Arxiu de la categoria ‘Llengua’

Cal votar també per la llengua, i votar “Sí”

divendres, 29/09/2017

 

 

Òscar Escuder
President de la Plataforma per la Llengua

 

Ja tenim aquí el referèndum! D’uns anys ençà, la societat catalana debatem seriosament i intensa sobre el futur polític que volem per al nostre país: parlem de dèficit fiscal, d’infraestructures, de democràcia de debò –­i no només nominal–, de les pensions, de la sanitat, de la capacitat de decidir i organitzar els aspectes que ens afecten el dia a dia… Als que volem un Estat propi ens sembla molt evident que tot això, i moltes altres coses, ens faran viure més bé i ser més lliures. Però en aquesta reflexió com a president de la Plataforma per la Llengua vull parlar de la llengua. Si el que volem és viure en un entorn de drets i usos lingüístics equiparable a les democràcies avançades, cal votar, i votar a favor d’una república catalana independent.

I per què parlar de llengua?  Algú es podria preguntar, que no està bé? Ja s’ensenya a l’escola, tenim TV3, i ràdios i diaris en català, anem prou bé a Internet… fins i tot el menú del meu mòbil és en català!

Doncs no! Ara mateix som molt lluny del que es podria considerar normal i plenament democràtic en matèria lingüística. No hi ha cap comunitat lingüística europea de les dimensions de la catalana tan discriminada legalment. La constitució espanyola és l’única constitució de la Unió Europea que no reconeix com a oficial de l’estat una llengua amb tants parlants com el català. És, juntament amb la de Bulgària, l’única que obliga explícitament a conèixer una llengua, i l’única del món que fa aquest deure extensiu per constitució més enllà del domini històric d’aquesta llengua. D’aquesta situació excepcional es desprenen tot un seguit de pràctiques i centenars i centenars de disposicions legals que discriminen, o fins i tot prohibeixen, l’ús del català. Llevat d’Espanya, no hi ha cap país de la Unió Europea que prohibeixi l’ús d’una llengua com el català en les màximes cambres de representació de l’Estat. Aquest corpus normatiu basat en la supremacia d’una llengua sobre les altres té conseqüències negatives vers el català, els seus parlants, i tots aquells que volen viure en un entorn plenament democràtic. Hi ha prohibicions, restriccions, obligacions i manca de requisits per al català com no passa enlloc més d’Europa per a una llengua de dimensions similars. Això afecta tot tipus d’àmbits, com el judicial, les empreses públiques, les empreses privades, els drets del consumidor, els drets bàsics dels ciutadans, l’ensenyament, els treballadors públics, els documents oficials, la imatge de l’Estat, el funcionament de l’Estat, el reconeixement i els tractats internacionals, les restriccions d’ús per als governs locals i autonòmics, les forces armades, els cossos de seguretat, els documents personals oficials, els simbolismes de l’Estat… Podeu veure’n una bona relació en el document “Balances lingüístiques 2017

Des de la Plataforma per la Llengua vam defensar durant molts anys la normalització del català en tot el territori lingüístic sense pronunciar-nos sobre quina organització política havia de tenir el país perquè, en teoria, i sobre el paper, Espanya hauria pogut fer els canvis que han permès a altres països tractar com a ciutadans de primera categoria els qui parlaven llengües com la catalana. Tanmateix, l’Estat espanyol no ha assumit, ni té intenció de fer-ho, la diversitat lingüística, com ho han fet Suïssa, Bèlgica, Finlàndia o Canadà. Això ha estat així en els governs espanyols successius d’ençà de la mort del dictador, i continua essent així fins i tot en la major part de l’oposició política espanyola.

En els darrers anys, els experts del Consell d’Europa encarregats de valorar el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per part dels estats han tornat a posar de manifest que Espanya continua sense complir-la, malgrat haver-la signat i ratificat. L’Estat espanyol no només va negar-se a reconèixer el català com a llengua oficial de l’Estat, que és el que han fet la resta de països europeus amb llengües tan parlades, sinó que va considerar-la com a llengua regional minoritària i la va incloure en aquesta Carta, encara que no li corresponia. Així i tot, tampoc no ha complert els compromisos pensats per a llengües que no són comparables al català. La Plataforma per la Llengua ha recollit aquests incompliments i ha denunciat les vulneracions de drets reiterades dels ciutadans de parla catalana.

Tampoc no ha accedit mai al fet que el català sigui llengua oficial de la Unió Europea. D’entre les 6.000 llengües que hi ha al món, el català és entre la 70a i la 100a per nombre de parlants, i la 27a per valoració del seu mercat econòmic. És la 14a llengua de la Unió Europea. Hi ha onze llengües amb menys parlants que sí són oficials a la UE. Ser oficial no és només un tema simbòlic! No, de cap manera! Això té multitud de repercussions pràctiques, ja que les normatives de la UE exigeixen que multitud de requisits siguin fets en llengües oficials de la UE o llengües oficials dels estats que en formen part.

Per tot això, ja fa uns anys que la Plataforma per la Llengua va decidir proclamar-se obertament a favor de la independència de Catalunya. L’Estat espanyol ens ha deixat ben clar que si volem una llengua de primera, i tenir els mateixos drets que els danesos, els hongaresos i els grecs –per exemple– necessitem  un estat independent, com tenen ells. No volem res que no tinguin els parlants d’altres llengües, però tampoc menys.

Volia fer també una observació important sobre la resta del domini lingüístic. No ens oblidem ni per un moment que el català és també la llengua de la Catalunya del Nord, de la Franja de Ponent, del País Valencià, de les Illes Balears, d’Andorra i de l’Alguer. Com ja passa en altres casos a Europa, pensem que la independència d’una part del territori ajudarà també els ciutadans de la resta del domini lingüístic.

Per això, des de la Plataforma per la Llengua demanem una reflexió al voltant de la llengua. Creieu que el català ha de ser una llengua plena, o una llengua de segona? I els catalans –parlem la llengua que parlem–, hem de ser uns ciutadans de primera, o uns ciutadans de segona? Si arribeu a la mateixa conclusió que nosaltres, cal que us continueu mobilitzant, i votar per a assolir un país ple, normal, amb la màxima cohesió social i igualtat d’oportunitats per a tothom.

Estem en un moment que en qualsevol país normal de tradició democràtica aquestes qüestions es resolen votant, tal com ha passat al Canadà i el Regne Unit, i tal com ha proposat i el nostre Govern i ens hi ha convocat: referèndum el diumenge! Però a Espanya, aquesta normalitat democràtica no s’entén: consideren que els catalans no tenim dret a decidir lliurement i democràtica el nostre futur! Inversemblant, oi? Sí! Però ja sabeu que és així. Multitud de declaracions i lleis ho posen en evidència, i els escorcolls recents a departaments i òrgans del Govern, les detencions injustificables de membres del Govern, els tancaments de webs, o el desplegament d’una gran quantitat de forces repressores de l’Estat a casa nostra, demostren que l’Estat està disposat a aplicar-nos la seva legislació antidemocràtica i obsoleta! És evident que l’Estat té instruments poderosos. Molt bé. Nosaltres tenim la força de la gent! No sé si ells ho saben, però és important i vital que ho sapiguem nosaltres: la nostra determinació és imbatible. Si ens mantenim ferms –i estic convençut que ens hi mantindrem–, la seva força és inútil i ridícula contra un poble digne i conscient dels seus drets. Ens pot fer el camí més llarg, difícil i costerut, sí!, però reforça la nostra voluntat i ens fa encara més imbatibles!

Tinguem-ho present i assolim ben aviat de manera democràtica i pacífica la nostra anhelada República Catalana!!

 

 

 

 

 

Carta oberta al periodista Marcel Haenen

divendres, 8/09/2017

 

 

Òscar Escuder
President de la Plataforma per la Llengua

 

Benvolgut senyor Haenen,

Us escric des de Plataforma per la Llengua, una ONG amb prop de 14.000 socis que vetlla perquè es respectin els drets dels catalanoparlants.

Em poso en contacte amb vós perquè he seguit amb preocupació la polèmica lingüística que es va generar arran de la vostra petició al cap de la policia de Catalunya, el passat 21 d’agost, que parlés en castellà en una roda de premsa a Barcelona després dels atemptats terroristes que vam patir fa uns dies a Catalunya. Posteriorment he llegit les vostres declaracions en alguns mitjans, on us mostreu perplex per la indignació que la vostra actitud va provocar entre el públic català. En aquesta carta voldria informar-vos de les raons per les quals aquell comportament va ferir les sensibilitats de molts catalanoparlants.

El català és una llengua mitjana d’Europa amb uns 10 milions de parlants. A Catalunya, el català no només és llengua oficial dels poders públics sinó que és la llengua de treball de centenars de mitjans de comunicació. Les ràdios informatives en català tenen molta més audiència a Catalunya que les ràdios en altres llengües, fet pel qual tant els informadors públics com els privats (com per exemple els clubs de futbol i altres empreses multinacionals) faciliten informació en aquesta llengua com a material de treball per a molts periodistes, sens perjudici que es puguin fer servir també altres llengües.

Cal destacar que, tot i aquesta vitalitat i treball permanent, la llengua catalana ha estat durament perseguida i encara està minoritzada. Amb la pèrdua de les lleis i constitucions catalanes i la imposició de les lleis de Castella al Principat de Catalunya el segle XVIII, l’administració reial (compartida amb Castella des de dos segles abans, com els Països Baixos durant uns 70 anys) va començar a imposar-hi activament el castellà, llengua fins llavors desconeguda per la gran majoria de la població. Durant els segles XIX i XX s’han succeït les imposicions del castellà (com ara apartar el català de l’escola, dels processos judicials o de les converses telefòniques), decisions que anaven lligades a una ideologia supremacista segons la qual molts parlants de castellà, inclosos alguns funcionaris, es creuen amb el dret d’exigir als catalans que renunciïn a la seva llengua fins i tot ara que el català està restituït com a llengua dels poders públics (des de 1979) i s’ha garantit el dret d’usar-lo. El fet que la vostra petició reforcés la posició de qui pretén continuar perpetrant aquest abús és l’única raó per la qual heu tingut les seves lloances i, en canvi, heu vist com molta gent catalana se sentia ofesa, no per ego, sinó per una dignitat que contínuament ens és qüestionada.

Des de la nostra entitat també us fem palès que l’actuació en català dels poders públics catalans és comparable a la d’altres territoris europeus amb comunitats lingüístiques de mida similar. Aquest va ser el cas de la conferència de premsa dels atemptats d’Estocolm (vídeo) –que va ser conduïda en suec tot i que es van respondre preguntes en anglès– i de la dels atemptats de Brussel·les (vídeo) –en la qual es va repetir permanentment tota la informació en neerlandès i francès–. Que el comportament seria el que va ser ho van preveure molts mitjans internacionals que disposaven de traductors automàtics entre el català i les seves llengües de treball. És possible que el vostre mitjà no conegués la nostra realitat, fet que podríem atribuir a la sistemàtica invisibilització a què es veu sotmesa la llengua dels catalans. En aquest sentit, voldria encoratjar-vos a no reproduir els arguments i les actituds de la tradició més autoritària del tractament de les llengües a Espanya. De la mateixa manera que a Suècia i a Bèlgica no s’expressen en suec i en neerlandès (i francès) per raons d’ego, els catalans també usem el català de manera oficial perquè és la nostra llengua.

Finalment, amb l’objectiu d’ajudar-vos a comprendre millor la situació de la llengua catalana i que pugueu tenir més present la diversitat lingüística existent a Europa, us convidem a llegir el document ‘The Catalan Language’, que us informarà de les característiques de la nostra llengua, i també el report ‘”If you address me in Catalan I’ll suspend the proceedings“, que exposa algunes de les discriminacions que va patir el català durant el 2015 i que va ser presentat davant les institucions europees. De fet, fins i tot publicacions com Politico s’han fet ressò de la importància que té el català com a llengua d’acollida per a les persones que venen a viure a Catalunya.

Per part meva, només em queda posar-me a la vostra disposició per si voleu conèixer més aspectes sobre la llengua catalana o sobre el nostre país, que com bé sabeu és un territori d’acollida i obert a dialogar amb tots els ciutadans d’arreu del món.

Esperant que les explicacions hagin servit per aclarir-vos els dubtes, us saludo ben cordialment,

 

Òscar Escuder i de la Torre

President

Plataforma per la Llengua

@oscarescuder1

Una nova oportunitat per a la llengua?

dilluns, 24/07/2017

011

 

 

Neus Mestres

Directora de Plataforma per la Llengua

 

Un impuls, una estaca, un reconeixement, una oportunitat? Podem dir-ho de moltes maneres, però qualsevol acció a favor de la llengua catalana, una llengua de deu milions de parlants a tot el domini lingüístic, és un nou pas endavant!

Fa poques setmanes vam rebre la notícia que les aportacions que la Plataforma per la Llengua havia fet en el procés de creació d’un nou codi de contractació pública de la Generalitat de Catalunya havien estat incloses dins del document final.

M’il·lusiona que la Plataforma per la llengua, una entitat que sempre ha lluitat per vetllar pels drets lingüístics dels catalanoparlants, hagi pogut incidir en un avenç tan important com el fet que el Govern inclogui unes clàusules lingüístiques en el nou codi de contractació pública socialment responsable en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn. És un pas de gegant, un reflex de la tasca del dia a dia que hem anat fent al llarg de gairebé 25 anys, parlant i denunciant-ne la situació injusta i desfavorable en moltes ocasions davant de l’Administració.

Quan podeu, ens escolteu, en ocasions ens doneu la raó, sovint ens mostreu les dificultats per a aplicar i exigir que els drets lingüístics es garanteixin i la llei es compleixi. Aquest cop ha anat més enllà, aquest cop ens heu fet cas, ens heu escoltat, hem treballat en col·laboració i ho heu aplicat. Un bon inici. Un agraïment a l’acollida i l’interès que la Secretaria de Transparència ha tingut per escoltar propostes d’entitats socials com la nostra.

Amb aquest Codi, les empreses tenen un gran incentiu per a etiquetar en català i també per a estar preparades per a atendre en català de manera oral i escrita. Si no ho fan, els seus productes o serveis estaran exclosos d’una gran quantitat de les compres que fan l’Administració o les empreses que hi presten un servei o n’exploten una concessió. Ara bé, a la Plataforma per la Llengua no deixarem de fer el nostre paper, vigilarem i reclamarem que les empreses que proveeixen la Generalitat no menystinguin el català.

El català ha de ser una llengua respectada i usada, ha de ser una llengua d’ús en tots els àmbits, també en el comercial i de l’empresa. Cuidar i respectar la llengua és un element més de la responsabilitat social de les empreses, un element valorat per la societat i que els pot aportar beneficis. Cuidar i respectar els clients o els usuaris adaptant-se lingüísticament també és una forma estratègica favorable a les empreses, molt útil per a la fidelització dels clients.

En el cas de les empreses que volen treballar amb el sector públic, confiem que assumiran el compromís i que, per exemple, el personal amb tasques d’atenció al públic tindrà una capacitació lingüística suficient; o que faran els esforços que calgui per a etiquetar els productes que ofereixen en català.

Així mateix, per a assegurar que això funcioni és imprescindible que s’estableixi un règim sancionador dels incompliments perquè algunes empreses, que potser encara no han entès quines son les condicions, es prenguin seriosament el compliment de les clàusules.
Per tot plegat, des de l’ONG del català estem molt satisfets d’aquest pas que ha fet l’Administració catalana i d’haver-hi pogut participar. De nou tenim una oportunitat, per la llengua i per les empreses. No la deixem escapar!

Un Consell de reflexió i propostes

dilluns, 3/07/2017

Francesc Marco Palau historiador Francesc Marco
Historiador i membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

Els llibres i els cafès de la Laie, com les plantes de la seva terrassa enjardinada han estat testimoni de col·loquis i converses, de tertúlies i reunions. Precisament aquest dimecres, la llibreria del carrer Pau Claris ha estat l’escenari escollit pel dinar-reunió del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua.

L’òrgan assessor de l’ONG del català, que compta amb professionals especialitzats i referents dels diferents àmbits de la cultura catalana, s’ha trobat a Barcelona per poder plantejar aquells reptes que només la reflexió pausada i el debat dialèctic entre títols i autors poden inspirar. Quin ha de ser el paper de la Plataforma per la Llengua en aquests mesos constituents que s’obren? Quins són els flancs que caldria evitar d’oblidar? On caldria abocar-hi més esforços? Cap a on hem de centrar el discurs?

Martí Gasull i Roig va encertar-la de ple quan amb el canvi de segle va plantejar la creació d’un òrgan assessor per l’entitat, “fruit de la necessitat de rebre suggeriments i consells de persones amb prestigi i experiència (…) que poguessin servir de guia i d’aval a l’hora de desenvolupar tasques concretes”. El 2001, el Consell es posava en marxa amb una composició estudiada. Es preferia una pluralitat política i ideològica i es pretenia un òrgan que fos al mateix temps funcional i de prestigi. Es requeria una mirada global del conjunt dels territoris de parla catalana i de les diferents visions sociolingüístiques i es demanava que els qui en formessin part tinguessin una visió oberta de la societat catalana i un plantejament optimista i constructiu quant al futur de la llengua.

Una dècada i mitja després, en el moment excepcional que viu el país, és més necessari que mai disposar del consell i l’opinió de professionals experimentats del país. Un Consell de reflexió, però també de propostes.

5 motius per sentenciar la justícia espanyola

dimarts , 2/05/2017

foto

 

 

Mireia Plana i Franch

Vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

 

Recentment, la Plataforma per la Llengua hem presentat la campanya La justícia, en català!, per reclamar més presència de la nostra llengua en l’Administració de justícia. I és que, una vegada més, l’Estat espanyol demostra tenir una nul·la sensibilitat i, sobre tot, un nul interès, per respectar i facilitar l’ús de les llengües oficials de l’Estat diferents del castellà.
Entenem que en un àmbit com el de la justícia, pel qual tota la ciutadania hi ha de passar un moment o altre de la seva vida, i que toca temes tan sensibles pslogan-cabeceraer a les persones (un naixement, un divorci, una herència, un conflicte…), la llibertat de les persones per expressar-se de la manera més senzilla i propera hauria de ser una prioritat; de fet, un dret. Però no sembla que el respecte a un dels drets més elementals de les persones, el d’expressar-se en la seva pròpia llengua, sigui en absolut un objectiu per a l’Estat espanyol.

Aquests són els meus 5 motius per subscriure la campanya:

  1.  Els operadors jurídics, o professionals que es relacionen amb la justícia (advocats, procuradors…), utilitzen bàsicament el castellà. Si bé és cert que caldria esperar-ne una mica més d’implicació en molts casos, és just destacar que no ho tenen fàcil. Els textos legals es publiquen en castellà; les traduccions a altres llengües arriben però molt tard, sovint sis mesos després o més. Això fa que tota la terminologia de l’àmbit es desenvolupi primer en castellà: els comentaris de les lleis, els manuals… es redacten en castellà, i de retruc, són en castellà la majoria de classes que s’imparteixen a les facultats de dret i també els màsters i postgraus sobre matèries jurídiques.
  2. El personal al servei de l’Administració de justícia no té com a requisit el coneixement de cap llengua que no sigui el castellà. El català és un mèrit, però un cop acreditat tampoc no hi ha cap obligació de fer-lo servir. Fins i tot, hi ha personal que utilitza els punts que dóna el coneixement del català per marxar de Catalunya i accedir a una plaça més propera a la seva terra. Tampoc els jutges tenen cap obligació d’emetre les sentències o de parlar en català. De fet, poden ignorar les peticions de la ciutadania d’utilitzar el català… i no passa res.
  3. Les institucions de la justícia a nivell estatal, com les institucions de l’Estat en general, no tenen denominació en les diferents llengües oficials, ni tampoc admeten escrits en cap llengua diferent del castellà. Això les allunya de la realitat social del país i les fa fredes i distants a les persones. Com al segle XIX en ple segle XXI…
  4. El marc legal que impulsa l’Estat espanyol en tots els àmbits és cada vegada més restrictiu pel que fa a l’ús de les llengües diferents del castellà. Ho demostren les més de 500 normes, i el nombre no para de créixer, que imposen el castellà i redueixen el marge d’ús de les altres llengües.
  5. L’Estat espanyol incompleix de manera sistemàtica la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que tanmateix ha subscrit. En aquesta carta s’insta els estats a garantir una adequada presència de les llengües estatals en les administracions, i molt especialment en l’Administració de justícia, per donar garanties que els procediments es poden fer en català. De fet, l’Estat ja ha estat avisat de l’incompliment pel comitè d’experts del Consell d’Europa… i res no canvia.

Hi ha moltes altres raons per donar suport a la campanya La justícia, en català!. Si ens les voleu explicar, o si voleu subscriure-la, podeu clicar aquí.

És el client qui mana, oi?

divendres, 31/03/2017

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

En dues setmanes de funcionament CatalApp, l’aplicació mòbil impulsada per la Plataforma per la Llengua, ha aconseguit més de 25.000 descàrregues. Malgrat els intents de sabotatge i de criminalització d’alguns, CatalApp és tot un èxit gràcies als milers i milers de ciutadans d’arreu del territori de parla catalana que la fan servir per aconseguir viure utilitzant el català amb plena normalitat.

Els usuaris de CatalApp poden valorar l’ús que es fa del català en l’atenció oral, escrita i virtual dels establiments del seu entorn més immediat amb un simple clic. L’aplicació està disponible a les plataformes Google Play i Apple Store i el registre es realitza a través de correu electrònic o iniciant sessió amb els comptes personals de Google o Facebook. A partir d’aleshores, els usuaris poden navegar pel mapa i començar a valorar el grau de satisfacció en relació amb l’atenció oral, escrita i virtual en català que ofereixen els establiments.

La CatalApp està pensada perquè les empreses prenguin consciència de la importància d’oferir els seus serveis també en la nostra llengua i perquè així puguin millorar la satisfacció i fidelització dels seus clients. Perquè com a consumidors tenim dret a la varietat, a la qualitat i al bon servei, i entenc aquest bon servei en el sentit més global, incloent aquí l’adaptació del venedor al client, perquè és el client qui mana, oi? El mercat s’adapta a la demanda, canvia i s’ajusta a allò que rep més demanda i a les exigències del client, i aquesta és la raó per la qual considero la CatalApp una eina totalment útil, actual i adaptada a la nova realitat.

Els catalanoparlants ens trobem sovint en situacions desagradables, ens acostumem a patir discriminacions injustes per raó de llengua, que sovint acceptem resignadament. I és que som especialment vulnerables en comparació amb altres parlants de llengües oficials, que són entesos i atesos arreu. La crida que fa la Plataforma per la Llengua amb la CatalApp és per canviar aquesta situació participant en les valoracions i aportant comentaris, i sobretot entrant als comerços i establiments i fent ús de la nostra llengua arreu del territori. Només d’aquesta manera podrem ajudar a posar fi a aquesta discriminació i a aquesta renúncia constant a poder viure plenament en català.

La Plataforma per la Llengua, que des de fa més de 23 anys treballa amb projectes de cohesió social i integració, promou el català com a llengua comuna entre tots els parlants, sempre amb una gran sensibilitat per la diversitat lingüística. I amb aquesta App pretén també incentivar l’ús de la llengua catalana i fomentar la conscienciació de la societat per tal de normalitzar-ne la presència en tots els àmbits i en tot el domini lingüístic català.

Per tant, la CatalApp pot aconseguir canvis. Canvis que aconseguirem entre tots, amb la suma de cada persona que s’ha baixat l’App i de totes aquelles persones que encara se l’han de baixar. En uns casos, i esperem que en siguin molts!, els consumidors podrem incentivar i felicitar; en d’altres, quan detectem més dificultats pel que fa a l’ús de la llengua, haurem d’ajudar, trobar maneres de transmetre com ens agradaria ser atesos, explicar-nos i fer-nos entendre. Evidentment, des de la Plataforma per la Llengua estarem atents i proporcionarem recursos i eines a tots aquells que ho sol·licitin perquè es puguin adaptar a la nova demanda del mercat.

A Catalunya, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent i el País Valencià, més del 80% de la població sap parlar en català. És responsabilitat nostra, dels catalanoparlants, que el català esdevingui llengua d’ús habitual i que l’ús social i avanci cap a la normalitat. Si alguns comerciants s’estan organitzant per aprendre quatre paraules en rus, en francès o en alemany, per què no poden preveure l’acostament a la comunitat de parla catalana? No tenen aquests clients la mateixa dignitat?

José María Aristóteles Magán Perales, enemic del poble a Alacant

dilluns, 27/03/2017

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

País Valencià

 

José María Aristóteles Magán Perales (Barcelona, 1974) és el titular del jutjat contenciós-administratiu número 3 d’Alacant. El jutge Magán, el passat 5 de gener del 2017, va exigir a la Generalitat de Catalunya la traducció al castellà d’un escrit enviat a aquest jutjat d’Alacant en català. El magistrat argumentava que el català no és una llengua cooficial al País Valencià, citant l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, on es diu que la llengua pròpia és el valencià. Però el jutge Magán no demanava una versió «a la valenciana» de la comunicació de la Generalitat de Catalunya, sinó una traducció al castellà directament.
D’entrada, cal ser molt intolerant per oposar-se a un escrit que arriba a un jutjat perquè està escrit en català, enmig de milers d’expedients judicials en castellà. I especialment quan el magistrat Magán, natural de Barcelona i ara resident a Alacant, té reconegut al currículum com a mèrit el coneixement del català. Això només pot respondre a una actitud pròpia d’un fanàtic militant contra el català. La prevaricació és una desviació dels deures professionals d’algú. A Alacant esperaven un home honrat, hi ha arribat un presumpte prevaricador. José Maria Aristóteles Magán Perales no és un bon ciutadà.

Al jutge Magán, natural de Barcelona i ara resident a Alacant, no li importen les 46 sentències d’organismes com el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional o el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que reconeixen que català i valencià són dues denominacions de la mateixa llengua. El jutge José María Aristóteles Magán, quan era titular d’un jutjat de Lleida, va ser expedientat per faltes greus o molt greus per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per oposar-se a l’ús del català als jutjats, sense cap sentit professional, ni fonament legal. El mateix Tribunal va elevar l’expedient contra el jutge Magán a la comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) amb una proposta de sanció. A Alacant esperaven un home honrat, però hi ha arribat un jutge que no atén a llei. José Maria Aristóteles Magán Perales no és un bon funcionari públic.

Al jutge Magán no li importa la legalitat de la sentència 50/1999, de 6 d’abril, del Tribunal Constitucional, que diu que si una llengua és compartida per més d’una comunitat autònoma obligar a la traducció al castellà d’un document significaria vulnerar el seu caràcter de llengua oficial. A Alacant esperaven un home honrat. Però hi ha arribat José Maria Aristóteles Magán Perales, un home que es pensava que arribava al «Levante feliz», una regió de l’Espanya de Franco on el català no tenia cap dret. José Maria Aristóteles Magán Perales no és «bona gent». Per això mai no ha llegit el poema del llibre Per a la bona gent, de Salvador Espriu, sobre la terra estesa al llarg de la vella mar on es parla català: «Unes palmeres que amb els ulls closos/ miro sempre immòbils sota l’oreig/ tanquen el meu país pel migjorn». Un fantasma recorre els jutjats d’Alacant. El fantasma d’un enemic del poble.

S’acaba el 2016…

dimecres, 28/12/2016

 

 

Òscar Escuder
President de la Plataforma per la Llengua

 

I a la Plataforma per la Llengua volem fer un balanç de la situació a finals d’any.

Com és sabut, el català és la llengua amb més parlants, més vitalitat i més tradició de tots el països d’Europa i de tot el món de tradició democràtica que no té ple reconeixement a tots nivells; i això ens fa ser clarament una anomalia que volem esmenar com més aviat millor. A part del que puguem dir des de casa nostra, el 2016, un cop més, l’informe dels experts del Consell d’Europa que avalua el compliment de la CELRoM (Carta europea de les llengües regionals o minoritàries) per part dels estats adherits ho deixa clar en àmbits diversos, com ara la justícia. Altres àmbits on el català i els catalanoparlants patim discriminació evident són l’etiquetatge, el cinema, l’oficialitat, el joc i el lleure…

Des de la Plataforma per la Llengua, sense deixar de ser conscients de la realitat, volem veure l’ampolla mig plena… i ajudar a acabar-la d’omplir!

Per això, d’una banda, valorem positivament els canvis en les actituds dels governs i ajuntaments del País Valencià i les Illes Balears que enguany s’han pogut començar a percebre. Valorem positivament el procés que ha de dur Catalunya a la independència, i que inexorablement ha de fer que la llengua i els seus parlants tinguem els mateixos drets que llengües i parlants equiparables, i encoratgem els nostres polítics a continuar per aquest camí. De l’altra, també som conscients que a la Franja, a la Catalunya del Nord i a l’Alguer el català encara no gaudeix de cap reconeixement, fet que ens encoratja a continuar treballant per canviar-ho; això i tot el que queda per fer per poder viure plenament en català!

El 2016, la Plataforma per la Llengua hem presentat per primer cop al Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Domèstics del Parlament Europeu el nostre informe de discriminacions lingüístiques; hem organitzat l’assemblea anual de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN); hem continuat treballant per aconseguir la plena normalitat en els àmbits socioeconòmic, d’arrelament, cinema, joc i lleure; hem celebrat la III edició del Premi Martí Gasull i Roig, la II edició del Concurs Tísner, etc.

Ja per acabar, un cop més, fem una crida per una banda als nostres polítics perquè mantinguin una actitud vigilant i positiva pel que fa a la llengua en tots els seus àmbits i, per altra banda, a tots els ciutadans perquè usin la llengua en qualsevol situació, perquè facin valer els seus drets lingüístics i perquè, si senten que han estat violentats o vulnerats, ho denunciïn, tant a les institucions pertinents com adreçant-se a nosaltres per fer força, tots plegats, en la millora de la situació de la nostra llengua.

Bon 2017 per a tothom, i per a la llengua!

Això no és cosa nostra!

dijous, 6/10/2016

foto

 

 

Mireia Plana

Vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

 

Fa uns dies va sortir publicada una notícia que explicava que, finalment, la prova per accedir a l’advocacia de l’Estat ja es podrà fer en català. Llegint el titular, podia semblar una bona notícia. Però si entrem a analitzar-la, ens comença a grinyolar per tot arreu.

D’entrada, les despeses de traducció de la prova les ha de pagar íntegrament la Generalitat de Catalunya. És a dir, que només ens “permeten” que fem una traducció, però el Ministeri de Justícia no es fa responsable de res. Segons les dades que la Plataforma per la Llengua va publicar en el darrer InformeCat 2016, aquesta prova de l’advocacia va ser impugnada el 2014 perquè només es feia a Madrid i en castellà. Es va demanar aleshores que la prova es fes de manera descentralitzada i, que en el cas de Catalunya, es pogués fer en català i inclogués preguntes sobre el dret civil català. Davant de les queixes dels col·legis d’advocats, es van avenir a constituir sis comissions avaluadores descentralitzades, una de les quals a Barcelona. Però la prova se seguia fent en castellà. Finalment, davant les pressions continuades i, suposem, de l’informe del Consell d’Europa que posava en evidència el poc interès del govern espanyol a garantir la presència de les altres llengües diferents del castellà en cap àmbit de la societat espanyola, la prova es podrà fer en català. Però la pagarem nosaltres.

Si a aquesta circumstància li sumem altres fets, encara es veu tot plegat més clar:

  • Les versions catalanes del BOE són incompletes i arriben tard. El Ministeri de Justícia només n’assumeix el 50 % del cost, i no es compromet a mantenir les actualitzacions a la versió electrònica, com sí que fa amb el castellà. A més, cal tenir en compte que, en cas de dubte, la versió en castellà sempre preval.
  • El 75 % dels advocats catalans asseguren que fan servir el català a l’àmbit judicial, tot i que la majoria són “convidats” a canviar de llengua. Només un 35 % aconsegueixen fer servir el català durant tot el procés.
  • A les universitats catalanes, el 76,5 % de les classes es fan en català, però no hi ha garanties que totes les assignatures tinguin una opció en català.

Amb tot això es fa palès, una vegada més, que l’Estat espanyol no té cap consideració per les llengües diferents del castellà que es parlen en el seu territori, perquè no les té com a pròpies. Per a l’Estat, les llengües són un element folclòric i prou, i no té ni interès ni intenció de reconèixer-les com a patrimoni cultural propi i, per tant, dignes de ser emprades en tots els àmbits i de ser protegides i fomentades a l’ensenyament.

Per això la Plataforma per la Llengua considera que l’única manera que el català tingui el reconeixement que es mereix és aconseguint un Estat propi que vetlli pel seu manteniment i que serveixi de pal de paller de tots els territoris de parla catalana. Perquè per a l’Estat espanyol, el català no és cosa seva.

L’agenda, una eina pedagògica

dijous, 15/09/2016

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest setembre el curs escolar ha començat de nou. Amb la represa de la quotidianitat educativa tornen també les assignatures, els treballs, les ressenyes, les lectures, els deures, les pràctiques i els exàmens. També les activitats extraescolars i les sortides amb els amics.

Així, si el repòs assolellat estiuenc o les vacances de juliol i agost relativitzaven les hores i el pas dels dies, ara tornen a ser necessàries les agendes. El mot llatí ens recorda que l’agenda és allà on podem planificar-nos i recordar-nos a nosaltres mateixos allò que tenim previst realitzar, perquè no se’ns oblidi.

Els dies de l’any, el calendari, a més de les anotacions personals que cadascú hi incorpori, també és un continu de referències col·lectives. A més d’instrument pedagògic individual, l’agenda també ens connecta d’una manera global amb el que som i el que fem. Són les estacions de l’any, les festivitats, la gastronomia de cada moment, la toponímia dels pobles del nostre voltant, els dies assenyalats, el mapa d’allà on vivim, els autors que ens obren un món de somnis quan els llegim i la banda sonora que ens acompanya arreu.

Enguany, l’alumnat de la Franja podrà gaudir també d’unes agendes ideades amb aquest doble objectiu: que sigui una eina didàctica per a la planificació de les tasques lectives, i que sigui una eina per conèixer millor l’entorn i el context. És una agenda en llengua catalana, que també és pròpia d’aquestes comarques. Per aquest motiu, consideràvem que era necessari que els nens i nenes poguessin tenir una agenda, que al cap i a la fi és una eina de recordatori però també té un caràcter educatiu i pedagògic important, en la seva llengua. Les agendes estan adaptades als cicles d’Educació Primària i de Secundària.

Com passa sovint en aquests casos, la iniciativa d’aquesta eina ha estat de la societat civil. En aquest cas, és un projecte de la Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Moviment Franjolí per la Llengua, el Casal Jaume I de Fraga i l’associació de pares i mares Clarió del Matarranya, que té el suport de la Diputació de Lleida.

Pedagogia i marc referencial, una bona assignatura pel curs que comença.