Entrades amb l'etiqueta ‘Català’

La llengua, un compromís individual i col·lectiu

dijous, 24/07/2014

estimoelcatala fonsyoutube-001

Quan interpretem els estudis sociològics que ens informen de l’estat de salut de la llengua catalana podem veure el got mig ple o mig buit. A vegades aquesta interpretació es fa d’una manera interessada, altres vegades per una lectura poc aprofundida dels resultats. És important fer un bon diagnòstic de la situació real perquè sense un bon diagnòstic no es poden aplicar les mesures adequades.

És cert que mai tants conciutadans de Catalunya havien tingut un coneixement tan aprofundit de la llengua catalana. D’entrada tots aquells homes i dones que s’han escolaritzat a les escoles catalanes durant els últims trenta anys estan en disposició de parlar, llegir i escriure en català i en castellà. Aquesta és una realitat inqüestionable. Ara bé, la vitalitat d’una llengua no es mesura per les persones que la saben parlar i escriure sinó per aquelles persones que l’usen.

Els últims estudis ens informen que només un 34% dels ciutadans de Catalunya usen sempre el català com a primera opció i tots els sociolingüistes de prestigi diuen que, quan una llengua d’un territori és usada pel 30% de parlants d’aquell territori, és una llengua en perill. La situació del català és de fragilitat.

És una tasca de tots i de cadascun de nosaltres canviar aquesta situació. Les llengües són herència i testament. Les rebem del nostres avis i les hem de traspassar als néts. Les llengües no només són eines de comunicació, són el compendi, l’expressió d’una manera de veure el món i de viure-hi. Totes les llengües són importants independentment del nombre de parlants. Si ens preocupa l’extinció d’unes determinades espècies vives, més ens hauria de preocupar la pervivència de les llengües i de les cultures. Abolir volgudament una cultura és signe de barbàrie i hauria de ser impropi d’un país civilitzat del segle XXI.

El català depèn dels seus parlants. És ben conegut que quan s’ha volgut i es vol afeblir la nostra personalitat la primera cosa que s’ha intentat és dificultar la comunicació en la nostra llengua pròpia. Quan aquesta prohibició es convertiria en molt matussera si s’explicités com es feia fa uns quants anys en plena dictadura, es porta a terme més subtilment d’acord amb el principi de l’Estat espanyol ben conegut «que se note el efecto, però que no se note el cuidado». Això exactament és el que es vol aconseguir amb la llei Wert. Amb l’excusa del trilingüisme s’intenta acabar amb la immersió en català perquè saben que és precisament aquesta metodologia aplicada amb criteris pedagògics la que ha fet possible que un percentatge elevadíssim de ciutadans de Catalunya pugui emprar el català sense problemes.

Ara vénen les vacances. Aquells que estimem el país i volem una Catalunya rica i plena tenim deures aquest estiu. Parlar en català amb tothom i preparar-nos per continuar defensant el nostre projecte educatiu amb el català com a llengua vehicular dels aprenentatges.

Bones vacances

Teresa Casals

Responsable de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua

Els 4 primers fabricants mundials de dispositius mòbils incorporen el català, però… tu ja el tens configurat en la nostra llengua?

dimarts , 15/07/2014

L’arribada dels telèfons mòbils intel·ligents a les butxaques de la majoria de ciutadans del nostre territori va anar acompanyada d’una caiguda més que notable de la presència del català en l’àmbit de les noves tecnologies: fins aleshores, els ciutadans catalanoparlants ja disposaven de l’opció de configurar el mòbil convencional  en la nostra llengua, mentre que la majoria dels fabricants d’smartphones  ignoraven la llengua catalana.

Davant de la possibilitat que la llengua catalana es quedés fora de joc en un àmbit tan clau, la societat civil catalana, dins i fora a la xarxa, va agafar la iniciativa per solucionar aquests dèficits. Malgrat que Android, sistema operatiu creat per Google que utilitzen la majoria de dispositius intel·ligents, incorporava per defecte el català, els principals fabricants, amb alguna excepció com Sony, l’eliminaven quan implementaven la capa de personalització.

A poc a poc, diverses persones, entitats (entre elles, la Plataforma per la Llengua) i institucions es van mobilitzar per canviar aquesta situació, i sembla que en pocs anys els fabricants n’han pres bona nota. A finals del 2010, iPhone, el dispositiu estrella d’Apple, va incorporar l’opció de configurar l’aparell en català amb text  predictiu i diccionari inclosos. Un altre pas endavant es va produir a l’any 2012. Samsung, el gegant sud-coreà, després d’una polèmica a la xarxa sobre la manca d’ús del català , va confirmar ala Plataforma per la Llengua que estava adaptant els seus terminals per incloure-hi el català. Pocs mesos després, tots els aparells de la marca ja l’incloïen.

Tot i aquests avenços, alguns dels principals fabricants encara no permetien configurar el dispositius en català l’any 2013. Però, aquests darrers temps, tant HTC com LG, dos grans fabricants asiàtics, han comunicat ala Plataforma per la Llengua que ja disposen de l’opció de configurar l’aparell en català en la gran majoria de dispositius. No obstant això, LG adverteix que si algun dispositiu no l’incorpora és responsabilitat de l’operador, que escull les característiques dels aparells que distribueix.

Per tant, amb les novetats dels darrers mesos, podem afirmar que  els quatre primers fabricants mundials de telèfons intel·ligents en nombre de vendes l’any 2013: Samsung, Nokia, Apple i LG,  ja han normalitzat la presència de la nostra llengua als seus smartphones. A més, els usuaris catalanoparlants també podem optar per altres marques de renom, com ara Sony, HTC, Nexus (Google) o Firefox OS, tot i que cal recordar que encara hi ha fabricants, com ara Motorola, que incomprensiblement han eliminat el català, tot i operar amb el sistema operatiu Android.

Cal estar satisfets del ràpid increment del català a les noves tecnologies i més concretament en el sector dels smartphones, malgrat que encara hi ha feina per fer. Cal evitar  caure en l’autocomplaença en una època de canvi tecnològic vertiginós. A cada nou avenç o millora tecnològica hi ha el perill que el català es quedi pel camí, una eventualitat que com a comunitat lingüística no ens podem permetre, si volem que el català sigui una llengua del segle XXI.

Però, per aconseguir els serveis en català, hem d’utilitzar-los, i encara massa catalanoparlants no tenen en compte la llengua en les noves tecnologies i tenen tots els dispositius configurats en castellà o francès, tot i que tinguin la possibilitat de tenir-lo en català. I tu? Ja tens el dispositiu mòbil en català?

Eloi Torrents

Tècnic de l’Àrea d’Empresa de la Plataforma per la Llengua 

www.plataforma-llengua.cat

La botiga de joguines

dimarts , 17/06/2014

 

L´aparador m’oferia l´espectacle de la botiga plena de joguines amb els anuncis de les diferentes seccions amb grans cartells de colors diversos, escrits en català. Jocs de taula cap a la dreta, jocs de construcció al fons, jocs esportius primera planta, i així un seguit de directoris que es perdien fins al fons del local.

L´interès em va esperonar per entrar-hi i entremig de nines, pilotes, taules de ping-pong i cistelles de bàsquet, vaig descobrir la secció de maquetes per muntar, on destacava aquell tren miniatura, reproducció a escala d’una “Santa Fe” de la meva infantesa. Vaig acostar-m´hi encuriosit per la joguina i em va sorprendre tant la fidelitat del més petit dels detalls, com l´etiquetatge, en català, de la caixa: “MÀQUINA DE TREN SANTA FE MODEL 151F-3102 escala 1:800″ i amb lletres més petites: “CONSTRUÏDA A LA MTM L´ANY 1943″.

Abstret com estava davant d´aquella peça gairebé perfecta, no em vaig adonar de la presencia, al meu costat, del dependent per oferir-me les explicacions necessàries sobre les característiques de la petita obra d’art.

- Li agraden els trens? va preguntar-me amb l’amabilitat interessada de qui vol ésser agradable i atendre un nou client. “Porta un sistema que, quan es posa en moviment, engega una columna de fum, mentre deixa anar un xiulet com les màquines de veritat”, va informar-me amb un to que volia ésser confidencial.

- Sí, vaig respondre sobressaltat per l´aparició sobtada de l´empleat de la botiga. Em porten records de la meva infantesa, com quan anava d´estiueig a Vacarisses amb els meus pares i l´avi. Però el que més m´ha sorprès, i agradablement, és l´etiquetatge en català de tots els articles, ja que no és freqüent l´ús de la nostra llengua a les joguines destinades als més petits.

- Les coses han canviat molt des que es va aprovar la nova normativa, em contestà sense que el somriure amable del seu rostre es desdibuixés. “Ara, gairebé tots els jocs estan etiquetats  en català com a idioma primer, així com els llibrets d´instruccions i les descripcions de les joguines”, va seguir informant-me amb un cert sentiment d´orgull. “A les nines, els han canviat el xip i poden interactuar amb les criatures en l´idioma que elles triïn. Les indicacions per al muntatge dels…!”

El timbre del despertador va ressonar com la trencadissa d’una vidriera. Amb desgana, vaig anar a la dutxa. I amb l´enyorança d’un somni, vaig sortir al carrer enfilant el camí cap a la feina.

Joan Mundó, representant de l’Àrea de Joguines de la Plataforma per la Llengua

Quan el que està en joc és tot

divendres, 13/06/2014

 

Per un país de tots, decidim escola catalana. 14 de juny 18h al Passeig de Sant Joan amb Gran Via. Somescola.cat

Estem acabant un curs escolar que ha estat dur, duríssim per a la comunitat educativa i per a la societat civil , en general. Fruit de la lectura centralitzadora i restrictiva que el Tribunal Constitucional  va fer de l’Estatut de Catalunya, el dia 28 de juny de 2010 l’esmentat tribunal va emetre una sentència que en considerar que, si bé el català podia ser llengua vehicular dels aprenentatges, també ho podia ser el castellà, va obrir la porta a la presentació d’una sèrie de recursos els quals, amb clares intencions polítiques, pretenien i pretenen canviar l’estatus lingüístic de les nostres escoles, passar per alt les lleis del nostre Parlament i crear problemes allà on no n’hi havien.

Ràpidament, les entitats que treballem per la llengua i la cultura del país vam constatar les possibles i més que probables conseqüències negatives que la sentència podria tenir per a l’estabilitat i per als projectes lingüístics de les escoles catalanes i ja el mateix dia vam emetre un comunicat conjunt i ens vam constituir com a Somescola.cat. Des d’aquell dia Somescola no ha parat de créixer i avui ja som 43 les entitats que treballem conjuntament amb el mateix objectiu: defensar l’escola catalana en llengua i continguts , amb la metodologia d’immersió allà on calgui i amb el suport de milers i milers de consells escolars i ciutadans que comparteixen la necessitat de defensar el model d’escola que tenim perquè cedir és perdre.

L’escola catalana és l’escola de tots. A Catalunya, després del franquisme es va produir un petit miracle, o no tan petit, ben mirat. Vam passar de les escoles franquistes on el català no tenia cap espai, a l’escola catalana. Vam comptar, per fer-ho possible, amb moltes complicitats. Primer cal valorar l’esforç de tots els mestres, catalanoparlants d’origen i castellanoparlants que van haver-se de reciclar perquè ni els uns ni els altres estaven preparats, deixant de banda comptades excepcions , per fer classes en català i de català a les escoles. Es va emprendre la gran aventura del Reciclatge i, en 10 anys (1978-79 a 1988-89) i amb l’organització encarregada als ICE’ s de les universitats de Barcelona, Autònoma i Politècnica es van impartir 294.331 cursos. Cal remarcar que els cursos eren voluntaris i es feien fora de l’horari lectiu.

Respecte, rigor, exigència, consultes a diferents nivells i a diferents països, complicitats entre govern, mestres, famílies, institucions… així va néixer l’escola catalana. El nostre objectiu: Construir la millor escola possible, arrelada al país, hereva de la millor tradició pedagògica catalana que desenvolupés al màxim les potencialitats de tot l’alumnat i que no discriminés ningú per la raó de la llengua que parlés a casa o per cap altre tret diferencial. Estàvem convençuts i ho estem que l’escola és essencial per aconseguir un país solidari, desenvolupat que aspiri a l’excel·lència i que proporcioni les mateixes oportunitats a tot l’alumnat.

L’escola catalana garanteix que, en acabar l’escolaritat, tot l’alumnat serà competent en dues llengües, català i castellà i tindrà un bon nivell d’una altra llengua estrangera. Hem mantingut el nostre compromís i avui, malgrat que parlem de més de 230 llengües diferents de l’alumnat, malgrat una immigració massiva, els resultats obtinguts avalen el nostre model educatiu i qualsevol noi o noia escolaritzat a Catalunya és tan competent en castellà o més que un noi o noia monolingüe de Madrid. On és el problema? A Catalunya valorem la importància de parlar diferents llengües perquè sabem que les llengües són molt més que eines per a la comunicació. Les llengües són una forma d’expressar el món, de fer entendre els altres, són font de cultura, de coneixement i un factor econòmic important. I ara tenim un altre repte. Volem que l’alumnat català sigui realment competent en anglès o una altra llengua estrangera i esmercerem tots els esforços per aconseguir aquesta fita. No en tenim prou amb el fet que els alumnes de Primària de Catalunya tinguin més bon nivell d’anglès que els dirigents de l’estat.

Si ja era prou greu la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, per acabar de tancar el cercle d’ opressió contra la nostra escola, s’ha aprovat la Llei Wert, una llei feta des de l’autoritarisme amb l’objectiu explícit “d’espanyolitzar els nens catalans”,  per satisfer les posicions més ràncies de segons quins  poders fàctics, una llei que intervé en el curriculum, que es reserva l’avaluació i que pretén augmentar la presència del castellà amb l’excusa que també pot ser llengua vehicular dels aprenentatges i perquè uns quants pares ben adoctrinats ho demanen. I per què no s’atenen les peticions d’altres pares del domini lingüístic del català, a València o a les Illes?

Somescola fa una crida a la mobilització el proper dia 14 de juny. Creiem que és molt important per a tots nosaltres sentir-nos junts, disposats a defensar la nostra escola , el nostre país i les nostres institucions i perquè el govern de l’estat vegi, si ho vol veure, que  no admetrem les seves ingerències, que sabem que tenim raó i que no estem disposats a retrocedir 30 anys per consentir les obsessions d’uns pocs que desconeixen la nostra realitat i el nostre compromís amb tota la societat catalana de mantenir una escola de qualitat, que prepari els nostres fills per al futur i de la qual puguem continuar sentint-nos orgullosos.

Per un país de tots, escola en català.

Teresa Casals

Cap de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua i

membre de la Permanent de Somescola.cat

10 testimonis, 20 anys i un sol repte: #repteCocacola

dimecres, 11/06/2014

IMG_1733.JPG

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 #repteCocacola. Plaça de Catalunya, 31 de maig de 2014.

He demanat a 10 testimonis (inclosa jo mateixa) que van ser presents l’any 1993 i que també van ser presents el passat 31 de maig de 2014 a la plaça de Catalunya que reflexionessin sobre les diferències entre les dues edicions del Repte Cocacola, en què la Plataforma per la Llengua ha reivindicat, amb l’elaboració d’un mosaic fet amb llaunes amb la inscripció “Etiqueteu en català!” que les grans multinacionals que operen al nostre país usin el català en l’etiquetatge dels seus productes..

Aquí teniu les seves paraules:

Xavier Bosch (director general d’Immigració de la Generalitat de Catalunya)

Notes com passa el temps quan et convoquen a repetir una acció vint anys després d’haver-hi participat. Lamentablement, si s’ha hagut de repetir ha estat perquè en tot aquest temps les grans marques han fet cas omís de les pressions populars i han continuat amb la seva manca de respecte als seus clients i la llengua que parlen. La gran diferència entre 1993 i ara és el context polític. Si llavors havíem d’esperar la bona voluntat de les empreses, la creació d’un nou estat pels catalans serà la manera definitiva que les empreses respectin el país i la llengua del territori on actuen. Els faltarà temps per catalanitzar les seves etiquetes.

Roger Buch (grup organitzador 1993)

La diferència és que abans es van haver de pagar dos anuncis a la premsa (Avui) que van ser molt cars i l’entitat que ho organitzava no era gens coneguda. Ara no cal posar anuncis, perquè la difusió ha estat viral a partir de la mobilització de tot l’entorn de l’entitat. La Plataforma per la Llengua actualment té una xarxa de milers de relacions formada pels seguidors de Twitter (24.416 seguidors) i els seguidors de Facebook (27.429 seguidors).

Tot això permet:

- Promoure l’acció abans de fer-se, buscar complicitats. Als seguidors els agrada la campanya i la difonen, són “prescriptors”, és a dir, els millors venedors de l’acció són els simpatitzants de la Plataforma per la Llengua que comparteixen les informacions.

- Difondre l’acció una vegada feta a partir d’enviar fotos. La imatge en aquest cas és important, per tant, es tracta de poder difondre. Continua sent important sortir al TN (tot i que molta menys gent veu la televisió i el TN per la multiplicitat de canals que hi ha), però ara s’hi afegeix tota la difusió viral per les xarxes.

Àlex March (grup organitzador 1993)

El #repteCocacola no ha estat res més que una intervenció efímera, una mena de land art reivindicatiu, on s’ha transmès un missatge amb llaunes de Coca-Cola, tal com ja vam fer fa 20 anys. No ha estat idèntic, la Plataforma per la Llengua s’ha fet gran i el mosaic també. El nombre de llaunes s’ha més que duplicat i això ha permès que la mida d’aquestes lletres pixelades hagi estat molt més gran i que per poder llegir el missatge hagi estat necessari anar-se’n molt més lluny. En aquests 20 anys hem anat de prop a lluny, i la marca s’hauria de plantejar si vol que els consumidors ens allunyem encara més davant de la seva negativa a incloure el català en l’etiquetatge o per contra pot aprofitar aquesta empenta i missatge en positiu per créixer i incorporar noves cultures als seus envasos.

Bernat Gasull (grup organitzador 1993 i actual treballador de la Plataforma per la Llengua)

L’any 1993 s’havia aprovat l’Estatut del consumidor i els ciutadans teníem per primer cop el dret de rebre l’etiquetatge en català, però calia fer un reglament perquè fos una obligació per part de les empreses. El 2014, amb el Codi de consum del 2010, aquest dret ja és una obligació. Tanmateix, per als productes alimentaris no es posen sancions atès que l’administració entén que el català primer hauria de ser llengua oficial de la UE d’acord amb un reglament del 2011. Per a la resta de productes (joguines, mobles, roba, medicaments, higiene de la llar, higiene personal, electrodomèstics…) tampoc de moment no se’n posen, encara que l’Administració hi està obligada per llei.

Neus Mestres (grup organitzador 1993 i actual treballadora de la Plataforma per la Llengua)

Ha estat un acte més complet, amb nous elements de participació a banda de la construcció del mosaic. Enguany l’acte incorporava un element festiu important, la celebració dels 20 anys de la Plataforma per la Llengua. El sistema d’aconseguir llaunes ha estat molt diferent, aleshores vam haver d’anar a tots i cada un dels concerts del Palau Sant Jordi, aquest cop hem fet difusió de la recollida a través de xarxes socials i per aquesta raó n’hem pogut aconseguir moltes més.

Sara Nadal (grup organitzador 1993 i actual voluntària de la Plataforma per la Llengua)

Des del meu punt de vista, una de les diferències respecte al 1993 va ser a nivell logístic: enviament de mails previs per a l’organització (escaleta de l’acte, distribució dels voluntaris per a cada lletra, imatge prèvia del mosaic, etc.), i un cop a la plaça, un punt d’informació equipat amb “eines” que facilitaven la tasca de col·locar les llaunes (cintes adhesives, tisores, guix, guants…), i fins i tot tovalloletes per rentar-nos les mans, i aigua per a tothom!

Crec que la difusió i organització prèvia han estat claus per tenir 40.000 llaunes respecte a les 15.000 del 1993. Vist ara, no sé pas com ens ho vam fer.

Guillem Carbonell (grup organitzador 1993)

En Martí enguany no hi era. Els que ho vam muntar fa 20 anys érem un grup d’amics que ens havíem ajuntat precisament per a defensar la llengua, la cultura i la nació catalanes (seguint l’eslògan de la ja aleshores desapareguda Crida). Tots teníem bastant el mateix rang, ens dividíem les tasques però diria que no sobresortíem els uns dels altres. I el Martí hi era i era important. Destacava molt però al mateix temps era un més del grup, aquesta era la gràcia d’aquell moment. Si hagués estat al 2014 ara sí que hauria sobresortit perquè de tots va ser el que finalment va acabar ser més constant, comprometent la seva vida per al català i la muntanya, liderant la Plataforma per la Llengua. Però no hi era.

Els que ho vam muntar ens hem fet més grans. Però això no té més importància que la que té per a cadascú de nosaltres. Per sort durant l’acte d’enguany jo no he sentit nostàlgia, més aviat he estat content de veure que l’acció anava bé i trist de pensar que encara calia fer-la.

Lali Mestres (grup organitzador 1993 i actual voluntària de la Plataforma per la Llengua)

Així a primer cop d’ull jo hi trobaria dues diferències:

-          La infraestructura ​per​ muntar l’acte d’ara fa 20 anys era ben casolana​. Ara fa 20 anys en comptes de tanques de l’ajuntament hi havia una cinta de plàstic lligada entre cadires de fusta i cavallets de taula​, tampoc teníem cap tendal, la pancarta amb el lema de l’acte era feta a mà, no teníem cinta adhesiva per enganxar les llaunes al terra…, i a l’hora de recollir-ho tot, allà mateix aixafàvem les llaunes, ​amb una espècie de paperera aixafallaunes…

 

-          A nivell visual, 20 anys després ​el mosaic ha estat molt més divers. Avui, hi ha una gran ​varietat de ​llaunes de ​Coca​-​Col​a​: light, zero, descafeïnades, altes, baixes… Ara fa 20 anys eren totes vermelles​,​ totes iguals…​

Francesc Gomà (grup organitzador 1993 i actual voluntari de la Plataforma per la Llengua)

-          L’anècdota de la dona de la parada ambulant de menjar pels ocells. En l’edició del 1993, just quan els integrants de la Plataforma per la Llengua vam arribar a la plaça Catalunya i vam començar a desplegar tota la logística, la dona de la parada ambulant del menjar dels ocells es va posar forta en el seu propòsit de no moure’s del mig de la plaça. Finalment, va accedir a marxar amb la condició que li donéssim el benefici que, segons ella, obtenia cada diumenge, 25.000 pessetes. Finalment, la Guàrdia Urbana va intercedir i va manar a la dona que es situés en un racó de la plaça atès que l’ajuntament ens havia donat permís per fer l’acte. En l’edició del 2014, la parada ambulant de la dona seguia a la plaça però aquesta vegada tan sols va preguntar quanta estona duraria l’acte…

-          La quantitat de llaunes i les dimensions de les lletres. El 1993 es va fer la frase “Etiquetem en català” amb unes 15.000 llaunes mentre que el 2014 la frase “Etiqueteu en català” s’ha fet amb 32.000 llaunes. Evidentment, aquesta diferència de llaunes ha comportat una diferència evident en les dimensions de les lletres.

L’any 1993 érem pocs, tots voluntaris, amb pocs recursos i molt joves, però amb unes ganes boges d’aventurar-nos a organitzar un acte així. Fins i tot en Martí es va comprar una americana per l’ocasió! Recordo nits al Palau Sant Jordi fent viatges amb el Fiat Uno ple de bosses d’escombraries amb llaunes. Ara també hem fet molts viatges per tot el territori i per tota la ciutat, però les xarxes socials ens han permès tenir punts de recollida per tots els Països Catalans i desenes d’entitats col·laboradores, en total 80. El 1993 va ser el primer acte públic de la Plataforma per la Llengua, ara un acte per commemorar els 20 anys de l’entitat. La reivindicació, la mateixa.

10 testimonis i força diferències, però hi ha una cosa que no ha canviat en 20 anys: encara hi ha grans empreses com Coca-Cola que vulneren expressament la llei que garanteix el dret de rebre l’etiquetatge en català. Grans marques com Coca-Cola sempre respecten totes les llengües europees de les dimensions de la catalana. El català és l’únic cas en què no ho fan.

Quan podrem dir que som un país normal?

 

Eulàlia Buch

Cap de l’Àrea d’Acollida de la Plataforma per la Llengua

Homenatge als meus professors

dimecres, 7/09/2011

Somescola.jpg Divendres passat coneixíem la notícia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) deixava un termini de dos mesos per aplicar la sentència que donava la raó a tres famílies que havien demanat que els seus fills poguessin rebre les assignatures en castellà. Aquest fet trenca el model actual d’immersió lingüística, que es basa en un ensenyament en català amb l’objectiu d’assegurar el coneixement de la llengua pròpia del país a tots els menors que viuen a Catalunya. Aquest model sempre s’ha vist com un dels èxits més importants que s’han assolit en aquest últim període democràtic, ja que mentre assegura el coneixement (que no l’ús) del català a totes les generacions més joves, també ha garantit un domini del castellà per sobre d’altres territoris de l’Estat espanyol monolingües –de fet, només superat per Castella i Lleó, Madrid i La Rioja–, tal com posa de manifest l’últim informe PISA elaborat en els països membres de l’OCDE.

Jo no vaig fer l’ensenyament obligatori a Catalunya i, per tant, el meu coneixement del català no és fruit d’aquest model d’immersió lingüística, però sí que vaig estudiar en una universitat catalana on la llengua en què s’impartien les classes era discrecional de cada professor. La conseqüència d’aquesta política lingüística de les universitats catalanes és que jo vaig estudiar una carrera a Catalunya en castellà, amb l’excepció d’algunes assignatures impartides en català per uns quants professors, independentment que hi hagués alumnes nouvinguts a l’aula o no. Sempre he tingut claríssim que si jo vaig poder aprendre català d’una manera fàcil i ràpida va ser gràcies a l’esforç que vaig haver de fer per poder seguir aquestes classes en català, i pel suport d’alguns companys de la carrera que m’anaven traduint a cau d’orella aquelles paraules i expressions que no comprenia. Si no hagués hagut d’espavilar-me d’aquesta manera, moltes vegades penso que potser ara no estaria escrivint aquestes línies en català.

Per tant, vull que aquest article sigui un homenatge a tots aquells professors que no han canviat de llengua davant d’estudiants Erasmus o de persones que han vingut d’altres zones de l’Estat espanyol, com jo, que han sabut transmetre la llengua del nostre país amb una naturalitat i coherència pròpies de les persones que saben qui són, on són i què volen, i que tenen molt clar que l’ensenyament va molt més enllà de la transmissió d’uns coneixements. L’educació implica, entre moltes altres coses, formar persones perquè estiguin preparades per al futur, i les opcions de futur ­–no només professionals, sinó també socials, econòmiques, culturals, etc.– es fan molt més petites si no es té un alt domini de la llengua catalana. Però el que més em preocupa i m’entristeix d’aquesta situació és que el futur del país també esdevé més petit, difícil i mediocre si deixem que desaparegui la principal via de transmissió de coneixement de la nostra llengua, que a hores d’ara és el bé cultural més preuat que tenim i que, en comptes de massacrar-lo, l’hauríem de cuidar com la nineta dels nostres ulls.

No, jo no acato la sentència del TSJC perquè ha estat justament la presència del català a l’ensenyament –en el meu cas superior– el que m’ha permès aprendre català, viure a Catalunya com una catalana més i prendre consciència de la importància de transmetre el coneixement de la llengua a totes les persones que arriben al nostre país. Des de la Plataforma per la Llengua fa molts anys que hi treballem i seria un autèntic desastre de conseqüències encara immesurables que, per una iniciativa de tres famílies i per una sentència socialment –que no políticament– inexplicable, aquest dret d’aprendre català esdevingués un privilegi  per a només uns quants.

 

Carmen Pérez

Plataforma per la Llengua

Per a llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Llengua comuna: les dades.

dijous, 14/04/2011

Cartell Lip dub per la llengua.jpg Fa uns dies es van donar a conèixer els resultats de l’enquesta Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. És l’estudi més complet que es realitza i que, vistes les retallades, mai es realitzarà. Perquè en copsem la dimensió, aquest estudi es fa a partir  d’una mostra de 33.000 individus entrevistats personalment (cara a cara). Les dades es publiquen 6 cops al llarg de l’any, 30 dies després de finalitzar el treball de camp. És una mostra molt gran i amb unes dades molt actuals.

Els resultats del darrer baròmetre ens mostren una realitat social complexa que cal que estudiem i analitzem amb deteniment. A grans trets, tots els catalans entenen, saben parlar i saben escriure el castellà, i el 95% entén el català, el 77% el parla i el 60% l’escriu. Pel que fa als usos, el 56% dels catalans fan ús habitual del castellà, el 39% del català i el 4% d’altres llengües. Ara bé, si prenem en consideració el paper central que han tingut les migracions en la configuració de la societat catalana, resulta que el 56% dels catalans van tenir el castellà com a llengua inicial, el 35% el català i el 7% altres llengües.

És possible que a aquestes alçades el lector se senti marejat amb totes aquestes xifres, però cal que ens fixem en el diferencial entre els percentatges de la llengua d’ús habitual i els percentatges de les llengües inicials. Hi ha un diferencial de quatre punts percentuals en favor del català. És a dir, que la llengua catalana té una capacitat d’atracció que no té cap altra llengua a Catalunya. Aquesta dada és de gran interès perquè ens confirma el reconeixement i la funció social de la llengua catalana com a llengua comuna.

Precisament aquest és el missatge de la Plataforma per la Llengua que volem transmetre amb l’organització del primer lip dub per la llengua, que es farà els dies 15 i 16 d’abril a Barcelona. El nostre objectiu és donar a conèixer la llengua catalana arreu del món. Aquesta iniciativa surt de la Xarxa d’Entitats de Nouvinguts, formada per 23 entitats i per la Plataforma per la Llengua, amb l’objectiu de promocionar el català com a llengua comuna. Les dades de la darrera onada del Baròmetre ens confirmen que si seguim treballant en aquesta línia consolidarem una societat cohesionada al voltant de la llengua catalana, llengua comuna.

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

 

Google posa de manifest els prejudicis lingüístics de la majoria de grans empreses catalanes

dilluns, 11/04/2011

desplegable_1.jpg En el marc del 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana (Convit) que es va celebrar la setmana passada a la ciutat de Reus, diversos responsables d’empreses van compartir una taula rodona al voltant de la pregunta: el català ven?

Una de les intervencions més destacades fou la del responsable de Google, Luis Collado. En la seva intervenció, el directiu de Google afirmava que Internet s’ha convertit en la nova Àgora. Segons ell, un dels canvis més importants que s’han produït en els continguts d’aquest mitjà ha estat el canvi d’un model lingüístic eminentment anglosaxó cap a un model multilingüe, que s’adapta a l’enorme diversitat lingüística existent. En aquest sentit, afirmava que en aquest procés Google s’està adaptant als canvis (oferint múltiples versions lingüístiques dels seus programes i serveis per aproximar-se al màxim als idiomes dels usuaris) i n’està obtenint rendibilitat comercial i una major penetració en el mercat mundial. No adaptar-se a la llengua dels potencials clients, apuntava Collado, és una pràctica anticomercial.

En el cas del català, Google ho té clar: està oferint als consumidors catalans la major part dels seus programes i serveis en llengua catalana. En un estat democràtic a ningú li estranyaria aquest fet, ans al contrari, tothom veuria “normal” que una empresa emprés la llengua pròpia d’una de les 100 primeres comunitats lingüístiques del món i que se situa entre les 20 llengües més actives a Internet per fer negoci. De fet, empreses globals com Apple, Nokia, Facebook, Youtube, Microsoft, Ryanair o American Air Lines també ho tenen clar i utilitzen el català en els seus productes i serveis. Contràriament, una part molt important de les grans empreses catalanes continua ignorant la llengua catalana en els seus productes i serveis, menyspreant els drets lingüístics dels consumidors catalans i incomplint la legislació legal vigent (Llei 22/2010 del Codi de Consum).

En conclusió, moltes de les principals grans empreses catalanes o amb seu a Catalunya prefereixen no etiquetar en català ni atendre en aquesta llengua els consumidors que així ho desitgin, malgrat que la dinàmica del mercat català ho aconselli comercialment i que estiguin vulnerant la legislació legal vigent i els drets dels consumidors. És a dir, per aquestes empreses els criteris polítics i els prejudicis lingüístics són més importants que els criteris comercials i el respecte als drets dels consumidors.

Eloi Torrents i Vivó

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de plataforma per la llengua fes clic aquí.

De la no substitució lingüística i la llibertat

dilluns, 21/03/2011

imatge-santjordi-2010.jpg Seguint escrutant sobre el concepte de llengua comuna —tan central en l’aposta ideològica de la Plataforma per la Llengua—, ja hem anat destriant, en aquest seguit d’articles, quins en són els pilars. N’hi ha un que apunta a la diversitat lingüística del món, i concretament, a l’aportació que fem com a catalanoparlants a aquesta riquesa compartida per tothom. Doncs bé, un dels plantejaments que fem és que utilitzant i impulsant el català a casa nostra, millorem aquesta aportació, perquè no potenciem cap tipus de substitució lingüística. De fet, aquest plantejament parteix de la idea que cal buscar els sistemes adequats per assegurar unes bones condicions per a totes les llengües. Hi ha qui pot objectar que aquest plantejament pot suposar un deteriorament de les llengües que no són pròpies dels territoris però que s’hi parlen —de vegades, d’una manera igual o més majoritària que la pròpia—. Bé, els lingüistes ens diran que és un risc que cal córrer, i que el que cal és vetllar, també, per la bona salut de totes aquestes llengües —que és tant com dir que si aquesta mesura és seguida arreu, arreu les llengües pròpies gaudiran d’una bona salut—. Una proposta d’aquest tipus el que fa és garantir les possibilitats d’accés al coneixement de la llengua pròpia del territori per part de tots els ciutadans que hi viuen —això que el Consell Europeu recomana als estats des de fa ja més de vuit anys— per deixar la porta oberta a optar a la llengua que es vol utilitzar, a fer efectiva la llibertat d’elecció, vaja. Perquè el concepte de llibertat va intrínsecament lligat al de les condicions d’accés i ús. És lliure aquell qui pot escollir, no aquell qui —en nom de la llibertat— emprèn una via perquè és l’única. D’això en podem dir de moltes maneres —i és un acte èticament legítim—, però que poca cosa té a veure amb el de la llibertat des del prisma de tot col·lectiu humà. Qui s’oposa a fer del català la llengua comuna als territoris de parla catalana, qui no té en compte la responsabilitat personal que té com a ciutadà  a no donar suport a processos de substitució lingüística, no solament coopera en l’empobriment de la diversitat lingüística, sinó que perverteix el mateix concepte de llibertat sota la fal·làcia d’un suposat dret al desconeixement —a la llengua, és a dir: al coneixement, a la vivència, a l’eixamplament de les condicions de possibilitat…—, que encara que sigui al·lucinant, és el que pregonen alguns intel·lectuals (?) del món on vivim.

És per això que la Plataforma per la Llengua, després d’optar per l’aposta ideològica i pràctica de fer del català la llengua comuna dels territoris de parla catalana, dóna suport a la llibertat de tots aquells qui hi vivim, informant-los d’on ens condueixen els nostres hàbits lingüístics i els discursos que hi van adherits.

 

Marc Biosca i Llahí

Plataforma per la llengua

 

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

La policia espanyola contra el dret del ciutadà de fer servir el català

dimecres, 9/03/2011

L'estat discrimina el cat.jpg És el dia a dia a la Plataforma per la Llengua: casos en què la mateixa administració es nega sistemàticament a complir les lleis que afecten els ciutadans pel que fa a l’ús del català. Pot ser l’administració espanyola, la catalana, càrrecs polítics i fins i tot funcionaris que actuen activament contra les lleis. N’hi ha que afecten tant períodes en què tenien responsabilitats el PP, el PSOE, el tripartit o Convergència i Unió. Afecten incompliments d’acords, convenis, la Llei de política lingüística, el codi de consum, legislació de toponímia, l’Estatut i fins i tot lleis estatals. No ens voldríem allargar en els molts casos d’actuació contra la llei; ens fixarem només en un cas reiteratiu: les forces de seguretat i el català.

Els casos que rebem de ciutadans que contra la llei són obligats a parlar en castellà són un degoteig constant. Generalment, atès que tant l’Estatut, com la Llei de política lingüística, com la Llei estatal orgànica 4/2010 del règim disciplinari del Cos Nacional de Policia garanteixen el dret d’emprar el català i no ésser discriminats per raons de llengua, la lletra escrita sempre al·lega altres causes com el desacatament a l’autoritat. Però n’hi ha de més atrevits. Vet ací un cas molt recent, del 19 de febrer d’enguany. Un ciutadà duia el CAT a la matrícula. La policia estatal de la Seu d’Urgell decideix tramitar una acta d’infracció. No pas pel CAT (que el ciutadà retira un cop se li ha demanat), no, sinó per negar-se a parlar en castellà. Textualment a l’acta hi posa el següent: Infracciones realizadas a juicio del/los agentes: desobedecer la orden del agente a dirigirse en castellano o negativa a dirigirse en castellano al agente actuante en reiteradas veces cuando éste le ordena que retire la pegatina con el distintivo del CAT en la matrícula, por encima de la “E” de España. En aquest cas, no només la policia decideix actuar contra la llei, sinó que denuncia un ciutadà justament perquè actua d’acord amb la llei.

Vet ací els esdeveniments per arribar a la infracció. La policia de la duana entre Andorra i Espanya atura el cotxe del denunciat per dur els CAT (dos, un a cada matrícula) i li demana que els retiri o altrament el denunciarà. Els dos passatgers del cotxe retiren els CAT. En acabat, el denunciat fa un comentari al policia, que respon amb un “háblame en español“. El denunciat s’hi nega. Li demanen la documentació i tramiten la infracció.

Benvinguts, doncs, al club del món invertit en aplicació de l’article vint-i-sis de la llei del país en què la policia té atribucions per passar-se pels collons totes les lleis del país; i per nassos interpretar-les en el sentit oposat.

Bernat Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles d’opinió de Plataforma per la Llengua fes clic aquí