Entrades amb l'etiqueta ‘discriminacions’

Sense el valencià, tenim discriminació, i no dret

dilluns, 17/07/2017

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

País Valencià

 

Si tots els valencianoparlants sabem parlar castellà, però els qui parlen castellà diuen que no saben parlar valencià, on hi ha la igualtat? Al País Valencià, sense l’ús de la llengua pròpia, no hi ha drets lingüístics; ni possibles, ni reals. Perquè per a exercir un dret d’opció en llengua s’ha de tenir, si més no, la possibilitat de triar entre diverses alternatives. És a dir, sense la promoció del valencià, allò que hi ha és la imposició del castellà, declarada o no, però absolutament real. Durant els anys de govern del PP, la Generalitat Valenciana ha operat administrativament en castellà, perquè el valencià era poc més que una llengua per a traduir a partir del castellà.

Per citar només alguns exemples, els caps de l’Institut Valencià d’Administració Pública (IVAP) demanaven als funcionaris redactar els documents en castellà, i tampoc no es respecta aquesta opció lingüística en les gestions iniciades en valencià per part de la ciutadania davant la Generalitat, ni en la tramitació, ni en la resposta de l’Administració. L’única política lingüística que ha practicat el PP durant tots els anys al poder ha estat l’animadversió contra el valencià, que és el mateix que dir contra els valors de la democràcia, una manifestació de la qual és la igualtat de dret.

Vint-i-tres anys després de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià comptem amb un decret sobre usos lingüístics de la Generalitat Valenciana, publicat el proppassat 23 de maig. Es tracta d’un avanç significatiu per la consideració que s’hi fa del valencià, és a dir, de la llengua catalana, com a llengua pròpia i d’ús normal i general de l’Administració de la Generalitat. Fins i tot, l’article 25 del decret de llengües oficials preveu l’obligació que les comunicacions de l’administració autonòmica a l’administració de l’Estat i al sector de la Justícia amb seu al país, es redacten en valencià. Es tracta d’un pas important per a establir una certa igualtat institucional de les dues llengües oficials, la pròpia i el castellà.

Des de l’ONG del valencià hem constatat la necessitat de regular les disposicions del decret. Els increïbles casos d’alguns funcionaris que han intentat impedir l’expressió en valencià de pacients als centres de salut de Castelló de la Ribera o de Benimaclet, a València, bé que en demostren la necessitat. Que un servidor públic intente impedir el dret a usar la llengua pròpia és un pur exercici de censura, de vexació al ciutadà que serveix. És un exemple clar que quan no s’accepta l’ús del valencià, no es reconeix tampoc el dret a l’expressió.

En un context multilingüe, el castellanoparlant monolingüe no disposa de cap tria lingüística real, sinó que sobreviu com pot, i avant. Així, doncs, al País Valencià, només amb una promoció efectiva de l’ús de la llengua pròpia es pot garantir de debò l’existència de drets lingüístics. No parlem només de l’obligació democràtica d’afavorir una llengua com el valencià, que ha patit una injusta discriminació i marginació, sinó que sols el camí de la promoció del valencià pot consolidar les possibilitats d’exercir els drets lingüístics de la societat valenciana.

A l’estiu també tenim feina pel català

divendres, 29/07/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

 

TripAdvisor ha estat, per segon any consecutiu, l’empresa que ha generat més queixes cap a la nostra entitat. A l’informe de queixes del 2015 vam comptabilitzar un creixement respecte del 2014. Els usuaris, cada cop més sensibilitzats, es mostren més disposats a queixar-se per aquestes situacions en què se censura la seva opinió en els comentaris.

En el cas d’aquesta empresa dedicada a la recomanació i crítica de punts gastronòmics, ens trobem davant una situació greu que requereix una reivindicació clara i contundent . Voler incorporar un comentari i rebre una resposta automàtica dient que no pots fer-ho en català és una situació absolutament desconcertant i que genera indignació en molts usuaris. És una situació molesta i ens fa sentir ciutadans de segona. S’entén, doncs, que els usuaris manifestem automàticament les nostres queixes de rebuig a aquesta mala gestió lingüística.

Els usuaris no entenen gens que un acte tan natural com comentar en la llengua pròpia pateixi una discriminació. Quan un usuari decideix escriure una crítica en aquest portal i ho fa, de forma espontània i natural, en llengua catalana, Tripadvisor no la hi publica. I, a més, li deixa clar que no ho fa perquè està escrita en llengua catalana i li aclareix que actualment disposa de 28 llengües, algunes inclús amb menys parlants que la nostra.

L’empresa, que disposa de filial a Barcelona, al·lega que és per raons de mercat que no pot/vol oferir el servei en la nostra llengua. Ho considero un greuge, especialment tenint en compte que sí que l’ofereix en llengües que tenen menys parlants. A portals com Change.org ja s’han recollit més de 45.000 signatures adreçant la petició a la companyia.

A les portes de les vacances som conscients que molts usuaris voldran recomanar en la seva llengua aquells bars i restaurants que trepitgin durant les vacances. Cal tenir en compte, a més, que Catalunya és un país referent en l’àmbit gastronòmic, de manera que comentar la nostra cuina en català hauria de ser un fet normal. Des de la Plataforma per la Llengua us encoratgem a continuar, durant tot l’estiu, adreçant les vostres crítiques en català a Tripadvisor. I animem l’empresa a fer un replantejament i que admeti el català al més aviat possible. Estem disposats a ajudar-los en el que puguin necessitar.

Una altra forma de reivindicar aquest canvi és que també publiquem les valoracions a portals com Booking i Google. Ells no ens discriminen per recomanar en català.

A l’estiu, doncs, tenim deures per a la nostra llengua!