Entrades amb l'etiqueta ‘cinema’

Encara sobre el cinema i la llengua

dimarts , 13/02/2018

El proppassat 28 de gener, Isona Passola obria el seu parlament a la gala del 10è aniversari dels Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català, que presideix, amb unes paraules pronunciades per Antoni Gaudí referides a la detenció de què fou objecte a la manifestació de l’11 de Setembre del 1924. Dels insults i improperis que Gaudí explicava que va patir en el corresponent interrogatori policial, en destaquem: “… Em preguntaren si no sabia parlar en castellà. Els vaig dir que sí, però que no em donava la gana”. Isona Passola havia triat aquell text de la repressió patida pel genial arquitecte per a il·lustrar el record i la reivindicació de llibertat per als polítics catalans actualment empresonats o a l’exili. I si ara en destaquem aquest fragment, que incideix en el fet de la llengua, és per a fer atenció precisament al vessant lingüístic de la selecció de films que enguany van assolir la nominació als Gaudí.

Del total de les 26 pel·lícules nominades enguany als premis, vuit havien estat rodades en català, tretze en altres llengües i cinc, en més d’una llengua. A reserva, que en algunes d’aquestes darreres el català hi fos parcialment present; en definitiva, en la llengua del país, hi han estat rodades menys d’una tercera part. No és pas un fenomen nou, i fins i tot alguna gent de la professió podria dir que cal celebrar que la proporció hagi estat més alta que en alguns dels anys anteriors. En qualsevol cas però, no deixa de ser una anormalitat que s’inscriu en el dèficit lingüístic crònic de la producció cinematogràfica catalana, per a la superació del qual hem estat i seguim batallant constantment, i en tots els fronts possibles, i des de la fundació mateixa de la Plataforma per la Llengua.

Deixant ja de banda la resistència de les grans multinacionals del ram, la producció de les quals inunda, controla i domina la programació de les sales i dels diversos mitjans actuals de visionat de pel·lícules i sèries, la manca de poder de les institucions catalanes (sense estat i amb un estat en contra), la insuficiència de mitjans d’aquestes i encara un compromís irregular de la Generalitat –com entendre sinó, la incapacitat d’impulsar la vigència de la Llei del Cinema aprovada pel Parlament el 2010?– no han possibilitat la que hauria estat normal penetració de la llengua en el mercat cinematogràfic i audiovisual del país. És així que, en aquest context, el paper normalitzador de la producció pròpia adquireix un paper imprescindible. I és així que resulta més penós que un bon nombre de productors i de directors catalans no assumeixi en les seves produccions la responsabilitat en l’ús de la llengua catalana.

Amb tot però, és el que hi ha. I arribem a aquesta reflexió quan encara ressonen els ecos de la nit que el cinema produït a Catalunya recollia els reconeixements de la professió i una setmana abans que als Goya tornés a afermar-se com el més reconegut pel global dels professionals de l’Estat espanyol. Remarcava, això no obstant, Isona Passola, que això només seguirà essent possible mentre la indústria catalana del cinema no es quedi sense el suport de TV3, ferida greument amb l’IVA que se li reclama, i sense la taxa de l’audiovisual, ara suspesa pel Tribunal Constitucional. I una minva de la producció catalana de cinema comportaria indefectiblement la disminució del seu pes cultural i tanmateix la minorització, encara més, de la presència de la llengua del país.

Josep Maria López Llaví

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

Qui diu que…?

dimecres, 9/08/2017

Diuen que el cinema en català no té públic.

Diuen que el cinema en català no és rendible.

Diuen que el cinema en català…

Tot just ahir vam projectar la tercera pel·lícula del cicle Cine Pícnic, a la platja de la Picòrdia d’Arenys de Mar. Aquesta ha estat la vuitena edició i hi han assistit aproximadament 1500 persones.

Diria que ja està tot dit, però la notícia no pot ser tan curta.

Fa vuit anys, a la secció local d’Arenys de Mar de la territorial del Maresme de la Plataforma per la Llengua vam voler fer alguna activitat per a promoure el cinema en català. Se’ns va acudir que, tenint en compte que tenim la platja a casa, què millor que projectar-hi pel·lícules de cinema adreçades al públic familiar.

 

La proposta la vam tenir clara de seguida: sopar a la platja mentre gaudim d’una pel·lícula de cinema.

El nom de l’activitat va venir rodat:

Cine Pícnic

Tu poses el sopar, la Plataforma per la Llengua la pel·lícula!

 

I com no podia ser d’una altra manera, totes les projeccions s’han fet en català. Des del primer moment vam tenir clar que, per normalitat, no havíem de dir “Cinema en català”.

El nombre d’assistents a totes les pel·lícules projectades demostra clarament que la llengua no és un problema a l’hora de veure cinema. Petits, joves i grans han omplert la platja durant tres dimarts per veure cinema. Cinema en català!

 

Isabel Romano, membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua

Rastres de sàndal: cinema català en català i fet per dones

dimarts , 3/02/2015

rastressandal

Em fa especial il·lusió que Rastres de sàndal hagi guanyat el Gaudí a la millor pel·lícula. Un film dirigit per una dona, Maria Ripoll, i on bona part de l’equip tècnic, artístic i administratiu és també del sexe femení. Rastres de sàndal contrasta amb la desigualtat de sexes vigent encara en el sector del cinema.

Però no és l’única desigualtat del cinema actual. El cinema català en català és encara molt escàs i, fins i tot, ha disminuït. Així, en els darrers anys han anat baixant les versions originals en català: de 51 pel·lícules el 2009 a 31 pel·lícules el 2013 (IDESCAT, 2015). Així, s’ha passat d’un 37,5% de les pel·lícules catalanes en versió original en català a un 25,6% de pel·lícules catalanes en versió original en català.

Des de la Plataforma per la Llengua vam  ajudar que l’actor principal de Rastres de sàndal,  Naby Dakhly, aprengués català. És francès, d’ascendència algeriana i viu a Londres. Per fer el seu personatge havia  d’aprendre el català en dos mesos. Ho va fer a través del programa de Voluntariat per la Llengua: va ser la parella lingüística d’en Naqash Javed, un jove d’origen pakistanès que fa vuit anys que és a Catalunya. Dies abans del rodatge van fer tots dos un intensiu pels carrers del Raval i una immersió lingüística molt positiva que va donar molt bons fruits. Els que encara no l’heu vista no us la podeu perdre!

Els Premis Gaudí, que atorga l’Acadèmia del Cinema Català, han aconseguit amb aquesta setena edició una consolidació molt clara. Ara cal que el català s’utilitzi més en les produccions pròpies i en el sector cinematogràfic en general. Així aconseguirem uns Premis Gaudí amb més pel·lícules en català.

M’agradaria acabar recuperant una de les preguntes de l’entrevista que li vam fer al Naby Dakhly sobre el català.

El teu personatge a la pel·lícula viu al Raval i parla en català. És qui ha de guiar l’Aina Clotet perquè conegui els seus orígens. Creus que el català pot ser una llengua d’acollida, una llengua integradora?

Sí, crec que és molt important que la gent que vingui a viure aquí aprengui la llengua. Quan parlo de la meva experiència puc dir que la gent m’ha acceptat molt ràpidament, i diria que, entre d’altres coses, és perquè vaig fer un esforç per aprendre català.

Quan arribes a un lloc és molt important que coneguis la cultura i les persones. És una pena si no en saps res i no et barreges amb la gent. Es pot dir que has viscut a un lloc perquè n’has après la llengua, perquè n’has conegut la cultura. I, precisament, la llengua és la primera etapa per conèixer la cultura. A mi el català em va servir per parlar amb la gent, per llegir novel·les importants o per veure pel·lícules.

Si voleu recuperar l’entrevista sencera podeu clicar en aquest enllaç :

http://www.plataforma-llengua.cat/entrevista-a-naby-dakhly-de-rastres-de-sandal/

Eulàlia Buch, cap de l’Àrea d’Acollida de la Plataforma per la Llengua. 

 

Wikileaks i el cinema en català

dimarts , 14/12/2010

Una filtració dP1020139.JPGe Wikileaks ha tornat a posar de manifest les traves que l’Estat espanyol posa per tal que el català esdevingui una llengua normal, és a dir, una llengua amb les mateixes condicions legislatives que qualsevol altra llengua del món democràtic comparable en dimensions. Aquestes filtracions desvelen els intents de la ministra  espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde d’aturar l’aprovació de la Llei del cinema de Catalunya. És paradoxal i demagògic, segons les mateixes revelacions, que la ministra cregui que és un error promocionar el català en aquest àmbit (“antinatural” i “desequilibrada”, considera la llei del cinema), quan precisament existeixen més de 500 disposicions legislatives de l’Estat espanyol que imposen el castellà als territoris de llengua i parla catalana.

Tal com demostra “L’Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya”, elaborat per la Plataforma per la Llengua, no hi ha cap llengua de les dimensions del català, en països democràtics europeus i nord-americans, que no tingui assegurada la seva presència al cinema. Aquest estudi analitza les pràctiques i legislacions de situacions comparables a la nostra, com ara Letònia, Lituània, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, Quebec (Canadà), Suïssa o Finlàndia, i conclou que en som una excepció: no passa enlloc d’Europa que una llengua oficial comparable, de 9 milions d’espectadors potencials, no sigui la llengua del doblatge o el subtitulat de l’oferta normal de les pel·lícules al cinema. A més a més, assenyala que és habitual als països democràtics, i en el cas de llengües com el català, legislar sobre els usos lingüístics al cinema o fer polítiques que assegurin la presència general de la llengua oficial.

Les posicions de la ministra adquireixen encara més gravetat quan les inèrcies que converteixen el cinema en català en minoritari (només un 3% del cinema exhibit a Catalunya és en català) provenen d’un decret franquista, i quan, malgrat això, i segons els estudis de què disposa la Plataforma per la Llengua, el català és rendible i comercial en condicions normalitzades d’oferta. Per tot plegat, considerem les paraules de la ministra espanyola, filtrades a Wikileaks, a l’ambaixador dels EUA una deslleialtat envers els ciutadans de Catalunya, ja que són considerats ciutadans de segona, i una deslleialtat envers les institucions catalanes, que han legislat perquè el cinema pugui ser també en català. No hem d’oblidar que la Llei del cinema va ser aprovada amb el suport d’un 87% d’un Parlament de Catalunya democràticament escollit.

La Plataforma per la Llengua està convençuda de la rendibilitat comercial del cinema en català. La presència del català al cinema en cap cas significa excloure el cinema en castellà o en altres llengües, sinó tot el contrari, incrementar l’oferta i oferir millors serveis als espectadors en el marc del respecte per a ells i per a la seva llengua. Perquè en realitat, el que fa la Llei del cinema és treure les traves existents al mercat i oferir eines per a la l’emprenedoria i la innovació.

És per tot això, que davant de les declaracions de la ministra de Cultura, la Plataforma per la Llengua demana que el Govern espanyol es disculpi i doni tot el suport al desenvolupament de la Llei del cinema de Catalunya, públicament, i davant les majors. Perquè el cinema en català suma, perquè el català suma.


Martí Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí