anar al funeral, no estàvem gens tristos!

D’altra banda continuant amb els festivals-manifestacions espectaculars que els catalans hem fet els darrers anys l’11 de setembre, enguany hem omplert la Meridiana a vessar, des del parc de la Ciutadella fins Sant Andreu. Hem fet passar un punter que marcava el camí cap el Parlament de la República Catalana!!

En fi, que ens venen uns dies, setmanes i mesos molt intensos. En els que Catalunya demostrarà què vol i comença una nova etapa de la nostra història. Esperem que la majoria d’aquest país voldrà que Catalunya tingui veu pròpia al món: el seu propi Estat!

Ja saps que volem, com més aviat millor, un Estat per a tots els ciutadans d’aquest país, inclusiu, lliure, plenament democràtic, que tothom que visqui aquí el senti com a propi, on el català sigui la llengua pròpia i comuna, que rebi la promoció que reben les llengües dels seus Estats, i no atacs constants i permanents…

Estem en el camí, Martí, estem en el camí de començar a construir aquest Estat entre tots… i mentre l’anem fent, et continuarem tenint molt present tots els que et vam conèixer i vam treballar plegats!!

Fins aviat Martí

 

Òscar Escuder

President de la Plataforma per la Llengua

 

martíindepe

 

Iceta, Espadaler i Rabell: defensors aferrissats dels fets identitaris per sobre dels drets socials

dilluns, 21/09/2015

Bernat Gasull ARA

 

 

Bernat Gasull

Cap d’Àrea drets lingüístics i empresa de la Plataforma per la Llengua

 

Podem considerar prou respectable la defensa identitària de voluntat de pertinença a Espanya. Tanmateix, ara com ara, la no-separació d’Espanya implica que els drets de les persones, els drets bàsics, no només econòmics, sinó de llibertats i drets fonamentals en una democràcia moderna, queden sacrificats i subordinats. En poso un exemple ben evident arran de la presentació que va fer la Plataforma per la Llengua de les Balances lingüístiques entre castellà i català per part de l’Estat espanyol.  Espanya és un cas excepcional i únic dins l’entorn de països de tradició democràtica. No hi ha dins la Unió Europea cap comunitat lingüística de llengua pròpia de les dimensions de la catalana que no sigui reconeguda com a llengua oficial d’estat al mateix nivell que qualsevol altra llengua. Això té milers de conseqüències legals i estructurals, en un règim impositiu únic com no n’hi ha cap a la Unió Europea. Vegeu si més no aquest report i llegiu qualsevol dels més de 130 punts. Sereu conscients que defensar els nostres drets socials no és retornar a l’anterior llei d’ensenyament o retocar quatre aspectes de cinema, justícia o emissions de mitjans de comunicació en català. La cosa va molt més enllà: la principal, l’article 3.1 de la Constitució espanyola, pel qual el castellà és l’única llengua oficial d’estat i és un deure conèixer-la.

Les propostes de futur de les principals forces polítiques espanyoles no preveuen en cap cas de modificar el caràcter preeminent i únic de llengua oficial d’estat per al castellà per sobre del català. No hi ha possibilitats, ara com ara, de canviar la situació. A tot estirar, els més optimistes poden somiar de fer-hi retocs; retocs que seran a anys llum de qualsevol realitat comparable normalitzada, sigui Bèlgica o Suïssa. I això ho saben tant en Miquel Iceta, com en Ramon Espadaler, com en Lluís Rabell. Saben que no és possible dins l’Estat espanyol d’arribar a un règim de drets per al català equiparable al de la resta de democràcies europees.

I així i tot, encara tenen la gosadia de fer-se abanderats dels drets socials?  Si hom defensa els drets de llibertat religiosa no defensa uns drets socials? O només són drets religiosos? Si hom defensa els drets de les dones, lluita a favor d’un dret social o només és contra el sexisme? Si hom denuncia la discriminació per raó del color de la pell, està reclamant un dret social o només denuncia racisme? Per què reclamar per als catalans en l’àmbit lingüístic allò que té qualsevol ciutadà europeu no és defensar un dret social? O no és un dret social suficient que calgui prioritzar per damunt dels sentiments identitaris de pertinença a Espanya?

No donar garanties de solució i perpetuar una discriminació legal i pràctica d’una persona pel que és o parla com no es produeix en cap més lloc d’un país de tradició democràtica no és defensar un dret social. Però encara és més greu pretendre voler fer passar gat per llebre i pregonar que hi ha una solució dins el marc espanyol quan no hi ha proves ni alternatives reals que hi sigui. Això ja és demagògia.

El dia 27 tenim la gran oportunitat de deixar de ser uns ciutadans de segona per ser ciutadans de ple dret, amb tots els ets i uts. El 27 podem votar sí a la independència per defensar, sí, de debò, els drets socials.

En record d’Antoni Carné, dinamitzador de l’associacionisme cultural

dilluns, 14/09/2015

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco Palau

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua 

Alguns coneixem Sant Vicenç de Castellet a través de l’Antoni Carné i Parramon (1954-2015).  Creatiu de l’associacionisme cultural,  ha estat un home dedicat a establir sinergies entre entitats i a crear lligams personals dins dels sectors més actius de cada àmbit.

Influït per la tradició familiar i els valors històrics del compositor Josep Anselm Clavé, s’integrà aviat al teixit dinàmic de la població del Bages, presidint poc després, com havia fet el seu pare, la societat coral del municipi i endinsant-se en el voluntariat social de la Creu Roja.  Anys més tard, presidiria precisament la Federació de Cors de Clavé (2001-2009).

En un país que ha tendit sempre a les capelletes, ell tingué la visió panoràmica de tirar endavant un ens de coordinació entre les diferents federacions de cultura popular i tradicional, el que actualment és l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, una veu plural que serveix d’interlocutor amb les administracions i de pont amb els mitjans de comunicació.

Així, Carné –que estudià arquitectura tècnica– compaginava les seves responsabilitats a l’empresa familiar d’industrials picapedrers amb la seva vocació social, que el feia viatjar per tot el país. El nombre de quilòmetres que feia cada setmana és una dada prou significativa de la vitalitat de la cultura popular catalana. Aquella càmera de fotografies amb què sovint te’l trobaves li servia per testimoniar aplecs d’aquí i d’allà, i per fer evident la força d’un moviment cultural que hauríem de tenir més present, per allò que significa, pel seu dinamisme i per la quantitat de gent que mou.

El vaig conèixer ara farà uns tres anys, en una de les múltiples iniciatives sorgides de la societat civil per establir dinàmiques conjuntes que permetessin reeixir projectes comuns, alguns dels quals, cal dir, han prosperat. D’aleshores ençà hem compartit molts moments de reunió, sobretaula i reflexió. Amb ulleres i aquella barba que el caracteritzava, la seva era una veu autoritzada que buscava el consens però que marcava clarament un camí a seguir.

De l’Antoni, cadascú en mantindrà els seus records personals. Els meus el vinculen, entre d’altres, al Maresme. Allà, coincidint amb unes jornades de formació, vam teoritzar llargament al voltant de quins haurien de ser els projectes prioritaris per enfortir l’associacionisme. També em vénen imatges del Conflent, als peus del Canigó, on passàrem uns dies de debats l’estiu passat. Precisament ell aconseguí millorar les relacions a banda i banda de l’Albera a través d’establir lligams entre les entitats nord-catalanes i les del sud.

I penso, ara, també, amb aquells carrers dels Born, ben a la vora de Santa Maria del Mar, pels dies que tocava reunió en aquell edifici de la plaça Víctor Balaguer que ha estat niu d’actuacions fructíferes i refugi dels que han cregut sempre en la importància de treballar per a les persones, d’impulsar les tradicions i de projectar-les al demà.

Perquè som conscients que els avenços col·lectius són fruit de la suma d’esforços individuals, hem d’agrair la constància i la generositat a les persones que, com l’Antoni Carné, han esmerçat moltes hores i dedicació a promoure i mantenir la riquesa associativa dels nostres pobles i de les nostres ciutats.

Compromès amb els drets i les llibertats d’una Catalunya lliure, Carné sabia que quan s’estima la gent i la seva expressió cultural s’estima també el país. És per això que ell vindicava la necessitat que hom se sentís responsable del destí del seu país, tot fent-se seves les paraules de Clavé: instruïu-vos i sereu lliures, uniu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços.

Votar independència és votar llengua

dijous, 30/07/2015

Posicionament de la Plataforma per la Llengua amb relació a les eleccions de 27 de setembre de 2015

El català necessita un Estat a favor i no un a la contra, com ara, i per això assolir la independència política és l’única manera d’aconseguir la normalitat del català a Catalunya.

Aquesta és la constatació a la qual ha arribat la Plataforma per la Llengua després de 22 anys de treballar pel català i d’anar copsant durant tot aquest temps la resposta real dels diferents governs espanyols –i d’alguns governs autonòmics- als problemes dels ciutadans amb relació a la llengua catalana: furibunds atacs a la immersió a l’escola a Catalunya, negació de la unitat de la llengua, reiterats intents que els infants de les Balears i el País Valencià no puguin estudiar en català, veto a la possibilitat de fer el català oficial a Europa… En resum, després d’una àrdua feina de picar pedra, l’entitat ha constatat la impossibilitat d’un canvi real, la impossibilitat que els diferents governs espanyols tractin el català com una llengua de primera i, per tant, que considerin els catalanoparlants com a ciutadans de primera.

A Espanya els catalanoparlants són ciutadans de segona, i el català, tot i ser una llengua viva i puixant, no pot desenvolupar-se amb normalitat en ple segle XXI en aquest Estat.

Des que va néixer el 1993, la Plataforma per la Llengua ha tingut com a únic objectiu millorar la situació del català des d’una vessant pragmàtica i transversal. En tot aquest temps, l’entitat mai s’havia definit sobre quina havia de ser l’estructura política dels territoris de parla catalana. Ara, però, aquest mateix pragmatisme és el que ha portat a la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, a concloure que només amb un Estat propi el català pot prosperar, i a decidir donar suport obertament al procés sobiranista que viu actualment el Principat.

Per tant, de cara als propers comicis del 27 de setembre, la Plataforma per la Llengua ho té clar: demanem el vot per a qualsevol de les candidatures que aposten obertament, i en un termini de temps al més breu possible, per la independència de Catalunya! Perquè ara mateix, votar per la independència és també votar per la llengua catalana.

 

Òscar Escuder de la Torre

President de la Plataforma per la Llengua

Guanyar el partit

dijous, 23/07/2015

Francesc Marco Palau_web

 

 

 

Francesc Marco

Membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua

Les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona ens han mostrat novament que, per la seva transcendència, allò que succeeix en el si del Barça sobrepassa l’àmbit estrictament esportiu i passa a ser una qüestió de debat general.

No podem obviar el fet que el Barça, com a institució, i els seus jugadors i directius, com a persones públiques de referència, formen part de l’imaginari col·lectiu i, per tant, les seves actituds i decisions tenen una destacada capacitat d’incidència a la societat.

És per això que, paral·lelament a d’altres iniciatives de la societat civil que compartim al voltant del vincle del club amb el moment que ara viu Catalunya, des de l’ONG del català es va elaborar un document amb 5 grans línies a voltant de quin hauria de ser el compromís del Barça amb la llengua catalana.

Els 5 compromisos feien referència a:

  1. Vetllar perquè el català sigui llengua plenament oficial del club, tant pel que fa a la seva organització interna com pel que fa a la comunicació externa
  2. Impulsar mesures al futbol formatiu perquè els jugadors de La Masia tinguin bones competències lingüístiques
  3. Garantir que el català sigui la llengua prioritària en els drets televisius als territoris de parla catalana
  4. Exigir el compliment dels drets dels consumidors pel que fa a l’etiquetatge de productes
  5. Internacionalitzar la llengua catalana al món

Al llarg dels intensos dies de campanya, el document va ser signat per les quatre candidatures que optaven a la presidència del Barça: Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa. Això permet ara, després dels comicis que van tenir lloc aquest passat dissabte, obrir una nova fase. És el moment d’establir el calendari de seguiment dels compromisos adquirits i veure com podem anar fent passos per assolir els objectius que volem a favor de la llengua catalana.

Així mateix, més endavant, serà interessant poder traslladar aquests punts programàtics a d’altres clubs i entitats esportives del país per tal que, entre tots, puguem guanyar el partit!

L’hora dels pro-sistema al País Valencià i a les Illes Balears

dimecres, 8/07/2015

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

 

 

 

Manel Carceller.  Plataforma per la Llengua al País Valencià

 

Aquests dies estem vivint la presa de possessió de nous alcaldes. I en molts casos, A Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears hi ha canvis importants, no solament de persones sinó d’orientació política. Plataforma per la Llengua, com a entitat que busca sempre adhesions a favor de la llengua i el país, viu el moment amb esperança i sentit costructiu. Ja durant la campanya electoral vam elaborar un decàleg per enviar als nostres nous ajuntaments, perquè tinguessin en compte la protecció i defensa del català des dels consistoris. Actuàvem i actuem sempre des del realisme. I per això es tractava d’accions molt bàsiques, moltes de les quals ja estan previstes en el minso marc legal que ens empara però que en alguns casos no es compleixen. Parlem de fer sistemàticament en català els missatges per a tots els mitjans de comunicació del país, de demanar l’ús del català en les contractacions de serveis, o en les compres i subvencions, o d’oferir cursos i impulsar noves campanyes d’ús social.

L’ús de la nostra llengua és sens dubte un dels termòmetres del caràcter democràtic del país. Usar sistemàticament la llengua pròpia era i és una demanda d’igualtat d’oportunitats, de llibertat col·lectiva, i de fraternitat, perquè la llengua és per compartir-la, nadius i immigrants. Per això les múltiples barreres a l’ús de la nostra llengua comuna al País Valencià i a les Illes Balears eren un clar símptoma de manca de salut democràtica. En els dos territoris els governs autonòmics del PP estaven actuant a la vora de règim dictatorial. Sense respecte pel pluralisme, amb menyspreu per la cultura pròpia, sense drets lingüístics reconeguts. Per això el canvi polític al País Valencià i a les Illes Balears és una gran notícia. Ara ha arribat per a valencians i per a la gent de les Balears el «temps de la construcció» amb sentit de país, en clau pròpia. I això s’ha de fer posant el foment de la llengua catalana, amb el nom de valencià o mallorquí, que no hi fa res, com un dels fonaments de la societat d’ara i del futur.

Així doncs, ens trobem en un temps per decisions valentes, cal ser proactius i fer costat als nostres polítics. Des de Plataforma per la Llengua tenim clar que és el moment del suport actiu a les institucions autonòmiques valencianes i balears. És  el moment dels que estem a favor del «sistema en clau pròpia». És el moment dels que sempre hem estat a favor del «sistema de la justícia, de la democràcia i de la identitat nacional». Arriba el moment de les actituds a favor de la nostra llengua, perquè volem un canvi real en l’ús i en les polítiques de promoció. I com sempre els qui estan en contra d’un nou horitzó per al català són els «antisistema»: les dretes espanyoles, autoritàries i cavernícoles, ràncies com sempre, les qui sempre posen barreres, prohibicions i discriminen per raons d’identitat nacional, de gènere o de classe social.

La col·laboració de la ciutadania informada, compromesa i valenta als països de parla catalana serà important. Ara, per votar, ha estat element decisori a l’hora de votar. Als País Valencià i a les Illes Balears, per exemple, les entitats a favor de la llengua pròpia han estat un dels motors del canvi. Se’ns dubte s’obri un nou temps per al futur de la llengua catalana-valenciana al segle XXI.

 www.estimeelvalencia.cat

Carta oberta a l’exministre Wert

dimarts , 30/06/2015

Senyor,

Amb motiu del vostre cessament, us volem agrair la tasca que heu fet al capdavant del Ministeri d’Educació i Cultura. La vostra perseverança a plantar cara a la immersió lingüística i al model d’escola catalana ha permès donar més sentit a la nostra tasca de sensibilitzar en la importància de defensar la llengua catalana. Gràcies a vós són molts els que s’han unit per reivindicar que el nostre model d’educació no és un problema i que la llengua no és una arma política per dividir, més aviat el contrari, serveix per cohesionar.

Així mateix us agrairíem que, en el traspàs de la cartera del ministeri, aprofitéssiu per fer-li saber al Ministre Méndez de Vigo que seguirem al capdavant de la defensa de la llengua i de la cultura i que seguirem treballant perquè els nostres drets lingüístics siguin reconeguts i normalitzats.

Aprofitem l’ocasió per desitjar-vos que en aquesta nova etapa internacional pugueu apreciar la importància del coneixement de les llengües i de la cultura.

Esperant que la campanya que hem dissenyat (www.adeuwert.cat) per acomiadar-vos sigui del vostre interès, rebeu una cordial salutació.

 

Plataforma per la Llengua

L’ONG del català

 

Nous ajuntaments: noves perspectives per al català?

dimecres, 17/06/2015

foto

 

 

Mireia Plana. 

Membre de l’Executiva de Plataforma per la Llengua 

 

Aquests dies estem vivint la presa de possessió de nous alcaldes. I en molts casos, moltíssims, hi ha canvis importants, no solament de persones sinó d’orientació política. La Plataforma per la Llengua vam elaborar un decàleg per enviar als nostres nous ajuntaments perquè tinguessin en compte la protecció i defensa del català des dels consistoris; accions molt bàsiques, moltes de les quals ja estan previstes en el minso marc legal que ens empara però que en alguns casos no es compleixen, com adreçar les comunicacions en català, demanar l’ús del català en les contractacions de serveis o oferir cursos i impulsar campanyes d’ús. Caldrà estar amatents en els propers mesos per veure si realment aquestes mínimes premisses es compleixen.

Una gran notícia per a tots també ha estat el fet que al País Valencià i a les Illes Balears han arribat al govern i a les ciutats més importants (sobre tot València i Palma) candidatures que, pel que sembla, tenen la ferma intenció de potenciar el català. Esperem que sigui així!

Repassem ràpidament aquest decàleg per tenir-lo ben present:

  1. Dotar l’àrea de política lingüística de prestigi i garantir que la seva acció sigui efectiva. És a dir, que l’ús del català, especialment en els municipis on no s’usa plenament, estigui garantit.
  2. Garantir que els treballadors públics usin el català de manera normal i com a llengua de primera atenció al públic
  3. Utilitzar el català com a llengua normal en les comunicacions i edicions
  4. Vetllar per la presència del català en l’espai urbà, com ara a la publicitat
  5. Condicionar la política de compres i subvencions a l’ús del català
  6. Garantir el dret de disposar de l’oferta de cursos i accions formatives en català
  7. Incloure la normativa lingüística dins dels criteris d’inspecció i autorització
  8. Disposar d’un servei d’assessorament lingüístic proactiu
  9. Dur a terme campanyes de sensibilització lingüística, conjuntes amb el CPNL i amb el teixit ciutadà
  10. Promoure la llengua catalana des dels ens locals

 

I per què l’hem de tenir present, el decàleg? Perquè la ciutadania tenim tendència a pensar que, un cop ja hem exercit el nostre dret de vot, hem de deixar que els polítics vagin fent. Això és un greu error; perquè el país funcioni, cal que la ciutadania vetllem perquè els nostres representants compleixin amb els compromisos que hem signat amb ells votant-los. Els polítics també necessiten saber que allò que fan ens importa, i que els recolzem si ho fan bé i els denunciem si ho fan malament. Ens cal una ciutadania informada, compromesa i valenta.

En el cas de l’ús del català, hem vist com la manca de control en aquest sentit ha relaxat els costums i, en alguns casos per comoditat (“el castellà l’entén tothom ”), en altres per voluntat (“el castellà és la llengua de l’Estat”) el català s’ha anat empetitint al carrer, als mitjans, al comerç, a la publicitat… Els nostres polítics actuals han de saber que la política lingüística, als ciutadans dels països de parla catalana, ens importa, i és un element decisori a l’hora de votar. I les majories han parlat: hem apostat fort per mantenir el català… però no ho tindrem fàcil, perquè l’oposició és forta.

Així doncs, siguem valents, siguem proactius, fem costat als nostres polítics i demanem-los, amb les actituds i de paraula si cal, que la nostra llengua ens importa, i que volem un canvi real en l’ús i en les polítiques de promoció. Fem que s’obri per al català un nou horitzó!

10 cèntims de propina per parlar català

dimecres, 10/06/2015

eulalia-buch avatar

 

 

Eulàlia Buch, Responsable de l’Àrea d’acollida de la Plataforma per la Llengua

 

La falta de feina en molts sectors afectats per la crisi ha portat  moltes persones cap al sector del taxi. A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha actualment un 17,94% de taxistes d’origen estranger. La majoria són de Pakistan, però també trobem taxistes d’origen marroquí i colombià.

La majoria de taxistes d’origen pakistanès formen part de l’associació Paktaxi, que va néixer el novembre de 2011 amb l’objectiu d’afavorir la integració dels taxistes pakistanesos amb la resta de companys. Viuen cada dia el rebuig d’alguns dels seus companys del taxi, que critiquen aquest augment dels taxistes d’origen pakistanès.

Tenen molt clar que la llengua és una eina d’aproximació al client i, per aquest motiu, hem treballat conjuntament per elaborar un vocabulari bàsic per tal que puguin aprendre, entendre i expressar-se en català. Aquest manual inclou també les expressions bàsiques que es produeixen en el sector del taxi en tres idiomes: en català, en anglès i en castellà.

Treballant per l’elaboració d’aquest material amb els taxistes pakistanesos no paren d’explicar-te situacions curioses que es donen dins el taxi. Saad Mukhtar, portaveu de l’associació, m’explicava que va portar una senyora gran catalana i que després d’atendre-la en català li va donar 10 cèntims de propina. El rumor que els catalans som garrepes és dels tòpics més universals. Diu que els turistes són més generosos i vénen carregats de diners, però per a ell els 10 cèntims d’aquella senyora van significar un cert reconeixement més enllà dels diners. “Em fa il·lusió sorprendre la gent pel fet que, tot i ser estranger, parlo la seva llengua i vull conèixer la seva cultura”, em deia.

Saben molt bé que adaptar-se a la llengua del client és sinònim d’oferir un servei de qualitat, una manera d’atendre amb normalitat els clients. De fet, cadascun d’ells parla 5 o 6 llengües. Per ells és natural atendre el client en català i, a més, els clients hi tenen tot el dret. Remarquen que fent servir la llengua del client es crea més afinitat amb el col·lectiu de taxistes pakistanesos. “Si cada vegada més les empreses aposten pel català, nosaltres també ens hi hem d’afegir. Els clients han de poder ser atesos en la llengua oficial que escullin i nosaltres hem d’estar preparats”, diu Saad.

He fet una radiografia ràpida de 7 de les apps més utilitzades en el sector del taxi: Taxicaller.com, Gootaxi, mytaxi.net, wannataxi, mytaxi Taxi Ecologic Barcelona,  Hailo.

Quantes creieu que estan en català? Doncs només les dues últimes.

Ara que els taxistes pakistanesos ja tenen més eines per aprendre català, cal avançar perquè els productes digitals d’aquest sector també parlin català.

Un taxi, si us plau!

 

 

Benvolgut alcalde, benvolguda alcaldessa

dimecres, 3/06/2015

Neus

 

 

 

Benvolgut alcalde, benvolguda alcaldessa

Si llegiu aquest text és que heu guanyat les darreres eleccions municipals del 24M o que esteu en procés d’aconseguir els acords necessaris per ser escollit nou alcalde o alcaldessa d’algun dels municipis del nostre país. En tots dos casos, felicitats!

Ara, els ciutadans (tots: els que us han votat i els que no) esperen molt de vosaltres. Esperen la construcció de nous equipaments, la millora dels serveis municipals, accions per cohesionar els barris, per aprofitar els potencials turístics i econòmics que té cada municipi… Esperen polítiques, innovadores o continuistes, però integradores, eficients, encertades, que resolguin els problemes diaris dels vilatans. Esperen alcaldes compromesos amb els seus pobles, les seves ciutats, i amb el seu país. I també amb seva la llengua.

Per això, alcalde, alcaldessa, ara que tot just engegueu la vostra gestió i que teniu, d’alguna manera, un full en blanc al davant, voldria fer-vos arribar la meva preocupació per la situació del català en els municipis, i per recordar-vos que es pot fer molt pel català des dels ajuntaments.

El català és una llengua minoritzada, que requereix d’un tracte especial per poder-ne mantenir el seu ús amb normalitat, i per aquest motiu cal aplicar millores en la gestió lingüística en els ens públics, especialment aquells que disposen d’atenció al públic.

Ens calen alcaldes compromesos, que trobin solucions quan, per exemple, una entrenadora del centre esportiu de la nostra ciutat fa les classes d’aigua-gim en castellà en un centre administrat pel nostre ajuntament, que en principi ha de garantir que, si un ciutadà vol rebre les classes en català, les pugui rebre en aquesta llengua. Per garantir-ho, hauria de tenir establert de fer aquesta atenció en català com a clàusula de contractació del seu personal docent.

Ens calen alcaldes compromesos també per assegurar que es compleix l’article 30.1 de la Llei de política lingüística, que especifica que les màquines expenedores dels centres de gestió municipal han d’oferir els productes etiquetats en català o, dit d’una altra manera, que s’assegurin que en aquests espais no s’hi venen productes de marques com Nestlé, Font Vella o Cocacola, que encara no etiqueten en català.

Alcaldes compromesos que entenguin que el català pot ser i és una llengua de cohesió social i que facin que les autoritats municipals prenguin consciència d’aquest fet i afavoreixin l’aprenentatge del català amb els nouvinguts. Començant per la policia local i acabant per l’atenció a les biblioteques, les persones nouvingudes només necessiten, per aprendre el català, que no els canviïn de llengua automàticament, sinó que els parlin en primera instància sempre en català.

Alcaldes que estableixin polítiques favorables al català, alcaldes que s’assegurin de fer complir els reglaments d’usos lingüístics… Podríem trobar molts més exemples amb els quals, a partir d’ara, teniu l’oportunitat de demostrar que sou un alcalde o alcaldessa compromès amb la llengua pròpia del vostre país i del municipi i, en conseqüència, amb els vostres ciutadans.

És cert, els ciutadans podem ajudar-vos-hi. Si som testimonis d’alguna situació com la que hem descrit, cal que ho denunciem, ho piulem, ho instagramem, en resum, ho donem a conèixer, ja que moltes vegades ni el mateix ajuntament en pren consciència fins que no rep queixes o denúncies.

D’acord, us donarem un cop de mà, però benvolguts alcaldes i alcaldesses, cal que des d’avui mateix, des del primer dia del vostre mandat, us feu el càrrec de promoure la nostra llengua comuna, també, des dels ens locals. Els ciutadans esperem aquest compromís de vosaltres.

 

Neus Mestres

Directora de la Plataforma per la Llengua