Entrades amb l'etiqueta ‘Català’

El castellà oficial o no? Cap llengua oficial…?

dimarts , 19/05/2015

 

presentacioconstitucio

 

Em refereixo sens dubte al debat sobre el futur model lingüístic per a la república independent de Catalunya. Bo i seguint les discussions sobre aquesta qüestió, crec francament que ens perdem en les formes, en el dit de Confuci, que en lloc de mirar el que ens indica acabem mirant-li el dit. No sé pas si tots, però em fa l’efecte que bona part, dels que defensen que el castellà sigui llengua oficial i dels que defensen que no en sigui, tenen més punts en comú que no pas es pensen. Potser ens perd el concepte, el terme.

Tinc la impressió que hi ha un cert consens en moltes de les opinions que el català tindrà uns usos institucionals preferents o prioritaris i per altra banda que cal atendre i reconèixer el paper del castellà, especialment pel que fa al dret del ciutadà d’utilitzar-lo davant de les institucions o d’aprendre’l a l’escola (si cal amb totes les excepcions o no de terminis i forma per uns o altres). Dit això, el que ens perd sovint és com cal traslladar això en l’ordenament jurídic i simbòlic de l’Estat. En una balança tal volta uns hi volen fer notar més el reconeixement simbòlic institucional o el blindatge formal d’una o altra llengua, i altres els pesa més la temença que a l’hora de posar-ho d’una determinada manera a la llei, les interpretacions i conseqüències legals puguin ser diferents de les preteses inicialment. No són tan descabdellades aquestes visions.

Partim d’un model, l’actual, molt impositiu, però a la vegada interpretatiu, molt particular, molt poc clar, molt enrevessat i amb missatges molt contradictoris sobre la situació real de la llengua. El nostre focus de visió no s’eixampla gaire per comparar-nos al que passa arreu del món en aquest aspecte. Tenim ja d’antuvi un garbuix prou patent, i no és pas estrany que el projectem amb el mateix embull cap al futur. La qüestió lingüística ens l’han posada molt difícil, molt excepcional; tant, que nosaltres mateixos també ho acabem fent difícil. Per què, doncs, en lloc de començar la casa per la teulada, no intentem d’alliberar-nos del pes de la confusió de segell espanyol que arrosseguem i definim primer aquells punts bàsics per després posar-li el nom? Hi ha experts, sobradament preparats, per trobar una fórmula, o diverses, que s’ajustin a aquesta intencionalitat. Insisteixo que hi ha uns mínims dels quals no som pas tan lluny fins i tot en les qüestions més polèmiques. Poso un exemple (no pas l’únic). Potser no ens posarem d’acord en si el castellà ha d’ésser una assignatura obligatòria a l’escola o un dret per a tothom qui vulgui aprendre-la, però fet i fet això és una concreció que no cal que depengui d’un principi constitucional, sinó d’una llei de rang inferior, com pot ser d’ensenyament, també prou modificable en el temps. En canvi, potser sí que ens posarem d’acord que del caràcter institucional que reconeguem al català es desprèn que com a mínim ha d’ésser assignatura obligatòria per a tots els alumnes.

Més enllà de tot això, hi ha el simbolisme dels mots. Quan diem que una llengua és oficial o cooficial ho diem pensant en allò que implica l’oficialitat i la cooficialitat realment o bé pensem que simbòlicament volem que hi surti aquest nom? Quan parlem d’oficialitat o de llengua de les institucions, o llengua nacional, o llengua dels poders públics, o llengua cooficial o cap llengua oficial, ho fem partint del significat que té cada cosa en un lloc com a Suïssa, Canadà, Suècia o fins i tot Andorra, o el nostre referent és Espanya i la Catalunya autonòmica? Quins referents de terminologia hem de tenir en el nou Estat? Hi ha altres formes per definir allò que volem quan diem oficialitat?

Volem la independència per fer un país modern però la nostra societat arrossega molts clixés d’un model espanyolista, antic, tronat. Si volem associar la nostra definició als significats dels estats moderns ho entendrà una ciutadania avesada a una visió espanyola molt particular en aquest aspecte? Quina és al fórmula ideal que s’adeqüi als models moderns però no sigui mal interpretada per una societat que en bona part parteix de models i definicions espanyols?

No passem pena. No estem tan lluny un dels altres. Podem trobar el consens en molts dels aspectes que volem que el nou model impliqui en el dia a dia dels ciutadans, institucions, empreses… També podem determinar allò que cal definir en cada nivell, allò que és més emmotllable i allò que forma part ja de l’estructura de l’Estat perquè implica el seu funcionament bàsic. Allò que cal d’antuvi definir i el que no cal. També podem trobar la millor manera de definir-ho, de posar-li nom i forma, per fer un model modern i a la vegada que tingui en compte la psicologia social que parteix encara d’una ciutadania amb referents en l’excepció terminològica i d’aplicació particular espanyola però, això sí, amb moltes ganes d’alliberar-se’n.

Bernat Gasull

Cap de l’Àrea d’Empresa i Administracions de la Plataforma per la Llengua

Nouvinguts, grups de whatsapp i plantades pel català

dijous, 30/04/2015

IMG_5001_petita

  • Grup pares P5

Bip bip

Neus M: Hola, pares i mares, una consulta: oi que és demà que els nens tenen sortida al teatre? Algú sap si han de portar esmorzar?

Bip bip

Lina mare Lucía: Bon dia, Neus! Creo que sí, me parece que la sortida es justo después: salen ja desayunados

Bip bip

Jaume pare Arnau: Gracias, Lina! Yo tenia la misma pregunta!

Bip bip

Neus M: Ei, gràcies, Lina! No ho tenia gens clar…

Bip bip

Anna mare Sergi: Muchas gracias, Lina! Tu siempre te enteras de estas cosas!

Bip bip

Joana mare Berta: Que bien se lo van a pasar!

Bip bip

Lina mare Lucía: Gràcies! Pero como es que ahora me hablan todos en castellano? Que ya llevo unos cuantos años aquí, i ja “comenso” a parlar el català! Si me hablan siempre en castellano nunca lo voy a aprender! ;-)

 

#Joemplanto davant d’aquesta situació, habitual al grup de whatsapp de pares de l’escola: sempre que algú intervé al grup en castellà, se succeeixen les respostes en aquesta llengua, encara que tothom sàpiga perfectament que la persona castellanoparlant entén el català.

Davant d’aquesta reacció, efectivament, em planto, metafòricament parlant. De la mateixa manera que em planto també quan la mare de l’amic de la meva filla, que és nascuda al Marroc, se m’adreça en castellà i, com que sé que m’entén perfectament, li responc en català.

I em continuo plantant cada dia, en nombroses situacions similars. Per què? Perquè la salut del català depèn de tots i cada un de nosaltres. Podríem trobar nombrosos exemples que demostren que tots i cada un de nosaltres podem fer més per preservar i garantir la salut de la nostra llengua. La bona salut del català depèn del dia a dia, depèn que ens plantem a la feina, al tren, al carrer, al mercat, a l’escola, a la botiga de queviures, a les xarxes socials, i, evidentment, també als grups de whatsapp. Que ens plantem, i triem sempre com a primera opció parlar en català.

Hem de canviar el xip. Ens calen lleis, ens cal un Estat a favor que promogui la nostra llengua… Sí. Però el nostre paper és clau, vital. De fet, som els principals responsables de promoure dia a dia l’ús del català com a llengua vertebradora de tota la diversitat lingüística que conviu a casa nostra. Cal que parlem la nostra llengua especialment amb aquelles persones nouvingudes al nostre país, per acollir-les i integrar-les, però també perquè, siguem francs, de “persones nouvingudes” cada cop n’hi ha menys, i en canvi sí que mantenim un gruix de la població que fa temps que va immigrar. I amb aquestes persones, la feina l’hem d’enfocar a fer que s’estimin el nostre país i la nostra cultura, participin amb les entitats culturals catalanes, i en definitiva, arrelin ben arrelats.

El passat 18 d’abril la Plataforma per la Llengua i 27 entitats de persones immigrades ens vam plantar. Desafiant les desenes d’activitats i propostes que hom pot tenir un matí radiant de dissabte, vam aconseguir reunir més de 500 persones a la Plaça del Born de Barcelona per proclamar ben alt i ben fort aquest missatge reivindicatiu i alhora engrescador: els primers a acollir, a integrar, a promoure l’arrelament, hem de ser nosaltres mateixos. Nosaltres som els primers que ens hem de plantar pel català i comprometre’ns-hi. Som els primers que, davant el nou i il·lusionant projecte de país que estem construint, hem de tenir uns nous hàbits lingüístics amb les persones que han escollit venir a viure a casa nostra. Som els primers que els hem de parlar en català. Per no excloure’ls. Per fer-los més catalans.

Començant pel carrer i acabant pel whatsapp.

 

Neus Mestres

Directora de la Plataforma per la Llengua

Quilòmetres de Franja

dilluns, 23/03/2015

Plataforma_Campanya LAPAO_Flyer_Flyer-FB_mapa

 

La Franja és un àmbit territorial singular dins del conjunt del nostre país. Quilòmetres de contrastos, amb una diversitat interna notable, amb Lleida i les Terres de l’Ebre com a espais d’interacció i de confluència mútua Són pobles d’arrel i ciutats assolellades, que han mantingut les seves característiques pròpies, fent de pont i d’intercanvi.

Aquesta primavera caldrà tornar-hi de nou, parlar amb tothom, escoltar opinions i copsar les reaccions davant el surrealisme amb què alguns governs tenyeixen una política (lingüística) dubtosament d’interès comú. Sí, parlo de la suposada Lengua Aragonesa Propia del Aragonés Oriental (LAPAO) que clivella la unitat de la llengua catalana i genera incomprensió dins de la filologia.

En aquest marc, són diverses les iniciatives que s’han anat duent a terme al llarg dels darrers mesos per sensibilitzar l’opinió pública de la situació de la llengua als diversos territoris de parla catalana. Des de l’ONG del català, per exemple, recentment s’ha engegat una campanya específica per portar la veu de la Franja de Ponent al Parlament Europeu. El manifest, al qual podeu adherir-vos en aquest enllaç, ja porta milers de signatures i serà el primer pas per presentar la situació de la llengua catalana a les institucions europees.

Sempre ens quedarà Europa…!

 

Francesc Marco,

Membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua

L’empremta d’en Martí té forma de premi

dimarts , 17/02/2015

II Premi Marti Gasull - 12Acte d’entrega del II Premi Martí Gasull i Roig a Vicent Moreno d’Escola Valenciana, 12 de febrer de 2015.

El passat dia 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de la capital l’acte de lliurament de la segona edició dels premis Martí Gasull i Roig.

Novament vam tenir-hi tres finalistes excepcionals, que ens van demostrar que, malgrat tots els obstacles, la nostra llengua malda per fer-se un lloc en l’escenari mundial amb un nivell de qualitat i una naturalitat increïbles. D’una banda, tenim l’honor i l’orgull de comptar amb un gramàtic i professor de la qualitat humana i professional de l’Albert Jané, ànima de la revista Cavall Fort, gràcies a la qual diverses generacions de catalans hem après a llegir en la nostra llengua i a riure amb ganes amb en Benet Tallaferro, en Sergi Grapes, l’Ot el Bruixot i tants d’altres. D’una altra banda, el teixit empresarial català, compromès amb el país i exigent amb els productes i les marques, quedava ben representat amb l’empresa Moritz, que no solament permet que tinguem al nostre abast una cervesa de qualitat etiquetada en català, sinó que aposta plenament per la cultura amb l’organització de concerts i altres esdeveniments. I finalment, la valentia, tossuderia i professionalitat dels mestres d’Escola Valenciana ens recorden que el català no solament es guanya i es defensa a Catalunya, i que ens cal l’esforç de totes les terres de parla catalana per assolir l’objectiu que ens va fixar Salvador Espriu, que no és altre que salvar els mots.

El premi, però, havia de recaure només en un, i finalment va ser Escola Valenciana qui va rebre el guardó, elaborat pel magnífic orfebre Joaquim Capdevila, i els 3.000 euros cedits per la Diputació de Barcelona que de ben segur seran molt ben emprats pels nostres mestres valencians.

L’acte, ideat i preparat amb senzillesa i gust exquisit per l’equip de Benecé amb Xavier Atance al capdavant, va comptar amb la presència de dos presentadors d’excepció: Roger de Gràcia i Amàlia Garrigós, una de les veus del malaguanyat Canal 9. La música i les lletres delicades i intimistes de Joan Dausà van posar-hi el toc final.

Martí Gasull, fundador de la Plataforma per la Llengua, va deixar una empremta molt profunda entre tots els que vam tenir la sort de conèixer-lo. I la millor manera d’homenatjar-lo és, sens dubte, ser generosos. El premi Martí Gasull representa el reconeixement a totes les persones i entitats que, amb la seva feina diària, senzilla i sovint silenciosa, aconsegueixen que la nostra llengua continuï ferma entre nosaltres, que la nostra cultura sigui una realitat viva. Va per tu, Martí… i per tots nosaltres!

Mireia Plana i Franch, membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

Rastres de sàndal: cinema català en català i fet per dones

dimarts , 3/02/2015

rastressandal

Em fa especial il·lusió que Rastres de sàndal hagi guanyat el Gaudí a la millor pel·lícula. Un film dirigit per una dona, Maria Ripoll, i on bona part de l’equip tècnic, artístic i administratiu és també del sexe femení. Rastres de sàndal contrasta amb la desigualtat de sexes vigent encara en el sector del cinema.

Però no és l’única desigualtat del cinema actual. El cinema català en català és encara molt escàs i, fins i tot, ha disminuït. Així, en els darrers anys han anat baixant les versions originals en català: de 51 pel·lícules el 2009 a 31 pel·lícules el 2013 (IDESCAT, 2015). Així, s’ha passat d’un 37,5% de les pel·lícules catalanes en versió original en català a un 25,6% de pel·lícules catalanes en versió original en català.

Des de la Plataforma per la Llengua vam  ajudar que l’actor principal de Rastres de sàndal,  Naby Dakhly, aprengués català. És francès, d’ascendència algeriana i viu a Londres. Per fer el seu personatge havia  d’aprendre el català en dos mesos. Ho va fer a través del programa de Voluntariat per la Llengua: va ser la parella lingüística d’en Naqash Javed, un jove d’origen pakistanès que fa vuit anys que és a Catalunya. Dies abans del rodatge van fer tots dos un intensiu pels carrers del Raval i una immersió lingüística molt positiva que va donar molt bons fruits. Els que encara no l’heu vista no us la podeu perdre!

Els Premis Gaudí, que atorga l’Acadèmia del Cinema Català, han aconseguit amb aquesta setena edició una consolidació molt clara. Ara cal que el català s’utilitzi més en les produccions pròpies i en el sector cinematogràfic en general. Així aconseguirem uns Premis Gaudí amb més pel·lícules en català.

M’agradaria acabar recuperant una de les preguntes de l’entrevista que li vam fer al Naby Dakhly sobre el català.

El teu personatge a la pel·lícula viu al Raval i parla en català. És qui ha de guiar l’Aina Clotet perquè conegui els seus orígens. Creus que el català pot ser una llengua d’acollida, una llengua integradora?

Sí, crec que és molt important que la gent que vingui a viure aquí aprengui la llengua. Quan parlo de la meva experiència puc dir que la gent m’ha acceptat molt ràpidament, i diria que, entre d’altres coses, és perquè vaig fer un esforç per aprendre català.

Quan arribes a un lloc és molt important que coneguis la cultura i les persones. És una pena si no en saps res i no et barreges amb la gent. Es pot dir que has viscut a un lloc perquè n’has après la llengua, perquè n’has conegut la cultura. I, precisament, la llengua és la primera etapa per conèixer la cultura. A mi el català em va servir per parlar amb la gent, per llegir novel·les importants o per veure pel·lícules.

Si voleu recuperar l’entrevista sencera podeu clicar en aquest enllaç :

http://www.plataforma-llengua.cat/entrevista-a-naby-dakhly-de-rastres-de-sandal/

Eulàlia Buch, cap de l’Àrea d’Acollida de la Plataforma per la Llengua. 

 

El català a l’ONU

dimarts , 27/01/2015

Representants de l'ELEN al Palais des Nations de l'ONU-001Delegació de l’ELEN a Ginebra, 21 de gener de 2015.

Darrerament estem comprovant com cada vegada és més necessari per a Catalunya ser presents a nivell internacional. Pel que fa al català, és clau poder promoure la nostra realitat de llengua mitjana europea, però també exposar les desigualtats, les mancances o injustícies a instàncies europees o globals, el que es coneix com a internacionalització.

Amb aquest propòsit, la Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i A Mesa pola Normalización Lingüística van formar la delegació d’entitats de l’European Language Equality Network (ELEN) que el dia 21 de gener va participar al Palais des Nations de l’ONU, a Ginebra, a la 21a sessió Universal Periodic Review. En aquesta sessió s’avaluava l’Estat espanyol en qüestions relatives als drets humans. El Regne Unit, Macedònia i Sierra Leone eren els estats que feien les preguntes a l’Estat espanyol, amb la intervenció posterior d’altres estats.

En el marc d’aquesta sessió, la Plataforma per la Llengua va presentar The Catalan Case, un informe elaborat per l’entitat en què s’analitzen quaranta casos greus de discriminació lingüística a l’Estat espanyol, així com la legislació en matèria de drets lingüístics. Aquest informe també es va presentar ara fa un any al Parlament Europeu i, amb la presentació d’aquest gener a l’ONU, des de la Plataforma per la Llengua continuem amb la tasca d’internacionalitzar la situació de la llengua catalana i exposar les mancances que es pateixen en termes de drets lingüístics.

 Rosa Marco, membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua.

Un reconeixement merescut

dimarts , 20/01/2015

Plataforma_Campanya PMG_Flyer_Instangram Finalistes_Generic

Aquest és un país de persones extraordinàries. Així, en contextos no sempre senzills, i sovint ben complexos, la llengua i la cultura catalanes han anat fent passos endavant i disposen avui d’unes potencialitats envejables, fruit de la tenacitat, la imaginació i el compromís.

En aquest camí, hi ha individualitats que destaquen, hi ha gent que s’associa per cooperar i tirar endavant projectes d’envergadura i, també, trobem emprenedors, amants de la feina ben feta, que tenen en els valors un element irrenunciable.

Per tal de poder-los agrair el seu caràcter d’exemple, i per recordar un dels pilars de la modernització del discurs a favor de la llengua catalana, la Plataforma per la Llengua va instaurar l’any passat el Premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en la defensa de la llengua catalana.  Ara fa un any, l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, l’activista d’Elx Joan-Carles Martí i la Viquipèdia en català eren els protagonistes de la primera edició del guardó

En aquesta segona edició, dels més de 148 candidats presentats per més de 400 persones, els 3 finalistes han estat Albert Jané, Escola Valenciana i les cerveses Moritz.

I no són noms qualssevol. Albert Jané ha estat un nom crucial en la dinamització de la literatura infantil i juvenil a través de Cavall Fort, revista de què va ser redactor (1963-1979)  i després director (1979-1997). Escola Valenciana és una entitat cabdal per entendre les noves esperances que sorgeixen del País Valencià, per totes les actuacions que han anat fent a favor d’una educació valenciana i de qualitat. Moritz, per la seva banda, és la demostració que l’ús normal de la llengua catalana en l’àmbit socioeconòmic és d’una banda possible, i d’altra banda positiu i beneficiós per a les empreses i per als consumidors.

El jurat –format per Jaume Cabré, Carles Torner, Bernat Joan, Rosa Serrano, Jordi Manent, Bernat Gasull i presidit per Òscar Escuder– va tenir clar, en la reunió de deliberació, que elements com la trajectòria, la capacitat de mobilització i la projecció han estat clau per a la vitalitat de la llengua catalana.

El proper 12 de febrer, al CCCB, serà un bon moment per reconèixer la seva contribució a fer del català la llengua comuna i de cohesió social.

Francesc Marco, membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català. 

En Wert insisteix, Catalunya esquiva

dijous, 15/01/2015

capcaleraSomEscola

La situació actual, pel que fa a l’ensenyament a Catalunya, és insostenible. En un tema tan essencial i tan delicat com la formació dels infants i la joventut no podem anar a remolc de la Llei Wert que, implacable, pretén avançar en la seva aplicació.

Sabem que la complexitat de la formació requereix d’acords i d’il·lusió compartida per tots els agents educatius que han de treballar, units, amb l’objectiu prioritari d’aconseguir que l’alumnat pugui donar el millor de si mateix. És imprescindible treballar per aquest objectiu perquè ens hi juguem el futur del nostre alumnat i del país.

Ara li ha tocat l’hora a la formació professional. Des de Plataforma per la Llengua hem insistit a denunciar la LOMQE i la seva aplicació a Catalunya, hem qualificat l’esmentada Llei com a centralitzadora, polititzada al màxim, intervencionista, retrògrada i segregadora. Doncs bé, el tractament que la LOMQE fa de la formació professional és la mostra clara del seu esperit segregador. La LOMQE preveu separar, prematurament, els joves entre bons i dolents.  Els estudiants que progressen adequadament durant l’ESO els preparem perquè puguin continuar els seus estudis de batxillerat, i aquells que no ho fan, els enviem a formació professional, on trobem per aquesta raó nois i noies amb un desinterès total per qualsevol estudi pràctic o teòric, joves amb alguna dificultat especial i nois i noies que tenen molt clar que volen exercir una professió i que han triat uns estudis lligats a la pràctica perquè així ho han decidit i no perquè els faltin capacitats per dedicar-se a uns estudis més teòrics.

Com a resposta a aquesta situació, el Departament d’Ensenyament ja està dissenyant mesures per esquivar els efectes que l’aplicació d’aquesta part de la Llei Wert pugui tenir a Catalunya i, alhora, el Col·legi de Pedagogs critica la proposta de dos itineraris a quart d’ESO, la doble titulació, la distribució del pes de les assignatures i el fet que el català no sigui considerada matèria troncal i, en canvi,  la religió i la seva alternativa de valors ètics siguin matèries obligatòries.

Jo crec que el problema rau en el fet que el Departament d’Ensenyament hagi d’arbitrar mesures per «esquivar» una llei que ens ve imposada per l’Estat. El Departament ha de fer complir la nostra Llei, la LEC, aprovada pel Parlament de Catalunya amb ampli consens, sense imposicions, amb tranquil·litat pedagògica i amb rigor.

Ja fa tres cents anys que patim atacs a l’escola catalana des del govern central. Malgrat l’asseveració reial que el català mai no ha estat imposat, ja des de l’any 1715 es va prohibir escriure i parlar en català a l’escola.

L’objectiu de l’any 1715 era el mateix d’en Wert avui dia. Ell no s’està pas de dir-ho: “españolizar a los niños catalanes”. Per servir aquest objectiu, tot s’hi val. També la segregació entre bons estudiants i estudiants que no segueixen progressant adequadament, en un període que no és oportú pedagògicament. La pedagogia subordinada a la política.

Volem que, a les nostres escoles, regeixin les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, volem consens entre la política, els docents i les famílies per aconseguir l’èxit en el nostre sistema educatiu. Volem una escola lliure per a un país lliure.

Teresa Casals, responsable de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua

Aquestes festes, demana tu també LinkedIn en català!

dimarts , 23/12/2014

Linkedincatala

LinkedIn és una xarxa social orientada als negocis que es presenta com la més gran del món en el seu àmbit. Al juny de 2013, comptava amb 300 milions d’usuaris en més de 200 països. A casa nostra, cada vegada té més seguidors que l’aprofiten per maximitzar els seus contactes professionals. Tot i així, a diferència de xarxes socials tan populars com Facebook, Twitter o Google+, LinkedIn encara no disposa d’una versió en llengua catalana.

Actualment LinkedIn permet als usuaris navegar-hi en 22 llengües i tenir-hi el currículum en una quarantena d’idiomes, però ni a un lloc ni a l’altre el català es compta entre els idiomes disponibles. En la mesura que aquesta xarxa social professional segueix consolidant-se , el català es veu invisibilitzat del mercat laboral. Però, no només hi perd la nostra llengua, també la companyia, atès que les empreses que hi volen fer processos de selecció no poden filtrar els candidats segons els seus coneixements de català. En resum, ara mateix, els 10 milions de parlants de català som invisibles en la comunitat professional més gran del món.

Per acabar amb aquesta situació, la Plataforma per la Llengua s’ha adherit a la campanya Linkedincatalan, impulsada per la Fundació Punt.cat, que demana a LinkedIn que incorpori la nostra llengua a la interfície i al currículum, i que convida als ciutadans a sumar-se a la demanda signant una petició i afegint-se al grup intern Linkedincatalan.

Però, realment estem demanant quelcom extraordinari a LinkedIn amb relació a la nostra llengua? Doncs, no, el català compta amb uns 10 milions de parlants repartits en quatre estats: Espanya, França, Andorra i Itàlia, i se situa a la 14a posició en el rànquing de llengües més parlades de la Unió Europea. Actualment, llengües amb un nombre similar de parlants, com el grec, el suec, el txec, o llengües amb menys parlants com el finès, l’albanès, l’armeni, l’eslovac, el danès o el noruec, ja són idiomes de ple dret a LinkedIn. A més, la nostra llengua té un notable arrelament en l’àmbit laboral –el 70% dels treballadors de Catalunya l’utilitza a la feina i el 75% de les empreses el tenen en compte als currículums–  i és predominant en l’àmbit educatiu. Per tant, per què no també LinkedIn en llengua catalana?

Malauradament, als catalanoparlants sempre ens cal lluitar per aconseguir els mateixos drets que tenen els parlants de llengües amb una demografia similar. Tot i així, us animem a no defallir i a participar activament a la campanya Linkedincatalan, només amb l’esforç de tots i totes aconseguirem que el català ocupi el lloc que li correspon.

P.D: el nostre #desig21anys de la Plataforma per la Llengua és que el català sigui un idioma plenament normalitzat a les noves tecnologies, les xarxes socials i en el món socioeconòmic i laboral, i que no calguin més campanyes per reivindicar els nostres drets com a parlants d’una llengua mitjana d’Europa.

Eloi Torrents, tècnic de l’Àrea d’Empresa de la Plataforma per la Llengua

Quan el got, te’l venen amb un forat

dimecres, 17/12/2014

Logo4

Regularment, tenim la necessitat de fer balanç de la situació de la llengua catalana en els nostres territoris. L’exercici, que en alguns casos podria ser profitós i fins i tot higiènic, sovint se’ns transforma en una font d’insatisfacció evident. És a dir, per una banda, no podem obviar que mai tanta gent ens deia que sabia i podia parlar en català; però de l’altra, encara constatem que l’ús és restringit i que es cronifiquen algunes pautes d’abandonament davant dels interlocutors que encara l’usen, diguem-ne, espontàniament. Sigui com sigui, acabem anant a petar a un debat molt marcat per les emocions i per la trajectòria —i orígens lingüístics— de cadascú.  Sempre hi ha qui té la sensació que el got és mig ple i d’altres que és mig buit.

Després d’aquests, aproximadament, 35 anys d’impuls de la llengua en el marc de la segona restauració borbònica que va suposar això que, poc o molt, entenem per Transició, comencem a notar els efectes de l’entabanada que ens han fet i el got, aquest got al qual la gent s’esforça a veure-li propietats,  resulta que el que té , principalment, són defectes. Ras i curt, ens van enganyar, hem avalat un model lingüístic totalment discriminatori amb els nostres drets lingüístics. Ens hem esforçat per fer rendible i viable socialment un model basat en una trampa originària, i això ens ha dut a una situació difícil de gestionar. En definitiva, el got, el podem anar omplint tant com vulguem però, pel forat, seguirà rajant.

No és responsabilitat de les ONG, com ara la Plataforma per la Llengua, canviar o modificar les lleis, però sí que ho és sensibilitzar i apoderar les persones davant de les situacions injustes. La situació de la llengua catalana és tremendament injusta. Cal que ho denunciem i que a la vegada facilitem la posada en circulació d’altres models molts més sostenibles i solidaris. Al cap i a la fi, es tracta d’adquirir un got nou, entre tots.

Marc Biosca, tècnic de l’Àrea d’Acollida de la Plataforma per la Llengua.