Arxiu de la categoria ‘General’

La llengua, un compromís individual i col·lectiu

dijous, 24/07/2014

estimoelcatala fonsyoutube-001

Quan interpretem els estudis sociològics que ens informen de l’estat de salut de la llengua catalana podem veure el got mig ple o mig buit. A vegades aquesta interpretació es fa d’una manera interessada, altres vegades per una lectura poc aprofundida dels resultats. És important fer un bon diagnòstic de la situació real perquè sense un bon diagnòstic no es poden aplicar les mesures adequades.

És cert que mai tants conciutadans de Catalunya havien tingut un coneixement tan aprofundit de la llengua catalana. D’entrada tots aquells homes i dones que s’han escolaritzat a les escoles catalanes durant els últims trenta anys estan en disposició de parlar, llegir i escriure en català i en castellà. Aquesta és una realitat inqüestionable. Ara bé, la vitalitat d’una llengua no es mesura per les persones que la saben parlar i escriure sinó per aquelles persones que l’usen.

Els últims estudis ens informen que només un 34% dels ciutadans de Catalunya usen sempre el català com a primera opció i tots els sociolingüistes de prestigi diuen que, quan una llengua d’un territori és usada pel 30% de parlants d’aquell territori, és una llengua en perill. La situació del català és de fragilitat.

És una tasca de tots i de cadascun de nosaltres canviar aquesta situació. Les llengües són herència i testament. Les rebem del nostres avis i les hem de traspassar als néts. Les llengües no només són eines de comunicació, són el compendi, l’expressió d’una manera de veure el món i de viure-hi. Totes les llengües són importants independentment del nombre de parlants. Si ens preocupa l’extinció d’unes determinades espècies vives, més ens hauria de preocupar la pervivència de les llengües i de les cultures. Abolir volgudament una cultura és signe de barbàrie i hauria de ser impropi d’un país civilitzat del segle XXI.

El català depèn dels seus parlants. És ben conegut que quan s’ha volgut i es vol afeblir la nostra personalitat la primera cosa que s’ha intentat és dificultar la comunicació en la nostra llengua pròpia. Quan aquesta prohibició es convertiria en molt matussera si s’explicités com es feia fa uns quants anys en plena dictadura, es porta a terme més subtilment d’acord amb el principi de l’Estat espanyol ben conegut «que se note el efecto, però que no se note el cuidado». Això exactament és el que es vol aconseguir amb la llei Wert. Amb l’excusa del trilingüisme s’intenta acabar amb la immersió en català perquè saben que és precisament aquesta metodologia aplicada amb criteris pedagògics la que ha fet possible que un percentatge elevadíssim de ciutadans de Catalunya pugui emprar el català sense problemes.

Ara vénen les vacances. Aquells que estimem el país i volem una Catalunya rica i plena tenim deures aquest estiu. Parlar en català amb tothom i preparar-nos per continuar defensant el nostre projecte educatiu amb el català com a llengua vehicular dels aprenentatges.

Bones vacances

Teresa Casals

Responsable de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua

Els 4 primers fabricants mundials de dispositius mòbils incorporen el català, però… tu ja el tens configurat en la nostra llengua?

dimarts , 15/07/2014

L’arribada dels telèfons mòbils intel·ligents a les butxaques de la majoria de ciutadans del nostre territori va anar acompanyada d’una caiguda més que notable de la presència del català en l’àmbit de les noves tecnologies: fins aleshores, els ciutadans catalanoparlants ja disposaven de l’opció de configurar el mòbil convencional  en la nostra llengua, mentre que la majoria dels fabricants d’smartphones  ignoraven la llengua catalana.

Davant de la possibilitat que la llengua catalana es quedés fora de joc en un àmbit tan clau, la societat civil catalana, dins i fora a la xarxa, va agafar la iniciativa per solucionar aquests dèficits. Malgrat que Android, sistema operatiu creat per Google que utilitzen la majoria de dispositius intel·ligents, incorporava per defecte el català, els principals fabricants, amb alguna excepció com Sony, l’eliminaven quan implementaven la capa de personalització.

A poc a poc, diverses persones, entitats (entre elles, la Plataforma per la Llengua) i institucions es van mobilitzar per canviar aquesta situació, i sembla que en pocs anys els fabricants n’han pres bona nota. A finals del 2010, iPhone, el dispositiu estrella d’Apple, va incorporar l’opció de configurar l’aparell en català amb text  predictiu i diccionari inclosos. Un altre pas endavant es va produir a l’any 2012. Samsung, el gegant sud-coreà, després d’una polèmica a la xarxa sobre la manca d’ús del català , va confirmar ala Plataforma per la Llengua que estava adaptant els seus terminals per incloure-hi el català. Pocs mesos després, tots els aparells de la marca ja l’incloïen.

Tot i aquests avenços, alguns dels principals fabricants encara no permetien configurar el dispositius en català l’any 2013. Però, aquests darrers temps, tant HTC com LG, dos grans fabricants asiàtics, han comunicat ala Plataforma per la Llengua que ja disposen de l’opció de configurar l’aparell en català en la gran majoria de dispositius. No obstant això, LG adverteix que si algun dispositiu no l’incorpora és responsabilitat de l’operador, que escull les característiques dels aparells que distribueix.

Per tant, amb les novetats dels darrers mesos, podem afirmar que  els quatre primers fabricants mundials de telèfons intel·ligents en nombre de vendes l’any 2013: Samsung, Nokia, Apple i LG,  ja han normalitzat la presència de la nostra llengua als seus smartphones. A més, els usuaris catalanoparlants també podem optar per altres marques de renom, com ara Sony, HTC, Nexus (Google) o Firefox OS, tot i que cal recordar que encara hi ha fabricants, com ara Motorola, que incomprensiblement han eliminat el català, tot i operar amb el sistema operatiu Android.

Cal estar satisfets del ràpid increment del català a les noves tecnologies i més concretament en el sector dels smartphones, malgrat que encara hi ha feina per fer. Cal evitar  caure en l’autocomplaença en una època de canvi tecnològic vertiginós. A cada nou avenç o millora tecnològica hi ha el perill que el català es quedi pel camí, una eventualitat que com a comunitat lingüística no ens podem permetre, si volem que el català sigui una llengua del segle XXI.

Però, per aconseguir els serveis en català, hem d’utilitzar-los, i encara massa catalanoparlants no tenen en compte la llengua en les noves tecnologies i tenen tots els dispositius configurats en castellà o francès, tot i que tinguin la possibilitat de tenir-lo en català. I tu? Ja tens el dispositiu mòbil en català?

Eloi Torrents

Tècnic de l’Àrea d’Empresa de la Plataforma per la Llengua 

www.plataforma-llengua.cat

Cal felicitar el rei Felip per l’escrupolós respecte a la diversitat lingüística en l’acte de coronació

dimarts , 1/07/2014

Acte de proclamació Felip VI. 19 de juny de 2014.

En el moment de la coronació, i tal com ho havien fet els seus predecessors, el rei Felip va ser en tot moment respectuós amb les diverses llengües pròpies de l’estat. No li va caldre ni tan sols esmentar cap referència a les llengües, com fa molt bé la constitució, perquè aquestes coses es demostren amb fets. En el discurs davant del parlament va utilitzar de manera equitativa totes les llengües i en el jurament a la constitució també, amb el mateix espai de temps, començant per la més parlada i acabant per la menys parlada, encara que aquesta darrera tot just arriba a 100.000 parlants.

Felip I de Bèlgica ho va fer així el 21 de juliol de 2013, així mateix com abans ho havia fet son pare Albert II l’any 1993 i son oncle Balduí. Bé, en aquest cas només en neerlandès i francès, però era l’any 1951. Ara les coses han canviat i fins i tot una llengua tan poc parlada a Bèlgica com l’alemany també hi és plenament present. No fer-ho en alemany seria com si el nou rei espanyol Felip VI d’Espanya es negués a fer el jurament de coronació en asturià o occità, o el fes més curt en aquestes llengües. Però… ara que hi penso! Oi que Felip d’Espanya no va fer el jurament en asturià? Però és que de fet tampoc no va jurar en català. Vaja… és com si sentíssim un jurament del rei belga propi del segle XIX amb el francès. Sí. La monarquia espanyola en qüestió de llengües, que no és altra cosa que una qüestió de tenir en compte tots o només una part dels ciutadans, és literalment del segle XIX. O potser d’abans i tot. No va jurar en català, que és com reconèixer que per ell hi ha milions de ciutadans espanyols que no existeixen. Pel que fa al discurs de 24 minuts i 48 segons, només un segon va ser en català, per dir «moltes gràcies». Segons el model belga com a mínim hauria estat una quarta part, uns 6 minuts. També hauria pogut parlar-hi 5 minuts i mig d’acord amb els percentatges de parlants de català respecte al total. Però fer-ho un segon, segons aquest càlcul, seria comptabilitzar que només 30.000 espanyols parlen català. Un error de càlcul, d’ignorància o de monarquia de fa 200 anys.

El rei Felip VI d’Espanya va dir –només en castellà–: «Al costat del castellà, llengua oficial de l’Estat, les altres llengües d’Espanya formen un patrimoni comú que, tal com estableix la Constitució, ha de ser objecte d’especial respecte i protecció; ja que les llengües constitueixen les vies naturals d’accés al coneixement dels pobles i són alhora els ponts per al diàleg de tots els espanyols».

Sembla talment una mofa. Al rei Felip I de Bèlgica no li cal dir-ho. Ell ho demostra amb fets.

Vet ací el discurs íntegre, 2014 de Felip VI d’Espanya

http://www.324.cat/video/5139611/altres/Discurs-integre-del-rei-Felip-VI

Vet ací el jurament de Felip VI d’Espanya

http://www.youtube.com/watch?v=xDorg2rmc4c

Vet ací el discurs íntegre, 2013, de Felip I de Bèlgica

http://www.youtube.com/watch?v=3fARF1dT28c

Vet ací el jurament de Felip I de Bèlgica

http://www.youtube.com/watch?v=QZTAM2u7Q8E

Bernat Gasull

Responsable de l’Àrea d’Empresa de la Plataforma per la Llengua

La botiga de joguines

dimarts , 17/06/2014

 

L´aparador m’oferia l´espectacle de la botiga plena de joguines amb els anuncis de les diferentes seccions amb grans cartells de colors diversos, escrits en català. Jocs de taula cap a la dreta, jocs de construcció al fons, jocs esportius primera planta, i així un seguit de directoris que es perdien fins al fons del local.

L´interès em va esperonar per entrar-hi i entremig de nines, pilotes, taules de ping-pong i cistelles de bàsquet, vaig descobrir la secció de maquetes per muntar, on destacava aquell tren miniatura, reproducció a escala d’una “Santa Fe” de la meva infantesa. Vaig acostar-m´hi encuriosit per la joguina i em va sorprendre tant la fidelitat del més petit dels detalls, com l´etiquetatge, en català, de la caixa: “MÀQUINA DE TREN SANTA FE MODEL 151F-3102 escala 1:800″ i amb lletres més petites: “CONSTRUÏDA A LA MTM L´ANY 1943″.

Abstret com estava davant d´aquella peça gairebé perfecta, no em vaig adonar de la presencia, al meu costat, del dependent per oferir-me les explicacions necessàries sobre les característiques de la petita obra d’art.

– Li agraden els trens? va preguntar-me amb l’amabilitat interessada de qui vol ésser agradable i atendre un nou client. “Porta un sistema que, quan es posa en moviment, engega una columna de fum, mentre deixa anar un xiulet com les màquines de veritat”, va informar-me amb un to que volia ésser confidencial.

– Sí, vaig respondre sobressaltat per l´aparició sobtada de l´empleat de la botiga. Em porten records de la meva infantesa, com quan anava d´estiueig a Vacarisses amb els meus pares i l´avi. Però el que més m´ha sorprès, i agradablement, és l´etiquetatge en català de tots els articles, ja que no és freqüent l´ús de la nostra llengua a les joguines destinades als més petits.

– Les coses han canviat molt des que es va aprovar la nova normativa, em contestà sense que el somriure amable del seu rostre es desdibuixés. “Ara, gairebé tots els jocs estan etiquetats  en català com a idioma primer, així com els llibrets d´instruccions i les descripcions de les joguines”, va seguir informant-me amb un cert sentiment d´orgull. “A les nines, els han canviat el xip i poden interactuar amb les criatures en l´idioma que elles triïn. Les indicacions per al muntatge dels…!”

El timbre del despertador va ressonar com la trencadissa d’una vidriera. Amb desgana, vaig anar a la dutxa. I amb l´enyorança d’un somni, vaig sortir al carrer enfilant el camí cap a la feina.

Joan Mundó, representant de l’Àrea de Joguines de la Plataforma per la Llengua

Quan el que està en joc és tot

divendres, 13/06/2014

 

Per un país de tots, decidim escola catalana. 14 de juny 18h al Passeig de Sant Joan amb Gran Via. Somescola.cat

Estem acabant un curs escolar que ha estat dur, duríssim per a la comunitat educativa i per a la societat civil , en general. Fruit de la lectura centralitzadora i restrictiva que el Tribunal Constitucional  va fer de l’Estatut de Catalunya, el dia 28 de juny de 2010 l’esmentat tribunal va emetre una sentència que en considerar que, si bé el català podia ser llengua vehicular dels aprenentatges, també ho podia ser el castellà, va obrir la porta a la presentació d’una sèrie de recursos els quals, amb clares intencions polítiques, pretenien i pretenen canviar l’estatus lingüístic de les nostres escoles, passar per alt les lleis del nostre Parlament i crear problemes allà on no n’hi havien.

Ràpidament, les entitats que treballem per la llengua i la cultura del país vam constatar les possibles i més que probables conseqüències negatives que la sentència podria tenir per a l’estabilitat i per als projectes lingüístics de les escoles catalanes i ja el mateix dia vam emetre un comunicat conjunt i ens vam constituir com a Somescola.cat. Des d’aquell dia Somescola no ha parat de créixer i avui ja som 43 les entitats que treballem conjuntament amb el mateix objectiu: defensar l’escola catalana en llengua i continguts , amb la metodologia d’immersió allà on calgui i amb el suport de milers i milers de consells escolars i ciutadans que comparteixen la necessitat de defensar el model d’escola que tenim perquè cedir és perdre.

L’escola catalana és l’escola de tots. A Catalunya, després del franquisme es va produir un petit miracle, o no tan petit, ben mirat. Vam passar de les escoles franquistes on el català no tenia cap espai, a l’escola catalana. Vam comptar, per fer-ho possible, amb moltes complicitats. Primer cal valorar l’esforç de tots els mestres, catalanoparlants d’origen i castellanoparlants que van haver-se de reciclar perquè ni els uns ni els altres estaven preparats, deixant de banda comptades excepcions , per fer classes en català i de català a les escoles. Es va emprendre la gran aventura del Reciclatge i, en 10 anys (1978-79 a 1988-89) i amb l’organització encarregada als ICE’ s de les universitats de Barcelona, Autònoma i Politècnica es van impartir 294.331 cursos. Cal remarcar que els cursos eren voluntaris i es feien fora de l’horari lectiu.

Respecte, rigor, exigència, consultes a diferents nivells i a diferents països, complicitats entre govern, mestres, famílies, institucions… així va néixer l’escola catalana. El nostre objectiu: Construir la millor escola possible, arrelada al país, hereva de la millor tradició pedagògica catalana que desenvolupés al màxim les potencialitats de tot l’alumnat i que no discriminés ningú per la raó de la llengua que parlés a casa o per cap altre tret diferencial. Estàvem convençuts i ho estem que l’escola és essencial per aconseguir un país solidari, desenvolupat que aspiri a l’excel·lència i que proporcioni les mateixes oportunitats a tot l’alumnat.

L’escola catalana garanteix que, en acabar l’escolaritat, tot l’alumnat serà competent en dues llengües, català i castellà i tindrà un bon nivell d’una altra llengua estrangera. Hem mantingut el nostre compromís i avui, malgrat que parlem de més de 230 llengües diferents de l’alumnat, malgrat una immigració massiva, els resultats obtinguts avalen el nostre model educatiu i qualsevol noi o noia escolaritzat a Catalunya és tan competent en castellà o més que un noi o noia monolingüe de Madrid. On és el problema? A Catalunya valorem la importància de parlar diferents llengües perquè sabem que les llengües són molt més que eines per a la comunicació. Les llengües són una forma d’expressar el món, de fer entendre els altres, són font de cultura, de coneixement i un factor econòmic important. I ara tenim un altre repte. Volem que l’alumnat català sigui realment competent en anglès o una altra llengua estrangera i esmercerem tots els esforços per aconseguir aquesta fita. No en tenim prou amb el fet que els alumnes de Primària de Catalunya tinguin més bon nivell d’anglès que els dirigents de l’estat.

Si ja era prou greu la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, per acabar de tancar el cercle d’ opressió contra la nostra escola, s’ha aprovat la Llei Wert, una llei feta des de l’autoritarisme amb l’objectiu explícit “d’espanyolitzar els nens catalans”,  per satisfer les posicions més ràncies de segons quins  poders fàctics, una llei que intervé en el curriculum, que es reserva l’avaluació i que pretén augmentar la presència del castellà amb l’excusa que també pot ser llengua vehicular dels aprenentatges i perquè uns quants pares ben adoctrinats ho demanen. I per què no s’atenen les peticions d’altres pares del domini lingüístic del català, a València o a les Illes?

Somescola fa una crida a la mobilització el proper dia 14 de juny. Creiem que és molt important per a tots nosaltres sentir-nos junts, disposats a defensar la nostra escola , el nostre país i les nostres institucions i perquè el govern de l’estat vegi, si ho vol veure, que  no admetrem les seves ingerències, que sabem que tenim raó i que no estem disposats a retrocedir 30 anys per consentir les obsessions d’uns pocs que desconeixen la nostra realitat i el nostre compromís amb tota la societat catalana de mantenir una escola de qualitat, que prepari els nostres fills per al futur i de la qual puguem continuar sentint-nos orgullosos.

Per un país de tots, escola en català.

Teresa Casals

Cap de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua i

membre de la Permanent de Somescola.cat

10 testimonis, 20 anys i un sol repte: #repteCocacola

dimecres, 11/06/2014

IMG_1733.JPG

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 #repteCocacola. Plaça de Catalunya, 31 de maig de 2014.

He demanat a 10 testimonis (inclosa jo mateixa) que van ser presents l’any 1993 i que també van ser presents el passat 31 de maig de 2014 a la plaça de Catalunya que reflexionessin sobre les diferències entre les dues edicions del Repte Cocacola, en què la Plataforma per la Llengua ha reivindicat, amb l’elaboració d’un mosaic fet amb llaunes amb la inscripció “Etiqueteu en català!” que les grans multinacionals que operen al nostre país usin el català en l’etiquetatge dels seus productes..

Aquí teniu les seves paraules:

Xavier Bosch (director general d’Immigració de la Generalitat de Catalunya)

Notes com passa el temps quan et convoquen a repetir una acció vint anys després d’haver-hi participat. Lamentablement, si s’ha hagut de repetir ha estat perquè en tot aquest temps les grans marques han fet cas omís de les pressions populars i han continuat amb la seva manca de respecte als seus clients i la llengua que parlen. La gran diferència entre 1993 i ara és el context polític. Si llavors havíem d’esperar la bona voluntat de les empreses, la creació d’un nou estat pels catalans serà la manera definitiva que les empreses respectin el país i la llengua del territori on actuen. Els faltarà temps per catalanitzar les seves etiquetes.

Roger Buch (grup organitzador 1993)

La diferència és que abans es van haver de pagar dos anuncis a la premsa (Avui) que van ser molt cars i l’entitat que ho organitzava no era gens coneguda. Ara no cal posar anuncis, perquè la difusió ha estat viral a partir de la mobilització de tot l’entorn de l’entitat. La Plataforma per la Llengua actualment té una xarxa de milers de relacions formada pels seguidors de Twitter (24.416 seguidors) i els seguidors de Facebook (27.429 seguidors).

Tot això permet:

– Promoure l’acció abans de fer-se, buscar complicitats. Als seguidors els agrada la campanya i la difonen, són “prescriptors”, és a dir, els millors venedors de l’acció són els simpatitzants de la Plataforma per la Llengua que comparteixen les informacions.

– Difondre l’acció una vegada feta a partir d’enviar fotos. La imatge en aquest cas és important, per tant, es tracta de poder difondre. Continua sent important sortir al TN (tot i que molta menys gent veu la televisió i el TN per la multiplicitat de canals que hi ha), però ara s’hi afegeix tota la difusió viral per les xarxes.

Àlex March (grup organitzador 1993)

El #repteCocacola no ha estat res més que una intervenció efímera, una mena de land art reivindicatiu, on s’ha transmès un missatge amb llaunes de Coca-Cola, tal com ja vam fer fa 20 anys. No ha estat idèntic, la Plataforma per la Llengua s’ha fet gran i el mosaic també. El nombre de llaunes s’ha més que duplicat i això ha permès que la mida d’aquestes lletres pixelades hagi estat molt més gran i que per poder llegir el missatge hagi estat necessari anar-se’n molt més lluny. En aquests 20 anys hem anat de prop a lluny, i la marca s’hauria de plantejar si vol que els consumidors ens allunyem encara més davant de la seva negativa a incloure el català en l’etiquetatge o per contra pot aprofitar aquesta empenta i missatge en positiu per créixer i incorporar noves cultures als seus envasos.

Bernat Gasull (grup organitzador 1993 i actual treballador de la Plataforma per la Llengua)

L’any 1993 s’havia aprovat l’Estatut del consumidor i els ciutadans teníem per primer cop el dret de rebre l’etiquetatge en català, però calia fer un reglament perquè fos una obligació per part de les empreses. El 2014, amb el Codi de consum del 2010, aquest dret ja és una obligació. Tanmateix, per als productes alimentaris no es posen sancions atès que l’administració entén que el català primer hauria de ser llengua oficial de la UE d’acord amb un reglament del 2011. Per a la resta de productes (joguines, mobles, roba, medicaments, higiene de la llar, higiene personal, electrodomèstics…) tampoc de moment no se’n posen, encara que l’Administració hi està obligada per llei.

Neus Mestres (grup organitzador 1993 i actual treballadora de la Plataforma per la Llengua)

Ha estat un acte més complet, amb nous elements de participació a banda de la construcció del mosaic. Enguany l’acte incorporava un element festiu important, la celebració dels 20 anys de la Plataforma per la Llengua. El sistema d’aconseguir llaunes ha estat molt diferent, aleshores vam haver d’anar a tots i cada un dels concerts del Palau Sant Jordi, aquest cop hem fet difusió de la recollida a través de xarxes socials i per aquesta raó n’hem pogut aconseguir moltes més.

Sara Nadal (grup organitzador 1993 i actual voluntària de la Plataforma per la Llengua)

Des del meu punt de vista, una de les diferències respecte al 1993 va ser a nivell logístic: enviament de mails previs per a l’organització (escaleta de l’acte, distribució dels voluntaris per a cada lletra, imatge prèvia del mosaic, etc.), i un cop a la plaça, un punt d’informació equipat amb “eines” que facilitaven la tasca de col·locar les llaunes (cintes adhesives, tisores, guix, guants…), i fins i tot tovalloletes per rentar-nos les mans, i aigua per a tothom!

Crec que la difusió i organització prèvia han estat claus per tenir 40.000 llaunes respecte a les 15.000 del 1993. Vist ara, no sé pas com ens ho vam fer.

Guillem Carbonell (grup organitzador 1993)

En Martí enguany no hi era. Els que ho vam muntar fa 20 anys érem un grup d’amics que ens havíem ajuntat precisament per a defensar la llengua, la cultura i la nació catalanes (seguint l’eslògan de la ja aleshores desapareguda Crida). Tots teníem bastant el mateix rang, ens dividíem les tasques però diria que no sobresortíem els uns dels altres. I el Martí hi era i era important. Destacava molt però al mateix temps era un més del grup, aquesta era la gràcia d’aquell moment. Si hagués estat al 2014 ara sí que hauria sobresortit perquè de tots va ser el que finalment va acabar ser més constant, comprometent la seva vida per al català i la muntanya, liderant la Plataforma per la Llengua. Però no hi era.

Els que ho vam muntar ens hem fet més grans. Però això no té més importància que la que té per a cadascú de nosaltres. Per sort durant l’acte d’enguany jo no he sentit nostàlgia, més aviat he estat content de veure que l’acció anava bé i trist de pensar que encara calia fer-la.

Lali Mestres (grup organitzador 1993 i actual voluntària de la Plataforma per la Llengua)

Així a primer cop d’ull jo hi trobaria dues diferències:

–          La infraestructura ​per​ muntar l’acte d’ara fa 20 anys era ben casolana​. Ara fa 20 anys en comptes de tanques de l’ajuntament hi havia una cinta de plàstic lligada entre cadires de fusta i cavallets de taula​, tampoc teníem cap tendal, la pancarta amb el lema de l’acte era feta a mà, no teníem cinta adhesiva per enganxar les llaunes al terra…, i a l’hora de recollir-ho tot, allà mateix aixafàvem les llaunes, ​amb una espècie de paperera aixafallaunes…

 

–          A nivell visual, 20 anys després ​el mosaic ha estat molt més divers. Avui, hi ha una gran ​varietat de ​llaunes de ​Coca​-​Col​a​: light, zero, descafeïnades, altes, baixes… Ara fa 20 anys eren totes vermelles​,​ totes iguals…​

Francesc Gomà (grup organitzador 1993 i actual voluntari de la Plataforma per la Llengua)

–          L’anècdota de la dona de la parada ambulant de menjar pels ocells. En l’edició del 1993, just quan els integrants de la Plataforma per la Llengua vam arribar a la plaça Catalunya i vam començar a desplegar tota la logística, la dona de la parada ambulant del menjar dels ocells es va posar forta en el seu propòsit de no moure’s del mig de la plaça. Finalment, va accedir a marxar amb la condició que li donéssim el benefici que, segons ella, obtenia cada diumenge, 25.000 pessetes. Finalment, la Guàrdia Urbana va intercedir i va manar a la dona que es situés en un racó de la plaça atès que l’ajuntament ens havia donat permís per fer l’acte. En l’edició del 2014, la parada ambulant de la dona seguia a la plaça però aquesta vegada tan sols va preguntar quanta estona duraria l’acte…

–          La quantitat de llaunes i les dimensions de les lletres. El 1993 es va fer la frase “Etiquetem en català” amb unes 15.000 llaunes mentre que el 2014 la frase “Etiqueteu en català” s’ha fet amb 32.000 llaunes. Evidentment, aquesta diferència de llaunes ha comportat una diferència evident en les dimensions de les lletres.

L’any 1993 érem pocs, tots voluntaris, amb pocs recursos i molt joves, però amb unes ganes boges d’aventurar-nos a organitzar un acte així. Fins i tot en Martí es va comprar una americana per l’ocasió! Recordo nits al Palau Sant Jordi fent viatges amb el Fiat Uno ple de bosses d’escombraries amb llaunes. Ara també hem fet molts viatges per tot el territori i per tota la ciutat, però les xarxes socials ens han permès tenir punts de recollida per tots els Països Catalans i desenes d’entitats col·laboradores, en total 80. El 1993 va ser el primer acte públic de la Plataforma per la Llengua, ara un acte per commemorar els 20 anys de l’entitat. La reivindicació, la mateixa.

10 testimonis i força diferències, però hi ha una cosa que no ha canviat en 20 anys: encara hi ha grans empreses com Coca-Cola que vulneren expressament la llei que garanteix el dret de rebre l’etiquetatge en català. Grans marques com Coca-Cola sempre respecten totes les llengües europees de les dimensions de la catalana. El català és l’únic cas en què no ho fan.

Quan podrem dir que som un país normal?

 

Eulàlia Buch

Cap de l’Àrea d’Acollida de la Plataforma per la Llengua

Un repte amb sentit d’Estat

dimecres, 4/06/2014


CAT.jpg
Dissabte 31 de maig vam dur a terme una acció en favor de l’etiquetatge en català, recollint 40.000 llaunes de Coca-Cola. Era el nostre #reptecocacola, que tenia per objectiu fer un mosaic de llaunes amb la frase “etiqueteu en català”. Diferents motius ens van portar a fer aquesta acció.

Primerament, perquè tot i l’increment de l’etiquetatge en català, encara ens trobem lluny d’una situació d’igualtat i normalitat. Ni el govern català acaba d’aplicar la llei, ni les empreses fan cap pas. Així doncs, l’any 2010 es va aprovar la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya per la qual es reconeix el dret del consumidor de rebre l’etiquetatge en català i el deure de les empreses de fer-lo acomplir. Tot i així, els requisits lingüístics establerts en aquesta llei amb relació a la llengua catalana són àmpliament incomplerts per moltes empreses. Tampoc no s’ha tramitat cap sanció per part de l’Administració pública. Hi ha una llei, però si no es compleix no passa res.

Segonament, vam fer l’acció per incidir en l’etiquetatge de les gran marques, com per exemple Coca-Cola, però també Danone, Kelloggs, etc. Coca-Cola actua en més de 200 països d’arreu del món, i etiqueta en moltes llengües clarament menys parlades que el català. Es tracta de multinacionals que tenen un codi ètic, un codi de conducta… tots ells pensats per atendre millor les necessitats dels consumidors, però que a Catalunya no volen aplicar. Un contrasentit que compta amb la incapacitat del govern per fer aplicar el marc normatiu i amb l’animadversió del l’Estat espanyol per tal que la llengua catalana sigui present en l’etiquetatge en un pla d’igualtat respecte la llengua castellana.

I, finalment, fa precisament 20 anys que la Platafoma per la Llengua va fer el seu primer gran acte exactament en el mateix sentit. I és que l’acte ha servit per commemorar l’aniversari de l’entitat, que arriba als 20 anys. L’acte fundacional, el 12 de desembre de 1993, va ser la creació d’un mural similar, però en aquella ocasió amb 15.000 llaunes.

Han passat vint anys,  s’ha fet una feinada increïble en molts àmbits… però en aquest tema, en aquest sector, encara no s’ha avançat de manera significativa. Durant aquests 20 anys hem adquirit experiència, hem parlat amb moltes empreses, i també diferents governs… però l’etiquetatge encara es troba al 10%. La sensació és agredolça. Les empreses compliran una llei si saben que s’ha de complir. Per això cal que la llengua catalana sigui una qüestió d’estat, que tothom la percebi com a eix central i estratègic, en tots els sentits!

Daniel Mundet

Director de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

 

 

La recerca de resultats tangibles

dimecres, 28/05/2014

116.-Plataforma-3d.jpgPocs dies enrere, el cap de setmana de les eleccions europees, hom podia adquirir juntament amb el diari ARA el llibre Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català. En plena promoció del llibre copso que una de les preguntes que van formulant-se, avui sí demà també, és al voltant de quin seria el tret definidor de la Plataforma, en el marc del context polític i social actual.

Com formulava en altres papers, l’eficàcia i el pragmatisme són els principals valors d’èxit. I són aquests els que han acompanyat a ideòlegs i activistes, a treballadors incansables i a suports constants.

Això és, en part, el que trobo que s’extreu de la recerca històrica d’aquestes dues dècades d’actuacions a favor de la llengua. Aquesta és una entitat que té molt clar que existeix per reivindicar, reclamar i proposar, però sobretot per transformar la realitat. I aquests valors són els que veiem des de bon principi en l’organització. Perspectives i mirades que s’han anat fent més intenses amb el pas dels anys, a mesura que s’ha disposat de més recursos per poder tirar-les endavant.

Els reptes de futur són molts, però amb valors com els expressats, i els de la serenitat i la planificació de ben segur els podrem convertir en bones oportunitats.

Francesc Marco

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

Un conte

dimecres, 30/04/2014

imatge_senselogo.jpg

La nina estava asseguda a terra al costat de l’armari. Malgrat que el seu entorn era fosc, es podia endevinar el volum d’un cos a sobre del llit a l’esquerra de la cambra. Se sentia el respirar rítmic i pausat  de qui dorm amb la placidesa de la tranquil·litat infantil. Al costat de la tauleta de nit, hi havia una caixa de colors vius i llampants on se n’anunciava, amb un titular de lletres generoses, el contingut: “JUEGO DE MAGIA”. Un xic enllà, al peu de la finestra amb els finestrons ajustats, una capsa de colors rosats amb la imatge d’una infermera a la portada, publicitava el seu contingut amb unes lletres de color groc: “DISFRAZ DE ENFERMERA”. Al mig del dormitori, una altra caixa, bastant grossa, indicava amb un rètol de color verd sobre fons taronja: “PATINETE DE TRES RUEDAS”.

Pausadament, la Mireia s´anava despertant. Avui complia set anys i tant bon punt posà els peus a terra, se n‘adonà de la sorpresa que els seus pares li havien preparat.

Va destapar la capsa de la disfressa i, posant-se-la per sobre, es va mirar al mirall, i amb una certa coqueteria,  va deixar-la  amb desgana a sobre de la cadira del costat de la porta.

Després es va fixar en la caixa del patinet. Un somriure va dibuixar-se a la seva cara i el tragué per estrenar-lo. En donar una volta pel dormitori i just quan anava a sortir de l´habitació, va descobrir la presència de la nina. S’hi acostà amb els ulls d’allò més oberts i, amb mans tremoloses, la prengué amb la delicadesa de qui no s’ho acaba de creure.

Portava un vestit de color rosa amb un llaç de vellut blau fosc com a cinturó i unes puntes blanques que li feien de solapes al voltant del coll. Els seus cabells rossos li sortien per sota d’un barretet de llana del mateix color que el vestit, amb un voraviu molt fi de color blanc que feia ziga-zaga. Tancava els ulls quan la posaves ajaguda, i en abraçar-la i prémer-la contra el cor, deia amb una veu gairebé infantil: “TE QUIERO, MAMÁ”.

La Mireia va deixar la nina a sobre del llit i va córrer a buscar els seus pares.

– Mare, mare! va cridar.

La mare, corpresa per l´angoixa de la seva filla, va córrer cap a ella.

– Què et passa, Mireia? Que no t’han agradat els regals?

– Sí, mare, i molt! Però la nina…la nina… ¡No parla català!

Joan Mundó

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.

Lectures essencials per Sant Jordi sobre llengua i drets lingüístics. Les novetats

dimarts , 22/04/2014

116.-Plataforma-3d.jpg Si voleu fer un bon regal sobre el tema (o fer-vos-el), vet ací unes propostes altament recomanables.

Asfixiant la Llengua. Crònica dels atacs del PP contra el català. Angle Editorial 2014. Roger Buch i Ros. 16 euros. Un virtuosisme per explicar en poques pàgines (176) allò que cal saber, no només sobre els atacs del PP a la llengua catalana, sinó sobre les raons i el fonament de la ideologia d’aquest partit i, sobretot, la resposta de la societat civil arreu dels territoris de parla catalana. És una petita joia, feta per un gran comunicador i pedagog de la política, un activista per la llengua, bon coneixedor del teixit associatiu de casa nostra; per explicar de manera fàcil allò que és complicat, per no fugir d’estudi, per ser rigorós, documentat, i no pas feixuc. Avança territori per territori: Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent. Amb cites textuals, anècdotes, situació i precedents. Tot explicat amb apartats curts. Per entendre, per tenir argumentari. Però encara va més enllà. El primer i el darrer capítol ens situen a l’estratègia, en la mentalitat del que significa per al PP la llengua catalana, i es projecta al futur per tal d’intentar respondre qüestions com si el PP i el PSOE són iguals o què passarà amb la llengua l’endemà de la independència. Hi ha molts llibres sobre les raons econòmiques per la independència però aquest es pot dir que és únic a entendre la necessitat d’un estat des del punt de vista de la justícia social pel que fa al fet cultural. Podeu veure’n la referencia aquí, i un videobook introductori aquí.

Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català. Editorial Base 2014. Francesc Marco i Palau. 15 euros (12 euros per a socis de la Plataforma per la Llengua). 240 pàgines. La Plataforma per la Llengua celebra 20 anys i ho fa posant el descobert alguns dels secrets més amagats de la seva història. Francesc Marco és un historiador jove que ha fet una feina de recerca bibliogràfica i entrevistes als creadors i promotors d’aquesta organització. I ho ha plasmat en un llibre que serà una referència de consulta per entendre el què, el com i el perquè. Àmpliament documentat, i amb criteris historicistes, recorre pas a pas la transformació estructural i organitzativa de l’entitat i les campanyes que s’han anat desenvolupant. Quins eren els antecedents? Com va néixer la Plataforma per la Llengua i per què? Com s’ha transformat? Etiquetatge, cinema, acollida lingüística, català a Europa, administracions públiques, escola, llengua i independència, l’evolució de l’estructura interna, la filosofia de funcionament de l’organització, les relacions amb altres organitzacions, les respostes a les agressions. És també un llibre de 20 anys d’història de les traves i lluites per normalitzar el català. Carme Forcadell, Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, i el filòleg Jordi Manent el prologuen. En podeu veure més informació aquí.

I finalment la tercera lectura recomanada és potser la reflexió arran d’aquest Sant Jordi i també d’aquestes dues propostes. Som de cap a cap a un procés cap a la llibertat, i una de les raons que fan indefugible aquest procés per tot demòcrata és la impossibilitat d’articular un projecte dins d’Espanya que consideri els ciutadans de parla catalana d’acord als estàndards de la resta de països europeus. El conflicte lingüístic és punyent, i no pas només perquè hi hagi una regressió en l’àmbit de l’ensenyament, sinó perquè els principis constitucionals i els successius governs espanyols ja de bon principi consideren el fet identitari castellà privilegiat pel que fa a la resta i el català disminuït. Fa poc Rubalcaba i Rajoy expressaven al Congrés que ells entenen la “qüestió” catalana, que estimen la llengua catalana; però és ben evident que són artífexs d’un principi de discriminació voluntàriament expressada. Vegeu sinó llur model lingüístic en aquest document.

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua, l’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua, fes clic aquí.