Arxiu de la categoria ‘Internacional’

SÍ, vull!!!

dimarts , 26/09/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

El Dia Europeu de les Llengües se celebra cada 26 de setembre des de l’any 2001, per iniciativa del Consell d’Europa, amb l’objectiu de promoure la diversitat lingüística com un valor afegit que permet la cohesió social, facilita la mobilitat i afavoreix el respecte cap a la diversitat lingüística.

La Unió Europea celebrarà amb entusiasme aquesta jornada, però el cert és que només hi ha 24 llengües oficials de les 40 llengües que es parlen a Europa. Fins quan permetrem que es continuï discriminant 50 milions de ciutadans europeus que tenen com a llengua materna una llengua no oficial?

La llengua catalana és parlada per més de 10 milions de persones i és la 14a llengua en nombre de parlants a Europa. Però cap dels governs espanyols no ha volgut mai que fos llengua oficial, i per tant, els nostres eurodiputats no poden parlar en català a l’eurocambra, el català no és llengua de treball a les institucions europees i la normativa europea només interpel·la les llengües oficials.

És clar, doncs, que ningú no ho farà per nosaltres; per això els catalans hem dit: prou! La llengua catalana no es pot permetre més temps tenir un “estat en contra”, que trepitja constantment els nostres drets lingüístics.

Per això, des de la Plataforma per la Llengua fem la campanya “Un Estat a Favor del català” pel referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre. Només una nova república catalana podrà garantir que la nostra llengua sigui respectada a les escoles, els jutjats i les administracions, i que sigui llengua oficial a la Unió Europea.

Si vols tenir garantits els teus drets lingüístics, el proper diumenge vota “SÍ” pel català!

 

La pluralitat d’Europa

dilluns, 31/07/2017

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) compleix 25 anys aquest 2017 i continua estant a l’ordre del dia. Encara queda molt de camí per transcórrer per a assolir la fita que les llengües minoritzades d’Europa tinguin garantit el seu desenvolupament ple i el respecte i el reconeixement que necessiten.

Des de l’European Language Equality Network (ELEN), la coordinadora europea d’entitats per a la Igualtat Lingüística, de la que forma part la Plataforma per la Llengua, estem treballant perquè les institucions europees vetllin per fer complir aquesta Carta als estats. De fet, cal remarcar que entre 40 i 50 milions de ciutadans a Europa parlen una llengua considerada minoritzada o minoritària.

Un dels obstacles principals que troba la implementació de la Carta és que encara hi ha molts estats que no l’han ratificada. En aquest sentit, destaquen especialment les no-ratificacions de França i Itàlia, que tenen múltiples llengües minoritzades, entre les quals hi ha el català. La recentment anunciada obertura d’un procediment de reforma de la Constitució francesa per part d’Emmanuel Macron, que es va comprometre a reformar els articles necessaris per possibilitar la ratificació de la Carta, pot representar una oportunitat per aconseguir que l’Estat francès ratifiqui la CELRoM.

A ELEN sabem que és una feina difícil i complexa, però hem d’instar les institucions europees a comunicar als estats les bones pràctiques que haurien de dur a terme en la línia de la CELROM.

L’Europa democràtica ha de vetllar per la riquesa de la diversitat lingüística i pel respecte a la seva pluralitat.

 

Rosa de les Neus Marco-Palau

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua i vicepresidenta d’ELEN

Espanyol? Gens ni mica. Sóc sikh, panjabi i català

dilluns, 19/06/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta setmana hem vist en Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la comunitat sikh a Catalunya, al diari Politico, un dels més influents de Brussel·les. Arribat del Panjab, a l’Índia, ara fa nou anys i bon col·laborador de la Plataforma per la Llengua, recentment guanyador del IV Premi Martí Gasull i Roig, sap prou bé que l’idioma que parles defineix qui ets, d’on ets i des de quina perspectiva et projectes al món.

“Com és possible, ‘The new catalans’ a la portada de Politico?”, vaig pensar.

I començo a llegir el text, i de seguida t’adones per què és l’article destacat de la portada i de la setmana a la capital europea.

Acollida.

Som un exemple d’acollida ben feta, que resol els problemes i no en crea de nous. On el respecte entre el nouvingut i la població d’acollida és mutu i l’esforç per a entendre l’altre és compartit. El reportatge explica que: “En un moment de xenofòbia creixent arreu d’Europa, els nacionalistes catalans han estat extraordinàriament acollidors amb els immigrats”, i per tant, segons Brussel·les, el sistema d’acollida a Catalunya és un exemple a seguir per a tots els països d’Europa.

Catalunya ha estat sempre una terra de pas i d’acollida per la seva situació geogràfica. L’arribada d’immigrants ha estat un fet continuat, encara que amb intensitats diferents. Aquest fet ha repercutit directament en el creixement de la població, de la mateixa manera que ha contribuït al progrés econòmic i social del país.

En el període 2001-2008, la població de Catalunya registra un creixement de 850.000 persones, un dels més alts de la seva història, i el nombre de residents estrangers supera la xifra d’un milió d’habitants per primera vegada.

Són molts els esforços que s’han fet des de les administracions, però també des de la societat civil, per tal d’integrar bé aquesta gent a casa nostra. I fer-ho a través de la llengua catalana és una d’aquestes maneres. De fet, segons dades del cens de 2011, el 82,1% de la població estrangera que viu a Catalunya entén el català, fet que representa un augment significatiu respecte de les dades de l’any 2000, quan la xifra era del 61,1%. Segons la mateixa font, el 40,4% d’immigrants europeus sap parlar català, seguit dels llatinoamericans amb (36,2%) i els africans (35,2%).

Un dels projectes de país que es fa des de l’administració i la societat civil és el projecte “Voluntariat per la llengua”, que després de catorze anys ha superat les 100.000 parelles lingüístiques. I més d’1,7 milions de persones han après català amb els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística.

“El català, llengua comuna”, diem sempre des de la Plataforma per la Llengua. I és que a Catalunya es parlen actualment més de 280 llengües diferents. I aquesta és la feina que fem des de l’ONG del català des de fa 25 anys, treballar amb els “nous catalans” perquè coneguin i aprenguin la nostra llengua, i contribuir així a la cohesió social. “Els catalans apreciaven que jo parlés tan sols quatre paraules en català. Em pensava que la meva barba o el meu turbant crearien una distància, però estaven contents d’escoltar el català. No he vist mai cap país que estimi tant la seva llengua”, diu Gagandeep a Politico. I afegeix: “Els sentiments dins meu són una barreja. Sóc sikh, panjabi, però penso que ara també sóc català. –I espanyol?– Gens ni mica”. I és que la llengua que parles defineix també la teva identitat.

La feina de la Plataforma per la Llengua amb la comunitat sikh de Catalunya ve de lluny, fins i tot hem editat conjuntament el llibre Els de cinc rius de Catalunya, presentat recentment pel mateix president Carles Puigdemont.

I la societat mateixa ha reconegut l’esforç i la feina que en Gagandeep i el seu equip han fet a favor de la llengua catalana quan en l’últim Premi Martí Gasull i Roig va fer guanyadora la Comunitat sikh de Catalunya.

Tots els membres i voluntaris de la Plataforma per la Llengua ens sentim orgullosos de la portada de Politico. En Martí Gasull n’estaria ben satisfet, de veure els resultats i el reconeixement internacional de la coherència i la constància de la feina feta.

L’accent èpic del Doctor Dalmau

dimarts , 6/06/2017

Francesc Marco Palau historiador Francesc Marco
Historiador i membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

El doctor Dalmau va desembarcar a Normandia amb els aliats. Sí, va ser partícip de l’operació militar més espectacular i transcendent del segle XX com a membre del Pioneer Corps de l’exèrcit britànic. A Anglaterra, en Dalmau hi havia arribat evadint-se d’un batalló disciplinari de treballadors, on el règim franquista l’havia enviat pel compromís del gironí amb la democràcia. Fugir nedant del batalló d’Algesires amb l’esperança d’arribar a Gibraltar no és una qüestió menor. La seva va ser una vida de valors, ideals, coratge i exili.

Tot i aquesta història d’èpica, quan preguntaven a Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 – Palamós, 2003) que destaqués una de les proeses assolides, un dels elements de la seva trajectòria del que se sentia especialment orgullós, sovint Dalmau –amb les quatre medalles de la Segona Guerra Mundial a la camisa, els records de la batalla de les Ardenes i les indicacions del general Montgomery en ment– sorprenia el seu interlocutor amb la resposta sincera i afable d’un metge de conversa i consell.

El metge empordanès –doctorat a Montpeller, a l’exili– estava especialment satisfet d’haver pogut catalanitzar l’ajuntament de Palamós, durant els dos anys en els que fou alcalde de la vila costanera (1983-1985). Així, Dalmau Norat, recordava el fet que des de la seva entrada com alcalde, tot va passar a fer-se en català.

D’aquesta manera, el doctor Dalmau, que posava l’accent en els temes de llengua, és de nou un exemple pels alcaldes i regidors dels nostres municipis. De ben segur, no caldrà que cap d’ells desembarqui a Normandia, però si que d’aquí uns anys, hom podrà recordar els petits passos que hauran assolit fent del català la llengua comuna i de cohesió social dels seus pobles i ciutats.

Aquests mesos de maig-juny són l’equador municipal de la legislatura: fa dos anys, el 2015, vam escollir alcaldes i tenen dos anys més, fins el 2019, per desenvolupar totes aquelles polítiques necessàries. El que als anys vuitanta, a la Costa Brava del facultatiu de Josep Pla, podia representar fer les actes dels plens en català, per posar un exemple, avui pot ser aplicar la coherència i la normalitat lingüística en tota la seva globalitat. Perquè els Ajuntaments tenen una importància cabdal i perquè les grans gestes són les del dia a dia.

Parole, parole, parole

dimarts , 9/05/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest 9 de maig celebrem un «Dia d’Europa» diferent, marcat pel regust amarg del Brèxit i alleujats pel resultat de les eleccions franceses, que donen una nova i última oportunitat de renéixer al projecte europeu. L’Europa d’avui, la dels Estats i no la de la gent, està esgotada i calen nous lideratges, noves idees i un nou projecte per donar un impuls definitiu per tenir una Unió Europea forta i amb futur.

Tot i les moltes coses bones que ens ofereix avui el projecte europeu, hi ha molts ciutadans que se n’allunyen, i un dels motius és el fet que no totes les llengües històriques són llengües oficials, com si hi hagués llengües de primera i de segona classe. I aquest és el cas de la llengua catalana. Encara amb la ressaca de les eleccions de diumenge, Macron té el repte de reformar i salvar França del centralisme parisenc que ha despoblat i ha empobrit les regions perifèriques, on ha crescut el populisme i on van votar massivament a Le Pen a la primera volta.

I aquest centralisme francès no només ha perjudicat l’economia de les regions, també la seva diversitat cultural i lingüística. És per això que des de la Plataforma per la Llengua trobem positiu el compromís amb la llengua catalana que ha adoptat el futur president Macron, a instàncies dels nostres companys d’ELEN a França. Macron s’ha compromès a incrementar la presència de les identitats regionals minoritzades, a complir la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i a permetre l’ensenyament del català a les escoles públiques.
Massa bonic per ser real, pot pensar algú d’entrada. Ja que és històrica la ignorància que s’ha fet de la llengua catalana a França, ja des de l’edicte del rei Lluís XIV de l’any 1700, on es prohibia el català a la Catalunya del Nord, mai revocat i encara vigent actualment.

Segons un estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya el 2016, un 76% dels habitants de la Catalunya del Nord voldria el model bilingüe a les escoles públiques. Actualment, només el 25% dels alumnes reben algun tipus d’ensenyament en català, i només el 7,8% estudia a les escoles concertades amb immersió lingüística d’Arrels i la Bressola. I segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya del Nord 2015, el nombre de parlants de català ha augmentat en 8.000 persones en els darrers 10 anys, però la transmissió intergeneracional s’està perdent.

Segons dades de les institucions europees, hi ha uns cinquanta milions de ciutadans europeus que parlen llengües no oficials. Això representa que un 10% de la població no té garantits els seus drets lingüístics. Fins quan es permetrà que això segueixi passant a Europa?

Caldrà una aposta valenta pel català a França.  Caldrà una aposta valenta per a garantir el futur d’Europa. També per garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans, parlin la llengua històrica que parlin.  Des de la Plataforma per la Llengua estarem amatents a que Macron compleixi la paraula donada i si està a l’alçada del que s’espera d’un possible futur gran líder europeu.  Europa i la llengua catalana demanen més fets i menys paraules.

Trump, Brexit i el català al Parlament Europeu

dimarts , 24/01/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Sembla que Europa està de moda, com a mínim tothom en parla, aquesta setmana. El president Trump dona lliçons a la cancellera Merkel, ja tenim una mica més clares les intencions britàniques respecte al Brexit i, a més, l’aposta per la llengua catalana ha triomfat entre les candidatures a la presidència del Parlament Europeu.

Som a la meitat de la legislatura, per tant, toca celebrar eleccions a la direcció de l’Eurocambra. I Martin Schulz plega sense haver assolit el compromís de permetre utilitzar la llengua catalana al plenari del Parlament Europeu, pels vets del PP i del PSOE.

Els darrers dies hem vist que els set candidats a la presidència anaven fent públics els seus programes electorals per intentar guanyar els suports necessaris per a la seva elecció.
I hem actuat com fan els que ja són un estat: amb unitat d’acció entre eurodiputats catalans i Plataforma per la Llengua, signant una carta conjunta enviada als candidats per demanar-los reconeixement per a la nostra llengua, fins ara prohibida a les institucions europees.

I l’acció ha tingut els seus fruits: quatre dels set candidats s’han compromès, fermament, a permetre l’ús del català al plenari si arriben a la presidència.
Tots sabem que, quan venen eleccions, els partits fan promeses que de vegades no poden complir. I els candidats podien prometre moltes coses per tenir el vot dels eurodiputats catalans, però n’han escollit només una: l’ús de la llengua catalana a l’Eurocambra.

Cada vegada més europeus coneixen la realitat catalana. Els actes multitudinaris i manifestacions a favor del procés cap a la independència hi han ajudat força.
Gràcies a la feina que es fa des de l’àmbit internacional de la Plataforma per la Llengua, el Casal Català, l’agrupació de l’ANC de Brussel·les, la Delegació de la Generalitat i els eurodiputats catalans hem fet arribar el missatge que la llengua és un dels nostres valors més preuats. I també els hem explicat les discriminacions i els atacs lingüístics del govern espanyol cap al català a l’escola, als jutjats, al cinema, a l’etiquetatge, a les institucions europees.

Enhorabona al guanyador Antonio Tajani, estarem amatents al compliment de la seva promesa electoral. Perquè des de la Plataforma per la Llengua no permetrem que es discrimini la nostra llengua i els nostres drets lingüístics, que és el que han fet els seus companys del PP espanyol. Seguirem la seva paraula donada durant la campanya electoral perquè aquest era el seu compromís amb els 10 milions de catalanoparlants que hi ha a Europa i que des d’ara representa.

Gràcies, eurodiputats Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa, Jordi Solé, Ernest Urtasun, Javi López i Francesc Gambús pel compromís amb el català. Des de Plataforma per la Llengua esperem poder continuar treballant plegats per defensar els nostres drets lingüístics a Brussel·les. Gràcies també als candidats Gianni Pittella, Helga Stevens i Jean Lambert pel seu suport públic i sincer cap al reconeixement de la nostra llengua a Europa.

De fet, quan tots ells reconeixen el seu suport a través de la llengua catalana, reconeixen que tenim un sentiment d’identitat col·lectiva singular a partir d’una sèrie de característiques, com la lingüística.

De fet, quan tots ells reconeixen el seu suport a través de la llengua catalana, reconeixen que som una nació.

I si som una nació, tenim el dret a decidir!

Oooole!! L’art de torejar les lleis

divendres, 25/11/2016

marga payola

 

 

  Marga Payola

  Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Ara fa 15 anys que l’Estat espanyol va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). Ara fa 15 anys que la incompleix.

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu, promogut pel Consell d’Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d’Europa que no tenen caràcter oficial, anomenades també regionals o minoritàries.

Segons dades de les institucions europees, es calcula que hi ha uns 50 milions de ciutadans europeus que parlen aquestes llengües, però no tots els estats membres han ratificat la Carta i per tant no totes aquestes llengües regionals o minoritàries tenen el mateix grau de protecció.

Es tracta de construir una Europa basada en els principis de la democràcia i de la diversitat cultural, i d’entrada sembla impensable que cap país europeu es negui a ratificar-la. Què fa que França i Itàlia, que són estats fundadors del Consell d’Europa, no hagin ratificat la Carta?

Un comitè d’experts independents del Consell d’Europa va seguint, periòdicament, el grau de compliment de la Carta per part dels països que l’han ratificada i elaboren informes públics. Des de la Plataforma per la Llengua hem participat en l’elaboració de 3 informes que hem enviat a aquest comitè d’experts i en els quals es recollien les dades sobre la vulneració dels drets lingüístics dels parlants de llengua catalana.

I l’últim informe que van emetre el passat mes de gener del 2016 és dels més contundents que s’han emès contra el govern espanyol pel que fa a la discriminació lingüística del català a l’Estat. Explicita situacions i mesures que ha de ratificar el govern espanyol per pal·liar el tracte discriminatori que pateix la llengua catalana, com ara la modificació del marc jurídic perquè autoritats judicials penals, civils i administratives puguin realitzar els procediments en català. També recomana garantir l’adequada presència del català en les administracions públiques de l’Estat i en els mitjans de comunicació, aquest últim aspecte sobretot al País Valencià.

Què fa que Espanya, que l’ha ratificada, no la compleixi? És millor no signar la CELRoM, com Itàlia i França, o ratificar-la i no complir-la, com Espanya? Qualsevol dels escenaris és dolent per al català perquè significa que ni Espanya, ni França ni Itàlia reconeixen ni respecten la seva pròpia diversitat cultural i lingüística.

Per això, després de veure que no hi ha res a fer amb l’Estat espanyol, i no ho diem nosaltres sinó que també ho certifica el comitè d’experts del Consell d’Europa, molts en volem marxar i crear el nostre estat propi, on la nostra llengua sigui respectada i els catalanoparlants tinguem els mateixos drets lingüístics que els parlants de llengües europees que tenen un nombre de parlants similar al nostre, com els suecs o els finesos.

I mentre fem el pas, ens amenacen brandant el compliment de la llei. L’ Estat espanyol és el tercer país europeu, de vint-i-vuit, que més incompleix la normativa europea. Qui incompleix realment la llei?

Tots units fem força

dimecres, 9/11/2016

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest cap de setmana, la Plataforma per la Llengua hem fet d’amfitrions d’una trobada d’entitats que treballem per protegir i promocionar llengües que no tenen caràcter oficial a la Unió Europea: la IV Assemblea General de l’European Language Equality Network (ELEN), de la qual la Plataforma per la Llengua en formem part. Celebrada a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, símbol de molts èxits esportius, ha sigut un bon punt de partida per traslladar aquests èxits a les causes lingüístiques europees.

I és que enguany el Barça celebra el centenari de l’adopció del català com a llengua oficial del club. I això és molt important. La pervivència d’una llengua no depèn només de les institucions polítiques, sinó que és vital que la societat civil la parli i se la faci seva. “Som més que un club”, va dir el directiu barcelonista Jordi Moix en el seu discurs de benvinguda als delegats. El nostre club és únic perquè està lligat a un territori, a una nació i a la cultura catalana. En podem aprendre moltes coses, de la filosofia blaugrana.

“Tots units fem força”, diu l’himne. I això és el que hem fet aquest cap de setmana a Barcelona. Per una banda, delegats d’arreu d’Europa, experts en multilingüisme com en Sixto Molina, del Consell d’Europa, i eurodiputats ens hem reunit per coordinar estratègies per protegir els 50 milions de ciutadans europeus que parlen llengües no oficials a la Unió Europea. Per l’altra, des de Catalunya hem demostrat als delegats la importància d’anar junts a favor de la llengua catalana, tant des de les institucions com des de la societat civil. Com si fóssim un sol equip, des del president Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, el conseller Raül Romeva, el Barça, Plataforma per la Llengua… tots hem volgut rebre i saludar els delegats europeus, conscients de la importància d’unir esforços per defensar els nostres drets lingüístics a Europa.

ELEN A PALAUI hem arribat a acords importants: volem que les discriminacions lingüístiques siguin considerades com un atac als drets fonamentals i siguin considerades racisme, com quan es discrimina per motius de raça, sexe o religió. Demanem que hi hagi un comissari europeu de llengües, per tal que pugui treballar de veritat el multilingüisme real d’Europa. Volem que la Unió Europea adopti la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en els seus tractats, de manera que es pugui sancionar els Estats membres que la incompleixin.
I des de la Plataforma per la Llengua estarem amatents a fer complir aquests acords, ja que hem obtingut la vicepresidència d’aquesta entitat europea, que ens servirà per treballar més intensament pel català des d’Europa. Estem segurs que la Rosa de les Neus Marco farà molt bona feina a Brussel·les defensant la nostra llengua.

Aquest cap de setmana hem vist entusiasme, ganes de treballar de valent, idees noves, opinions diverses, però sempre en sentit constructiu, per fer aquestes accions conjuntes a favor de totes aquestes llengües desprotegides a Europa. Els 50 milions de ciutadans europeus que les parlen poden estar segurs que ens mantindrem ferms en la defensa de les nostres llengües maternes, que no les deixarem desaparèixer, que no deixarem que ens continuïn discriminant per motius de llengua, que “mai ningú no ens podrà tòrcer”.

‘CA 25’, un senyal?

divendres, 3/06/2016

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

A la Plataforma per la Llengua hem participat al seminari ‘Respecting lingüistic diversity? Language Discrimination in the European Union’ al Parlament Europeu, on hem pogut presentar el nostre informe ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’ davant d’eurodiputats, assessors, membres de la Comissió Europea i del Consell d’Europa.

Fa mig any que la nostra entitat va fer una aposta clara per intensificar i ampliar la nostra xarxa internacional. Participem a actes sobre llengua, ens reunim i fem accions amb eurodiputats, fem arribar el nostre missatge a membres de la Comissió Europea i del Consell d’Europa. Volem la complicitat de totes aquelles persones, entitats i institucions que treballen el multilingüisme a Europa.

La jornada, organitzada per l’European Language Equality Network (ELEN), ha posat de manifest que moltes llengües regionals o minoritàries pateixen discriminacions molt semblants en diferents estats membres i s’ha proposat que Europa consideri la discriminació per motius de llengua un atac als drets fonamentals i que, per tant, es puguin posar sancions.

I ho hem pogut fer en català.

Per un dia, hem pogut viure amb normalitat el fet de parlar en català al Parlament Europeu. I al principi ens hem sentit incòmodes, fins i tot ens hem pessigat per constatar que estava passant de veritat, mentre miràvem de reüll si venia algun funcionari de torn a dir-nos que el que estàvem fent no era correcte, ni legal, que no  teníem dret a parlar la nostra llengua a les institucions europees. El pa de cada dia.

I entres a la sala on es fa el seminari i mires cap amunt, buscant el nom a les cabines de traducció. “No hi és?”, pensava mig nerviosa. Ens han assegurat que sí, que avui sí. I de cop veus ‘CA 25’. I somrius. A la cabina 25 hi ha els intèrprets de català.

Estem tan acostumats a ser rebaixats i a acotar el cap, que quan ens respecten ens sembla que som uns privilegiats; i no, simplement som tractats com un finès, un alemany o un francès. Perquè la nostra llengua no és millor que les altres, però tampoc és una llengua de segona.

‘CA 25’. Tots els catalans que vam ser en aquella sala vam buscar la nostra cabina de traducció i vam fer-hi una foto. Els francesos, anglesos… no entenien res, ells mai no han de buscar la seva cabina perquè sempre hi és. Sempre són respectats quan parlen la seva llengua materna a les institucions europees.

‘CA 25’. Actualment hi ha 24 llengües oficials a la Unió Europea. Serà el català la 25a?