Entrades amb l'etiqueta ‘nadal’

Publicitat no corresponsable. Visc en un món esquizoide?

dimecres, 22/12/2010

És Nadal i, com cada any, la joguina esdevé 2010_1127BT.JPGuna de les protagonistes del desembre. Com cada any la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) obra la capsa dels meus trons per l’allau de publicitat en castellà en la televisió pública d’obediència catalana. Des de fa 7 anys la Plataforma per la llengua enceta la Festa per al joc i la joguina en català per reivindicar que incloguin el català en tots els suports on la llengua hi càpiga, siguin escrits o es tracti de joguina electrònica.

Visc en un món esquizoide? Sempre he imaginat un país on predomina el compromís de responsabilitat societat-institucions amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana i precisament en dates de celebracions la festa se m’esquerda! El fet em treu de polleguera perquè la CCMA és un ens que té per missió constitutiva ajudar a la consolidació i l’expansió de la llengua, la cultura i la identitat de Catalunya.  Ella mateixa s’imposa l’objectiu de mantenir una cooperació primordial amb el sistema educatiu i així ho ha expressat sense variació en els contractes programa signats consecutivament fins al 2009. L’atenció especial i la contribució a la normalització lingüística ha estat un indicador primordial d’assoliment d’objectius, igual com l’increment de l’audiència en llengua catalana.

La mateixa Corporació reconeix que la seva missió no és la de les emissores comercials: la seva és de servei públic i té com a objectius difondre i normalitzar el català, contribuir al procés de recuperació nacional i cooperar amb el sistema educatiu. No ho dic jo: ho diuen els textos legals que la regeixen. Així doncs, per què oblida aquesta fita  en horari protegit per als infants tot entorpint la programació de l’encertadíssim canal del K3? El Llibre d’estil de la CCMA, que es pot llegir en un excel·lent portal lingüístic per a professionals i per a tafaners com ara jo, recull un article específic per a la publicitat, l’article 3.4, on explicita que “els espais publicitaris difosos per la CCMA són preferentment en català, que és la llengua institucional dels nostres mitjans”. Perquè aquesta preferència es compleixi els serveis lingüístics de la CCMA faciliten als anunciants serveis d’assessorament lingüístic, correcció i traducció. Quin ús en fan?

També em pregunto quin futur professional espera als postgraduats del Curs de locució aplicat a la publicitat de la UAB si en dates de màxima audiència i captació de mercat la publicitat doblada o enregistrada en català disminueix? Malgrat que aquests darrers ajuts ben segur que no són corresposts com desitjaríem per banda dels empresaris, no podem carregar totes les tintes en els industrials de la joguina. És cert que d’oferta de joguina en català n’hi hauria d’haver més i que ara per ara resta a la seva voluntat de doblar originàriament o de fer doblar la publicitat de les joguines per als passis a la televisió, però les institucions han d’exercir una política explícita i efectiva de cara a la llengua de la publicitat.

Un any més dedico un article a la llengua de la publicitat en la televisió pública catalana. Voldria que, en el futur, qui governés mirés per l’interès de la canalla que resta hipnòtica davant d’un bombardeig publicitari indiscriminat i, predominantment, en castellà.

Yvonne Griley

Plataforma  per la Llengua

Per llegir més article de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El català, causa comuna als nostres municipis

dimecres, 15/12/2010


M’agrada imaginar una postal amb el missatge ferm dels consistoris catalans que fins allà on arribi la seva capacitat i competència el català no farà cap reculada. Em captiva forjar-me un mapa on els colors de l’estadística mostrin com tots els municipis refermen el seu compromís envers la llengua catalana.

Acollida. Inclusió. Col·laboració. Respecte. Adopció. Protecció. Missatges propis dels bons desitjos nadalencs? Per descomptat que sí. I també credos i principis elementals de la política i la pràctica lingüística a Catalunya, fins i tot contra sentència.

L‘any 2011 no voldria per res del món que ningú trenqués el respecte i faltés al respecte del que ha estat l’expressió i la pràctica de relació i de comunicació amb ciutadanes i ciutadans des de les nostres institucions:  un comportament i uns usos comunicatius democràticament normalitzadors, que responen a una voluntat modèlica, mai més ben dit, basada en textos consensuats legítimament per les institucions municipalistes, plurals, del Principat de Catalunya i que han servit de model per a altres territoris on conviu més d’una llengua.

Desitjaria que davant d’amenaces encobertes d’harmonitzacions centralitzadores que provoquen que 110 poblacions s’hagin declarat moralment excloses de la Constitució espanyola, l’any 2010 hi haguessin respostes en línies concurrents, coincidents, convergents.

Voldria, en definitiva, que el balanç de l’any 2011 ens permetés comptar amb la força sumatòria de municipis, consells comarcals, diputacions o consells de vegueria en defensa i en favor del manteniment i la millora de l’estatus del català.

Yvonne Griley

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí