Entrades amb l'etiqueta ‘Llengua’

Les adhesions al referèndum

dilluns, 15/05/2017

Francesc Marco Palau historiador Francesc Marco
Historiador i membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest divendres, el Pacte Nacional pel Referèndum evidenciarà la força i la necessitat del referèndum com a instrument polític de la democràcia.

Així, el 19 de maig al vespre, al Palau de Congressos de Catalunya durem a terme un acte obert on es mostraran els amplis suports rebuts al Referèndum previst per aquest setembre (també n’hi haurà d’estatals i d’internacionals!).

L’acte es va dissenyar fa pocs dies, el divendres 5 de maig, en una trobada celebrada en una escola pública de Ciutat Vella. Com en el cas de la cita del 30 de març al Centre Cívic de la Barceloneta, el teixit associatiu del Pacte –sense els partits polítics ni les institucions– es van trobar per valorar les actuacions de les darreres setmanes i actualitzar els posicionaments de cara als pròxims passos.

Participació ciutadana. Amb l’objectiu de recollir suports al manifest del Pacte, durant les darreres setmanes s’han desplegat parades i voluntaris per tot el territori. Així, des del bullici cultural de Sant Jordi, fins a l’1 de maig, en el marc de les mobilitzacions dels principals sindicats, milers i milers de persones –un mínim de 400.000, però segurament més– van plasmar la seva signatura a un manifest que reclama solucions polítiques als problemes polítics.

Suport internacional. A més dels suports individuals i d’entitats de casa nostra, el Pacte també té el propòsit d’aconseguir adhesions de figures internacionals de prestigi. Des de la Plataforma per la Llengua, en aquest sentit, s’ha aconseguit el suport de diferents representants d’entitats europees que formen part de l’European Language Equality Network (ELEN).

L’objectiu del referèndum. D’aquesta manera, com s’explicita al manifest del Pacte, les societats modernes disposen d’un mecanisme fonamental per trobar solucions als conflictes com és el de la voluntat majoritària del poble expressat en el vot. Aquest setembre pot ser el moment ideal per fer-lo efectiu. Per ara, aquest divendres es visualitzarà la força del Pacte i el clam pel referèndum.

Nosaltres, des de l’ONG del català, compromesos amb la democràcia, continuarem participant al si del Pacte Nacional pel Referèndum.

Parole, parole, parole

dimarts , 9/05/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest 9 de maig celebrem un «Dia d’Europa» diferent, marcat pel regust amarg del Brèxit i alleujats pel resultat de les eleccions franceses, que donen una nova i última oportunitat de renéixer al projecte europeu. L’Europa d’avui, la dels Estats i no la de la gent, està esgotada i calen nous lideratges, noves idees i un nou projecte per donar un impuls definitiu per tenir una Unió Europea forta i amb futur.

Tot i les moltes coses bones que ens ofereix avui el projecte europeu, hi ha molts ciutadans que se n’allunyen, i un dels motius és el fet que no totes les llengües històriques són llengües oficials, com si hi hagués llengües de primera i de segona classe. I aquest és el cas de la llengua catalana. Encara amb la ressaca de les eleccions de diumenge, Macron té el repte de reformar i salvar França del centralisme parisenc que ha despoblat i ha empobrit les regions perifèriques, on ha crescut el populisme i on van votar massivament a Le Pen a la primera volta.

I aquest centralisme francès no només ha perjudicat l’economia de les regions, també la seva diversitat cultural i lingüística. És per això que des de la Plataforma per la Llengua trobem positiu el compromís amb la llengua catalana que ha adoptat el futur president Macron, a instàncies dels nostres companys d’ELEN a França. Macron s’ha compromès a incrementar la presència de les identitats regionals minoritzades, a complir la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i a permetre l’ensenyament del català a les escoles públiques.
Massa bonic per ser real, pot pensar algú d’entrada. Ja que és històrica la ignorància que s’ha fet de la llengua catalana a França, ja des de l’edicte del rei Lluís XIV de l’any 1700, on es prohibia el català a la Catalunya del Nord, mai revocat i encara vigent actualment.

Segons un estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya el 2016, un 76% dels habitants de la Catalunya del Nord voldria el model bilingüe a les escoles públiques. Actualment, només el 25% dels alumnes reben algun tipus d’ensenyament en català, i només el 7,8% estudia a les escoles concertades amb immersió lingüística d’Arrels i la Bressola. I segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya del Nord 2015, el nombre de parlants de català ha augmentat en 8.000 persones en els darrers 10 anys, però la transmissió intergeneracional s’està perdent.

Segons dades de les institucions europees, hi ha uns cinquanta milions de ciutadans europeus que parlen llengües no oficials. Això representa que un 10% de la població no té garantits els seus drets lingüístics. Fins quan es permetrà que això segueixi passant a Europa?

Caldrà una aposta valenta pel català a França.  Caldrà una aposta valenta per a garantir el futur d’Europa. També per garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans, parlin la llengua històrica que parlin.  Des de la Plataforma per la Llengua estarem amatents a que Macron compleixi la paraula donada i si està a l’alçada del que s’espera d’un possible futur gran líder europeu.  Europa i la llengua catalana demanen més fets i menys paraules.

És el client qui mana, oi?

divendres, 31/03/2017

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

En dues setmanes de funcionament CatalApp, l’aplicació mòbil impulsada per la Plataforma per la Llengua, ha aconseguit més de 25.000 descàrregues. Malgrat els intents de sabotatge i de criminalització d’alguns, CatalApp és tot un èxit gràcies als milers i milers de ciutadans d’arreu del territori de parla catalana que la fan servir per aconseguir viure utilitzant el català amb plena normalitat.

Els usuaris de CatalApp poden valorar l’ús que es fa del català en l’atenció oral, escrita i virtual dels establiments del seu entorn més immediat amb un simple clic. L’aplicació està disponible a les plataformes Google Play i Apple Store i el registre es realitza a través de correu electrònic o iniciant sessió amb els comptes personals de Google o Facebook. A partir d’aleshores, els usuaris poden navegar pel mapa i començar a valorar el grau de satisfacció en relació amb l’atenció oral, escrita i virtual en català que ofereixen els establiments.

La CatalApp està pensada perquè les empreses prenguin consciència de la importància d’oferir els seus serveis també en la nostra llengua i perquè així puguin millorar la satisfacció i fidelització dels seus clients. Perquè com a consumidors tenim dret a la varietat, a la qualitat i al bon servei, i entenc aquest bon servei en el sentit més global, incloent aquí l’adaptació del venedor al client, perquè és el client qui mana, oi? El mercat s’adapta a la demanda, canvia i s’ajusta a allò que rep més demanda i a les exigències del client, i aquesta és la raó per la qual considero la CatalApp una eina totalment útil, actual i adaptada a la nova realitat.

Els catalanoparlants ens trobem sovint en situacions desagradables, ens acostumem a patir discriminacions injustes per raó de llengua, que sovint acceptem resignadament. I és que som especialment vulnerables en comparació amb altres parlants de llengües oficials, que són entesos i atesos arreu. La crida que fa la Plataforma per la Llengua amb la CatalApp és per canviar aquesta situació participant en les valoracions i aportant comentaris, i sobretot entrant als comerços i establiments i fent ús de la nostra llengua arreu del territori. Només d’aquesta manera podrem ajudar a posar fi a aquesta discriminació i a aquesta renúncia constant a poder viure plenament en català.

La Plataforma per la Llengua, que des de fa més de 23 anys treballa amb projectes de cohesió social i integració, promou el català com a llengua comuna entre tots els parlants, sempre amb una gran sensibilitat per la diversitat lingüística. I amb aquesta App pretén també incentivar l’ús de la llengua catalana i fomentar la conscienciació de la societat per tal de normalitzar-ne la presència en tots els àmbits i en tot el domini lingüístic català.

Per tant, la CatalApp pot aconseguir canvis. Canvis que aconseguirem entre tots, amb la suma de cada persona que s’ha baixat l’App i de totes aquelles persones que encara se l’han de baixar. En uns casos, i esperem que en siguin molts!, els consumidors podrem incentivar i felicitar; en d’altres, quan detectem més dificultats pel que fa a l’ús de la llengua, haurem d’ajudar, trobar maneres de transmetre com ens agradaria ser atesos, explicar-nos i fer-nos entendre. Evidentment, des de la Plataforma per la Llengua estarem atents i proporcionarem recursos i eines a tots aquells que ho sol·licitin perquè es puguin adaptar a la nova demanda del mercat.

A Catalunya, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent i el País Valencià, més del 80% de la població sap parlar en català. És responsabilitat nostra, dels catalanoparlants, que el català esdevingui llengua d’ús habitual i que l’ús social i avanci cap a la normalitat. Si alguns comerciants s’estan organitzant per aprendre quatre paraules en rus, en francès o en alemany, per què no poden preveure l’acostament a la comunitat de parla catalana? No tenen aquests clients la mateixa dignitat?

Trump, Brexit i el català al Parlament Europeu

dimarts , 24/01/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Sembla que Europa està de moda, com a mínim tothom en parla, aquesta setmana. El president Trump dona lliçons a la cancellera Merkel, ja tenim una mica més clares les intencions britàniques respecte al Brexit i, a més, l’aposta per la llengua catalana ha triomfat entre les candidatures a la presidència del Parlament Europeu.

Som a la meitat de la legislatura, per tant, toca celebrar eleccions a la direcció de l’Eurocambra. I Martin Schulz plega sense haver assolit el compromís de permetre utilitzar la llengua catalana al plenari del Parlament Europeu, pels vets del PP i del PSOE.

Els darrers dies hem vist que els set candidats a la presidència anaven fent públics els seus programes electorals per intentar guanyar els suports necessaris per a la seva elecció.
I hem actuat com fan els que ja són un estat: amb unitat d’acció entre eurodiputats catalans i Plataforma per la Llengua, signant una carta conjunta enviada als candidats per demanar-los reconeixement per a la nostra llengua, fins ara prohibida a les institucions europees.

I l’acció ha tingut els seus fruits: quatre dels set candidats s’han compromès, fermament, a permetre l’ús del català al plenari si arriben a la presidència.
Tots sabem que, quan venen eleccions, els partits fan promeses que de vegades no poden complir. I els candidats podien prometre moltes coses per tenir el vot dels eurodiputats catalans, però n’han escollit només una: l’ús de la llengua catalana a l’Eurocambra.

Cada vegada més europeus coneixen la realitat catalana. Els actes multitudinaris i manifestacions a favor del procés cap a la independència hi han ajudat força.
Gràcies a la feina que es fa des de l’àmbit internacional de la Plataforma per la Llengua, el Casal Català, l’agrupació de l’ANC de Brussel·les, la Delegació de la Generalitat i els eurodiputats catalans hem fet arribar el missatge que la llengua és un dels nostres valors més preuats. I també els hem explicat les discriminacions i els atacs lingüístics del govern espanyol cap al català a l’escola, als jutjats, al cinema, a l’etiquetatge, a les institucions europees.

Enhorabona al guanyador Antonio Tajani, estarem amatents al compliment de la seva promesa electoral. Perquè des de la Plataforma per la Llengua no permetrem que es discrimini la nostra llengua i els nostres drets lingüístics, que és el que han fet els seus companys del PP espanyol. Seguirem la seva paraula donada durant la campanya electoral perquè aquest era el seu compromís amb els 10 milions de catalanoparlants que hi ha a Europa i que des d’ara representa.

Gràcies, eurodiputats Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa, Jordi Solé, Ernest Urtasun, Javi López i Francesc Gambús pel compromís amb el català. Des de Plataforma per la Llengua esperem poder continuar treballant plegats per defensar els nostres drets lingüístics a Brussel·les. Gràcies també als candidats Gianni Pittella, Helga Stevens i Jean Lambert pel seu suport públic i sincer cap al reconeixement de la nostra llengua a Europa.

De fet, quan tots ells reconeixen el seu suport a través de la llengua catalana, reconeixen que tenim un sentiment d’identitat col·lectiva singular a partir d’una sèrie de característiques, com la lingüística.

De fet, quan tots ells reconeixen el seu suport a través de la llengua catalana, reconeixen que som una nació.

I si som una nació, tenim el dret a decidir!

S’acaba el 2016…

dimecres, 28/12/2016

 

 

Òscar Escuder
President de la Plataforma per la Llengua

 

I a la Plataforma per la Llengua volem fer un balanç de la situació a finals d’any.

Com és sabut, el català és la llengua amb més parlants, més vitalitat i més tradició de tots el països d’Europa i de tot el món de tradició democràtica que no té ple reconeixement a tots nivells; i això ens fa ser clarament una anomalia que volem esmenar com més aviat millor. A part del que puguem dir des de casa nostra, el 2016, un cop més, l’informe dels experts del Consell d’Europa que avalua el compliment de la CELRoM (Carta europea de les llengües regionals o minoritàries) per part dels estats adherits ho deixa clar en àmbits diversos, com ara la justícia. Altres àmbits on el català i els catalanoparlants patim discriminació evident són l’etiquetatge, el cinema, l’oficialitat, el joc i el lleure…

Des de la Plataforma per la Llengua, sense deixar de ser conscients de la realitat, volem veure l’ampolla mig plena… i ajudar a acabar-la d’omplir!

Per això, d’una banda, valorem positivament els canvis en les actituds dels governs i ajuntaments del País Valencià i les Illes Balears que enguany s’han pogut començar a percebre. Valorem positivament el procés que ha de dur Catalunya a la independència, i que inexorablement ha de fer que la llengua i els seus parlants tinguem els mateixos drets que llengües i parlants equiparables, i encoratgem els nostres polítics a continuar per aquest camí. De l’altra, també som conscients que a la Franja, a la Catalunya del Nord i a l’Alguer el català encara no gaudeix de cap reconeixement, fet que ens encoratja a continuar treballant per canviar-ho; això i tot el que queda per fer per poder viure plenament en català!

El 2016, la Plataforma per la Llengua hem presentat per primer cop al Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Domèstics del Parlament Europeu el nostre informe de discriminacions lingüístiques; hem organitzat l’assemblea anual de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN); hem continuat treballant per aconseguir la plena normalitat en els àmbits socioeconòmic, d’arrelament, cinema, joc i lleure; hem celebrat la III edició del Premi Martí Gasull i Roig, la II edició del Concurs Tísner, etc.

Ja per acabar, un cop més, fem una crida per una banda als nostres polítics perquè mantinguin una actitud vigilant i positiva pel que fa a la llengua en tots els seus àmbits i, per altra banda, a tots els ciutadans perquè usin la llengua en qualsevol situació, perquè facin valer els seus drets lingüístics i perquè, si senten que han estat violentats o vulnerats, ho denunciïn, tant a les institucions pertinents com adreçant-se a nosaltres per fer força, tots plegats, en la millora de la situació de la nostra llengua.

Bon 2017 per a tothom, i per a la llengua!

Això no és cosa nostra!

dijous, 6/10/2016

foto

 

 

Mireia Plana

Vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

 

Fa uns dies va sortir publicada una notícia que explicava que, finalment, la prova per accedir a l’advocacia de l’Estat ja es podrà fer en català. Llegint el titular, podia semblar una bona notícia. Però si entrem a analitzar-la, ens comença a grinyolar per tot arreu.

D’entrada, les despeses de traducció de la prova les ha de pagar íntegrament la Generalitat de Catalunya. És a dir, que només ens “permeten” que fem una traducció, però el Ministeri de Justícia no es fa responsable de res. Segons les dades que la Plataforma per la Llengua va publicar en el darrer InformeCat 2016, aquesta prova de l’advocacia va ser impugnada el 2014 perquè només es feia a Madrid i en castellà. Es va demanar aleshores que la prova es fes de manera descentralitzada i, que en el cas de Catalunya, es pogués fer en català i inclogués preguntes sobre el dret civil català. Davant de les queixes dels col·legis d’advocats, es van avenir a constituir sis comissions avaluadores descentralitzades, una de les quals a Barcelona. Però la prova se seguia fent en castellà. Finalment, davant les pressions continuades i, suposem, de l’informe del Consell d’Europa que posava en evidència el poc interès del govern espanyol a garantir la presència de les altres llengües diferents del castellà en cap àmbit de la societat espanyola, la prova es podrà fer en català. Però la pagarem nosaltres.

Si a aquesta circumstància li sumem altres fets, encara es veu tot plegat més clar:

  • Les versions catalanes del BOE són incompletes i arriben tard. El Ministeri de Justícia només n’assumeix el 50 % del cost, i no es compromet a mantenir les actualitzacions a la versió electrònica, com sí que fa amb el castellà. A més, cal tenir en compte que, en cas de dubte, la versió en castellà sempre preval.
  • El 75 % dels advocats catalans asseguren que fan servir el català a l’àmbit judicial, tot i que la majoria són “convidats” a canviar de llengua. Només un 35 % aconsegueixen fer servir el català durant tot el procés.
  • A les universitats catalanes, el 76,5 % de les classes es fan en català, però no hi ha garanties que totes les assignatures tinguin una opció en català.

Amb tot això es fa palès, una vegada més, que l’Estat espanyol no té cap consideració per les llengües diferents del castellà que es parlen en el seu territori, perquè no les té com a pròpies. Per a l’Estat, les llengües són un element folclòric i prou, i no té ni interès ni intenció de reconèixer-les com a patrimoni cultural propi i, per tant, dignes de ser emprades en tots els àmbits i de ser protegides i fomentades a l’ensenyament.

Per això la Plataforma per la Llengua considera que l’única manera que el català tingui el reconeixement que es mereix és aconseguint un Estat propi que vetlli pel seu manteniment i que serveixi de pal de paller de tots els territoris de parla catalana. Perquè per a l’Estat espanyol, el català no és cosa seva.

L’agenda, una eina pedagògica

dijous, 15/09/2016

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco
Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Aquest setembre el curs escolar ha començat de nou. Amb la represa de la quotidianitat educativa tornen també les assignatures, els treballs, les ressenyes, les lectures, els deures, les pràctiques i els exàmens. També les activitats extraescolars i les sortides amb els amics.

Així, si el repòs assolellat estiuenc o les vacances de juliol i agost relativitzaven les hores i el pas dels dies, ara tornen a ser necessàries les agendes. El mot llatí ens recorda que l’agenda és allà on podem planificar-nos i recordar-nos a nosaltres mateixos allò que tenim previst realitzar, perquè no se’ns oblidi.

Els dies de l’any, el calendari, a més de les anotacions personals que cadascú hi incorpori, també és un continu de referències col·lectives. A més d’instrument pedagògic individual, l’agenda també ens connecta d’una manera global amb el que som i el que fem. Són les estacions de l’any, les festivitats, la gastronomia de cada moment, la toponímia dels pobles del nostre voltant, els dies assenyalats, el mapa d’allà on vivim, els autors que ens obren un món de somnis quan els llegim i la banda sonora que ens acompanya arreu.

Enguany, l’alumnat de la Franja podrà gaudir també d’unes agendes ideades amb aquest doble objectiu: que sigui una eina didàctica per a la planificació de les tasques lectives, i que sigui una eina per conèixer millor l’entorn i el context. És una agenda en llengua catalana, que també és pròpia d’aquestes comarques. Per aquest motiu, consideràvem que era necessari que els nens i nenes poguessin tenir una agenda, que al cap i a la fi és una eina de recordatori però també té un caràcter educatiu i pedagògic important, en la seva llengua. Les agendes estan adaptades als cicles d’Educació Primària i de Secundària.

Com passa sovint en aquests casos, la iniciativa d’aquesta eina ha estat de la societat civil. En aquest cas, és un projecte de la Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Moviment Franjolí per la Llengua, el Casal Jaume I de Fraga i l’associació de pares i mares Clarió del Matarranya, que té el suport de la Diputació de Lleida.

Pedagogia i marc referencial, una bona assignatura pel curs que comença.

La immersió no es toca

divendres, 2/09/2016

forcada

 

 

 

 

 

 

Mar Forcada. Membre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

 

Ja hi tornem a ser! Com cada inici de curs –o cada oportunitat que se’ls presenta– tenim els polítics de torn carregant contra el nostre exitós i cohesionador sistema d´immersió lingüística. De fet, és la missió fundacional d´alguns d´aquests partits. La llengua és cultura i identitat. Per això hi ha qui rebutja l’aprenentatge d´altres llengües que no siguin la seva pròpia, ja que haurien de prendre’s la molèstia de revisar els seus arguments demagògics.

Però ara anem més lluny amb el menyspreu. Ens volen fer creure que les nostres criatures seran més il·lustrades si s’eduquen dins l´anomenat trilingüisme. És a dir, l´estudi de català, castellà i anglès, suposadament a parts iguals. Qui el predica, el que realment busca és eliminar el català com a llengua vehicular d’un model que ha sigut exitós i ha donat molt bons resultats escolars a nivell de l’Estat espanyol. No cerquen que els nostres infants siguin uns poliglotes de pro. I la prova és que ho varen intentar a les Illes Balears quan hi governava el PP i van abandonar-ho perquè va resultar un fracàs absolut.

Per què no deixen de polititzar i judicialitzar les nostres escoles? Per què no deixen que siguin els pedagogs i mestres, que estan dia a dia donant la cara amb els nostres fills a les escoles, els que ens marquin el camí?

Com cada inici de curs, sempre cal posar-li a algú orelles de burro i enviar-lo de cara a la paret.

A l’estiu també tenim feina pel català

divendres, 29/07/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

 

TripAdvisor ha estat, per segon any consecutiu, l’empresa que ha generat més queixes cap a la nostra entitat. A l’informe de queixes del 2015 vam comptabilitzar un creixement respecte del 2014. Els usuaris, cada cop més sensibilitzats, es mostren més disposats a queixar-se per aquestes situacions en què se censura la seva opinió en els comentaris.

En el cas d’aquesta empresa dedicada a la recomanació i crítica de punts gastronòmics, ens trobem davant una situació greu que requereix una reivindicació clara i contundent . Voler incorporar un comentari i rebre una resposta automàtica dient que no pots fer-ho en català és una situació absolutament desconcertant i que genera indignació en molts usuaris. És una situació molesta i ens fa sentir ciutadans de segona. S’entén, doncs, que els usuaris manifestem automàticament les nostres queixes de rebuig a aquesta mala gestió lingüística.

Els usuaris no entenen gens que un acte tan natural com comentar en la llengua pròpia pateixi una discriminació. Quan un usuari decideix escriure una crítica en aquest portal i ho fa, de forma espontània i natural, en llengua catalana, Tripadvisor no la hi publica. I, a més, li deixa clar que no ho fa perquè està escrita en llengua catalana i li aclareix que actualment disposa de 28 llengües, algunes inclús amb menys parlants que la nostra.

L’empresa, que disposa de filial a Barcelona, al·lega que és per raons de mercat que no pot/vol oferir el servei en la nostra llengua. Ho considero un greuge, especialment tenint en compte que sí que l’ofereix en llengües que tenen menys parlants. A portals com Change.org ja s’han recollit més de 45.000 signatures adreçant la petició a la companyia.

A les portes de les vacances som conscients que molts usuaris voldran recomanar en la seva llengua aquells bars i restaurants que trepitgin durant les vacances. Cal tenir en compte, a més, que Catalunya és un país referent en l’àmbit gastronòmic, de manera que comentar la nostra cuina en català hauria de ser un fet normal. Des de la Plataforma per la Llengua us encoratgem a continuar, durant tot l’estiu, adreçant les vostres crítiques en català a Tripadvisor. I animem l’empresa a fer un replantejament i que admeti el català al més aviat possible. Estem disposats a ajudar-los en el que puguin necessitar.

Una altra forma de reivindicar aquest canvi és que també publiquem les valoracions a portals com Booking i Google. Ells no ens discriminen per recomanar en català.

A l’estiu, doncs, tenim deures per a la nostra llengua!

Qüestió de voluntat, qüestió d’oportunitats

dijous, 30/06/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

La recent notícia que Andorra TV apagarà les seves emissions a les comarques pirinenques catalanes demostra que ens trobem davant d’una situació injusta pel que fa a l’oferta de mitjans audiovisuals en la nostra llengua arreu del domini lingüístic català. És inexplicable, tenint en compte la quantitat de solucions tecnològiques que tenim avui en dia, que a Catalunya, per exemple, no es pugui veure Andorra TV, o que al País Valencià no es pugui sentir Ona Mediterrània.

La possibilitat de fer arribar a més persones de terres de parla catalana la diversitat de mitjans que realment hi ha, inclús la presència i riquesa que suposa la diversitat dialectal, és una qüestió de voluntats polítiques, de ganes de generar oportunitats a la llengua i a la seva vitalitat.

Quin inconvenient veuen els estats i les comunitats autònomes en el fet que a Catalunya, per exemple, puguem sentir Radio Arrels? O que a les Illes Balears s’hi pugui veure Esport 3 o sentir RAC1? Som conscients que, per exemple, a les Illes no tenen la garantia de poder veure un partit  de la Lliga de Campions del Barça en català ni tampoc els campionats de la Fórmula 1?

Totes aquestes situacions són la realitat que ens trobem a la vida quotidiana totes les persones que vivim en un territori de parla catalana. Són les conseqüències de no disposar de reciprocitat total dels mitjans catalans.

Per aquest motiu, a la Plataforma per la Llengua volem fer una queixa, de manera global, davant les institucions europees. Ho fem amb la campanya ‘El català, sense fronteres’ amb la qual aplegarem més de 30.000 signatures per reclamar que es respecti la unitat audiovisual del domini lingüístic català. Demanem que, des de qualsevol punt del nostre territori, puguem gaudir de mitjans en totes les varietats dialectals, una gran riquesa que té la nostra llengua.

Accions com la ILP d’Acció Cultural, que reclamava la necessitat d’una ràdio i una televisió en valencià, i el manifest d’Enllaçats per la llengua, que s’adreçava als governs autonòmics, han estat iniciatives molt útils que han ajudat a fer passes en aquest sentit. Amb la campanya ‘El català, sense fronteres’  volem sumar esforços i  anar més enllà per aconseguir més resultats perquè, per aconseguir-ho, cal voluntat política de totes les parts que fins ara han mirat cap a una altra banda.

Des de la Plataforma per la Llengua creiem que cal instar la Comissió Europea a intervenir perquè els estats espanyol, francès i italià apliquin la Directiva 2010/13/UE, que garanteix la manca de fronteres audiovisuals entre estats membres de la UE. I alhora cal que ens assegurem que el Comissionat de Drets Humans del Consell d’Europa sigui conscient d’aquest greuge, que incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i que actuï davant dels estats amb coneixement de causa.

Finalment, el que ens cal és la teva força. Signes pel #CatalàSenseFronteres ?