Entrades amb l'etiqueta ‘llengua catalana’

Parole, parole, parole

dimarts , 9/05/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest 9 de maig celebrem un «Dia d’Europa» diferent, marcat pel regust amarg del Brèxit i alleujats pel resultat de les eleccions franceses, que donen una nova i última oportunitat de renéixer al projecte europeu. L’Europa d’avui, la dels Estats i no la de la gent, està esgotada i calen nous lideratges, noves idees i un nou projecte per donar un impuls definitiu per tenir una Unió Europea forta i amb futur.

Tot i les moltes coses bones que ens ofereix avui el projecte europeu, hi ha molts ciutadans que se n’allunyen, i un dels motius és el fet que no totes les llengües històriques són llengües oficials, com si hi hagués llengües de primera i de segona classe. I aquest és el cas de la llengua catalana. Encara amb la ressaca de les eleccions de diumenge, Macron té el repte de reformar i salvar França del centralisme parisenc que ha despoblat i ha empobrit les regions perifèriques, on ha crescut el populisme i on van votar massivament a Le Pen a la primera volta.

I aquest centralisme francès no només ha perjudicat l’economia de les regions, també la seva diversitat cultural i lingüística. És per això que des de la Plataforma per la Llengua trobem positiu el compromís amb la llengua catalana que ha adoptat el futur president Macron, a instàncies dels nostres companys d’ELEN a França. Macron s’ha compromès a incrementar la presència de les identitats regionals minoritzades, a complir la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i a permetre l’ensenyament del català a les escoles públiques.
Massa bonic per ser real, pot pensar algú d’entrada. Ja que és històrica la ignorància que s’ha fet de la llengua catalana a França, ja des de l’edicte del rei Lluís XIV de l’any 1700, on es prohibia el català a la Catalunya del Nord, mai revocat i encara vigent actualment.

Segons un estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya el 2016, un 76% dels habitants de la Catalunya del Nord voldria el model bilingüe a les escoles públiques. Actualment, només el 25% dels alumnes reben algun tipus d’ensenyament en català, i només el 7,8% estudia a les escoles concertades amb immersió lingüística d’Arrels i la Bressola. I segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya del Nord 2015, el nombre de parlants de català ha augmentat en 8.000 persones en els darrers 10 anys, però la transmissió intergeneracional s’està perdent.

Segons dades de les institucions europees, hi ha uns cinquanta milions de ciutadans europeus que parlen llengües no oficials. Això representa que un 10% de la població no té garantits els seus drets lingüístics. Fins quan es permetrà que això segueixi passant a Europa?

Caldrà una aposta valenta pel català a França.  Caldrà una aposta valenta per a garantir el futur d’Europa. També per garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans, parlin la llengua històrica que parlin.  Des de la Plataforma per la Llengua estarem amatents a que Macron compleixi la paraula donada i si està a l’alçada del que s’espera d’un possible futur gran líder europeu.  Europa i la llengua catalana demanen més fets i menys paraules.

La voluntat del Pacte

divendres, 3/02/2017

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Historiador i membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta setmana, la primera reunió del Pacte Nacional pel Referèndum ens mostrava, de nou, el ventall de sensibilitats polítiques del nostre país i la capacitat de trobar el consens al voltant del manifest que vam aprovar.

La Plataforma per la Llengua, com vaig expressar a la reunió del Pacte, valorem molt positivament el redactat del manifest que se’ns va presentar pel fet de ser el text que permet caminar des del consens. El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, que compartim, cada cop s’ha fet més evident i per això el teixit associatiu hem d’acompanyar, donar suport i estar a disposició del país i del procés polític que vivim.

Des de l’harmoniosa sala auditori del Parlament, i com a historiador, els esdeveniments encara es perceben amb més intensitat. La importància dels termes, la força dels adjectius quan s’ha de trobar el punt en comú que permeti avançar, en un marc tan plural… El cert és que la Plataforma per la Llengua és on ha de ser, amb les nostres institucions, el món local, els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i el teixit associatiu, instant els governs a la celebració d’un referèndum.

La nostra posició no és nova. Treballem per fer del català la llengua comuna i de cohesió social, i l’obtenció de l’estat és el millor instrument per assolir-ho. És per això que des de l’ONG del català ens hem coordinat amb les principals entitats sobiranistes de la societat civil per tal de sumar esforços en pro de construir un estat independent i ens hem mobilitzat cada any en les diferents convocatòries multitudinàries als carrers. També, és clar, hem format part des de la seva creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el que avui és el Pacte Nacional pel Referèndum.

Felicitem-nos pel consens i posem-nos a treballar.

Oooole!! L’art de torejar les lleis

divendres, 25/11/2016

marga payola

 

 

  Marga Payola

  Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Ara fa 15 anys que l’Estat espanyol va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). Ara fa 15 anys que la incompleix.

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu, promogut pel Consell d’Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d’Europa que no tenen caràcter oficial, anomenades també regionals o minoritàries.

Segons dades de les institucions europees, es calcula que hi ha uns 50 milions de ciutadans europeus que parlen aquestes llengües, però no tots els estats membres han ratificat la Carta i per tant no totes aquestes llengües regionals o minoritàries tenen el mateix grau de protecció.

Es tracta de construir una Europa basada en els principis de la democràcia i de la diversitat cultural, i d’entrada sembla impensable que cap país europeu es negui a ratificar-la. Què fa que França i Itàlia, que són estats fundadors del Consell d’Europa, no hagin ratificat la Carta?

Un comitè d’experts independents del Consell d’Europa va seguint, periòdicament, el grau de compliment de la Carta per part dels països que l’han ratificada i elaboren informes públics. Des de la Plataforma per la Llengua hem participat en l’elaboració de 3 informes que hem enviat a aquest comitè d’experts i en els quals es recollien les dades sobre la vulneració dels drets lingüístics dels parlants de llengua catalana.

I l’últim informe que van emetre el passat mes de gener del 2016 és dels més contundents que s’han emès contra el govern espanyol pel que fa a la discriminació lingüística del català a l’Estat. Explicita situacions i mesures que ha de ratificar el govern espanyol per pal·liar el tracte discriminatori que pateix la llengua catalana, com ara la modificació del marc jurídic perquè autoritats judicials penals, civils i administratives puguin realitzar els procediments en català. També recomana garantir l’adequada presència del català en les administracions públiques de l’Estat i en els mitjans de comunicació, aquest últim aspecte sobretot al País Valencià.

Què fa que Espanya, que l’ha ratificada, no la compleixi? És millor no signar la CELRoM, com Itàlia i França, o ratificar-la i no complir-la, com Espanya? Qualsevol dels escenaris és dolent per al català perquè significa que ni Espanya, ni França ni Itàlia reconeixen ni respecten la seva pròpia diversitat cultural i lingüística.

Per això, després de veure que no hi ha res a fer amb l’Estat espanyol, i no ho diem nosaltres sinó que també ho certifica el comitè d’experts del Consell d’Europa, molts en volem marxar i crear el nostre estat propi, on la nostra llengua sigui respectada i els catalanoparlants tinguem els mateixos drets lingüístics que els parlants de llengües europees que tenen un nombre de parlants similar al nostre, com els suecs o els finesos.

I mentre fem el pas, ens amenacen brandant el compliment de la llei. L’ Estat espanyol és el tercer país europeu, de vint-i-vuit, que més incompleix la normativa europea. Qui incompleix realment la llei?

Nouvinguts, grups de whatsapp i plantades pel català

dijous, 30/04/2015

IMG_5001_petita

  • Grup pares P5

Bip bip

Neus M: Hola, pares i mares, una consulta: oi que és demà que els nens tenen sortida al teatre? Algú sap si han de portar esmorzar?

Bip bip

Lina mare Lucía: Bon dia, Neus! Creo que sí, me parece que la sortida es justo después: salen ja desayunados

Bip bip

Jaume pare Arnau: Gracias, Lina! Yo tenia la misma pregunta!

Bip bip

Neus M: Ei, gràcies, Lina! No ho tenia gens clar…

Bip bip

Anna mare Sergi: Muchas gracias, Lina! Tu siempre te enteras de estas cosas!

Bip bip

Joana mare Berta: Que bien se lo van a pasar!

Bip bip

Lina mare Lucía: Gràcies! Pero como es que ahora me hablan todos en castellano? Que ya llevo unos cuantos años aquí, i ja “comenso” a parlar el català! Si me hablan siempre en castellano nunca lo voy a aprender! ;-)

 

#Joemplanto davant d’aquesta situació, habitual al grup de whatsapp de pares de l’escola: sempre que algú intervé al grup en castellà, se succeeixen les respostes en aquesta llengua, encara que tothom sàpiga perfectament que la persona castellanoparlant entén el català.

Davant d’aquesta reacció, efectivament, em planto, metafòricament parlant. De la mateixa manera que em planto també quan la mare de l’amic de la meva filla, que és nascuda al Marroc, se m’adreça en castellà i, com que sé que m’entén perfectament, li responc en català.

I em continuo plantant cada dia, en nombroses situacions similars. Per què? Perquè la salut del català depèn de tots i cada un de nosaltres. Podríem trobar nombrosos exemples que demostren que tots i cada un de nosaltres podem fer més per preservar i garantir la salut de la nostra llengua. La bona salut del català depèn del dia a dia, depèn que ens plantem a la feina, al tren, al carrer, al mercat, a l’escola, a la botiga de queviures, a les xarxes socials, i, evidentment, també als grups de whatsapp. Que ens plantem, i triem sempre com a primera opció parlar en català.

Hem de canviar el xip. Ens calen lleis, ens cal un Estat a favor que promogui la nostra llengua… Sí. Però el nostre paper és clau, vital. De fet, som els principals responsables de promoure dia a dia l’ús del català com a llengua vertebradora de tota la diversitat lingüística que conviu a casa nostra. Cal que parlem la nostra llengua especialment amb aquelles persones nouvingudes al nostre país, per acollir-les i integrar-les, però també perquè, siguem francs, de “persones nouvingudes” cada cop n’hi ha menys, i en canvi sí que mantenim un gruix de la població que fa temps que va immigrar. I amb aquestes persones, la feina l’hem d’enfocar a fer que s’estimin el nostre país i la nostra cultura, participin amb les entitats culturals catalanes, i en definitiva, arrelin ben arrelats.

El passat 18 d’abril la Plataforma per la Llengua i 27 entitats de persones immigrades ens vam plantar. Desafiant les desenes d’activitats i propostes que hom pot tenir un matí radiant de dissabte, vam aconseguir reunir més de 500 persones a la Plaça del Born de Barcelona per proclamar ben alt i ben fort aquest missatge reivindicatiu i alhora engrescador: els primers a acollir, a integrar, a promoure l’arrelament, hem de ser nosaltres mateixos. Nosaltres som els primers que ens hem de plantar pel català i comprometre’ns-hi. Som els primers que, davant el nou i il·lusionant projecte de país que estem construint, hem de tenir uns nous hàbits lingüístics amb les persones que han escollit venir a viure a casa nostra. Som els primers que els hem de parlar en català. Per no excloure’ls. Per fer-los més catalans.

Començant pel carrer i acabant pel whatsapp.

 

Neus Mestres

Directora de la Plataforma per la Llengua

Quilòmetres de Franja

dilluns, 23/03/2015

Plataforma_Campanya LAPAO_Flyer_Flyer-FB_mapa

 

La Franja és un àmbit territorial singular dins del conjunt del nostre país. Quilòmetres de contrastos, amb una diversitat interna notable, amb Lleida i les Terres de l’Ebre com a espais d’interacció i de confluència mútua Són pobles d’arrel i ciutats assolellades, que han mantingut les seves característiques pròpies, fent de pont i d’intercanvi.

Aquesta primavera caldrà tornar-hi de nou, parlar amb tothom, escoltar opinions i copsar les reaccions davant el surrealisme amb què alguns governs tenyeixen una política (lingüística) dubtosament d’interès comú. Sí, parlo de la suposada Lengua Aragonesa Propia del Aragonés Oriental (LAPAO) que clivella la unitat de la llengua catalana i genera incomprensió dins de la filologia.

En aquest marc, són diverses les iniciatives que s’han anat duent a terme al llarg dels darrers mesos per sensibilitzar l’opinió pública de la situació de la llengua als diversos territoris de parla catalana. Des de l’ONG del català, per exemple, recentment s’ha engegat una campanya específica per portar la veu de la Franja de Ponent al Parlament Europeu. El manifest, al qual podeu adherir-vos en aquest enllaç, ja porta milers de signatures i serà el primer pas per presentar la situació de la llengua catalana a les institucions europees.

Sempre ens quedarà Europa…!

 

Francesc Marco,

Membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua