Entrades amb l'etiqueta ‘Llengua’

«Puc parlar valencià?» Exemples dels magazins d’À Punt

dijous, 21/06/2018

 

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua – País Valencià

 

À Punt, la flamant televisió valenciana, fa goig. És el moment dels valencians en positiu. Molta gent s’ha sentit reconfortada els primers dies d’emissió del nou mitjà. Escoltar les notícies en la nostra llengua ha estat com una elemental restitució de drets, a la llengua i al nostre punt de vista. Veure com als xiquets se’ls il·lumina la cara amb els dibuixos en valencià és un signe commovedor d’una necessitat lingüística bàsica recuperada.

El sociolingüista Lluís Vicent Aracil va explicar el 1968, en un estudi sobre el teatre d’Escalante, que l’ús crea la llengua. Per consegüent, el que ara volem destacar és l’ús de la llengua en les entrevistes dels programes en directe. El Matí À Punt, conduït per la presentadora Clara Castelló, és un magazín de qualitat, un programa plural, amb informació, opinió, entrevistes i connexions. N’aportem un exemple. L’entrevista de Clara Castelló al catedràtic Félix Francés sobre el cicle de l’aigua és una mostra del bon ús del valencià com a vehicle de la comunicació. La nostra llengua pròpia es va mantenir com a llengua de comunicació amb una persona que va optar per expressar-se en castellà. Això és un exemple del que es diu bilingüisme passiu. Les tertúlies amb Clara Castelló són un delícia per als amants del diàleg: la serenitat de la presentadora genera un to reflexiu, sense estridències, encara que es parle de temes tan dolorosos com la corrupció o el cas Gürtel.

De l’altre magazín, del vespertí À Punt Directe, presentat per Carolina Ferre, aportem un altre exemple lingüístic. Ens referim a l’entrevista a Maria, una senyora major d’Algemesí que va ser rescatada per uns guàrdies civils de l’interior d’un cotxe caigut en un hort inundat a Alginet. La dona va començar parlant valencià i a la tercera frase va preguntar amb aquella inseguretat tan present al nostre país: «Puc parlar valencià?». La sordesa i el fet de parlar per a una televisió li van produir el dubte. L’anècdota demostra la importància del paper dels mitjans de comunicació. També l’entrevista va tindre moments d’emoció, en recordar el risc d’haver patit un final tràgic. El més interessant va ser quan es va entrevistar Aquilino, marit de Maria, home immigrat de parla castellana, a qui se li va fer una pregunta en valencià, com calia. L’home, també un poc sord, va demanar-ne la repetició, i el locutor, Rubén Dempere, va repetir la qüestió en castellà. Aquilino, que ja n’estava al cas, va acabar parlant valencià, a la seua manera, perquè s’havia creat ja la confiança en la comunicació. Va acabar dient: «tornàrem a nàixer eixe dia». I avant! La cirereta del pastís, en el tancament del reportatge, va ser obra de la presentadora Carolina Ferre, bona comunicadora, que va aportar un comentari amable i un somriure sobre l’accident. «La hilaritat restableix l’equilibri favorable de forces. El subjecte recupera el timó de la seua vida», va explicar molt bé el professor Lluís Vicent Aracil.

Els casos que hem comentat sobre fets d’actualitat i en directe demostren una part essencial de l’esperit de la nova À Punt. El principi bàsic és que la llengua pròpia és també la pròpia del mitjà. Per això, en converses i entrevistes, s’aplica sempre el principi del bilingüisme passiu on, com a màxim, qui opta per parlar castellà és la persona entrevistada, però no el periodista.

Gràcies a À Punt el poble valencià pot mirar el món per una finestra feta per gent de casa. La llengua es crea parlant-la, com deia Aracil. I com a exemple de creativitat lingüística aportem una improvisació de la singular Carolina Ferre. Quan algú parlava de «patir», la locutora va contestar que «pa tir el de Kennedy». Brutal! Gràcies, À Punt.

Puchades va fer els gols en valencià

dijous, 22/03/2018

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

País Valencià

 

La figura d’Antoni Puchades Casanova (Sueca, 1925-2013) és un dels mites de la història del València Club de Futbol. Puchades va debutar a la Primera Divisió amb el València en 1946, amb 21 anys, i aquella temporada el club va guanyar la lliga. Per Mestalla va driblar aquell mig centre, un autèntic constructor del joc, a qui mai no li van mostrar una targeta groga. A bon segur, quan en 1948 va marcar el seu primer gol amb el València va exclamar amb alegria, amb la o oberta: gol!

Al Mundial del Brasil de 1950, Puchades, jugador de la selecció espanyola, va ser elegit com el millor centrecampista del campionat. Anys després, en 1959, totes les seccions esportives del València van formar el seu nom sobre la gespa de Mestalla. Allò va ser un espectacle inoblidable i també un acte lingüístic d’homenatge a qui s’havia convertit en una imatge icònica del club.

Puchades va ser un home arrelat, que estimava la seua terra, que parlava valencià. Bé podem dir que el gran Puchades es va transformar en un símbol d’identitat i també de projecció exterior del poble valencià. El de Sueca és un exemple del vincle entre una afició i un equip. No podem oblidar que els clubs de futbol existeixen perquè formen part de la societat. Si els noms Mestalla, València, Llevant, Hèrcules, Elx, Vila-real o Castelló desperten emocions és perquè representen els sentiments de molts valencians i valencianes. El futbol és esport i també economia, el futbol és cultura, en concret és un fenomen de cultura de masses, i el futbol també és comunicació.

Per això des de la Plataforma per la Llengua reivindiquem, amb la campanya “Fes un gol pel valencià”, la presència normal del llengua pròpia al món del futbol i demanem a les directives dels clubs valencians una major implicació en l’ús de l’idioma. El valencià ha d’estar present en el món de l’esport, i això inclou els noms propis des estadis, la comunicació amb l’afició, en l’àmbit oral i escrit, les pàgines web o les xarxes socials. L’esport, com a valor humà que representa l’esforç i el treball en equip, ha de fer visible la voluntat de la societat valenciana de viure plenament en valencià. Adherir-se a la campanya de la Plataforma per la Llengua és un pas important en el camí per normalitzar el valencià al món del futbol.

Signa aquí per la campanya!

I tu, utilitzes la llengua?

dijous, 1/03/2018

011

 

 

Neus Mestres

Directora de Plataforma per la Llengua

 

Quantes vegades, com a catalanoparlants habituals, heu respost en castellà quan algú us ha interpel·lat en aquesta llengua? Aquest és un fet que passa sovint. El fem de manera inconscient; moltes vegades, per un instint ocult que hem de treure’ns de sobre. I és que massa sovint renunciem a l’ús de la llengua per estigmes i idees preconcebudes que no beneficien la promoció i la normalització del català. Hi ha un ventall molt ampli de petites accions que podem fer per a defensar activament la nostra llengua en nombrosos espais en què no és present.

Molts ciutadans han assumit la idea que la vitalitat del català depèn només de l’acció dels poders públics. Tot i que en bona part és una afirmació certa, atès que vivim sota el control d’un Estat que actua en contra del català, cal que siguem conscients que tothom fa política lingüística tothora i que, sovint, quan prenem determinades actituds lingüístiques, contribuïm a invisibilitzar la llengua en contextos en què podria ser molt més present. Per exemple, hi ha gent que en certs ambients usa, per defecte, el castellà (les discoteques, els espais d’oci, els restaurants exòtics, etc.).

Des de la Plataforma per la Llengua, demanem a tots els catalanoparlants que prenguin una actitud lingüística compromesa i que utilitzin sempre la llengua. A més a més, és molt important que es denunciïn aquelles situacions en les que se’ns nega el dret a usar-la o en les que tenim la sensació que se’ns tracta de manera diferent pel fet d’emprar el català.

Creus que la teva actitud és lingüísticament compromesa? Utilitzes la llengua? Us convidem a fer un test al web www.estimoelcatala.cat i descobrir si feu tot allò que és a les vostres mans per a tenir una bona actitud vers el català.

SÍ, vull!!!

dimarts , 26/09/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

El Dia Europeu de les Llengües se celebra cada 26 de setembre des de l’any 2001, per iniciativa del Consell d’Europa, amb l’objectiu de promoure la diversitat lingüística com un valor afegit que permet la cohesió social, facilita la mobilitat i afavoreix el respecte cap a la diversitat lingüística.

La Unió Europea celebrarà amb entusiasme aquesta jornada, però el cert és que només hi ha 24 llengües oficials de les 40 llengües que es parlen a Europa. Fins quan permetrem que es continuï discriminant 50 milions de ciutadans europeus que tenen com a llengua materna una llengua no oficial?

La llengua catalana és parlada per més de 10 milions de persones i és la 14a llengua en nombre de parlants a Europa. Però cap dels governs espanyols no ha volgut mai que fos llengua oficial, i per tant, els nostres eurodiputats no poden parlar en català a l’eurocambra, el català no és llengua de treball a les institucions europees i la normativa europea només interpel·la les llengües oficials.

És clar, doncs, que ningú no ho farà per nosaltres; per això els catalans hem dit: prou! La llengua catalana no es pot permetre més temps tenir un “estat en contra”, que trepitja constantment els nostres drets lingüístics.

Per això, des de la Plataforma per la Llengua fem la campanya “Un Estat a Favor del català” pel referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre. Només una nova república catalana podrà garantir que la nostra llengua sigui respectada a les escoles, els jutjats i les administracions, i que sigui llengua oficial a la Unió Europea.

Si vols tenir garantits els teus drets lingüístics, el proper diumenge vota “SÍ” pel català!

 

Carta oberta al periodista Marcel Haenen

divendres, 8/09/2017

 

 

Òscar Escuder
President de la Plataforma per la Llengua

 

Benvolgut senyor Haenen,

Us escric des de Plataforma per la Llengua, una ONG amb prop de 14.000 socis que vetlla perquè es respectin els drets dels catalanoparlants.

Em poso en contacte amb vós perquè he seguit amb preocupació la polèmica lingüística que es va generar arran de la vostra petició al cap de la policia de Catalunya, el passat 21 d’agost, que parlés en castellà en una roda de premsa a Barcelona després dels atemptats terroristes que vam patir fa uns dies a Catalunya. Posteriorment he llegit les vostres declaracions en alguns mitjans, on us mostreu perplex per la indignació que la vostra actitud va provocar entre el públic català. En aquesta carta voldria informar-vos de les raons per les quals aquell comportament va ferir les sensibilitats de molts catalanoparlants.

El català és una llengua mitjana d’Europa amb uns 10 milions de parlants. A Catalunya, el català no només és llengua oficial dels poders públics sinó que és la llengua de treball de centenars de mitjans de comunicació. Les ràdios informatives en català tenen molta més audiència a Catalunya que les ràdios en altres llengües, fet pel qual tant els informadors públics com els privats (com per exemple els clubs de futbol i altres empreses multinacionals) faciliten informació en aquesta llengua com a material de treball per a molts periodistes, sens perjudici que es puguin fer servir també altres llengües.

Cal destacar que, tot i aquesta vitalitat i treball permanent, la llengua catalana ha estat durament perseguida i encara està minoritzada. Amb la pèrdua de les lleis i constitucions catalanes i la imposició de les lleis de Castella al Principat de Catalunya el segle XVIII, l’administració reial (compartida amb Castella des de dos segles abans, com els Països Baixos durant uns 70 anys) va començar a imposar-hi activament el castellà, llengua fins llavors desconeguda per la gran majoria de la població. Durant els segles XIX i XX s’han succeït les imposicions del castellà (com ara apartar el català de l’escola, dels processos judicials o de les converses telefòniques), decisions que anaven lligades a una ideologia supremacista segons la qual molts parlants de castellà, inclosos alguns funcionaris, es creuen amb el dret d’exigir als catalans que renunciïn a la seva llengua fins i tot ara que el català està restituït com a llengua dels poders públics (des de 1979) i s’ha garantit el dret d’usar-lo. El fet que la vostra petició reforcés la posició de qui pretén continuar perpetrant aquest abús és l’única raó per la qual heu tingut les seves lloances i, en canvi, heu vist com molta gent catalana se sentia ofesa, no per ego, sinó per una dignitat que contínuament ens és qüestionada.

Des de la nostra entitat també us fem palès que l’actuació en català dels poders públics catalans és comparable a la d’altres territoris europeus amb comunitats lingüístiques de mida similar. Aquest va ser el cas de la conferència de premsa dels atemptats d’Estocolm (vídeo) –que va ser conduïda en suec tot i que es van respondre preguntes en anglès– i de la dels atemptats de Brussel·les (vídeo) –en la qual es va repetir permanentment tota la informació en neerlandès i francès–. Que el comportament seria el que va ser ho van preveure molts mitjans internacionals que disposaven de traductors automàtics entre el català i les seves llengües de treball. És possible que el vostre mitjà no conegués la nostra realitat, fet que podríem atribuir a la sistemàtica invisibilització a què es veu sotmesa la llengua dels catalans. En aquest sentit, voldria encoratjar-vos a no reproduir els arguments i les actituds de la tradició més autoritària del tractament de les llengües a Espanya. De la mateixa manera que a Suècia i a Bèlgica no s’expressen en suec i en neerlandès (i francès) per raons d’ego, els catalans també usem el català de manera oficial perquè és la nostra llengua.

Finalment, amb l’objectiu d’ajudar-vos a comprendre millor la situació de la llengua catalana i que pugueu tenir més present la diversitat lingüística existent a Europa, us convidem a llegir el document ‘The Catalan Language’, que us informarà de les característiques de la nostra llengua, i també el report ‘”If you address me in Catalan I’ll suspend the proceedings“, que exposa algunes de les discriminacions que va patir el català durant el 2015 i que va ser presentat davant les institucions europees. De fet, fins i tot publicacions com Politico s’han fet ressò de la importància que té el català com a llengua d’acollida per a les persones que venen a viure a Catalunya.

Per part meva, només em queda posar-me a la vostra disposició per si voleu conèixer més aspectes sobre la llengua catalana o sobre el nostre país, que com bé sabeu és un territori d’acollida i obert a dialogar amb tots els ciutadans d’arreu del món.

Esperant que les explicacions hagin servit per aclarir-vos els dubtes, us saludo ben cordialment,

 

Òscar Escuder i de la Torre

President

Plataforma per la Llengua

@oscarescuder1

Actualitat de la visió d’Azorín sobre el valencià

divendres, 1/09/2017

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

País Valencià

 

«De fet, i tractant-se d’Azorín, ¿com podríem encetar el comentari sinó pel cantó de l’idioma?» Així va començar Joan Fuster el breu estudi Memòria de Josep Martínez Ruiz sobre l’escriptor de Monòver, «i allò encara és terra catalana», diu l’assagista de Sueca. Doncs de l’idioma cal parlar. Quan l’escriptor Azorín, al capítol 38 d’El Libro de Levante (1929), parla del valencià va del braç de la lingüística comparada. Per exemple, quan comenta el vocable cadira, ben present en el llenguatge de la seua vila nadiua, Monòver, de la comarca de les Valls del Vinalopó: «Cadiras con asiento de esparto; cadiras como se decía en el castellano antiguo y se dice en el valenciano.» I encara en fa una variació: «El valenciano, que está esmaltado de voces y frases antiguas, ya en desuso entre los castellanos de ahora: hay voces clásicas, a manta, como aquí se dice. Sólo en la A, las palabras abondo, aïna, arreo (arreu), aosadas (aosaes), que van y vienen por la parla de los monoveros.» Quan Azorín tracta sobre les parts d’una casa torna a fer pinzellades sobre el lèxic: «El porxo, en Mallorca; el porxi, en Alicante. Mallorca y Alicante son tierras hermanas.» Pura dialectologia comparada que representa una unitat profunda, de la qual l’idioma comú, la llengua catalana, n’és una bona mostra.

Josep Martínez Ruiz es va instal·lar a Madrid des del 1896, però va tenir sempre present el paisatge del seu país d’origen en les seues obres literàries. Les frases abans citades representen la visió d’un autor castellanitzat al voltant del valencià de la seua joventut. Ho explica en un passatge del llibre Valencia (1941): «Yo creo que un idioma se beneficia con el roce de otro idioma. El castellano se ha corroborado y acendrado en mí, primero con el valenciano, luego con el francés.»

L’afirmació sobre l’experiència de la formació plurilingüe d’Azorín és potser de gran actualitat. Pot reflectir un debat que suscita interés a hores d’ara, sobretot al sud del País Valencià. Actualment, a moltes llars de parla castellana de la ciutat d’Alacant, del Baix Segura o de parts del Vinalopó, cal valorar el valencià com un element d’herència cultural però sobretot com una porta cap al futur. S’ha de veure la llengua com una oportunitat, i no com un conflicte, tal com intenta amb desesperació la dreta espanyola.

Una llengua és una identitat, una visió pròpia del món. I per això molta gent, com la de la Plataforma per la Llengua, defensa que el valencià ha de ser la llengua comuna de tot el poble valencià, independentment de quina siga la seua llengua d’origen. Perquè les diferències d’oportunitats en l’accés a la llengua pròpia perjudiquen el futur d’un sector de la ciutadania valenciana. El valencià, la llengua comuna, també és part de la vida de la població habitualment castellanoparlant.

Explica Fuster que «aquell català de Monòver, anomenat Azorín, que escrivia en castellà» també forma part de la cultura catalana, que no es pot concebre sobre la base exclusivista dels que han escrit només en l’idioma propi. En tot cas, podem preguntar-nos com sonaria una límpida prosa d’Azorín sobre la geografia de les terres del riu Vinalopó en valencià: «Arreu, ausades, a bondo, aïna. A Monòver es parla valencià; a Elda, castellà; al Pinós, valencià; a Salinas, castellà; a Petrer, valencià, a Villena, castellà. Mosaic variat de valencià i castellà. Moltes de les veus castellanes empeltades al valencià que ací es parla són d’ús a l’Aragó; marcats aragonesismes. Probablement portades al segle XIII pels aragonesos que van vindre amb en Jaume I el Conquistador. Conquerits estos pobles als moros. “Pareix que Alacant haja sigut sempre una colònia, si no d’estrangers, d’espanyols no alacantins” -escriu el cronista Vila i Blanco. Indubtablement, les conquestes que aconseguien bé els romans, bé els cartaginesos; ara els gots, ara els àrabs; després els castellans; després els aragonesos; i l’alternatiu imperi dels prínceps d’estos dos últims regnes canviava la població, i, en conseqüència, desapareixien uns cognoms, en començaven ací uns altres, nous costums, nous usos. Riuada de la host d’en Jaume; fermentació de moriscs, catalans, aragonesos, castellans. Calabriada de parles; carnaval de la filologia. […] Des del fons de set segles, alcem la vista i en el blau veiem en Jaume, caragolant amb el seu bridó; passejant pel costerut altiplà de la penya del Cid. En Jaume el Conquistador i Rodrigo Díaz de Vivar». Una singular prosa catalana, fora de sèrie.

La pluralitat d’Europa

dilluns, 31/07/2017

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) compleix 25 anys aquest 2017 i continua estant a l’ordre del dia. Encara queda molt de camí per transcórrer per a assolir la fita que les llengües minoritzades d’Europa tinguin garantit el seu desenvolupament ple i el respecte i el reconeixement que necessiten.

Des de l’European Language Equality Network (ELEN), la coordinadora europea d’entitats per a la Igualtat Lingüística, de la que forma part la Plataforma per la Llengua, estem treballant perquè les institucions europees vetllin per fer complir aquesta Carta als estats. De fet, cal remarcar que entre 40 i 50 milions de ciutadans a Europa parlen una llengua considerada minoritzada o minoritària.

Un dels obstacles principals que troba la implementació de la Carta és que encara hi ha molts estats que no l’han ratificada. En aquest sentit, destaquen especialment les no-ratificacions de França i Itàlia, que tenen múltiples llengües minoritzades, entre les quals hi ha el català. La recentment anunciada obertura d’un procediment de reforma de la Constitució francesa per part d’Emmanuel Macron, que es va comprometre a reformar els articles necessaris per possibilitar la ratificació de la Carta, pot representar una oportunitat per aconseguir que l’Estat francès ratifiqui la CELRoM.

A ELEN sabem que és una feina difícil i complexa, però hem d’instar les institucions europees a comunicar als estats les bones pràctiques que haurien de dur a terme en la línia de la CELROM.

L’Europa democràtica ha de vetllar per la riquesa de la diversitat lingüística i pel respecte a la seva pluralitat.

 

Rosa de les Neus Marco-Palau

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua i vicepresidenta d’ELEN

Una nova oportunitat per a la llengua?

dilluns, 24/07/2017

011

 

 

Neus Mestres

Directora de Plataforma per la Llengua

 

Un impuls, una estaca, un reconeixement, una oportunitat? Podem dir-ho de moltes maneres, però qualsevol acció a favor de la llengua catalana, una llengua de deu milions de parlants a tot el domini lingüístic, és un nou pas endavant!

Fa poques setmanes vam rebre la notícia que les aportacions que la Plataforma per la Llengua havia fet en el procés de creació d’un nou codi de contractació pública de la Generalitat de Catalunya havien estat incloses dins del document final.

M’il·lusiona que la Plataforma per la llengua, una entitat que sempre ha lluitat per vetllar pels drets lingüístics dels catalanoparlants, hagi pogut incidir en un avenç tan important com el fet que el Govern inclogui unes clàusules lingüístiques en el nou codi de contractació pública socialment responsable en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn. És un pas de gegant, un reflex de la tasca del dia a dia que hem anat fent al llarg de gairebé 25 anys, parlant i denunciant-ne la situació injusta i desfavorable en moltes ocasions davant de l’Administració.

Quan podeu, ens escolteu, en ocasions ens doneu la raó, sovint ens mostreu les dificultats per a aplicar i exigir que els drets lingüístics es garanteixin i la llei es compleixi. Aquest cop ha anat més enllà, aquest cop ens heu fet cas, ens heu escoltat, hem treballat en col·laboració i ho heu aplicat. Un bon inici. Un agraïment a l’acollida i l’interès que la Secretaria de Transparència ha tingut per escoltar propostes d’entitats socials com la nostra.

Amb aquest Codi, les empreses tenen un gran incentiu per a etiquetar en català i també per a estar preparades per a atendre en català de manera oral i escrita. Si no ho fan, els seus productes o serveis estaran exclosos d’una gran quantitat de les compres que fan l’Administració o les empreses que hi presten un servei o n’exploten una concessió. Ara bé, a la Plataforma per la Llengua no deixarem de fer el nostre paper, vigilarem i reclamarem que les empreses que proveeixen la Generalitat no menystinguin el català.

El català ha de ser una llengua respectada i usada, ha de ser una llengua d’ús en tots els àmbits, també en el comercial i de l’empresa. Cuidar i respectar la llengua és un element més de la responsabilitat social de les empreses, un element valorat per la societat i que els pot aportar beneficis. Cuidar i respectar els clients o els usuaris adaptant-se lingüísticament també és una forma estratègica favorable a les empreses, molt útil per a la fidelització dels clients.

En el cas de les empreses que volen treballar amb el sector públic, confiem que assumiran el compromís i que, per exemple, el personal amb tasques d’atenció al públic tindrà una capacitació lingüística suficient; o que faran els esforços que calgui per a etiquetar els productes que ofereixen en català.

Així mateix, per a assegurar que això funcioni és imprescindible que s’estableixi un règim sancionador dels incompliments perquè algunes empreses, que potser encara no han entès quines son les condicions, es prenguin seriosament el compliment de les clàusules.
Per tot plegat, des de l’ONG del català estem molt satisfets d’aquest pas que ha fet l’Administració catalana i d’haver-hi pogut participar. De nou tenim una oportunitat, per la llengua i per les empreses. No la deixem escapar!

Un Consell de reflexió i propostes

dilluns, 3/07/2017

Francesc Marco Palau historiador Francesc Marco
Historiador i membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

Els llibres i els cafès de la Laie, com les plantes de la seva terrassa enjardinada han estat testimoni de col·loquis i converses, de tertúlies i reunions. Precisament aquest dimecres, la llibreria del carrer Pau Claris ha estat l’escenari escollit pel dinar-reunió del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua.

L’òrgan assessor de l’ONG del català, que compta amb professionals especialitzats i referents dels diferents àmbits de la cultura catalana, s’ha trobat a Barcelona per poder plantejar aquells reptes que només la reflexió pausada i el debat dialèctic entre títols i autors poden inspirar. Quin ha de ser el paper de la Plataforma per la Llengua en aquests mesos constituents que s’obren? Quins són els flancs que caldria evitar d’oblidar? On caldria abocar-hi més esforços? Cap a on hem de centrar el discurs?

Martí Gasull i Roig va encertar-la de ple quan amb el canvi de segle va plantejar la creació d’un òrgan assessor per l’entitat, “fruit de la necessitat de rebre suggeriments i consells de persones amb prestigi i experiència (…) que poguessin servir de guia i d’aval a l’hora de desenvolupar tasques concretes”. El 2001, el Consell es posava en marxa amb una composició estudiada. Es preferia una pluralitat política i ideològica i es pretenia un òrgan que fos al mateix temps funcional i de prestigi. Es requeria una mirada global del conjunt dels territoris de parla catalana i de les diferents visions sociolingüístiques i es demanava que els qui en formessin part tinguessin una visió oberta de la societat catalana i un plantejament optimista i constructiu quant al futur de la llengua.

Una dècada i mitja després, en el moment excepcional que viu el país, és més necessari que mai disposar del consell i l’opinió de professionals experimentats del país. Un Consell de reflexió, però també de propostes.

Espanyol? Gens ni mica. Sóc sikh, panjabi i català

dilluns, 19/06/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta setmana hem vist en Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la comunitat sikh a Catalunya, al diari Politico, un dels més influents de Brussel·les. Arribat del Panjab, a l’Índia, ara fa nou anys i bon col·laborador de la Plataforma per la Llengua, recentment guanyador del IV Premi Martí Gasull i Roig, sap prou bé que l’idioma que parles defineix qui ets, d’on ets i des de quina perspectiva et projectes al món.

“Com és possible, ‘The new catalans’ a la portada de Politico?”, vaig pensar.

I començo a llegir el text, i de seguida t’adones per què és l’article destacat de la portada i de la setmana a la capital europea.

Acollida.

Som un exemple d’acollida ben feta, que resol els problemes i no en crea de nous. On el respecte entre el nouvingut i la població d’acollida és mutu i l’esforç per a entendre l’altre és compartit. El reportatge explica que: “En un moment de xenofòbia creixent arreu d’Europa, els nacionalistes catalans han estat extraordinàriament acollidors amb els immigrats”, i per tant, segons Brussel·les, el sistema d’acollida a Catalunya és un exemple a seguir per a tots els països d’Europa.

Catalunya ha estat sempre una terra de pas i d’acollida per la seva situació geogràfica. L’arribada d’immigrants ha estat un fet continuat, encara que amb intensitats diferents. Aquest fet ha repercutit directament en el creixement de la població, de la mateixa manera que ha contribuït al progrés econòmic i social del país.

En el període 2001-2008, la població de Catalunya registra un creixement de 850.000 persones, un dels més alts de la seva història, i el nombre de residents estrangers supera la xifra d’un milió d’habitants per primera vegada.

Són molts els esforços que s’han fet des de les administracions, però també des de la societat civil, per tal d’integrar bé aquesta gent a casa nostra. I fer-ho a través de la llengua catalana és una d’aquestes maneres. De fet, segons dades del cens de 2011, el 82,1% de la població estrangera que viu a Catalunya entén el català, fet que representa un augment significatiu respecte de les dades de l’any 2000, quan la xifra era del 61,1%. Segons la mateixa font, el 40,4% d’immigrants europeus sap parlar català, seguit dels llatinoamericans amb (36,2%) i els africans (35,2%).

Un dels projectes de país que es fa des de l’administració i la societat civil és el projecte “Voluntariat per la llengua”, que després de catorze anys ha superat les 100.000 parelles lingüístiques. I més d’1,7 milions de persones han après català amb els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística.

“El català, llengua comuna”, diem sempre des de la Plataforma per la Llengua. I és que a Catalunya es parlen actualment més de 280 llengües diferents. I aquesta és la feina que fem des de l’ONG del català des de fa 25 anys, treballar amb els “nous catalans” perquè coneguin i aprenguin la nostra llengua, i contribuir així a la cohesió social. “Els catalans apreciaven que jo parlés tan sols quatre paraules en català. Em pensava que la meva barba o el meu turbant crearien una distància, però estaven contents d’escoltar el català. No he vist mai cap país que estimi tant la seva llengua”, diu Gagandeep a Politico. I afegeix: “Els sentiments dins meu són una barreja. Sóc sikh, panjabi, però penso que ara també sóc català. –I espanyol?– Gens ni mica”. I és que la llengua que parles defineix també la teva identitat.

La feina de la Plataforma per la Llengua amb la comunitat sikh de Catalunya ve de lluny, fins i tot hem editat conjuntament el llibre Els de cinc rius de Catalunya, presentat recentment pel mateix president Carles Puigdemont.

I la societat mateixa ha reconegut l’esforç i la feina que en Gagandeep i el seu equip han fet a favor de la llengua catalana quan en l’últim Premi Martí Gasull i Roig va fer guanyadora la Comunitat sikh de Catalunya.

Tots els membres i voluntaris de la Plataforma per la Llengua ens sentim orgullosos de la portada de Politico. En Martí Gasull n’estaria ben satisfet, de veure els resultats i el reconeixement internacional de la coherència i la constància de la feina feta.