Entrades amb l'etiqueta ‘llengua comuna’

The Economist i el nacionalisme lingüístic espanyol

dimarts , 9/09/2014

estimo el català

Aquest estiu el setmanari The Economist ha dedicat un parell d’articles a parlar de Catalunya i de la llengua catalana. En la primera ocasió feia referència al fet que l’Estat espanyol no es veu com un estat multilingüe i, en el segon article, comentava el tracte de marginació que pateix la nostra llengua a l’Estat espanyol (per exemple no es pot utilitzar a les Corts espanyoles).

Sense entrar a valorar a fons el contingut dels articles, tampoc s’ha descobert la sopa d’all; sí que és molt rellevant i interessant el fet que des d’un setmanari internacional de referència es parli del procés que estem vivint des de la vessant cultural – lingüística. Fins ara moltes anàlisis se centraven en aspectes econòmics, però aquests aspectes per si sols no expliquen el procés. La situació, pel seu tracte discriminatori, que rep la llengua catalana és un cas únic a la Unió Europea. El fet que des de fa temps Catalunya sigui objecte d’interès internacional està fent que des de fora es vagi coneixent la realitat de la llengua catalana. Pel que sembla, la situació kafkiana que patim, i que des de la Plataforma per la Llengua denunciem dia sí, dia també, causa perplexitat internacional.

El nacionalisme lingüístic del Partit Popular, i abans més discret del PSOE, és més descarat i implacable que mai. Potser perquè parteix del convenciment que atacant la llengua catalana s’ataca un element central. La llei Wert és l’element més important i letal en aquests moments, però va acompanyat de desenes de mesures que van legislant la presència de la llengua espanyola, i la no presència i prohibició de la llengua catalana. És un procés imparable, que el BOE va recollint regularment.

Aquesta situació d’ofec s’ha de superar. Sense cap mena de dubte ens pot ajudar que s’internacionalitzi la nostra situació, però només podrem canviar les coses si som nosaltres mateixos els que mantenim el pols per aconseguir que la llengua catalana sigui una llengua d’Estat, com totes les de la Unió Europea. Aquesta diada tornarem a viure una ocasió històrica per fer un salt endavant, hem d’aprofitar l’oportunitat.

Daniel Mundet, director de la Plataforma per la Llengua

Llengua comuna: les dades.

dijous, 14/04/2011

Cartell Lip dub per la llengua.jpg Fa uns dies es van donar a conèixer els resultats de l’enquesta Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. És l’estudi més complet que es realitza i que, vistes les retallades, mai es realitzarà. Perquè en copsem la dimensió, aquest estudi es fa a partir  d’una mostra de 33.000 individus entrevistats personalment (cara a cara). Les dades es publiquen 6 cops al llarg de l’any, 30 dies després de finalitzar el treball de camp. És una mostra molt gran i amb unes dades molt actuals.

Els resultats del darrer baròmetre ens mostren una realitat social complexa que cal que estudiem i analitzem amb deteniment. A grans trets, tots els catalans entenen, saben parlar i saben escriure el castellà, i el 95% entén el català, el 77% el parla i el 60% l’escriu. Pel que fa als usos, el 56% dels catalans fan ús habitual del castellà, el 39% del català i el 4% d’altres llengües. Ara bé, si prenem en consideració el paper central que han tingut les migracions en la configuració de la societat catalana, resulta que el 56% dels catalans van tenir el castellà com a llengua inicial, el 35% el català i el 7% altres llengües.

És possible que a aquestes alçades el lector se senti marejat amb totes aquestes xifres, però cal que ens fixem en el diferencial entre els percentatges de la llengua d’ús habitual i els percentatges de les llengües inicials. Hi ha un diferencial de quatre punts percentuals en favor del català. És a dir, que la llengua catalana té una capacitat d’atracció que no té cap altra llengua a Catalunya. Aquesta dada és de gran interès perquè ens confirma el reconeixement i la funció social de la llengua catalana com a llengua comuna.

Precisament aquest és el missatge de la Plataforma per la Llengua que volem transmetre amb l’organització del primer lip dub per la llengua, que es farà els dies 15 i 16 d’abril a Barcelona. El nostre objectiu és donar a conèixer la llengua catalana arreu del món. Aquesta iniciativa surt de la Xarxa d’Entitats de Nouvinguts, formada per 23 entitats i per la Plataforma per la Llengua, amb l’objectiu de promocionar el català com a llengua comuna. Les dades de la darrera onada del Baròmetre ens confirmen que si seguim treballant en aquesta línia consolidarem una societat cohesionada al voltant de la llengua catalana, llengua comuna.

Plataforma per la Llengua

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

 

El primer lip dub per la llengua comuna

dilluns, 4/04/2011

Cartell Lip dub per la llengua.jpg Diverses entitats de persones immigrades, juntament amb la Plataforma per la Llengua, organitzen els dies 15 i 16 d’abril el primer lip dub per la llengua. És simptomàtic de la nostra societat que justament siguin les entitats de persones immigrades, de diferents orígens, les responsables del primer lip dub per la llengua catalana, com a llengua comuna que ha de vertebrar una diversitat que volem i que estimem. Valoro aquest fet com una lliçó de maduresa envers la resta de la societat, del qual n’hauríem d’estar tots plegats orgullosos i satisfets, com a símptoma de la normalitat que volem i que estem construint. Una lliçó per a altres països i societats. Partim del somni de treballar per una societat catalana amb més i millors oportunitats per a tothom, basada en la convivència. Una societat centrada en la voluntat de ser, vinguem d’on vinguem, on tothom, absolutament tothom, hi tingui cabuda i hi vegi acomplerts els seus drets socials. Una societat amb un model educatiu inclusiu que no segregui l’alumnat per raons d’origen, i que per tant continuï apostant pel català com a llengua vehicular.

I és d’acord amb aquesta manera de pensar  que pren força la idea del català com a eix vertebrador, eina fonamental que dilueixi el concepte d’immigrant i contribueixi a la inclusió social, com a llengua comuna, de tothom.

El dia 15 d’abril (i el dia 16),  a la plaça Universitat de Barcelona hi haurà una gran festa cívica amb la gravació del lip dub i el ressò de les nostres veus. Tots hi estem convidats. La societat civil avança i empeny un cop més, innovant i fent de la llengua una gran festa.

 

Tal i com diuen les entitats al manifest “El català llengua comuna”, que enguany publiquem en la versió català-xinès, Volem viure en català! Fem del català la llengua d’acollida. No ens discrimineu pel fet d’haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d’aquest país que entre tots i totes estem edificant”

Les entitats que organitzen el lip dub són

Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E’Waiso Ipola, Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB), Associació Catalana de Residents Senegalesos, Associació Cultural, Educativa i Social Operativa de Dones Pakistaneses (ACESOP), Associació d’Amics del Poble Marroquí (ITRAN), Associació d’Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya, Associació de Dones Amazigues Tamettut, Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya (ATIMCA), Associació de Treballadors Pakistanesos, Casa Eslava, Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau, Centre Bolivià Català, Comunitat Palestina de Catalunya, Cornellà Sense Fronteres, El Mirador dels Immigrants, Els Altres Andalusos, Espazo Galego dos Països Catalans, Federació d’Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT), Federació d’Entitats Bolivianes a Catalunya (FEDEBOL), Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT), Federacion de Entidades Latinoamericanas de Cataluña (FEDELATINA), Rede.cat , Veu Pròpia i la Plataforma per la Llengua

 

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

Sobre la inutilitat de fer obligatori el coneixement del català

dijous, 24/03/2011

imatge-santjordi-2010.jpg La setmana passada es van conèixer els resultats d’una enquesta realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) sobre immigració on s’afirmava que la meitat dels catalans consideren que “hi ha massa immigrants” al nostre país. La resposta de l’Executiu no es va fer esperar i el portaveu del Govern, Francesc Homs, feia una roda de premsa on comunicava que el coneixement de la llengua catalana serà “determinant” per certificar “l’esforç d’integració en el marc dels expedients d’arrelament, reagrupament familiar i renovació de permisos de treball” ja que “per parlar de plena integració cal conèixer la llengua del país”.

 

La Plataforma per la Llengua sempre ha treballat des de la secció d’Acollida Lingüística per facilitar el procés d’inclusió de les persones immigrades a la societat catalana, mitjançant l’adopció del català, però també per responsabilitzar la societat d’acollida en les tasques d’acolliment lingüístic i, per tant, fomentar l’ús del català en la relació amb les persones nouvingudes.

 

Consegüentment, per a les persones que creiem que el català ha ser la llengua comuna de la nostra societat, pensem que és positiu que des del Govern de la Generalitat de Catalunya s’impulsin mecanismes perquè la gent nouvinguda aprengui el català. No obstant això, hem de ser conscients que una cosa és tenir els coneixements suficients per passar un examen de català a la fi d’obtenir un permís de treball o la concessió del reagrupament familiar, i una altra que la població immigrada passi a utilitzar el català com a llengua de comunicació social.

 

Des del meu punt de vista, l’obligatorietat de conèixer el català no n’assegura l’ús. De fet, les últimes enquestes sociolingüístiques assenyalen que mentre el coneixement del català augmenta, l’ús social minva. Així, per exemple, mentre que més del 75% de la població catalana afirma que sap parlar català, a l’Enquesta d’Usos Lingüístics de l’any 2008 (Idescat) es mostrava que el català és la “llengua habitual” de només el 35,6% de la població adulta del nostre país, davant el 45,9% que afirmaven que era el castellà. Per tant, el mecanisme més efectiu perquè el català deixi de ser un simple requisit per demostrar l’arrelament al país de la població nouvinguda i passi a ser veritablement un mecanisme d’integració és que la gent catalanoparlant no abandoni la seva llengua davant la població nouvinguda. El català, si no, pot esdevenir una eina formalment útil per aconseguir determinats certificats, però ser socialment inútil com a llengua de comunicació, integració i cohesió social.

 

P.S. I, si no, que li preguntin a l’Iniesta quantes vegades se li han adreçat en català al llarg dels catorze anys que porta vivint a Catalunya i anem a veure quants comencen a fer-ho a partir d’ara.

 

Carmen Pérez

Plataforma per la Llengua

 

Si vols llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí