Arxiu de la categoria ‘General’

L’estranya normalitat de la justícia

dijous, 12/03/2015

B8R0LMCIMAEkX_kAquest diumenge vam ser presents a l’acte de suport al jutge Santiago Vidal que El PuntAvui va organitzar a l’auditori de Girona. Xavier Pérez-Esquerdo, membre de l’Executiva de l’entitat, va ser l’encarregat de fer arribar al jutge Vidal el nostre suport. No era un tema estrictament de llengua, però el jutge Vidal sempre s’ha significat per la defensa dels drets lingüístics i per una major presència de la llengua catalana a l’àmbit de la justícia. L’actual moment polític ens fa viure com a normals situacions no ho són gens. El que passa és que de tan habituals que són les hem interioritzat com a normals i no se’ns encenen els llums d’alarma que s’haurien d’encendre. Així, per exemple, fa uns dies va ser notícia que Joan Laporta demanés, argumentés i es mantingués ferm en el seu dret de declarar en català en un judici. Però el que hauria de ser notícia és el fet que hi ha molta gent que no exerceix aquest dret, per por, indefensió, pressió de jutges i advocats… La justícia té uns mecanismes coercitius que, com ha experimentat el jutge Santiago Vidal, són implacables.

Tal com argumentava detalladament en un article recent Bernat Gasull, responsable de l’àrea d’empreses i consum de la Plataforma per la Llengua, “no és només que el català estigui poc protegit a casa nostra, sinó que el castellà ho està immensament, i que aquestes mateixes lleis a la pràctica estableixen limitacions legals per al català. En tot Europa no hi ha cap cas similar. El 2014 és un annus horribilis per a la pressió en contra del català; segurament com ho van ser el 2013, el 2012, el 2011… i com ho està essent el 2015.” Doncs això, són molts anys, són moltes dècades de pressió. Des de la Plataforma per la Llengua, des de la societat civil, no podem deixar de denunciar aquesta anomalia. Seguirem treballant per tal que tothom en prengui consciència.

 

Daniel Mundet

Director de la Plataforma per la Llengua

La terra promesa d’alguns Ciutadans

dimarts , 3/03/2015

Quan Ciutadans va ser capaç d’aglutinar i vertebrar políticament les restes babèliques que restaven disperses i desorientades d’ençà dels anys noranta, poc es pensaven que la providència els tindria reservat un paper que les darreres enquestes situen com a rellevant a les corts espanyoles. Se’ls ha girat feina: de garants dels drets lingüístics d’una minsa part de la població —és a dir, de la vertebració del desconeixement d’una llengua com a dret polític—, a haver de solidificar un projecte que, òbviament, no podrà perdre el temps en atendre minúcies d’aquesta naturalesa. Ni falta que els farà.

1352459008850I és una pena, perquè hagués fet molt de profit veure com defensen aquests mateixos drets lingüístics dels ciutadans del regne des del Congrés dels Diputats. És a dir, com s’ho haguessin fet per contrarestar, abellir o desinflar l’apologètica del monolingüisme que encara s’hi destil·la. Des d’aquella tribuna, garant de la sobirania nacional, ja no haguessin pogut adduir a la dimensió territorial com a leimotiv de destrucció de drets. Un cop allà, ja no hi ha més territori que valgui: “Non plus ultra”. S’acaba el joc i la mentida queda al descobert: Espanya, com a realitat territorial que és, estipula obligacions lingüístiques, i els accidentals ciutadans —aquests en minúscula— nacionals, les han de complir, peti qui peti.

El zel, doncs, es liquarà, però no com a pas previ de l’evaporació, sinó per expandir-se i reforçar la idea que, lingüísticament, d’espanyols, n’hi ha de primera i de segona. I que si encara no ho has fet —això d’oblidar-te dels teus drets lingüístics— i no has pujat al vagó dels primers perquè vols seguir perdent el temps viatjant amb els de segona, a càmera lenta en veuràs la difuminació i fins la desaparició. En aquest marc polític que encara compartim, tot plegat és solament cosa de temps.

En definitiva, Ciutadans es permetrà un luxe, un privilegi, que en política és a l’abast de ben pocs: poder deixar de banda un dels seus tòtems ideològics fundacionals per abraçar-ne uns altres. I si s’ho podrà fer perquè, senzillament, la maquinària de l’Estat ja fa anys —posem-hi segles— que s’encarrega que la cosa vagi així.

Tot plegat hi és per demostrar-nos una cosa que, de fet, ja sabíem: la seva opció lingüística no era més que l’espantall d’una adhesió nacional rotunda. Ergo, solament es tractava de ser, encara, més nacionalista per poder redoblar la influència en els marges especulatius d’aquest entramat jurídic que ens condemna, als catalanoparlants, a l’ostracisme d’uns drets humans declarats com a bàsics.

 

Marc Biosca

Àrea d’Acollida lingüística de la Plataforma per la Llengua

Sobre la proposta de model lingüístic a la constitució catalana

dimarts , 24/02/2015

Voldria fer unes reflexions sobre alguns dels termes emprats en les recents propostes per a una futura constitució catalana i particularment de l’article 4 d’unanovaconstitucio.cat presentada a final de gener a l’Ateneu Barcelonès.presentacioconstitucio

Al punt 4.1 es fa servir el terme «llengua pròpia» per al català. Tot i que evidentment el català té aquest caràcter històric i patrimonial, cal recordar que aquest terme és exclusiu d’alguns estatuts d’autonomia espanyols. En aquests casos normalment es fa servir el terme «llengua nacional» per a la mateixa funció, o bé llengua del territori en qüestió (en aquest cas «llengua de Catalunya»). «Llengua nacional» no es va poder fer servir en l’actual estatut ateses les restriccions molt particulars d’Espanya (no pas com passa a Irlanda, Suïssa, Finlàndia, Malta, Liechtenstein, Bolívia o tantes constitucions que el fan servir). En el nou model cal recordar que no hi haurà restriccions de cap mena i som lliures d’utilitzar la terminologia que es consideri, fins i tot la dels estats més avançats en la matèria.

Al punt 4.2. es defineix el castellà com a «llengua cooficial». Que en tinguem constància aquest terme tampoc no es fa servir en cap constitució del món (tampoc a l’espanyola). Tal com defineix el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, cooficial és «que comparteix l’oficialitat, amb igualtat de circumstàncies legals; s’aplica especialment a llengües en un mateix territori». El terme cooficial en lloc d’oficial només es fa servir quan no volem anomenar les altres llengües que són igualment oficials. Si diem que el castellà és cooficial, estem dient que és plenament oficial però que hi ha una altra llengua que, com a mínim, és igualment oficial en el territori en qüestió. Atès que una constitució ha d’anomenar totes les llengües que són oficials, potser no és gaire adient fer ús d’aquest terme, només usat quan obviem la resta de les llengües oficials. En alguns casos, com Eslovènia, Espanya o Montenegro, es parla de «llengües també oficials», que seria una bona alternativa, tanmateix es fa servir perquè volem dir que no és oficial a tot el territori com ho és una altra llengua;  només en una part. De fet en el nostre entorn no hi ha casos d’estats amb oficialitat compartida al mateix nivell per a tot el territori. Els països amb multilingüisme oficial d’estat com Suïssa, Finlàndia o Bèlgica tenen especificacions diverses d’oficialitat per territoris, amb sempre zones oficialment monolingües. Malta o Luxemburg tenen més d’una llengua oficial segons diversos aspectes de funcionament de l’Estat, però no pas cooficialitat per a tot. Fins i tot Irlanda es troba a mig camí de tots dos models i la mateixa constitució permet el monolingüisme oficial per territori. A Europa, potser el més proper i pràcticament únic amb oficialitat compartida per a tot el territori és Bielorússia.

Al punt 4.3 es defineix l’aranès com a llengua pròpia de la Vall d’Aran i que és oficial juntament amb el català (suposem que es dedueix que el castellà, atès que és llengua oficial de Catalunya pel punt 4.2, també seria oficial a l’Aran). Això significa dues coses. Primer: que s’admet la segregació lingüística i allí on l’actual estatut havia reconegut la llengua de l’Aran com a occità, anomenada aranès a l’Aran, aquí es reconeix l’aranès com a llengua independent. Segon: allò que es demanava tradicionalment per a Catalunya respecte a Espanya, que tinguéssim competències plenes en llengua i no se’ns imposés un o altre règim lingüístic, es reprodueix a ‘l’espanyola’ a l’Aran, on es neguen aquestes competències i s’obliga tant el català com, se suposa, el castellà, ja des de la constitució.

Això són comentaris sobre el redactat. Altra cosa seria la proposta alternativa de model que es podria plantejar. Però, això, ja són figues d’un altre paner.

Bernat Gasull

Cap de l’Àrea d’Empresa i Administracions de la Plataforma per la Llengua

L’empremta d’en Martí té forma de premi

dimarts , 17/02/2015

II Premi Marti Gasull - 12Acte d’entrega del II Premi Martí Gasull i Roig a Vicent Moreno d’Escola Valenciana, 12 de febrer de 2015.

El passat dia 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de la capital l’acte de lliurament de la segona edició dels premis Martí Gasull i Roig.

Novament vam tenir-hi tres finalistes excepcionals, que ens van demostrar que, malgrat tots els obstacles, la nostra llengua malda per fer-se un lloc en l’escenari mundial amb un nivell de qualitat i una naturalitat increïbles. D’una banda, tenim l’honor i l’orgull de comptar amb un gramàtic i professor de la qualitat humana i professional de l’Albert Jané, ànima de la revista Cavall Fort, gràcies a la qual diverses generacions de catalans hem après a llegir en la nostra llengua i a riure amb ganes amb en Benet Tallaferro, en Sergi Grapes, l’Ot el Bruixot i tants d’altres. D’una altra banda, el teixit empresarial català, compromès amb el país i exigent amb els productes i les marques, quedava ben representat amb l’empresa Moritz, que no solament permet que tinguem al nostre abast una cervesa de qualitat etiquetada en català, sinó que aposta plenament per la cultura amb l’organització de concerts i altres esdeveniments. I finalment, la valentia, tossuderia i professionalitat dels mestres d’Escola Valenciana ens recorden que el català no solament es guanya i es defensa a Catalunya, i que ens cal l’esforç de totes les terres de parla catalana per assolir l’objectiu que ens va fixar Salvador Espriu, que no és altre que salvar els mots.

El premi, però, havia de recaure només en un, i finalment va ser Escola Valenciana qui va rebre el guardó, elaborat pel magnífic orfebre Joaquim Capdevila, i els 3.000 euros cedits per la Diputació de Barcelona que de ben segur seran molt ben emprats pels nostres mestres valencians.

L’acte, ideat i preparat amb senzillesa i gust exquisit per l’equip de Benecé amb Xavier Atance al capdavant, va comptar amb la presència de dos presentadors d’excepció: Roger de Gràcia i Amàlia Garrigós, una de les veus del malaguanyat Canal 9. La música i les lletres delicades i intimistes de Joan Dausà van posar-hi el toc final.

Martí Gasull, fundador de la Plataforma per la Llengua, va deixar una empremta molt profunda entre tots els que vam tenir la sort de conèixer-lo. I la millor manera d’homenatjar-lo és, sens dubte, ser generosos. El premi Martí Gasull representa el reconeixement a totes les persones i entitats que, amb la seva feina diària, senzilla i sovint silenciosa, aconsegueixen que la nostra llengua continuï ferma entre nosaltres, que la nostra cultura sigui una realitat viva. Va per tu, Martí… i per tots nosaltres!

Mireia Plana i Franch, membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

La pregunta. Narració inspirada en un fet verídic

dimarts , 10/02/2015

cartareis

– Pare, els Reis parlen català?

La pregunta va caure sobre la tranquil·litat de la migdiada com un meló caigut damunt dels fulls oberts del diari que reposava sobre els meus genolls.

– Pare, els Reis parlen català? va repetir en Miquel amb la mirada de qui espera la resposta que salvarà el destí de la humanitat.

Feia dies que el veia moix, capficat en si mateix, com donant voltes a una qüestió d´importància cabdal, com immers a la recerca de la solució definitiva al problema de la quadratura del cercle.

Me´l vaig mirar intentant esbrinar quina profunda veritat amagava l’aparent innocència d´aquella pregunta.

D´ençà de la tornada al col·legi després de les festes de Nadal, semblava que els seus jocs esdevenien processos analítics del per què de les raons de les joguines que havia rebut. Semblava més interessat a esbrinar l´origen causal de com li arribaren els regals, que el goig lúdic del seu entreteniment.

No me n‘havia adonat, d´aquell canvi, fins que la pregunta va interrompre la somnolència de les hores posteriors a un bon dinar de diumenge.

– Pare, els Reis parlen català?, va repetir per tercera vegada, mostrant una certa impaciència que apuntava un inici de decepció en anar comprovant que potser el seu pare no ho sabia tot.

Aterrit per la por de perdre la confiança que el meu fill tenia en la meva suposada saviesa, em vaig enfrontar a la fondària dels seus ulls que de forma inquisitiva buscaven la meva mirada.

Intentant guanyar temps per trobar una resposta que fos prou coherent per no evidenciar la meva ignorància, vaig contraofertar una pregunta:

-“Què et fa suposar que els Reis no saben català?”

Era evident que alguna cosa el preocupava mes enllà de la simple curiositat.

-“Si saben català, per què el pare de l´Antonio li va fer tornar el paper de carta que ens van donar al col·legi per escriure als Reis? Li va dir que els reis no entendrien el que estava escrit, ja que no sabien el català”.

A l´escola els havien donat, proporcionat per la Plataforma per la llengua, un full pautat als Reis, perquè hi escrivissin la carta amb els seus desitjos. Al final, com a última petició, estava escrit: “…i poder jugar en català.”

Tenia referències d´aquesta família. Em constava que s´oposaven obertament a la immersió lingüística dins l´escola pública.

Vaig entendre els interrogants d’en Miquel i va començar a créixer la meva preocupació.

Joan Mundó, membre de la comissió de joguines de la Plataforma per la Llengua.

Rastres de sàndal: cinema català en català i fet per dones

dimarts , 3/02/2015

rastressandal

Em fa especial il·lusió que Rastres de sàndal hagi guanyat el Gaudí a la millor pel·lícula. Un film dirigit per una dona, Maria Ripoll, i on bona part de l’equip tècnic, artístic i administratiu és també del sexe femení. Rastres de sàndal contrasta amb la desigualtat de sexes vigent encara en el sector del cinema.

Però no és l’única desigualtat del cinema actual. El cinema català en català és encara molt escàs i, fins i tot, ha disminuït. Així, en els darrers anys han anat baixant les versions originals en català: de 51 pel·lícules el 2009 a 31 pel·lícules el 2013 (IDESCAT, 2015). Així, s’ha passat d’un 37,5% de les pel·lícules catalanes en versió original en català a un 25,6% de pel·lícules catalanes en versió original en català.

Des de la Plataforma per la Llengua vam  ajudar que l’actor principal de Rastres de sàndal,  Naby Dakhly, aprengués català. És francès, d’ascendència algeriana i viu a Londres. Per fer el seu personatge havia  d’aprendre el català en dos mesos. Ho va fer a través del programa de Voluntariat per la Llengua: va ser la parella lingüística d’en Naqash Javed, un jove d’origen pakistanès que fa vuit anys que és a Catalunya. Dies abans del rodatge van fer tots dos un intensiu pels carrers del Raval i una immersió lingüística molt positiva que va donar molt bons fruits. Els que encara no l’heu vista no us la podeu perdre!

Els Premis Gaudí, que atorga l’Acadèmia del Cinema Català, han aconseguit amb aquesta setena edició una consolidació molt clara. Ara cal que el català s’utilitzi més en les produccions pròpies i en el sector cinematogràfic en general. Així aconseguirem uns Premis Gaudí amb més pel·lícules en català.

M’agradaria acabar recuperant una de les preguntes de l’entrevista que li vam fer al Naby Dakhly sobre el català.

El teu personatge a la pel·lícula viu al Raval i parla en català. És qui ha de guiar l’Aina Clotet perquè conegui els seus orígens. Creus que el català pot ser una llengua d’acollida, una llengua integradora?

Sí, crec que és molt important que la gent que vingui a viure aquí aprengui la llengua. Quan parlo de la meva experiència puc dir que la gent m’ha acceptat molt ràpidament, i diria que, entre d’altres coses, és perquè vaig fer un esforç per aprendre català.

Quan arribes a un lloc és molt important que coneguis la cultura i les persones. És una pena si no en saps res i no et barreges amb la gent. Es pot dir que has viscut a un lloc perquè n’has après la llengua, perquè n’has conegut la cultura. I, precisament, la llengua és la primera etapa per conèixer la cultura. A mi el català em va servir per parlar amb la gent, per llegir novel·les importants o per veure pel·lícules.

Si voleu recuperar l’entrevista sencera podeu clicar en aquest enllaç :

http://www.plataforma-llengua.cat/entrevista-a-naby-dakhly-de-rastres-de-sandal/

Eulàlia Buch, cap de l’Àrea d’Acollida de la Plataforma per la Llengua. 

 

El català a l’ONU

dimarts , 27/01/2015

Representants de l'ELEN al Palais des Nations de l'ONU-001Delegació de l’ELEN a Ginebra, 21 de gener de 2015.

Darrerament estem comprovant com cada vegada és més necessari per a Catalunya ser presents a nivell internacional. Pel que fa al català, és clau poder promoure la nostra realitat de llengua mitjana europea, però també exposar les desigualtats, les mancances o injustícies a instàncies europees o globals, el que es coneix com a internacionalització.

Amb aquest propòsit, la Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i A Mesa pola Normalización Lingüística van formar la delegació d’entitats de l’European Language Equality Network (ELEN) que el dia 21 de gener va participar al Palais des Nations de l’ONU, a Ginebra, a la 21a sessió Universal Periodic Review. En aquesta sessió s’avaluava l’Estat espanyol en qüestions relatives als drets humans. El Regne Unit, Macedònia i Sierra Leone eren els estats que feien les preguntes a l’Estat espanyol, amb la intervenció posterior d’altres estats.

En el marc d’aquesta sessió, la Plataforma per la Llengua va presentar The Catalan Case, un informe elaborat per l’entitat en què s’analitzen quaranta casos greus de discriminació lingüística a l’Estat espanyol, així com la legislació en matèria de drets lingüístics. Aquest informe també es va presentar ara fa un any al Parlament Europeu i, amb la presentació d’aquest gener a l’ONU, des de la Plataforma per la Llengua continuem amb la tasca d’internacionalitzar la situació de la llengua catalana i exposar les mancances que es pateixen en termes de drets lingüístics.

 Rosa Marco, membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua.

Un reconeixement merescut

dimarts , 20/01/2015

Plataforma_Campanya PMG_Flyer_Instangram Finalistes_Generic

Aquest és un país de persones extraordinàries. Així, en contextos no sempre senzills, i sovint ben complexos, la llengua i la cultura catalanes han anat fent passos endavant i disposen avui d’unes potencialitats envejables, fruit de la tenacitat, la imaginació i el compromís.

En aquest camí, hi ha individualitats que destaquen, hi ha gent que s’associa per cooperar i tirar endavant projectes d’envergadura i, també, trobem emprenedors, amants de la feina ben feta, que tenen en els valors un element irrenunciable.

Per tal de poder-los agrair el seu caràcter d’exemple, i per recordar un dels pilars de la modernització del discurs a favor de la llengua catalana, la Plataforma per la Llengua va instaurar l’any passat el Premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en la defensa de la llengua catalana.  Ara fa un any, l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, l’activista d’Elx Joan-Carles Martí i la Viquipèdia en català eren els protagonistes de la primera edició del guardó

En aquesta segona edició, dels més de 148 candidats presentats per més de 400 persones, els 3 finalistes han estat Albert Jané, Escola Valenciana i les cerveses Moritz.

I no són noms qualssevol. Albert Jané ha estat un nom crucial en la dinamització de la literatura infantil i juvenil a través de Cavall Fort, revista de què va ser redactor (1963-1979)  i després director (1979-1997). Escola Valenciana és una entitat cabdal per entendre les noves esperances que sorgeixen del País Valencià, per totes les actuacions que han anat fent a favor d’una educació valenciana i de qualitat. Moritz, per la seva banda, és la demostració que l’ús normal de la llengua catalana en l’àmbit socioeconòmic és d’una banda possible, i d’altra banda positiu i beneficiós per a les empreses i per als consumidors.

El jurat –format per Jaume Cabré, Carles Torner, Bernat Joan, Rosa Serrano, Jordi Manent, Bernat Gasull i presidit per Òscar Escuder– va tenir clar, en la reunió de deliberació, que elements com la trajectòria, la capacitat de mobilització i la projecció han estat clau per a la vitalitat de la llengua catalana.

El proper 12 de febrer, al CCCB, serà un bon moment per reconèixer la seva contribució a fer del català la llengua comuna i de cohesió social.

Francesc Marco, membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català. 

En Wert insisteix, Catalunya esquiva

dijous, 15/01/2015

capcaleraSomEscola

La situació actual, pel que fa a l’ensenyament a Catalunya, és insostenible. En un tema tan essencial i tan delicat com la formació dels infants i la joventut no podem anar a remolc de la Llei Wert que, implacable, pretén avançar en la seva aplicació.

Sabem que la complexitat de la formació requereix d’acords i d’il·lusió compartida per tots els agents educatius que han de treballar, units, amb l’objectiu prioritari d’aconseguir que l’alumnat pugui donar el millor de si mateix. És imprescindible treballar per aquest objectiu perquè ens hi juguem el futur del nostre alumnat i del país.

Ara li ha tocat l’hora a la formació professional. Des de Plataforma per la Llengua hem insistit a denunciar la LOMQE i la seva aplicació a Catalunya, hem qualificat l’esmentada Llei com a centralitzadora, polititzada al màxim, intervencionista, retrògrada i segregadora. Doncs bé, el tractament que la LOMQE fa de la formació professional és la mostra clara del seu esperit segregador. La LOMQE preveu separar, prematurament, els joves entre bons i dolents.  Els estudiants que progressen adequadament durant l’ESO els preparem perquè puguin continuar els seus estudis de batxillerat, i aquells que no ho fan, els enviem a formació professional, on trobem per aquesta raó nois i noies amb un desinterès total per qualsevol estudi pràctic o teòric, joves amb alguna dificultat especial i nois i noies que tenen molt clar que volen exercir una professió i que han triat uns estudis lligats a la pràctica perquè així ho han decidit i no perquè els faltin capacitats per dedicar-se a uns estudis més teòrics.

Com a resposta a aquesta situació, el Departament d’Ensenyament ja està dissenyant mesures per esquivar els efectes que l’aplicació d’aquesta part de la Llei Wert pugui tenir a Catalunya i, alhora, el Col·legi de Pedagogs critica la proposta de dos itineraris a quart d’ESO, la doble titulació, la distribució del pes de les assignatures i el fet que el català no sigui considerada matèria troncal i, en canvi,  la religió i la seva alternativa de valors ètics siguin matèries obligatòries.

Jo crec que el problema rau en el fet que el Departament d’Ensenyament hagi d’arbitrar mesures per «esquivar» una llei que ens ve imposada per l’Estat. El Departament ha de fer complir la nostra Llei, la LEC, aprovada pel Parlament de Catalunya amb ampli consens, sense imposicions, amb tranquil·litat pedagògica i amb rigor.

Ja fa tres cents anys que patim atacs a l’escola catalana des del govern central. Malgrat l’asseveració reial que el català mai no ha estat imposat, ja des de l’any 1715 es va prohibir escriure i parlar en català a l’escola.

L’objectiu de l’any 1715 era el mateix d’en Wert avui dia. Ell no s’està pas de dir-ho: “españolizar a los niños catalanes”. Per servir aquest objectiu, tot s’hi val. També la segregació entre bons estudiants i estudiants que no segueixen progressant adequadament, en un període que no és oportú pedagògicament. La pedagogia subordinada a la política.

Volem que, a les nostres escoles, regeixin les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, volem consens entre la política, els docents i les famílies per aconseguir l’èxit en el nostre sistema educatiu. Volem una escola lliure per a un país lliure.

Teresa Casals, responsable de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua

Aquestes festes, demana tu també LinkedIn en català!

dimarts , 23/12/2014

Linkedincatala

LinkedIn és una xarxa social orientada als negocis que es presenta com la més gran del món en el seu àmbit. Al juny de 2013, comptava amb 300 milions d’usuaris en més de 200 països. A casa nostra, cada vegada té més seguidors que l’aprofiten per maximitzar els seus contactes professionals. Tot i així, a diferència de xarxes socials tan populars com Facebook, Twitter o Google+, LinkedIn encara no disposa d’una versió en llengua catalana.

Actualment LinkedIn permet als usuaris navegar-hi en 22 llengües i tenir-hi el currículum en una quarantena d’idiomes, però ni a un lloc ni a l’altre el català es compta entre els idiomes disponibles. En la mesura que aquesta xarxa social professional segueix consolidant-se , el català es veu invisibilitzat del mercat laboral. Però, no només hi perd la nostra llengua, també la companyia, atès que les empreses que hi volen fer processos de selecció no poden filtrar els candidats segons els seus coneixements de català. En resum, ara mateix, els 10 milions de parlants de català som invisibles en la comunitat professional més gran del món.

Per acabar amb aquesta situació, la Plataforma per la Llengua s’ha adherit a la campanya Linkedincatalan, impulsada per la Fundació Punt.cat, que demana a LinkedIn que incorpori la nostra llengua a la interfície i al currículum, i que convida als ciutadans a sumar-se a la demanda signant una petició i afegint-se al grup intern Linkedincatalan.

Però, realment estem demanant quelcom extraordinari a LinkedIn amb relació a la nostra llengua? Doncs, no, el català compta amb uns 10 milions de parlants repartits en quatre estats: Espanya, França, Andorra i Itàlia, i se situa a la 14a posició en el rànquing de llengües més parlades de la Unió Europea. Actualment, llengües amb un nombre similar de parlants, com el grec, el suec, el txec, o llengües amb menys parlants com el finès, l’albanès, l’armeni, l’eslovac, el danès o el noruec, ja són idiomes de ple dret a LinkedIn. A més, la nostra llengua té un notable arrelament en l’àmbit laboral –el 70% dels treballadors de Catalunya l’utilitza a la feina i el 75% de les empreses el tenen en compte als currículums–  i és predominant en l’àmbit educatiu. Per tant, per què no també LinkedIn en llengua catalana?

Malauradament, als catalanoparlants sempre ens cal lluitar per aconseguir els mateixos drets que tenen els parlants de llengües amb una demografia similar. Tot i així, us animem a no defallir i a participar activament a la campanya Linkedincatalan, només amb l’esforç de tots i totes aconseguirem que el català ocupi el lloc que li correspon.

P.D: el nostre #desig21anys de la Plataforma per la Llengua és que el català sigui un idioma plenament normalitzat a les noves tecnologies, les xarxes socials i en el món socioeconòmic i laboral, i que no calguin més campanyes per reivindicar els nostres drets com a parlants d’una llengua mitjana d’Europa.

Eloi Torrents, tècnic de l’Àrea d’Empresa de la Plataforma per la Llengua