Arxiu de la categoria ‘Llengua’

José María Aristóteles Magán Perales, enemic del poble a Alacant

dilluns, 27/03/2017

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

País Valencià

 

José María Aristóteles Magán Perales (Barcelona, 1974) és el titular del jutjat contenciós-administratiu número 3 d’Alacant. El jutge Magán, el passat 5 de gener del 2017, va exigir a la Generalitat de Catalunya la traducció al castellà d’un escrit enviat a aquest jutjat d’Alacant en català. El magistrat argumentava que el català no és una llengua cooficial al País Valencià, citant l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, on es diu que la llengua pròpia és el valencià. Però el jutge Magán no demanava una versió «a la valenciana» de la comunicació de la Generalitat de Catalunya, sinó una traducció al castellà directament.
D’entrada, cal ser molt intolerant per oposar-se a un escrit que arriba a un jutjat perquè està escrit en català, enmig de milers d’expedients judicials en castellà. I especialment quan el magistrat Magán, natural de Barcelona i ara resident a Alacant, té reconegut al currículum com a mèrit el coneixement del català. Això només pot respondre a una actitud pròpia d’un fanàtic militant contra el català. La prevaricació és una desviació dels deures professionals d’algú. A Alacant esperaven un home honrat, hi ha arribat un presumpte prevaricador. José Maria Aristóteles Magán Perales no és un bon ciutadà.

Al jutge Magán, natural de Barcelona i ara resident a Alacant, no li importen les 46 sentències d’organismes com el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional o el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que reconeixen que català i valencià són dues denominacions de la mateixa llengua. El jutge José María Aristóteles Magán, quan era titular d’un jutjat de Lleida, va ser expedientat per faltes greus o molt greus per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per oposar-se a l’ús del català als jutjats, sense cap sentit professional, ni fonament legal. El mateix Tribunal va elevar l’expedient contra el jutge Magán a la comissió disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) amb una proposta de sanció. A Alacant esperaven un home honrat, però hi ha arribat un jutge que no atén a llei. José Maria Aristóteles Magán Perales no és un bon funcionari públic.

Al jutge Magán no li importa la legalitat de la sentència 50/1999, de 6 d’abril, del Tribunal Constitucional, que diu que si una llengua és compartida per més d’una comunitat autònoma obligar a la traducció al castellà d’un document significaria vulnerar el seu caràcter de llengua oficial. A Alacant esperaven un home honrat. Però hi ha arribat José Maria Aristóteles Magán Perales, un home que es pensava que arribava al «Levante feliz», una regió de l’Espanya de Franco on el català no tenia cap dret. José Maria Aristóteles Magán Perales no és «bona gent». Per això mai no ha llegit el poema del llibre Per a la bona gent, de Salvador Espriu, sobre la terra estesa al llarg de la vella mar on es parla català: «Unes palmeres que amb els ulls closos/ miro sempre immòbils sota l’oreig/ tanquen el meu país pel migjorn». Un fantasma recorre els jutjats d’Alacant. El fantasma d’un enemic del poble.

S’acaba el 2016…

dimecres, 28/12/2016

 

 

Òscar Escuder
President de la Plataforma per la Llengua

 

I a la Plataforma per la Llengua volem fer un balanç de la situació a finals d’any.

Com és sabut, el català és la llengua amb més parlants, més vitalitat i més tradició de tots el països d’Europa i de tot el món de tradició democràtica que no té ple reconeixement a tots nivells; i això ens fa ser clarament una anomalia que volem esmenar com més aviat millor. A part del que puguem dir des de casa nostra, el 2016, un cop més, l’informe dels experts del Consell d’Europa que avalua el compliment de la CELRoM (Carta europea de les llengües regionals o minoritàries) per part dels estats adherits ho deixa clar en àmbits diversos, com ara la justícia. Altres àmbits on el català i els catalanoparlants patim discriminació evident són l’etiquetatge, el cinema, l’oficialitat, el joc i el lleure…

Des de la Plataforma per la Llengua, sense deixar de ser conscients de la realitat, volem veure l’ampolla mig plena… i ajudar a acabar-la d’omplir!

Per això, d’una banda, valorem positivament els canvis en les actituds dels governs i ajuntaments del País Valencià i les Illes Balears que enguany s’han pogut començar a percebre. Valorem positivament el procés que ha de dur Catalunya a la independència, i que inexorablement ha de fer que la llengua i els seus parlants tinguem els mateixos drets que llengües i parlants equiparables, i encoratgem els nostres polítics a continuar per aquest camí. De l’altra, també som conscients que a la Franja, a la Catalunya del Nord i a l’Alguer el català encara no gaudeix de cap reconeixement, fet que ens encoratja a continuar treballant per canviar-ho; això i tot el que queda per fer per poder viure plenament en català!

El 2016, la Plataforma per la Llengua hem presentat per primer cop al Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Domèstics del Parlament Europeu el nostre informe de discriminacions lingüístiques; hem organitzat l’assemblea anual de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN); hem continuat treballant per aconseguir la plena normalitat en els àmbits socioeconòmic, d’arrelament, cinema, joc i lleure; hem celebrat la III edició del Premi Martí Gasull i Roig, la II edició del Concurs Tísner, etc.

Ja per acabar, un cop més, fem una crida per una banda als nostres polítics perquè mantinguin una actitud vigilant i positiva pel que fa a la llengua en tots els seus àmbits i, per altra banda, a tots els ciutadans perquè usin la llengua en qualsevol situació, perquè facin valer els seus drets lingüístics i perquè, si senten que han estat violentats o vulnerats, ho denunciïn, tant a les institucions pertinents com adreçant-se a nosaltres per fer força, tots plegats, en la millora de la situació de la nostra llengua.

Bon 2017 per a tothom, i per a la llengua!

Això no és cosa nostra!

dijous, 6/10/2016

foto

 

 

Mireia Plana

Vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

 

Fa uns dies va sortir publicada una notícia que explicava que, finalment, la prova per accedir a l’advocacia de l’Estat ja es podrà fer en català. Llegint el titular, podia semblar una bona notícia. Però si entrem a analitzar-la, ens comença a grinyolar per tot arreu.

D’entrada, les despeses de traducció de la prova les ha de pagar íntegrament la Generalitat de Catalunya. És a dir, que només ens “permeten” que fem una traducció, però el Ministeri de Justícia no es fa responsable de res. Segons les dades que la Plataforma per la Llengua va publicar en el darrer InformeCat 2016, aquesta prova de l’advocacia va ser impugnada el 2014 perquè només es feia a Madrid i en castellà. Es va demanar aleshores que la prova es fes de manera descentralitzada i, que en el cas de Catalunya, es pogués fer en català i inclogués preguntes sobre el dret civil català. Davant de les queixes dels col·legis d’advocats, es van avenir a constituir sis comissions avaluadores descentralitzades, una de les quals a Barcelona. Però la prova se seguia fent en castellà. Finalment, davant les pressions continuades i, suposem, de l’informe del Consell d’Europa que posava en evidència el poc interès del govern espanyol a garantir la presència de les altres llengües diferents del castellà en cap àmbit de la societat espanyola, la prova es podrà fer en català. Però la pagarem nosaltres.

Si a aquesta circumstància li sumem altres fets, encara es veu tot plegat més clar:

  • Les versions catalanes del BOE són incompletes i arriben tard. El Ministeri de Justícia només n’assumeix el 50 % del cost, i no es compromet a mantenir les actualitzacions a la versió electrònica, com sí que fa amb el castellà. A més, cal tenir en compte que, en cas de dubte, la versió en castellà sempre preval.
  • El 75 % dels advocats catalans asseguren que fan servir el català a l’àmbit judicial, tot i que la majoria són “convidats” a canviar de llengua. Només un 35 % aconsegueixen fer servir el català durant tot el procés.
  • A les universitats catalanes, el 76,5 % de les classes es fan en català, però no hi ha garanties que totes les assignatures tinguin una opció en català.

Amb tot això es fa palès, una vegada més, que l’Estat espanyol no té cap consideració per les llengües diferents del castellà que es parlen en el seu territori, perquè no les té com a pròpies. Per a l’Estat, les llengües són un element folclòric i prou, i no té ni interès ni intenció de reconèixer-les com a patrimoni cultural propi i, per tant, dignes de ser emprades en tots els àmbits i de ser protegides i fomentades a l’ensenyament.

Per això la Plataforma per la Llengua considera que l’única manera que el català tingui el reconeixement que es mereix és aconseguint un Estat propi que vetlli pel seu manteniment i que serveixi de pal de paller de tots els territoris de parla catalana. Perquè per a l’Estat espanyol, el català no és cosa seva.

L’agenda, una eina pedagògica

dijous, 15/09/2016

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest setembre el curs escolar ha començat de nou. Amb la represa de la quotidianitat educativa tornen també les assignatures, els treballs, les ressenyes, les lectures, els deures, les pràctiques i els exàmens. També les activitats extraescolars i les sortides amb els amics.

Així, si el repòs assolellat estiuenc o les vacances de juliol i agost relativitzaven les hores i el pas dels dies, ara tornen a ser necessàries les agendes. El mot llatí ens recorda que l’agenda és allà on podem planificar-nos i recordar-nos a nosaltres mateixos allò que tenim previst realitzar, perquè no se’ns oblidi.

Els dies de l’any, el calendari, a més de les anotacions personals que cadascú hi incorpori, també és un continu de referències col·lectives. A més d’instrument pedagògic individual, l’agenda també ens connecta d’una manera global amb el que som i el que fem. Són les estacions de l’any, les festivitats, la gastronomia de cada moment, la toponímia dels pobles del nostre voltant, els dies assenyalats, el mapa d’allà on vivim, els autors que ens obren un món de somnis quan els llegim i la banda sonora que ens acompanya arreu.

Enguany, l’alumnat de la Franja podrà gaudir també d’unes agendes ideades amb aquest doble objectiu: que sigui una eina didàctica per a la planificació de les tasques lectives, i que sigui una eina per conèixer millor l’entorn i el context. És una agenda en llengua catalana, que també és pròpia d’aquestes comarques. Per aquest motiu, consideràvem que era necessari que els nens i nenes poguessin tenir una agenda, que al cap i a la fi és una eina de recordatori però també té un caràcter educatiu i pedagògic important, en la seva llengua. Les agendes estan adaptades als cicles d’Educació Primària i de Secundària.

Com passa sovint en aquests casos, la iniciativa d’aquesta eina ha estat de la societat civil. En aquest cas, és un projecte de la Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Moviment Franjolí per la Llengua, el Casal Jaume I de Fraga i l’associació de pares i mares Clarió del Matarranya, que té el suport de la Diputació de Lleida.

Pedagogia i marc referencial, una bona assignatura pel curs que comença.

A l’estiu també tenim feina pel català

divendres, 29/07/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

 

TripAdvisor ha estat, per segon any consecutiu, l’empresa que ha generat més queixes cap a la nostra entitat. A l’informe de queixes del 2015 vam comptabilitzar un creixement respecte del 2014. Els usuaris, cada cop més sensibilitzats, es mostren més disposats a queixar-se per aquestes situacions en què se censura la seva opinió en els comentaris.

En el cas d’aquesta empresa dedicada a la recomanació i crítica de punts gastronòmics, ens trobem davant una situació greu que requereix una reivindicació clara i contundent . Voler incorporar un comentari i rebre una resposta automàtica dient que no pots fer-ho en català és una situació absolutament desconcertant i que genera indignació en molts usuaris. És una situació molesta i ens fa sentir ciutadans de segona. S’entén, doncs, que els usuaris manifestem automàticament les nostres queixes de rebuig a aquesta mala gestió lingüística.

Els usuaris no entenen gens que un acte tan natural com comentar en la llengua pròpia pateixi una discriminació. Quan un usuari decideix escriure una crítica en aquest portal i ho fa, de forma espontània i natural, en llengua catalana, Tripadvisor no la hi publica. I, a més, li deixa clar que no ho fa perquè està escrita en llengua catalana i li aclareix que actualment disposa de 28 llengües, algunes inclús amb menys parlants que la nostra.

L’empresa, que disposa de filial a Barcelona, al·lega que és per raons de mercat que no pot/vol oferir el servei en la nostra llengua. Ho considero un greuge, especialment tenint en compte que sí que l’ofereix en llengües que tenen menys parlants. A portals com Change.org ja s’han recollit més de 45.000 signatures adreçant la petició a la companyia.

A les portes de les vacances som conscients que molts usuaris voldran recomanar en la seva llengua aquells bars i restaurants que trepitgin durant les vacances. Cal tenir en compte, a més, que Catalunya és un país referent en l’àmbit gastronòmic, de manera que comentar la nostra cuina en català hauria de ser un fet normal. Des de la Plataforma per la Llengua us encoratgem a continuar, durant tot l’estiu, adreçant les vostres crítiques en català a Tripadvisor. I animem l’empresa a fer un replantejament i que admeti el català al més aviat possible. Estem disposats a ajudar-los en el que puguin necessitar.

Una altra forma de reivindicar aquest canvi és que també publiquem les valoracions a portals com Booking i Google. Ells no ens discriminen per recomanar en català.

A l’estiu, doncs, tenim deures per a la nostra llengua!

Qüestió de voluntat, qüestió d’oportunitats

dijous, 30/06/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

La recent notícia que Andorra TV apagarà les seves emissions a les comarques pirinenques catalanes demostra que ens trobem davant d’una situació injusta pel que fa a l’oferta de mitjans audiovisuals en la nostra llengua arreu del domini lingüístic català. És inexplicable, tenint en compte la quantitat de solucions tecnològiques que tenim avui en dia, que a Catalunya, per exemple, no es pugui veure Andorra TV, o que al País Valencià no es pugui sentir Ona Mediterrània.

La possibilitat de fer arribar a més persones de terres de parla catalana la diversitat de mitjans que realment hi ha, inclús la presència i riquesa que suposa la diversitat dialectal, és una qüestió de voluntats polítiques, de ganes de generar oportunitats a la llengua i a la seva vitalitat.

Quin inconvenient veuen els estats i les comunitats autònomes en el fet que a Catalunya, per exemple, puguem sentir Radio Arrels? O que a les Illes Balears s’hi pugui veure Esport 3 o sentir RAC1? Som conscients que, per exemple, a les Illes no tenen la garantia de poder veure un partit  de la Lliga de Campions del Barça en català ni tampoc els campionats de la Fórmula 1?

Totes aquestes situacions són la realitat que ens trobem a la vida quotidiana totes les persones que vivim en un territori de parla catalana. Són les conseqüències de no disposar de reciprocitat total dels mitjans catalans.

Per aquest motiu, a la Plataforma per la Llengua volem fer una queixa, de manera global, davant les institucions europees. Ho fem amb la campanya ‘El català, sense fronteres’ amb la qual aplegarem més de 30.000 signatures per reclamar que es respecti la unitat audiovisual del domini lingüístic català. Demanem que, des de qualsevol punt del nostre territori, puguem gaudir de mitjans en totes les varietats dialectals, una gran riquesa que té la nostra llengua.

Accions com la ILP d’Acció Cultural, que reclamava la necessitat d’una ràdio i una televisió en valencià, i el manifest d’Enllaçats per la llengua, que s’adreçava als governs autonòmics, han estat iniciatives molt útils que han ajudat a fer passes en aquest sentit. Amb la campanya ‘El català, sense fronteres’  volem sumar esforços i  anar més enllà per aconseguir més resultats perquè, per aconseguir-ho, cal voluntat política de totes les parts que fins ara han mirat cap a una altra banda.

Des de la Plataforma per la Llengua creiem que cal instar la Comissió Europea a intervenir perquè els estats espanyol, francès i italià apliquin la Directiva 2010/13/UE, que garanteix la manca de fronteres audiovisuals entre estats membres de la UE. I alhora cal que ens assegurem que el Comissionat de Drets Humans del Consell d’Europa sigui conscient d’aquest greuge, que incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i que actuï davant dels estats amb coneixement de causa.

Finalment, el que ens cal és la teva força. Signes pel #CatalàSenseFronteres ?

‘CA 25’, un senyal?

divendres, 3/06/2016

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

A la Plataforma per la Llengua hem participat al seminari ‘Respecting lingüistic diversity? Language Discrimination in the European Union’ al Parlament Europeu, on hem pogut presentar el nostre informe ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’ davant d’eurodiputats, assessors, membres de la Comissió Europea i del Consell d’Europa.

Fa mig any que la nostra entitat va fer una aposta clara per intensificar i ampliar la nostra xarxa internacional. Participem a actes sobre llengua, ens reunim i fem accions amb eurodiputats, fem arribar el nostre missatge a membres de la Comissió Europea i del Consell d’Europa. Volem la complicitat de totes aquelles persones, entitats i institucions que treballen el multilingüisme a Europa.

La jornada, organitzada per l’European Language Equality Network (ELEN), ha posat de manifest que moltes llengües regionals o minoritàries pateixen discriminacions molt semblants en diferents estats membres i s’ha proposat que Europa consideri la discriminació per motius de llengua un atac als drets fonamentals i que, per tant, es puguin posar sancions.

I ho hem pogut fer en català.

Per un dia, hem pogut viure amb normalitat el fet de parlar en català al Parlament Europeu. I al principi ens hem sentit incòmodes, fins i tot ens hem pessigat per constatar que estava passant de veritat, mentre miràvem de reüll si venia algun funcionari de torn a dir-nos que el que estàvem fent no era correcte, ni legal, que no  teníem dret a parlar la nostra llengua a les institucions europees. El pa de cada dia.

I entres a la sala on es fa el seminari i mires cap amunt, buscant el nom a les cabines de traducció. “No hi és?”, pensava mig nerviosa. Ens han assegurat que sí, que avui sí. I de cop veus ‘CA 25’. I somrius. A la cabina 25 hi ha els intèrprets de català.

Estem tan acostumats a ser rebaixats i a acotar el cap, que quan ens respecten ens sembla que som uns privilegiats; i no, simplement som tractats com un finès, un alemany o un francès. Perquè la nostra llengua no és millor que les altres, però tampoc és una llengua de segona.

‘CA 25’. Tots els catalans que vam ser en aquella sala vam buscar la nostra cabina de traducció i vam fer-hi una foto. Els francesos, anglesos… no entenien res, ells mai no han de buscar la seva cabina perquè sempre hi és. Sempre són respectats quan parlen la seva llengua materna a les institucions europees.

‘CA 25’. Actualment hi ha 24 llengües oficials a la Unió Europea. Serà el català la 25a?

Visca el valencià, també al Pilar de la Foradada

dilluns, 14/03/2016

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

 

L’alumna Nerea Benítez, del centre IES Thiar del Pilar de la Foradada, el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura, és l’autora d’un article commovedor a favor del valencià, el fonament sobre el qual cal construir la «diversitat cultural» del poble valencià. Diu Nerea que «la llàstima és que sempre ens oblidem d’aplicar aquest orgull a la part valenciana de la relació, i tampoc ens interessem perquè els joves senten que en formen part».

La situació que explica Nerea és la següent. És una alumna que cursa l’assignatura de valencià en un poble castellanoparlant. Com tot l’alumnat, va a l’institut a fer les assignatures que per dret li han ofert cursar, com és del valencià. Però aquest fet es converteix en un problema perquè a l’aula hi ha alumnes exempts, que han triat no fer el curs de valencià, i es permet continuar tots a l’aula, exempts i no exempts, durant la classe. Explica Nerea que «aquesta mateixa llibertat d’uns altres el que fa és trepitjar la meva i la de molts alumnes, la qual em pertany i ens pertany, com a estudiants i ciutadans de la Comunitat Valenciana. Aquesta mesura està perjudicant no només els alumnes que volen aprendre valencià, sinó  tota una llengua, la qual implica cultura, coneixement, respecte, diversitat, totes qualitats que fan créixer una persona i que la formen per al futur. És un problema real».

L’alumna del Pilar de la Foradada demana raonablement respecte per al valencià, per als que al Baix Segura també volen una educació amb la llengua pròpia dels valencians. Perquè el professor/a ha de dedicar el seu temps a la docència, i no pas a aturar la classe per demanar silenci. Resulta insuportable seguir una classe de català amb impertinències de maleducats com «eso no sirve para nada» o «no entiendo para qué te piden saber un dialecto para trabajar».

Aquestes mentalitats discriminatòries són la resposta d’alguns nois i noies davant el maltractament que rep el coneixement del valencià al Baix Segura. De fet són els professors de valencià els qui han de fer els escrits per a poder triar-ne l’exempció. Els mateixos professors s’han negat a gestionar l’allunyament de la nostra llengua, perquè se’ls volia obligar a donar els escrits d’exempció a mà als alumnes.

Casos com aquests es donen cada any al Baix Segura i també a la resta de comarques castellanoparlants. És l’hora de mobilitzar-se pel respecte al valencià, i per aconseguir un canvi per créixer i millorar. El valencià està encara en perill d’extinció, i per tant cal prioritzar el suport a la cultura i la personalitat pròpia. És la visió, des de la indignació i l’esperança, d’una valenciana del sud, de Nerea Benítez, que es defineix com a «estudiant de valencià amb ambicions possibles».

 

DIES DE FESTA

dijous, 31/12/2015

joguines copia

 

 

 

 

Comissió de Joguines de la Plataforma per la Llengua

Som a Nadal. Tió, Reis, torrons, joguines i joia per a les criatures que es manifesten arreu. Els carrers s’omplen de llums i, a voltes, se sent música nadalenca, curiosament, alguna nadala i bastants “villancicos”.

La televisió s´omple d’anuncis de colònies i de perfums, i la mainada s’embadaleix davant dels espots de joguines etiquetades… només en castellà. Això ens sembla greu: que no es faci complir la normativa vigent.

El que trobem gravíssim, però, és que els mateixos que haurien de vetllar per la normalització lingüística, que tenen una responsabilitat important en la defensa de l’ús i difusió del català, emetin molts espots menysvalorant la llengua pròpia del país i es dobleguin a les exigències d’unes marques comercials que fan ostentació del menyspreu envers el català. Així, ignoren que la canalla associa el fet de jugar amb el castellà i desplaça el català a llengua secundària i residual.

Moltes criatures a Catalunya estan envoltades d’un món que es comunica sobretot en castellà. No és admissible que les nostres institucions i els nostres mitjans de comunicació menystinguin els valors d’una llengua que ha sobreviscut gràcies a la tenacitat de tot un poble. No volem dir que el català sigui més important que una altra llengua, no. Però diem que és la llengua pròpia d’aquesta terra. És la nostra llengua. És la que s’ha format al llarg dels segles i que expressa amb tots els matisos el nostre tarannà i una manera de veure el món.

Si ja és greu que no s´exigeixi el compliment de la normativa legal que obliga a incloure el català en totes les joguines que van a parar als infants, ho és tant o més que els mitjans facin la gara-gara a la indústria de la joguina, contribuint a la debilitat del català i arraconant-lo  a l’estadi de bé cultural en vies d’extinció. Davant la injustícia que s´admeti el castellà com a llengua majoritària de les joguines, és de llei reivindicar que la publicitat que s’emet per les televisions i les emissores de ràdio públiques catalanes sigui en català.

Ens agradaria desitjar unes bones festes i un bon any nou com és costum, però pel que fa a la nostra llengua, ni amb els millors desitjos podrem salvar-la si les institucions i els mitjans de comunicació no vetllen per la seva salut i no assumeixen la responsabilitat que els pertoca.