Entrades amb l'etiqueta ‘generalitat’

Una nova oportunitat per a la llengua?

dilluns, 24/07/2017

011

 

 

Neus Mestres

Directora de Plataforma per la Llengua

 

Un impuls, una estaca, un reconeixement, una oportunitat? Podem dir-ho de moltes maneres, però qualsevol acció a favor de la llengua catalana, una llengua de deu milions de parlants a tot el domini lingüístic, és un nou pas endavant!

Fa poques setmanes vam rebre la notícia que les aportacions que la Plataforma per la Llengua havia fet en el procés de creació d’un nou codi de contractació pública de la Generalitat de Catalunya havien estat incloses dins del document final.

M’il·lusiona que la Plataforma per la llengua, una entitat que sempre ha lluitat per vetllar pels drets lingüístics dels catalanoparlants, hagi pogut incidir en un avenç tan important com el fet que el Govern inclogui unes clàusules lingüístiques en el nou codi de contractació pública socialment responsable en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn. És un pas de gegant, un reflex de la tasca del dia a dia que hem anat fent al llarg de gairebé 25 anys, parlant i denunciant-ne la situació injusta i desfavorable en moltes ocasions davant de l’Administració.

Quan podeu, ens escolteu, en ocasions ens doneu la raó, sovint ens mostreu les dificultats per a aplicar i exigir que els drets lingüístics es garanteixin i la llei es compleixi. Aquest cop ha anat més enllà, aquest cop ens heu fet cas, ens heu escoltat, hem treballat en col·laboració i ho heu aplicat. Un bon inici. Un agraïment a l’acollida i l’interès que la Secretaria de Transparència ha tingut per escoltar propostes d’entitats socials com la nostra.

Amb aquest Codi, les empreses tenen un gran incentiu per a etiquetar en català i també per a estar preparades per a atendre en català de manera oral i escrita. Si no ho fan, els seus productes o serveis estaran exclosos d’una gran quantitat de les compres que fan l’Administració o les empreses que hi presten un servei o n’exploten una concessió. Ara bé, a la Plataforma per la Llengua no deixarem de fer el nostre paper, vigilarem i reclamarem que les empreses que proveeixen la Generalitat no menystinguin el català.

El català ha de ser una llengua respectada i usada, ha de ser una llengua d’ús en tots els àmbits, també en el comercial i de l’empresa. Cuidar i respectar la llengua és un element més de la responsabilitat social de les empreses, un element valorat per la societat i que els pot aportar beneficis. Cuidar i respectar els clients o els usuaris adaptant-se lingüísticament també és una forma estratègica favorable a les empreses, molt útil per a la fidelització dels clients.

En el cas de les empreses que volen treballar amb el sector públic, confiem que assumiran el compromís i que, per exemple, el personal amb tasques d’atenció al públic tindrà una capacitació lingüística suficient; o que faran els esforços que calgui per a etiquetar els productes que ofereixen en català.

Així mateix, per a assegurar que això funcioni és imprescindible que s’estableixi un règim sancionador dels incompliments perquè algunes empreses, que potser encara no han entès quines son les condicions, es prenguin seriosament el compliment de les clàusules.
Per tot plegat, des de l’ONG del català estem molt satisfets d’aquest pas que ha fet l’Administració catalana i d’haver-hi pogut participar. De nou tenim una oportunitat, per la llengua i per les empreses. No la deixem escapar!

El català, l’assignatura pendent de les operadores de telefonia

divendres, 17/12/2010

La plena utilització del català en l’àmbit socioeconòmic i en les noves tecnologies és clau per aconseguir una plena normalització lingüística. Difícilment es pot aconseguir que el català esdevingui una llengua moderna, útil i viva sense una presència plena en l’àmbit empresarial. No tan sols per les mancances en el desenvolupament del vocabulari específic i en l’adaptació dels nous termes, sinó també perquè l’àmbit econòmic és un dels sectors que produeix més missatges verbals dirigits al conjunt de la població.

Per tal de garantir l’ús i la presència de la llengua catalana i els drets lingüístics dels consumidors en l’àmbit de la telefonia mòbil, la Generalitat de Catalunya va firmar un conveni amb els principals fabricants i operadors representatius del mercat català l’any 2007. En resum, d’una banda els fabricants es comprometien a incloure el català en el menú lingüístic dels terminals i, d’altra banda, les operadores garantien que tots els serveis i les comunicacions amb els abonats es poguessin realitzar en llengua catalana abans del 31 de desembre de 2008.

Des de la Plataforma per la Llengua s’han elaborat un seguit d’estudis per avaluar el grau d’acompliment d’aquests acords. Aquest gener es faran públics els resultats de la quarta onada de l’Enquesta sobre telefonia mòbil, en què es constata que malgrat el progressiu creixement del català en el sector, resta lluny de la plena normalització a què es van comprometre fabricants i operadores.

Així doncs, per esmentar alguns dels resultats més significatius, només el 63% enquestats afirma disposar del català en el menú lingüístic, encara que companyies punteres com ara Nokia ja han adaptat al català gairebé tots els terminals. Ara bé, són les operadores les que mostren un grau d’incompliment més elevat dels acords signats. Per exemple, tan sols el 46,2% dels enquestats rep les factures en català i els abonats que declaren tenir el contracte redactat en català suposen només el 16,8%. Molts d’aquests usuaris han demanat explícitament rebre aquesta documentació en català, i molts cops ni així ho han aconseguit.

Un altre element que presenta notables dèficits i mancances és l’atenció al client. Els resultats de l’enquesta mostren com gairebé el 60% dels enquestats no pot accedir a un servei d’atenció al client en llengua catalana, mentre que una bona part dels que ho poden fer es queixen de la baixa qualitat del servei en català.

Per tant, la firma d’un conveni per normalitzar la situació del català en l’àmbit de la telefonia mòbil n’ha millorat la presència, però no ha aconseguit el seu principal objectiu: garantir els drets lingüístics dels consumidors catalans. No es pot permetre que els consumidors catalans continuïn rebent un tracte discriminatori per motius lingüístics. No pot ser que els acords i les lleis relatives a l’ús i presència del català s’incompleixin de manera reiterada. Quina credibilitat pot tenir un govern que no té capacitat per acomplir els acords a què arriba? Quins motius poden esgrimir les operadores per justificar el tracte discriminatori envers els consumidors catalans?

Eloi Torrents i Vivó

Plataforma per la Llengua

Per a llegir més articles d’opinió de la Plataforma per la Llengua clica aquí