Entrades amb l'etiqueta ‘Llengua’

Votar independència és votar llengua

dijous, 30/07/2015

Posicionament de la Plataforma per la Llengua amb relació a les eleccions de 27 de setembre de 2015

El català necessita un Estat a favor i no un a la contra, com ara, i per això assolir la independència política és l’única manera d’aconseguir la normalitat del català a Catalunya.

Aquesta és la constatació a la qual ha arribat la Plataforma per la Llengua després de 22 anys de treballar pel català i d’anar copsant durant tot aquest temps la resposta real dels diferents governs espanyols –i d’alguns governs autonòmics- als problemes dels ciutadans amb relació a la llengua catalana: furibunds atacs a la immersió a l’escola a Catalunya, negació de la unitat de la llengua, reiterats intents que els infants de les Balears i el País Valencià no puguin estudiar en català, veto a la possibilitat de fer el català oficial a Europa… En resum, després d’una àrdua feina de picar pedra, l’entitat ha constatat la impossibilitat d’un canvi real, la impossibilitat que els diferents governs espanyols tractin el català com una llengua de primera i, per tant, que considerin els catalanoparlants com a ciutadans de primera.

A Espanya els catalanoparlants són ciutadans de segona, i el català, tot i ser una llengua viva i puixant, no pot desenvolupar-se amb normalitat en ple segle XXI en aquest Estat.

Des que va néixer el 1993, la Plataforma per la Llengua ha tingut com a únic objectiu millorar la situació del català des d’una vessant pragmàtica i transversal. En tot aquest temps, l’entitat mai s’havia definit sobre quina havia de ser l’estructura política dels territoris de parla catalana. Ara, però, aquest mateix pragmatisme és el que ha portat a la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, a concloure que només amb un Estat propi el català pot prosperar, i a decidir donar suport obertament al procés sobiranista que viu actualment el Principat.

Per tant, de cara als propers comicis del 27 de setembre, la Plataforma per la Llengua ho té clar: demanem el vot per a qualsevol de les candidatures que aposten obertament, i en un termini de temps al més breu possible, per la independència de Catalunya! Perquè ara mateix, votar per la independència és també votar per la llengua catalana.

 

Òscar Escuder de la Torre

President de la Plataforma per la Llengua

Carta oberta a l’exministre Wert

dimarts , 30/06/2015

Senyor,

Amb motiu del vostre cessament, us volem agrair la tasca que heu fet al capdavant del Ministeri d’Educació i Cultura. La vostra perseverança a plantar cara a la immersió lingüística i al model d’escola catalana ha permès donar més sentit a la nostra tasca de sensibilitzar en la importància de defensar la llengua catalana. Gràcies a vós són molts els que s’han unit per reivindicar que el nostre model d’educació no és un problema i que la llengua no és una arma política per dividir, més aviat el contrari, serveix per cohesionar.

Així mateix us agrairíem que, en el traspàs de la cartera del ministeri, aprofitéssiu per fer-li saber al Ministre Méndez de Vigo que seguirem al capdavant de la defensa de la llengua i de la cultura i que seguirem treballant perquè els nostres drets lingüístics siguin reconeguts i normalitzats.

Aprofitem l’ocasió per desitjar-vos que en aquesta nova etapa internacional pugueu apreciar la importància del coneixement de les llengües i de la cultura.

Esperant que la campanya que hem dissenyat (www.adeuwert.cat) per acomiadar-vos sigui del vostre interès, rebeu una cordial salutació.

 

Plataforma per la Llengua

L’ONG del català

 

Benvolgut alcalde, benvolguda alcaldessa

dimecres, 3/06/2015

Neus

 

 

 

Benvolgut alcalde, benvolguda alcaldessa

Si llegiu aquest text és que heu guanyat les darreres eleccions municipals del 24M o que esteu en procés d’aconseguir els acords necessaris per ser escollit nou alcalde o alcaldessa d’algun dels municipis del nostre país. En tots dos casos, felicitats!

Ara, els ciutadans (tots: els que us han votat i els que no) esperen molt de vosaltres. Esperen la construcció de nous equipaments, la millora dels serveis municipals, accions per cohesionar els barris, per aprofitar els potencials turístics i econòmics que té cada municipi… Esperen polítiques, innovadores o continuistes, però integradores, eficients, encertades, que resolguin els problemes diaris dels vilatans. Esperen alcaldes compromesos amb els seus pobles, les seves ciutats, i amb el seu país. I també amb seva la llengua.

Per això, alcalde, alcaldessa, ara que tot just engegueu la vostra gestió i que teniu, d’alguna manera, un full en blanc al davant, voldria fer-vos arribar la meva preocupació per la situació del català en els municipis, i per recordar-vos que es pot fer molt pel català des dels ajuntaments.

El català és una llengua minoritzada, que requereix d’un tracte especial per poder-ne mantenir el seu ús amb normalitat, i per aquest motiu cal aplicar millores en la gestió lingüística en els ens públics, especialment aquells que disposen d’atenció al públic.

Ens calen alcaldes compromesos, que trobin solucions quan, per exemple, una entrenadora del centre esportiu de la nostra ciutat fa les classes d’aigua-gim en castellà en un centre administrat pel nostre ajuntament, que en principi ha de garantir que, si un ciutadà vol rebre les classes en català, les pugui rebre en aquesta llengua. Per garantir-ho, hauria de tenir establert de fer aquesta atenció en català com a clàusula de contractació del seu personal docent.

Ens calen alcaldes compromesos també per assegurar que es compleix l’article 30.1 de la Llei de política lingüística, que especifica que les màquines expenedores dels centres de gestió municipal han d’oferir els productes etiquetats en català o, dit d’una altra manera, que s’assegurin que en aquests espais no s’hi venen productes de marques com Nestlé, Font Vella o Cocacola, que encara no etiqueten en català.

Alcaldes compromesos que entenguin que el català pot ser i és una llengua de cohesió social i que facin que les autoritats municipals prenguin consciència d’aquest fet i afavoreixin l’aprenentatge del català amb els nouvinguts. Començant per la policia local i acabant per l’atenció a les biblioteques, les persones nouvingudes només necessiten, per aprendre el català, que no els canviïn de llengua automàticament, sinó que els parlin en primera instància sempre en català.

Alcaldes que estableixin polítiques favorables al català, alcaldes que s’assegurin de fer complir els reglaments d’usos lingüístics… Podríem trobar molts més exemples amb els quals, a partir d’ara, teniu l’oportunitat de demostrar que sou un alcalde o alcaldessa compromès amb la llengua pròpia del vostre país i del municipi i, en conseqüència, amb els vostres ciutadans.

És cert, els ciutadans podem ajudar-vos-hi. Si som testimonis d’alguna situació com la que hem descrit, cal que ho denunciem, ho piulem, ho instagramem, en resum, ho donem a conèixer, ja que moltes vegades ni el mateix ajuntament en pren consciència fins que no rep queixes o denúncies.

D’acord, us donarem un cop de mà, però benvolguts alcaldes i alcaldesses, cal que des d’avui mateix, des del primer dia del vostre mandat, us feu el càrrec de promoure la nostra llengua comuna, també, des dels ens locals. Els ciutadans esperem aquest compromís de vosaltres.

 

Neus Mestres

Directora de la Plataforma per la Llengua

Però, estem parlant d’un mestre?

dimarts , 26/05/2015

Foto de Plataforma per la Llengua: en español o nada2

Em refereixo avui a una notícia, trista notícia, que afecta l’IES Terrassa. Sembla ser que, a l’aula de Formació de Gestió Administrativa, un alumne que parlava la seva llengua, el català, va ser objecte de mofa pel seu professor per raó d’aquesta circumstància. I no només això, sinó que atès que parlava català habitualment, li va fer saber que  l’avaluaria amb més rigor en les matèries de castellà i anglès (?). I no només això, sinó que va manifestar, també, menyspreu per als partits que donen suport a la llengua catalana. I tot això, en plena classe i en el seu paper de mestre.

Com a mestra, com a formadora de mestres, com a membre de la Plataforma per la Llengua i com a catalana em preocupa molt aquesta situació que, malauradament, no és del tot aïllada. Hi ha hagut, per part del govern de l’Estat i amb el suport d’altres formacions polítiques amb un determinat concepte d’Estat, la voluntat de presentar la situació lingüística de les nostres escoles com a injusta i discriminatòria envers el castellà. Han incitat (ens consta) pares i mares d’alguns alumnes perquè demanessin el castellà com a llengua vehicular dels aprenentatges dels seus fills, han obligat a prescindir del projecte lingüístic dels centres, redactat d’acord amb els principis pedagògics més adients i d’acord amb la realitat sociolingüísitca de l’entorn, han intentat l’enfrontament entre pares, entre pares i mestres… I, tot això, ho han fet a l’empara de sentències judicials i, naturalment, com sap tothom, amb un director d’orquestra imprescindible: l’ínclit ministre de Cultura i Esports, senyor Wert. L’actuació d’aquest ministre és un dels greuges més grans que se li poden fer al PP. Aquesta voluntat uniformitzadora, antiga, retrògrada i injusta és en gran part al darrera de la pèrdua de vots a València i a les Illes, on la persecució de la llengua, sense el fre de cap partit en el govern que ho pogués impedir com en el cas de Catalunya, ha estat gravíssima. Sembla que bufen vents de canvi i jo celebro que es pugui reconduir la situació a tot l’àmbit de parla catalana i tornar a una situació de calma a les escoles i al foment del respecte per a totes les realitats lingüístiques, a partir de la consideració del català com a llengua vehicular dels aprenentatges.

Hi ha, però, en la notícia que comento. un fet que, a parer meu, és encara més greu. És el comportament d’aquest mestre (?) de mecanografia.  Un mestre, una mestra, té la missió i el deure d’acompanyar cada un dels seus alumnes en el seu procés d’aprenentatge, de valorar el seu progrés individual, d’animar-lo quan no se’n surt i felicitar-lo pels seus èxits. No em puc imaginar un mestre ridiculitzant els seus alumnes. Senzillament, se l’hauria de retirar de la docència. Quina confiança pot tenir aquest noi que, per formar part d’una família que parla català a casa, és motiu de mofa i d’amenaces per part del seu professor? Cap. Pobres alumnes d’aquesta classe! Potser escriuen més ràpid que la tramuntana però quina poca empatia, quina pobra relació personal han de tenir amb aquest funcionari de la docència.

 

Estic convençuda que els responsables de la direcció de l’IES Terrassa, l’Associació de Pares i Mares del centre,  la Inspecció de la zona, el Departament d’Ensenyament, sabran reconduir, entre tots, aquesta situació lamentable arribant on calgui, perquè l’educació és «cosa de tots» i no podem consentir que una poma podrida faci malbé el cistell. Amb tot el meu suport a aquest noi i a la seva família, voldria dir-li que, segur, segur, que en la seva vida de formació la relació amb aquest professor/funcionari ha estat una excepció i que ha trobat i trobarà mestres que recordarà sempre.

 

Teresa Casals

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua

El castellà oficial o no? Cap llengua oficial…?

dimarts , 19/05/2015

 

presentacioconstitucio

 

Em refereixo sens dubte al debat sobre el futur model lingüístic per a la república independent de Catalunya. Bo i seguint les discussions sobre aquesta qüestió, crec francament que ens perdem en les formes, en el dit de Confuci, que en lloc de mirar el que ens indica acabem mirant-li el dit. No sé pas si tots, però em fa l’efecte que bona part, dels que defensen que el castellà sigui llengua oficial i dels que defensen que no en sigui, tenen més punts en comú que no pas es pensen. Potser ens perd el concepte, el terme.

Tinc la impressió que hi ha un cert consens en moltes de les opinions que el català tindrà uns usos institucionals preferents o prioritaris i per altra banda que cal atendre i reconèixer el paper del castellà, especialment pel que fa al dret del ciutadà d’utilitzar-lo davant de les institucions o d’aprendre’l a l’escola (si cal amb totes les excepcions o no de terminis i forma per uns o altres). Dit això, el que ens perd sovint és com cal traslladar això en l’ordenament jurídic i simbòlic de l’Estat. En una balança tal volta uns hi volen fer notar més el reconeixement simbòlic institucional o el blindatge formal d’una o altra llengua, i altres els pesa més la temença que a l’hora de posar-ho d’una determinada manera a la llei, les interpretacions i conseqüències legals puguin ser diferents de les preteses inicialment. No són tan descabdellades aquestes visions.

Partim d’un model, l’actual, molt impositiu, però a la vegada interpretatiu, molt particular, molt poc clar, molt enrevessat i amb missatges molt contradictoris sobre la situació real de la llengua. El nostre focus de visió no s’eixampla gaire per comparar-nos al que passa arreu del món en aquest aspecte. Tenim ja d’antuvi un garbuix prou patent, i no és pas estrany que el projectem amb el mateix embull cap al futur. La qüestió lingüística ens l’han posada molt difícil, molt excepcional; tant, que nosaltres mateixos també ho acabem fent difícil. Per què, doncs, en lloc de començar la casa per la teulada, no intentem d’alliberar-nos del pes de la confusió de segell espanyol que arrosseguem i definim primer aquells punts bàsics per després posar-li el nom? Hi ha experts, sobradament preparats, per trobar una fórmula, o diverses, que s’ajustin a aquesta intencionalitat. Insisteixo que hi ha uns mínims dels quals no som pas tan lluny fins i tot en les qüestions més polèmiques. Poso un exemple (no pas l’únic). Potser no ens posarem d’acord en si el castellà ha d’ésser una assignatura obligatòria a l’escola o un dret per a tothom qui vulgui aprendre-la, però fet i fet això és una concreció que no cal que depengui d’un principi constitucional, sinó d’una llei de rang inferior, com pot ser d’ensenyament, també prou modificable en el temps. En canvi, potser sí que ens posarem d’acord que del caràcter institucional que reconeguem al català es desprèn que com a mínim ha d’ésser assignatura obligatòria per a tots els alumnes.

Més enllà de tot això, hi ha el simbolisme dels mots. Quan diem que una llengua és oficial o cooficial ho diem pensant en allò que implica l’oficialitat i la cooficialitat realment o bé pensem que simbòlicament volem que hi surti aquest nom? Quan parlem d’oficialitat o de llengua de les institucions, o llengua nacional, o llengua dels poders públics, o llengua cooficial o cap llengua oficial, ho fem partint del significat que té cada cosa en un lloc com a Suïssa, Canadà, Suècia o fins i tot Andorra, o el nostre referent és Espanya i la Catalunya autonòmica? Quins referents de terminologia hem de tenir en el nou Estat? Hi ha altres formes per definir allò que volem quan diem oficialitat?

Volem la independència per fer un país modern però la nostra societat arrossega molts clixés d’un model espanyolista, antic, tronat. Si volem associar la nostra definició als significats dels estats moderns ho entendrà una ciutadania avesada a una visió espanyola molt particular en aquest aspecte? Quina és al fórmula ideal que s’adeqüi als models moderns però no sigui mal interpretada per una societat que en bona part parteix de models i definicions espanyols?

No passem pena. No estem tan lluny un dels altres. Podem trobar el consens en molts dels aspectes que volem que el nou model impliqui en el dia a dia dels ciutadans, institucions, empreses… També podem determinar allò que cal definir en cada nivell, allò que és més emmotllable i allò que forma part ja de l’estructura de l’Estat perquè implica el seu funcionament bàsic. Allò que cal d’antuvi definir i el que no cal. També podem trobar la millor manera de definir-ho, de posar-li nom i forma, per fer un model modern i a la vegada que tingui en compte la psicologia social que parteix encara d’una ciutadania amb referents en l’excepció terminològica i d’aplicació particular espanyola però, això sí, amb moltes ganes d’alliberar-se’n.

Bernat Gasull

Cap de l’Àrea d’Empresa i Administracions de la Plataforma per la Llengua

Quilòmetres de Franja

dilluns, 23/03/2015

Plataforma_Campanya LAPAO_Flyer_Flyer-FB_mapa

 

La Franja és un àmbit territorial singular dins del conjunt del nostre país. Quilòmetres de contrastos, amb una diversitat interna notable, amb Lleida i les Terres de l’Ebre com a espais d’interacció i de confluència mútua Són pobles d’arrel i ciutats assolellades, que han mantingut les seves característiques pròpies, fent de pont i d’intercanvi.

Aquesta primavera caldrà tornar-hi de nou, parlar amb tothom, escoltar opinions i copsar les reaccions davant el surrealisme amb què alguns governs tenyeixen una política (lingüística) dubtosament d’interès comú. Sí, parlo de la suposada Lengua Aragonesa Propia del Aragonés Oriental (LAPAO) que clivella la unitat de la llengua catalana i genera incomprensió dins de la filologia.

En aquest marc, són diverses les iniciatives que s’han anat duent a terme al llarg dels darrers mesos per sensibilitzar l’opinió pública de la situació de la llengua als diversos territoris de parla catalana. Des de l’ONG del català, per exemple, recentment s’ha engegat una campanya específica per portar la veu de la Franja de Ponent al Parlament Europeu. El manifest, al qual podeu adherir-vos en aquest enllaç, ja porta milers de signatures i serà el primer pas per presentar la situació de la llengua catalana a les institucions europees.

Sempre ens quedarà Europa…!

 

Francesc Marco,

Membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua

Rastres de sàndal: cinema català en català i fet per dones

dimarts , 3/02/2015

rastressandal

Em fa especial il·lusió que Rastres de sàndal hagi guanyat el Gaudí a la millor pel·lícula. Un film dirigit per una dona, Maria Ripoll, i on bona part de l’equip tècnic, artístic i administratiu és també del sexe femení. Rastres de sàndal contrasta amb la desigualtat de sexes vigent encara en el sector del cinema.

Però no és l’única desigualtat del cinema actual. El cinema català en català és encara molt escàs i, fins i tot, ha disminuït. Així, en els darrers anys han anat baixant les versions originals en català: de 51 pel·lícules el 2009 a 31 pel·lícules el 2013 (IDESCAT, 2015). Així, s’ha passat d’un 37,5% de les pel·lícules catalanes en versió original en català a un 25,6% de pel·lícules catalanes en versió original en català.

Des de la Plataforma per la Llengua vam  ajudar que l’actor principal de Rastres de sàndal,  Naby Dakhly, aprengués català. És francès, d’ascendència algeriana i viu a Londres. Per fer el seu personatge havia  d’aprendre el català en dos mesos. Ho va fer a través del programa de Voluntariat per la Llengua: va ser la parella lingüística d’en Naqash Javed, un jove d’origen pakistanès que fa vuit anys que és a Catalunya. Dies abans del rodatge van fer tots dos un intensiu pels carrers del Raval i una immersió lingüística molt positiva que va donar molt bons fruits. Els que encara no l’heu vista no us la podeu perdre!

Els Premis Gaudí, que atorga l’Acadèmia del Cinema Català, han aconseguit amb aquesta setena edició una consolidació molt clara. Ara cal que el català s’utilitzi més en les produccions pròpies i en el sector cinematogràfic en general. Així aconseguirem uns Premis Gaudí amb més pel·lícules en català.

M’agradaria acabar recuperant una de les preguntes de l’entrevista que li vam fer al Naby Dakhly sobre el català.

El teu personatge a la pel·lícula viu al Raval i parla en català. És qui ha de guiar l’Aina Clotet perquè conegui els seus orígens. Creus que el català pot ser una llengua d’acollida, una llengua integradora?

Sí, crec que és molt important que la gent que vingui a viure aquí aprengui la llengua. Quan parlo de la meva experiència puc dir que la gent m’ha acceptat molt ràpidament, i diria que, entre d’altres coses, és perquè vaig fer un esforç per aprendre català.

Quan arribes a un lloc és molt important que coneguis la cultura i les persones. És una pena si no en saps res i no et barreges amb la gent. Es pot dir que has viscut a un lloc perquè n’has après la llengua, perquè n’has conegut la cultura. I, precisament, la llengua és la primera etapa per conèixer la cultura. A mi el català em va servir per parlar amb la gent, per llegir novel·les importants o per veure pel·lícules.

Si voleu recuperar l’entrevista sencera podeu clicar en aquest enllaç :

http://www.plataforma-llengua.cat/entrevista-a-naby-dakhly-de-rastres-de-sandal/

Eulàlia Buch, cap de l’Àrea d’Acollida de la Plataforma per la Llengua. 

 

El català a l’ONU

dimarts , 27/01/2015

Representants de l'ELEN al Palais des Nations de l'ONU-001Delegació de l’ELEN a Ginebra, 21 de gener de 2015.

Darrerament estem comprovant com cada vegada és més necessari per a Catalunya ser presents a nivell internacional. Pel que fa al català, és clau poder promoure la nostra realitat de llengua mitjana europea, però també exposar les desigualtats, les mancances o injustícies a instàncies europees o globals, el que es coneix com a internacionalització.

Amb aquest propòsit, la Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i A Mesa pola Normalización Lingüística van formar la delegació d’entitats de l’European Language Equality Network (ELEN) que el dia 21 de gener va participar al Palais des Nations de l’ONU, a Ginebra, a la 21a sessió Universal Periodic Review. En aquesta sessió s’avaluava l’Estat espanyol en qüestions relatives als drets humans. El Regne Unit, Macedònia i Sierra Leone eren els estats que feien les preguntes a l’Estat espanyol, amb la intervenció posterior d’altres estats.

En el marc d’aquesta sessió, la Plataforma per la Llengua va presentar The Catalan Case, un informe elaborat per l’entitat en què s’analitzen quaranta casos greus de discriminació lingüística a l’Estat espanyol, així com la legislació en matèria de drets lingüístics. Aquest informe també es va presentar ara fa un any al Parlament Europeu i, amb la presentació d’aquest gener a l’ONU, des de la Plataforma per la Llengua continuem amb la tasca d’internacionalitzar la situació de la llengua catalana i exposar les mancances que es pateixen en termes de drets lingüístics.

 Rosa Marco, membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua.

Un reconeixement merescut

dimarts , 20/01/2015

Plataforma_Campanya PMG_Flyer_Instangram Finalistes_Generic

Aquest és un país de persones extraordinàries. Així, en contextos no sempre senzills, i sovint ben complexos, la llengua i la cultura catalanes han anat fent passos endavant i disposen avui d’unes potencialitats envejables, fruit de la tenacitat, la imaginació i el compromís.

En aquest camí, hi ha individualitats que destaquen, hi ha gent que s’associa per cooperar i tirar endavant projectes d’envergadura i, també, trobem emprenedors, amants de la feina ben feta, que tenen en els valors un element irrenunciable.

Per tal de poder-los agrair el seu caràcter d’exemple, i per recordar un dels pilars de la modernització del discurs a favor de la llengua catalana, la Plataforma per la Llengua va instaurar l’any passat el Premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en la defensa de la llengua catalana.  Ara fa un any, l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, l’activista d’Elx Joan-Carles Martí i la Viquipèdia en català eren els protagonistes de la primera edició del guardó

En aquesta segona edició, dels més de 148 candidats presentats per més de 400 persones, els 3 finalistes han estat Albert Jané, Escola Valenciana i les cerveses Moritz.

I no són noms qualssevol. Albert Jané ha estat un nom crucial en la dinamització de la literatura infantil i juvenil a través de Cavall Fort, revista de què va ser redactor (1963-1979)  i després director (1979-1997). Escola Valenciana és una entitat cabdal per entendre les noves esperances que sorgeixen del País Valencià, per totes les actuacions que han anat fent a favor d’una educació valenciana i de qualitat. Moritz, per la seva banda, és la demostració que l’ús normal de la llengua catalana en l’àmbit socioeconòmic és d’una banda possible, i d’altra banda positiu i beneficiós per a les empreses i per als consumidors.

El jurat –format per Jaume Cabré, Carles Torner, Bernat Joan, Rosa Serrano, Jordi Manent, Bernat Gasull i presidit per Òscar Escuder– va tenir clar, en la reunió de deliberació, que elements com la trajectòria, la capacitat de mobilització i la projecció han estat clau per a la vitalitat de la llengua catalana.

El proper 12 de febrer, al CCCB, serà un bon moment per reconèixer la seva contribució a fer del català la llengua comuna i de cohesió social.

Francesc Marco, membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català. 

En Wert insisteix, Catalunya esquiva

dijous, 15/01/2015

capcaleraSomEscola

La situació actual, pel que fa a l’ensenyament a Catalunya, és insostenible. En un tema tan essencial i tan delicat com la formació dels infants i la joventut no podem anar a remolc de la Llei Wert que, implacable, pretén avançar en la seva aplicació.

Sabem que la complexitat de la formació requereix d’acords i d’il·lusió compartida per tots els agents educatius que han de treballar, units, amb l’objectiu prioritari d’aconseguir que l’alumnat pugui donar el millor de si mateix. És imprescindible treballar per aquest objectiu perquè ens hi juguem el futur del nostre alumnat i del país.

Ara li ha tocat l’hora a la formació professional. Des de Plataforma per la Llengua hem insistit a denunciar la LOMQE i la seva aplicació a Catalunya, hem qualificat l’esmentada Llei com a centralitzadora, polititzada al màxim, intervencionista, retrògrada i segregadora. Doncs bé, el tractament que la LOMQE fa de la formació professional és la mostra clara del seu esperit segregador. La LOMQE preveu separar, prematurament, els joves entre bons i dolents.  Els estudiants que progressen adequadament durant l’ESO els preparem perquè puguin continuar els seus estudis de batxillerat, i aquells que no ho fan, els enviem a formació professional, on trobem per aquesta raó nois i noies amb un desinterès total per qualsevol estudi pràctic o teòric, joves amb alguna dificultat especial i nois i noies que tenen molt clar que volen exercir una professió i que han triat uns estudis lligats a la pràctica perquè així ho han decidit i no perquè els faltin capacitats per dedicar-se a uns estudis més teòrics.

Com a resposta a aquesta situació, el Departament d’Ensenyament ja està dissenyant mesures per esquivar els efectes que l’aplicació d’aquesta part de la Llei Wert pugui tenir a Catalunya i, alhora, el Col·legi de Pedagogs critica la proposta de dos itineraris a quart d’ESO, la doble titulació, la distribució del pes de les assignatures i el fet que el català no sigui considerada matèria troncal i, en canvi,  la religió i la seva alternativa de valors ètics siguin matèries obligatòries.

Jo crec que el problema rau en el fet que el Departament d’Ensenyament hagi d’arbitrar mesures per «esquivar» una llei que ens ve imposada per l’Estat. El Departament ha de fer complir la nostra Llei, la LEC, aprovada pel Parlament de Catalunya amb ampli consens, sense imposicions, amb tranquil·litat pedagògica i amb rigor.

Ja fa tres cents anys que patim atacs a l’escola catalana des del govern central. Malgrat l’asseveració reial que el català mai no ha estat imposat, ja des de l’any 1715 es va prohibir escriure i parlar en català a l’escola.

L’objectiu de l’any 1715 era el mateix d’en Wert avui dia. Ell no s’està pas de dir-ho: “españolizar a los niños catalanes”. Per servir aquest objectiu, tot s’hi val. També la segregació entre bons estudiants i estudiants que no segueixen progressant adequadament, en un període que no és oportú pedagògicament. La pedagogia subordinada a la política.

Volem que, a les nostres escoles, regeixin les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, volem consens entre la política, els docents i les famílies per aconseguir l’èxit en el nostre sistema educatiu. Volem una escola lliure per a un país lliure.

Teresa Casals, responsable de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua