Entrades amb l'etiqueta ‘etiquetatge’

Petites accions, grans projectes

dimecres, 3/12/2014

festa-joc-blogAra

S’apropen un cop més les festes de Nadal i, amb elles, la fi de l’any 2014, un any ple d’esdeveniments importants al món i, molt especialment, al nostre país. I si bé és cert que tots nosaltres, d’una manera o d’una altra, ens n’hem sentit plenament partícips, després hem retornat a casa nostra i hem continuat amb el que fem cada dia: treballant, estudiant, anant a comprar, sortint amb els amics, la família…

Sense voler treure importància als moments històrics que vivim, el que sosté realment un país, el que li dóna la força per avançar, és aquest dia a dia de les persones, anònimes o conegudes. I com que de la crònica dels grans fets ja hi ha molta gent que se n’ocupa, m’agradaria aturar-me a fer una petita reflexió sobre aquests nostres actes quotidians.

Quan anem al supermercat, encara avui, trobem que la major part dels aliments que comprem estan etiquetats en castellà o en altres llengües diferents del català. En part és així perquè els consumidors catalans, fins ara, no hem donat importància a aquest fet. Hem de ser conscients que aquest fet contravé el vigent Codi del consum de Catalunya i afecta greument els nostres drets com a catalanoparlants. I no solament parlem dels aliments: enguany els Reis només trobaran un 8% de les joguines en català per als nostres infants.

El percentatge d’atenció en català de molts comerços ha baixat, en part per la presència de persones d’altres cultures que no coneixen la nostra llengua. I nosaltres, en lloc d’explicar-los que aquí parlem un idioma mil·lenari, lluny de fer-los sentir acollits, sovint triem parlar-los en castellà. Amb una sola acció, doncs, fem invisible el català i convertim els nouvinguts en estrangers perpetus, allunyats de la realitat del nostre país.

Al cinema, les poques pel·lícules que trobem en català són en horaris inconvenients o en cinemes allunyats dels circuits més habituals; el subtitulat en català és pràcticament inexistent. Un dels arguments que fan servir les distribuïdores i les sales d’exhibició és que en català baixaria el ja minvat nombre d’espectadors. Com han arribat a aquesta conclusió, si el català és una llengua compresa pel 95% de la població de Catalunya? Potser perquè quan anem al cinema no donem importància a aquest fet…

Ara que comença el 2015, la Plataforma per la Llengua té un sol desig per al nou any: que el català esdevingui la llengua comuna i compartida de tots els catalans. Però això no ho podem fer sols; ens cal que tothom, en cadascuna d’aquestes petites accions quotidianes, ens fem aquest ferm propòsit. Recordem amb orgull les grans accions dutes a terme aquest any: les manifestacions, les votacions… però no oblidem que el dia a dia és el que fa sòlids els projectes, el que els dóna la raó de ser.

Mireia Plana i Franch

Membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català.

La botiga de joguines

dimarts , 17/06/2014

 

L´aparador m’oferia l´espectacle de la botiga plena de joguines amb els anuncis de les diferentes seccions amb grans cartells de colors diversos, escrits en català. Jocs de taula cap a la dreta, jocs de construcció al fons, jocs esportius primera planta, i així un seguit de directoris que es perdien fins al fons del local.

L´interès em va esperonar per entrar-hi i entremig de nines, pilotes, taules de ping-pong i cistelles de bàsquet, vaig descobrir la secció de maquetes per muntar, on destacava aquell tren miniatura, reproducció a escala d’una “Santa Fe” de la meva infantesa. Vaig acostar-m´hi encuriosit per la joguina i em va sorprendre tant la fidelitat del més petit dels detalls, com l´etiquetatge, en català, de la caixa: “MÀQUINA DE TREN SANTA FE MODEL 151F-3102 escala 1:800″ i amb lletres més petites: “CONSTRUÏDA A LA MTM L´ANY 1943″.

Abstret com estava davant d´aquella peça gairebé perfecta, no em vaig adonar de la presencia, al meu costat, del dependent per oferir-me les explicacions necessàries sobre les característiques de la petita obra d’art.

– Li agraden els trens? va preguntar-me amb l’amabilitat interessada de qui vol ésser agradable i atendre un nou client. “Porta un sistema que, quan es posa en moviment, engega una columna de fum, mentre deixa anar un xiulet com les màquines de veritat”, va informar-me amb un to que volia ésser confidencial.

– Sí, vaig respondre sobressaltat per l´aparició sobtada de l´empleat de la botiga. Em porten records de la meva infantesa, com quan anava d´estiueig a Vacarisses amb els meus pares i l´avi. Però el que més m´ha sorprès, i agradablement, és l´etiquetatge en català de tots els articles, ja que no és freqüent l´ús de la nostra llengua a les joguines destinades als més petits.

– Les coses han canviat molt des que es va aprovar la nova normativa, em contestà sense que el somriure amable del seu rostre es desdibuixés. “Ara, gairebé tots els jocs estan etiquetats  en català com a idioma primer, així com els llibrets d´instruccions i les descripcions de les joguines”, va seguir informant-me amb un cert sentiment d´orgull. “A les nines, els han canviat el xip i poden interactuar amb les criatures en l´idioma que elles triïn. Les indicacions per al muntatge dels…!”

El timbre del despertador va ressonar com la trencadissa d’una vidriera. Amb desgana, vaig anar a la dutxa. I amb l´enyorança d’un somni, vaig sortir al carrer enfilant el camí cap a la feina.

Joan Mundó, representant de l’Àrea de Joguines de la Plataforma per la Llengua

10 testimonis, 20 anys i un sol repte: #repteCocacola

dimecres, 11/06/2014

IMG_1733.JPG

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 #repteCocacola. Plaça de Catalunya, 31 de maig de 2014.

He demanat a 10 testimonis (inclosa jo mateixa) que van ser presents l’any 1993 i que també van ser presents el passat 31 de maig de 2014 a la plaça de Catalunya que reflexionessin sobre les diferències entre les dues edicions del Repte Cocacola, en què la Plataforma per la Llengua ha reivindicat, amb l’elaboració d’un mosaic fet amb llaunes amb la inscripció “Etiqueteu en català!” que les grans multinacionals que operen al nostre país usin el català en l’etiquetatge dels seus productes..

Aquí teniu les seves paraules:

Xavier Bosch (director general d’Immigració de la Generalitat de Catalunya)

Notes com passa el temps quan et convoquen a repetir una acció vint anys després d’haver-hi participat. Lamentablement, si s’ha hagut de repetir ha estat perquè en tot aquest temps les grans marques han fet cas omís de les pressions populars i han continuat amb la seva manca de respecte als seus clients i la llengua que parlen. La gran diferència entre 1993 i ara és el context polític. Si llavors havíem d’esperar la bona voluntat de les empreses, la creació d’un nou estat pels catalans serà la manera definitiva que les empreses respectin el país i la llengua del territori on actuen. Els faltarà temps per catalanitzar les seves etiquetes.

Roger Buch (grup organitzador 1993)

La diferència és que abans es van haver de pagar dos anuncis a la premsa (Avui) que van ser molt cars i l’entitat que ho organitzava no era gens coneguda. Ara no cal posar anuncis, perquè la difusió ha estat viral a partir de la mobilització de tot l’entorn de l’entitat. La Plataforma per la Llengua actualment té una xarxa de milers de relacions formada pels seguidors de Twitter (24.416 seguidors) i els seguidors de Facebook (27.429 seguidors).

Tot això permet:

– Promoure l’acció abans de fer-se, buscar complicitats. Als seguidors els agrada la campanya i la difonen, són “prescriptors”, és a dir, els millors venedors de l’acció són els simpatitzants de la Plataforma per la Llengua que comparteixen les informacions.

– Difondre l’acció una vegada feta a partir d’enviar fotos. La imatge en aquest cas és important, per tant, es tracta de poder difondre. Continua sent important sortir al TN (tot i que molta menys gent veu la televisió i el TN per la multiplicitat de canals que hi ha), però ara s’hi afegeix tota la difusió viral per les xarxes.

Àlex March (grup organitzador 1993)

El #repteCocacola no ha estat res més que una intervenció efímera, una mena de land art reivindicatiu, on s’ha transmès un missatge amb llaunes de Coca-Cola, tal com ja vam fer fa 20 anys. No ha estat idèntic, la Plataforma per la Llengua s’ha fet gran i el mosaic també. El nombre de llaunes s’ha més que duplicat i això ha permès que la mida d’aquestes lletres pixelades hagi estat molt més gran i que per poder llegir el missatge hagi estat necessari anar-se’n molt més lluny. En aquests 20 anys hem anat de prop a lluny, i la marca s’hauria de plantejar si vol que els consumidors ens allunyem encara més davant de la seva negativa a incloure el català en l’etiquetatge o per contra pot aprofitar aquesta empenta i missatge en positiu per créixer i incorporar noves cultures als seus envasos.

Bernat Gasull (grup organitzador 1993 i actual treballador de la Plataforma per la Llengua)

L’any 1993 s’havia aprovat l’Estatut del consumidor i els ciutadans teníem per primer cop el dret de rebre l’etiquetatge en català, però calia fer un reglament perquè fos una obligació per part de les empreses. El 2014, amb el Codi de consum del 2010, aquest dret ja és una obligació. Tanmateix, per als productes alimentaris no es posen sancions atès que l’administració entén que el català primer hauria de ser llengua oficial de la UE d’acord amb un reglament del 2011. Per a la resta de productes (joguines, mobles, roba, medicaments, higiene de la llar, higiene personal, electrodomèstics…) tampoc de moment no se’n posen, encara que l’Administració hi està obligada per llei.

Neus Mestres (grup organitzador 1993 i actual treballadora de la Plataforma per la Llengua)

Ha estat un acte més complet, amb nous elements de participació a banda de la construcció del mosaic. Enguany l’acte incorporava un element festiu important, la celebració dels 20 anys de la Plataforma per la Llengua. El sistema d’aconseguir llaunes ha estat molt diferent, aleshores vam haver d’anar a tots i cada un dels concerts del Palau Sant Jordi, aquest cop hem fet difusió de la recollida a través de xarxes socials i per aquesta raó n’hem pogut aconseguir moltes més.

Sara Nadal (grup organitzador 1993 i actual voluntària de la Plataforma per la Llengua)

Des del meu punt de vista, una de les diferències respecte al 1993 va ser a nivell logístic: enviament de mails previs per a l’organització (escaleta de l’acte, distribució dels voluntaris per a cada lletra, imatge prèvia del mosaic, etc.), i un cop a la plaça, un punt d’informació equipat amb “eines” que facilitaven la tasca de col·locar les llaunes (cintes adhesives, tisores, guix, guants…), i fins i tot tovalloletes per rentar-nos les mans, i aigua per a tothom!

Crec que la difusió i organització prèvia han estat claus per tenir 40.000 llaunes respecte a les 15.000 del 1993. Vist ara, no sé pas com ens ho vam fer.

Guillem Carbonell (grup organitzador 1993)

En Martí enguany no hi era. Els que ho vam muntar fa 20 anys érem un grup d’amics que ens havíem ajuntat precisament per a defensar la llengua, la cultura i la nació catalanes (seguint l’eslògan de la ja aleshores desapareguda Crida). Tots teníem bastant el mateix rang, ens dividíem les tasques però diria que no sobresortíem els uns dels altres. I el Martí hi era i era important. Destacava molt però al mateix temps era un més del grup, aquesta era la gràcia d’aquell moment. Si hagués estat al 2014 ara sí que hauria sobresortit perquè de tots va ser el que finalment va acabar ser més constant, comprometent la seva vida per al català i la muntanya, liderant la Plataforma per la Llengua. Però no hi era.

Els que ho vam muntar ens hem fet més grans. Però això no té més importància que la que té per a cadascú de nosaltres. Per sort durant l’acte d’enguany jo no he sentit nostàlgia, més aviat he estat content de veure que l’acció anava bé i trist de pensar que encara calia fer-la.

Lali Mestres (grup organitzador 1993 i actual voluntària de la Plataforma per la Llengua)

Així a primer cop d’ull jo hi trobaria dues diferències:

–          La infraestructura ​per​ muntar l’acte d’ara fa 20 anys era ben casolana​. Ara fa 20 anys en comptes de tanques de l’ajuntament hi havia una cinta de plàstic lligada entre cadires de fusta i cavallets de taula​, tampoc teníem cap tendal, la pancarta amb el lema de l’acte era feta a mà, no teníem cinta adhesiva per enganxar les llaunes al terra…, i a l’hora de recollir-ho tot, allà mateix aixafàvem les llaunes, ​amb una espècie de paperera aixafallaunes…

 

–          A nivell visual, 20 anys després ​el mosaic ha estat molt més divers. Avui, hi ha una gran ​varietat de ​llaunes de ​Coca​-​Col​a​: light, zero, descafeïnades, altes, baixes… Ara fa 20 anys eren totes vermelles​,​ totes iguals…​

Francesc Gomà (grup organitzador 1993 i actual voluntari de la Plataforma per la Llengua)

–          L’anècdota de la dona de la parada ambulant de menjar pels ocells. En l’edició del 1993, just quan els integrants de la Plataforma per la Llengua vam arribar a la plaça Catalunya i vam començar a desplegar tota la logística, la dona de la parada ambulant del menjar dels ocells es va posar forta en el seu propòsit de no moure’s del mig de la plaça. Finalment, va accedir a marxar amb la condició que li donéssim el benefici que, segons ella, obtenia cada diumenge, 25.000 pessetes. Finalment, la Guàrdia Urbana va intercedir i va manar a la dona que es situés en un racó de la plaça atès que l’ajuntament ens havia donat permís per fer l’acte. En l’edició del 2014, la parada ambulant de la dona seguia a la plaça però aquesta vegada tan sols va preguntar quanta estona duraria l’acte…

–          La quantitat de llaunes i les dimensions de les lletres. El 1993 es va fer la frase “Etiquetem en català” amb unes 15.000 llaunes mentre que el 2014 la frase “Etiqueteu en català” s’ha fet amb 32.000 llaunes. Evidentment, aquesta diferència de llaunes ha comportat una diferència evident en les dimensions de les lletres.

L’any 1993 érem pocs, tots voluntaris, amb pocs recursos i molt joves, però amb unes ganes boges d’aventurar-nos a organitzar un acte així. Fins i tot en Martí es va comprar una americana per l’ocasió! Recordo nits al Palau Sant Jordi fent viatges amb el Fiat Uno ple de bosses d’escombraries amb llaunes. Ara també hem fet molts viatges per tot el territori i per tota la ciutat, però les xarxes socials ens han permès tenir punts de recollida per tots els Països Catalans i desenes d’entitats col·laboradores, en total 80. El 1993 va ser el primer acte públic de la Plataforma per la Llengua, ara un acte per commemorar els 20 anys de l’entitat. La reivindicació, la mateixa.

10 testimonis i força diferències, però hi ha una cosa que no ha canviat en 20 anys: encara hi ha grans empreses com Coca-Cola que vulneren expressament la llei que garanteix el dret de rebre l’etiquetatge en català. Grans marques com Coca-Cola sempre respecten totes les llengües europees de les dimensions de la catalana. El català és l’únic cas en què no ho fan.

Quan podrem dir que som un país normal?

 

Eulàlia Buch

Cap de l’Àrea d’Acollida de la Plataforma per la Llengua

Google posa de manifest els prejudicis lingüístics de la majoria de grans empreses catalanes

dilluns, 11/04/2011

desplegable_1.jpg En el marc del 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana (Convit) que es va celebrar la setmana passada a la ciutat de Reus, diversos responsables d’empreses van compartir una taula rodona al voltant de la pregunta: el català ven?

Una de les intervencions més destacades fou la del responsable de Google, Luis Collado. En la seva intervenció, el directiu de Google afirmava que Internet s’ha convertit en la nova Àgora. Segons ell, un dels canvis més importants que s’han produït en els continguts d’aquest mitjà ha estat el canvi d’un model lingüístic eminentment anglosaxó cap a un model multilingüe, que s’adapta a l’enorme diversitat lingüística existent. En aquest sentit, afirmava que en aquest procés Google s’està adaptant als canvis (oferint múltiples versions lingüístiques dels seus programes i serveis per aproximar-se al màxim als idiomes dels usuaris) i n’està obtenint rendibilitat comercial i una major penetració en el mercat mundial. No adaptar-se a la llengua dels potencials clients, apuntava Collado, és una pràctica anticomercial.

En el cas del català, Google ho té clar: està oferint als consumidors catalans la major part dels seus programes i serveis en llengua catalana. En un estat democràtic a ningú li estranyaria aquest fet, ans al contrari, tothom veuria “normal” que una empresa emprés la llengua pròpia d’una de les 100 primeres comunitats lingüístiques del món i que se situa entre les 20 llengües més actives a Internet per fer negoci. De fet, empreses globals com Apple, Nokia, Facebook, Youtube, Microsoft, Ryanair o American Air Lines també ho tenen clar i utilitzen el català en els seus productes i serveis. Contràriament, una part molt important de les grans empreses catalanes continua ignorant la llengua catalana en els seus productes i serveis, menyspreant els drets lingüístics dels consumidors catalans i incomplint la legislació legal vigent (Llei 22/2010 del Codi de Consum).

En conclusió, moltes de les principals grans empreses catalanes o amb seu a Catalunya prefereixen no etiquetar en català ni atendre en aquesta llengua els consumidors que així ho desitgin, malgrat que la dinàmica del mercat català ho aconselli comercialment i que estiguin vulnerant la legislació legal vigent i els drets dels consumidors. És a dir, per aquestes empreses els criteris polítics i els prejudicis lingüístics són més importants que els criteris comercials i el respecte als drets dels consumidors.

Eloi Torrents i Vivó

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de plataforma per la llengua fes clic aquí.