Entrades amb l'etiqueta ‘lingüística’

Benvolgut alcalde, benvolguda alcaldessa

dimecres, 3/06/2015

Neus

 

 

 

Benvolgut alcalde, benvolguda alcaldessa

Si llegiu aquest text és que heu guanyat les darreres eleccions municipals del 24M o que esteu en procés d’aconseguir els acords necessaris per ser escollit nou alcalde o alcaldessa d’algun dels municipis del nostre país. En tots dos casos, felicitats!

Ara, els ciutadans (tots: els que us han votat i els que no) esperen molt de vosaltres. Esperen la construcció de nous equipaments, la millora dels serveis municipals, accions per cohesionar els barris, per aprofitar els potencials turístics i econòmics que té cada municipi… Esperen polítiques, innovadores o continuistes, però integradores, eficients, encertades, que resolguin els problemes diaris dels vilatans. Esperen alcaldes compromesos amb els seus pobles, les seves ciutats, i amb el seu país. I també amb seva la llengua.

Per això, alcalde, alcaldessa, ara que tot just engegueu la vostra gestió i que teniu, d’alguna manera, un full en blanc al davant, voldria fer-vos arribar la meva preocupació per la situació del català en els municipis, i per recordar-vos que es pot fer molt pel català des dels ajuntaments.

El català és una llengua minoritzada, que requereix d’un tracte especial per poder-ne mantenir el seu ús amb normalitat, i per aquest motiu cal aplicar millores en la gestió lingüística en els ens públics, especialment aquells que disposen d’atenció al públic.

Ens calen alcaldes compromesos, que trobin solucions quan, per exemple, una entrenadora del centre esportiu de la nostra ciutat fa les classes d’aigua-gim en castellà en un centre administrat pel nostre ajuntament, que en principi ha de garantir que, si un ciutadà vol rebre les classes en català, les pugui rebre en aquesta llengua. Per garantir-ho, hauria de tenir establert de fer aquesta atenció en català com a clàusula de contractació del seu personal docent.

Ens calen alcaldes compromesos també per assegurar que es compleix l’article 30.1 de la Llei de política lingüística, que especifica que les màquines expenedores dels centres de gestió municipal han d’oferir els productes etiquetats en català o, dit d’una altra manera, que s’assegurin que en aquests espais no s’hi venen productes de marques com Nestlé, Font Vella o Cocacola, que encara no etiqueten en català.

Alcaldes compromesos que entenguin que el català pot ser i és una llengua de cohesió social i que facin que les autoritats municipals prenguin consciència d’aquest fet i afavoreixin l’aprenentatge del català amb els nouvinguts. Començant per la policia local i acabant per l’atenció a les biblioteques, les persones nouvingudes només necessiten, per aprendre el català, que no els canviïn de llengua automàticament, sinó que els parlin en primera instància sempre en català.

Alcaldes que estableixin polítiques favorables al català, alcaldes que s’assegurin de fer complir els reglaments d’usos lingüístics… Podríem trobar molts més exemples amb els quals, a partir d’ara, teniu l’oportunitat de demostrar que sou un alcalde o alcaldessa compromès amb la llengua pròpia del vostre país i del municipi i, en conseqüència, amb els vostres ciutadans.

És cert, els ciutadans podem ajudar-vos-hi. Si som testimonis d’alguna situació com la que hem descrit, cal que ho denunciem, ho piulem, ho instagramem, en resum, ho donem a conèixer, ja que moltes vegades ni el mateix ajuntament en pren consciència fins que no rep queixes o denúncies.

D’acord, us donarem un cop de mà, però benvolguts alcaldes i alcaldesses, cal que des d’avui mateix, des del primer dia del vostre mandat, us feu el càrrec de promoure la nostra llengua comuna, també, des dels ens locals. Els ciutadans esperem aquest compromís de vosaltres.

 

Neus Mestres

Directora de la Plataforma per la Llengua

En Wert insisteix, Catalunya esquiva

dijous, 15/01/2015

capcaleraSomEscola

La situació actual, pel que fa a l’ensenyament a Catalunya, és insostenible. En un tema tan essencial i tan delicat com la formació dels infants i la joventut no podem anar a remolc de la Llei Wert que, implacable, pretén avançar en la seva aplicació.

Sabem que la complexitat de la formació requereix d’acords i d’il·lusió compartida per tots els agents educatius que han de treballar, units, amb l’objectiu prioritari d’aconseguir que l’alumnat pugui donar el millor de si mateix. És imprescindible treballar per aquest objectiu perquè ens hi juguem el futur del nostre alumnat i del país.

Ara li ha tocat l’hora a la formació professional. Des de Plataforma per la Llengua hem insistit a denunciar la LOMQE i la seva aplicació a Catalunya, hem qualificat l’esmentada Llei com a centralitzadora, polititzada al màxim, intervencionista, retrògrada i segregadora. Doncs bé, el tractament que la LOMQE fa de la formació professional és la mostra clara del seu esperit segregador. La LOMQE preveu separar, prematurament, els joves entre bons i dolents.  Els estudiants que progressen adequadament durant l’ESO els preparem perquè puguin continuar els seus estudis de batxillerat, i aquells que no ho fan, els enviem a formació professional, on trobem per aquesta raó nois i noies amb un desinterès total per qualsevol estudi pràctic o teòric, joves amb alguna dificultat especial i nois i noies que tenen molt clar que volen exercir una professió i que han triat uns estudis lligats a la pràctica perquè així ho han decidit i no perquè els faltin capacitats per dedicar-se a uns estudis més teòrics.

Com a resposta a aquesta situació, el Departament d’Ensenyament ja està dissenyant mesures per esquivar els efectes que l’aplicació d’aquesta part de la Llei Wert pugui tenir a Catalunya i, alhora, el Col·legi de Pedagogs critica la proposta de dos itineraris a quart d’ESO, la doble titulació, la distribució del pes de les assignatures i el fet que el català no sigui considerada matèria troncal i, en canvi,  la religió i la seva alternativa de valors ètics siguin matèries obligatòries.

Jo crec que el problema rau en el fet que el Departament d’Ensenyament hagi d’arbitrar mesures per «esquivar» una llei que ens ve imposada per l’Estat. El Departament ha de fer complir la nostra Llei, la LEC, aprovada pel Parlament de Catalunya amb ampli consens, sense imposicions, amb tranquil·litat pedagògica i amb rigor.

Ja fa tres cents anys que patim atacs a l’escola catalana des del govern central. Malgrat l’asseveració reial que el català mai no ha estat imposat, ja des de l’any 1715 es va prohibir escriure i parlar en català a l’escola.

L’objectiu de l’any 1715 era el mateix d’en Wert avui dia. Ell no s’està pas de dir-ho: “españolizar a los niños catalanes”. Per servir aquest objectiu, tot s’hi val. També la segregació entre bons estudiants i estudiants que no segueixen progressant adequadament, en un període que no és oportú pedagògicament. La pedagogia subordinada a la política.

Volem que, a les nostres escoles, regeixin les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, volem consens entre la política, els docents i les famílies per aconseguir l’èxit en el nostre sistema educatiu. Volem una escola lliure per a un país lliure.

Teresa Casals, responsable de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua