Entrades amb l'etiqueta ‘mitjans’

«Puc parlar valencià?» Exemples dels magazins d’À Punt

dijous, 21/06/2018

 

 

Manel Carceller

Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua – País Valencià

 

À Punt, la flamant televisió valenciana, fa goig. És el moment dels valencians en positiu. Molta gent s’ha sentit reconfortada els primers dies d’emissió del nou mitjà. Escoltar les notícies en la nostra llengua ha estat com una elemental restitució de drets, a la llengua i al nostre punt de vista. Veure com als xiquets se’ls il·lumina la cara amb els dibuixos en valencià és un signe commovedor d’una necessitat lingüística bàsica recuperada.

El sociolingüista Lluís Vicent Aracil va explicar el 1968, en un estudi sobre el teatre d’Escalante, que l’ús crea la llengua. Per consegüent, el que ara volem destacar és l’ús de la llengua en les entrevistes dels programes en directe. El Matí À Punt, conduït per la presentadora Clara Castelló, és un magazín de qualitat, un programa plural, amb informació, opinió, entrevistes i connexions. N’aportem un exemple. L’entrevista de Clara Castelló al catedràtic Félix Francés sobre el cicle de l’aigua és una mostra del bon ús del valencià com a vehicle de la comunicació. La nostra llengua pròpia es va mantenir com a llengua de comunicació amb una persona que va optar per expressar-se en castellà. Això és un exemple del que es diu bilingüisme passiu. Les tertúlies amb Clara Castelló són un delícia per als amants del diàleg: la serenitat de la presentadora genera un to reflexiu, sense estridències, encara que es parle de temes tan dolorosos com la corrupció o el cas Gürtel.

De l’altre magazín, del vespertí À Punt Directe, presentat per Carolina Ferre, aportem un altre exemple lingüístic. Ens referim a l’entrevista a Maria, una senyora major d’Algemesí que va ser rescatada per uns guàrdies civils de l’interior d’un cotxe caigut en un hort inundat a Alginet. La dona va començar parlant valencià i a la tercera frase va preguntar amb aquella inseguretat tan present al nostre país: «Puc parlar valencià?». La sordesa i el fet de parlar per a una televisió li van produir el dubte. L’anècdota demostra la importància del paper dels mitjans de comunicació. També l’entrevista va tindre moments d’emoció, en recordar el risc d’haver patit un final tràgic. El més interessant va ser quan es va entrevistar Aquilino, marit de Maria, home immigrat de parla castellana, a qui se li va fer una pregunta en valencià, com calia. L’home, també un poc sord, va demanar-ne la repetició, i el locutor, Rubén Dempere, va repetir la qüestió en castellà. Aquilino, que ja n’estava al cas, va acabar parlant valencià, a la seua manera, perquè s’havia creat ja la confiança en la comunicació. Va acabar dient: «tornàrem a nàixer eixe dia». I avant! La cirereta del pastís, en el tancament del reportatge, va ser obra de la presentadora Carolina Ferre, bona comunicadora, que va aportar un comentari amable i un somriure sobre l’accident. «La hilaritat restableix l’equilibri favorable de forces. El subjecte recupera el timó de la seua vida», va explicar molt bé el professor Lluís Vicent Aracil.

Els casos que hem comentat sobre fets d’actualitat i en directe demostren una part essencial de l’esperit de la nova À Punt. El principi bàsic és que la llengua pròpia és també la pròpia del mitjà. Per això, en converses i entrevistes, s’aplica sempre el principi del bilingüisme passiu on, com a màxim, qui opta per parlar castellà és la persona entrevistada, però no el periodista.

Gràcies a À Punt el poble valencià pot mirar el món per una finestra feta per gent de casa. La llengua es crea parlant-la, com deia Aracil. I com a exemple de creativitat lingüística aportem una improvisació de la singular Carolina Ferre. Quan algú parlava de «patir», la locutora va contestar que «pa tir el de Kennedy». Brutal! Gràcies, À Punt.

Qüestió de voluntat, qüestió d’oportunitats

dijous, 30/06/2016

011

 

 

  Neus Mestres

  Directora de Plataforma per la Llengua

La recent notícia que Andorra TV apagarà les seves emissions a les comarques pirinenques catalanes demostra que ens trobem davant d’una situació injusta pel que fa a l’oferta de mitjans audiovisuals en la nostra llengua arreu del domini lingüístic català. És inexplicable, tenint en compte la quantitat de solucions tecnològiques que tenim avui en dia, que a Catalunya, per exemple, no es pugui veure Andorra TV, o que al País Valencià no es pugui sentir Ona Mediterrània.

La possibilitat de fer arribar a més persones de terres de parla catalana la diversitat de mitjans que realment hi ha, inclús la presència i riquesa que suposa la diversitat dialectal, és una qüestió de voluntats polítiques, de ganes de generar oportunitats a la llengua i a la seva vitalitat.

Quin inconvenient veuen els estats i les comunitats autònomes en el fet que a Catalunya, per exemple, puguem sentir Radio Arrels? O que a les Illes Balears s’hi pugui veure Esport 3 o sentir RAC1? Som conscients que, per exemple, a les Illes no tenen la garantia de poder veure un partit  de la Lliga de Campions del Barça en català ni tampoc els campionats de la Fórmula 1?

Totes aquestes situacions són la realitat que ens trobem a la vida quotidiana totes les persones que vivim en un territori de parla catalana. Són les conseqüències de no disposar de reciprocitat total dels mitjans catalans.

Per aquest motiu, a la Plataforma per la Llengua volem fer una queixa, de manera global, davant les institucions europees. Ho fem amb la campanya ‘El català, sense fronteres’ amb la qual aplegarem més de 30.000 signatures per reclamar que es respecti la unitat audiovisual del domini lingüístic català. Demanem que, des de qualsevol punt del nostre territori, puguem gaudir de mitjans en totes les varietats dialectals, una gran riquesa que té la nostra llengua.

Accions com la ILP d’Acció Cultural, que reclamava la necessitat d’una ràdio i una televisió en valencià, i el manifest d’Enllaçats per la llengua, que s’adreçava als governs autonòmics, han estat iniciatives molt útils que han ajudat a fer passes en aquest sentit. Amb la campanya ‘El català, sense fronteres’  volem sumar esforços i  anar més enllà per aconseguir més resultats perquè, per aconseguir-ho, cal voluntat política de totes les parts que fins ara han mirat cap a una altra banda.

Des de la Plataforma per la Llengua creiem que cal instar la Comissió Europea a intervenir perquè els estats espanyol, francès i italià apliquin la Directiva 2010/13/UE, que garanteix la manca de fronteres audiovisuals entre estats membres de la UE. I alhora cal que ens assegurem que el Comissionat de Drets Humans del Consell d’Europa sigui conscient d’aquest greuge, que incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i que actuï davant dels estats amb coneixement de causa.

Finalment, el que ens cal és la teva força. Signes pel #CatalàSenseFronteres ?