Entrades amb l'etiqueta ‘Catalunya’

La voluntat del Pacte

divendres, 3/02/2017

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Historiador i membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta setmana, la primera reunió del Pacte Nacional pel Referèndum ens mostrava, de nou, el ventall de sensibilitats polítiques del nostre país i la capacitat de trobar el consens al voltant del manifest que vam aprovar.

La Plataforma per la Llengua, com vaig expressar a la reunió del Pacte, valorem molt positivament el redactat del manifest que se’ns va presentar pel fet de ser el text que permet caminar des del consens. El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, que compartim, cada cop s’ha fet més evident i per això el teixit associatiu hem d’acompanyar, donar suport i estar a disposició del país i del procés polític que vivim.

Des de l’harmoniosa sala auditori del Parlament, i com a historiador, els esdeveniments encara es perceben amb més intensitat. La importància dels termes, la força dels adjectius quan s’ha de trobar el punt en comú que permeti avançar, en un marc tan plural… El cert és que la Plataforma per la Llengua és on ha de ser, amb les nostres institucions, el món local, els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i el teixit associatiu, instant els governs a la celebració d’un referèndum.

La nostra posició no és nova. Treballem per fer del català la llengua comuna i de cohesió social, i l’obtenció de l’estat és el millor instrument per assolir-ho. És per això que des de l’ONG del català ens hem coordinat amb les principals entitats sobiranistes de la societat civil per tal de sumar esforços en pro de construir un estat independent i ens hem mobilitzat cada any en les diferents convocatòries multitudinàries als carrers. També, és clar, hem format part des de la seva creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el que avui és el Pacte Nacional pel Referèndum.

Felicitem-nos pel consens i posem-nos a treballar.

Tots units fem força

dimecres, 9/11/2016

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest cap de setmana, la Plataforma per la Llengua hem fet d’amfitrions d’una trobada d’entitats que treballem per protegir i promocionar llengües que no tenen caràcter oficial a la Unió Europea: la IV Assemblea General de l’European Language Equality Network (ELEN), de la qual la Plataforma per la Llengua en formem part. Celebrada a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, símbol de molts èxits esportius, ha sigut un bon punt de partida per traslladar aquests èxits a les causes lingüístiques europees.

I és que enguany el Barça celebra el centenari de l’adopció del català com a llengua oficial del club. I això és molt important. La pervivència d’una llengua no depèn només de les institucions polítiques, sinó que és vital que la societat civil la parli i se la faci seva. “Som més que un club”, va dir el directiu barcelonista Jordi Moix en el seu discurs de benvinguda als delegats. El nostre club és únic perquè està lligat a un territori, a una nació i a la cultura catalana. En podem aprendre moltes coses, de la filosofia blaugrana.

“Tots units fem força”, diu l’himne. I això és el que hem fet aquest cap de setmana a Barcelona. Per una banda, delegats d’arreu d’Europa, experts en multilingüisme com en Sixto Molina, del Consell d’Europa, i eurodiputats ens hem reunit per coordinar estratègies per protegir els 50 milions de ciutadans europeus que parlen llengües no oficials a la Unió Europea. Per l’altra, des de Catalunya hem demostrat als delegats la importància d’anar junts a favor de la llengua catalana, tant des de les institucions com des de la societat civil. Com si fóssim un sol equip, des del president Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, el conseller Raül Romeva, el Barça, Plataforma per la Llengua… tots hem volgut rebre i saludar els delegats europeus, conscients de la importància d’unir esforços per defensar els nostres drets lingüístics a Europa.

ELEN A PALAUI hem arribat a acords importants: volem que les discriminacions lingüístiques siguin considerades com un atac als drets fonamentals i siguin considerades racisme, com quan es discrimina per motius de raça, sexe o religió. Demanem que hi hagi un comissari europeu de llengües, per tal que pugui treballar de veritat el multilingüisme real d’Europa. Volem que la Unió Europea adopti la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en els seus tractats, de manera que es pugui sancionar els Estats membres que la incompleixin.
I des de la Plataforma per la Llengua estarem amatents a fer complir aquests acords, ja que hem obtingut la vicepresidència d’aquesta entitat europea, que ens servirà per treballar més intensament pel català des d’Europa. Estem segurs que la Rosa de les Neus Marco farà molt bona feina a Brussel·les defensant la nostra llengua.

Aquest cap de setmana hem vist entusiasme, ganes de treballar de valent, idees noves, opinions diverses, però sempre en sentit constructiu, per fer aquestes accions conjuntes a favor de totes aquestes llengües desprotegides a Europa. Els 50 milions de ciutadans europeus que les parlen poden estar segurs que ens mantindrem ferms en la defensa de les nostres llengües maternes, que no les deixarem desaparèixer, que no deixarem que ens continuïn discriminant per motius de llengua, que “mai ningú no ens podrà tòrcer”.

The Economist i el nacionalisme lingüístic espanyol

dimarts , 9/09/2014

estimo el català

Aquest estiu el setmanari The Economist ha dedicat un parell d’articles a parlar de Catalunya i de la llengua catalana. En la primera ocasió feia referència al fet que l’Estat espanyol no es veu com un estat multilingüe i, en el segon article, comentava el tracte de marginació que pateix la nostra llengua a l’Estat espanyol (per exemple no es pot utilitzar a les Corts espanyoles).

Sense entrar a valorar a fons el contingut dels articles, tampoc s’ha descobert la sopa d’all; sí que és molt rellevant i interessant el fet que des d’un setmanari internacional de referència es parli del procés que estem vivint des de la vessant cultural – lingüística. Fins ara moltes anàlisis se centraven en aspectes econòmics, però aquests aspectes per si sols no expliquen el procés. La situació, pel seu tracte discriminatori, que rep la llengua catalana és un cas únic a la Unió Europea. El fet que des de fa temps Catalunya sigui objecte d’interès internacional està fent que des de fora es vagi coneixent la realitat de la llengua catalana. Pel que sembla, la situació kafkiana que patim, i que des de la Plataforma per la Llengua denunciem dia sí, dia també, causa perplexitat internacional.

El nacionalisme lingüístic del Partit Popular, i abans més discret del PSOE, és més descarat i implacable que mai. Potser perquè parteix del convenciment que atacant la llengua catalana s’ataca un element central. La llei Wert és l’element més important i letal en aquests moments, però va acompanyat de desenes de mesures que van legislant la presència de la llengua espanyola, i la no presència i prohibició de la llengua catalana. És un procés imparable, que el BOE va recollint regularment.

Aquesta situació d’ofec s’ha de superar. Sense cap mena de dubte ens pot ajudar que s’internacionalitzi la nostra situació, però només podrem canviar les coses si som nosaltres mateixos els que mantenim el pols per aconseguir que la llengua catalana sigui una llengua d’Estat, com totes les de la Unió Europea. Aquesta diada tornarem a viure una ocasió històrica per fer un salt endavant, hem d’aprofitar l’oportunitat.

Daniel Mundet, director de la Plataforma per la Llengua