Entrades amb l'etiqueta ‘nadal’

Un passeig per la festa

dimarts , 18/11/2014

cartell FGC

L´Oriol, malgrat estar cansat, feia el ronso aquell vespre quan la mare el feia anar a dormir amb la tendresa de qui estima i amb la fermesa de l’educador.

Al matí, a les deu, després d´esmorzar, havien sortit tota la família a fer un tomb per Barcelona.

Sense ruta decidida, varen encaminar-se cap al zoològic tot xino-xano, ja que no els queia gaire lluny i el dia s’inaugurava agradable tot i ser finals de novembre.

Baixant pell passeig de Sant Joan, un brogit de gatzara va anar guanyant protagonisme en l´ambient encara silenciós d´aquell matí de cap de setmana.

La Júlia, la germana petita de l´Oriol, tenia ganes d´anar a veure les cabrioles dels dofins a les ordres dels seus cuidadors.

En arribar davant de l´Arc del Triomf, els van sorprendre les veus que sortien d’algun espectacle a l´altre costat d’un teló negre. Algú narrava contes a la quitxalla que, bocabadada, seia davant de l´escenari.

– “Mira, Júlia, en aquell tendal d´allà, podem fer-nos-hi una corona”  li deia l´Oriol, intentant desenganxar-la de l´admiració que tenia pels contes. “I goita, goita, allà hi ha uns plafons d´en Patufet”, li assenyalava amb interessada insistència.

La Júlia, més petita, es deixava ensarronar per la varietat d’ofertes que, degudament publicitades pel seu germà, la fira li proposava.

Anaven d´un costat a l´altre del passeig, com dos esperitats a la recerca de la pau divina.

Al Josep i la Mercè els faltaven ulls per no perdre de vista els dos menuts, que es disparaven d´un tendal a l´altre amb l´ansietat de voler assaborir-ho tot.

Varen ser decorats pels pinta cares. Varen aprendre com fer un avió de paper i a fer-lo volar. Varen inflar globus. En una altra tenda, pogueren aprendre a fer puntes de coixí. Els pares de l´Oriol i la Júlia els varen descobrir amb les cares pintades d’escenografia teatral.

Un brogit de tabals es va anar imposant de sobte, per sobre de la remor de la gent: eren els Tabalers del Poble Sec. Al seu costat, els diables de Mataró, competint amb els del Poble Sec, els ensenyaven com no prendre mal en els correfocs.

L´Oriol es va atrevir a rebre unes lliçons de bastoners. Fins i tot va aprendre a fer de dansaire tot fent alguns passos d´un ball de bastons.

La Júlia se´l mirava amb l´orgull que sent el germà petit envers el més gran.

Varen passar per un taller on pogueren aprendre a fer doblatges de pel·lícules, abans de trobar-se amb un concurs de scrabble, on l´Oriol va poder comprovar que, malgrat les bones puntuacions que va fer, n´hi ha que en saben molt.

Agafada de la mà del seu pare, continuaren avançant entre la gent que semblava que els volia barrar el pas, quan de sobte, entremig d´un bosc de cames, va descobrir quelcom inesperat. Quelcom que li va fer pujar l´emoció fins gairebé posarliles galtes vermelles. Va ser com una llambregada molt breu, però tan clara, que no va poder contenir el crit de la sorpresa:

– “Mira, Oriol! Els reis !”

Efectivament. Assegut damunt d´un tron, amb la seva capa d’ermini, portant una corona d´or lluent amb robins i folre blanc i al costat d´una gran bústia daurada, un patge recollia les cartes carregades d’il·lusions que els nens volien fer arribar a ses majestats d´Orient.

A un costat del tendal, varen poder escriure en un paper reial totes les coses que voldrien rebre el dia sis del proper gener.

Ja eren dos quarts de dues i la Júlia ja s’havia oblidat dels dofins i dels seus ensinistradors.

De tornada, encara tingueren temps de parar-se a la tómbola on deien que sempre toquen regals. Un lot de llibres i un val per l´estada tot un cap de setmana a una casa rural del Pallars, varen ser els que s´emportaren d´aquella passejada matinal, d´aquell dissabte de finals de novembre a la Festa per el joc i el lleure en català!

Joan Mundó, membre de la Comissió de Joguines de la Plataforma per la Llengua

La botiga de joguines

dimarts , 17/06/2014

 

L´aparador m’oferia l´espectacle de la botiga plena de joguines amb els anuncis de les diferentes seccions amb grans cartells de colors diversos, escrits en català. Jocs de taula cap a la dreta, jocs de construcció al fons, jocs esportius primera planta, i així un seguit de directoris que es perdien fins al fons del local.

L´interès em va esperonar per entrar-hi i entremig de nines, pilotes, taules de ping-pong i cistelles de bàsquet, vaig descobrir la secció de maquetes per muntar, on destacava aquell tren miniatura, reproducció a escala d’una “Santa Fe” de la meva infantesa. Vaig acostar-m´hi encuriosit per la joguina i em va sorprendre tant la fidelitat del més petit dels detalls, com l´etiquetatge, en català, de la caixa: “MÀQUINA DE TREN SANTA FE MODEL 151F-3102 escala 1:800″ i amb lletres més petites: “CONSTRUÏDA A LA MTM L´ANY 1943″.

Abstret com estava davant d´aquella peça gairebé perfecta, no em vaig adonar de la presencia, al meu costat, del dependent per oferir-me les explicacions necessàries sobre les característiques de la petita obra d’art.

– Li agraden els trens? va preguntar-me amb l’amabilitat interessada de qui vol ésser agradable i atendre un nou client. “Porta un sistema que, quan es posa en moviment, engega una columna de fum, mentre deixa anar un xiulet com les màquines de veritat”, va informar-me amb un to que volia ésser confidencial.

– Sí, vaig respondre sobressaltat per l´aparició sobtada de l´empleat de la botiga. Em porten records de la meva infantesa, com quan anava d´estiueig a Vacarisses amb els meus pares i l´avi. Però el que més m´ha sorprès, i agradablement, és l´etiquetatge en català de tots els articles, ja que no és freqüent l´ús de la nostra llengua a les joguines destinades als més petits.

– Les coses han canviat molt des que es va aprovar la nova normativa, em contestà sense que el somriure amable del seu rostre es desdibuixés. “Ara, gairebé tots els jocs estan etiquetats  en català com a idioma primer, així com els llibrets d´instruccions i les descripcions de les joguines”, va seguir informant-me amb un cert sentiment d´orgull. “A les nines, els han canviat el xip i poden interactuar amb les criatures en l´idioma que elles triïn. Les indicacions per al muntatge dels…!”

El timbre del despertador va ressonar com la trencadissa d’una vidriera. Amb desgana, vaig anar a la dutxa. I amb l´enyorança d’un somni, vaig sortir al carrer enfilant el camí cap a la feina.

Joan Mundó, representant de l’Àrea de Joguines de la Plataforma per la Llengua

Publicitat no corresponsable. Visc en un món esquizoide?

dimecres, 22/12/2010

És Nadal i, com cada any, la joguina esdevé 2010_1127BT.JPGuna de les protagonistes del desembre. Com cada any la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) obra la capsa dels meus trons per l’allau de publicitat en castellà en la televisió pública d’obediència catalana. Des de fa 7 anys la Plataforma per la llengua enceta la Festa per al joc i la joguina en català per reivindicar que incloguin el català en tots els suports on la llengua hi càpiga, siguin escrits o es tracti de joguina electrònica.

Visc en un món esquizoide? Sempre he imaginat un país on predomina el compromís de responsabilitat societat-institucions amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana i precisament en dates de celebracions la festa se m’esquerda! El fet em treu de polleguera perquè la CCMA és un ens que té per missió constitutiva ajudar a la consolidació i l’expansió de la llengua, la cultura i la identitat de Catalunya.  Ella mateixa s’imposa l’objectiu de mantenir una cooperació primordial amb el sistema educatiu i així ho ha expressat sense variació en els contractes programa signats consecutivament fins al 2009. L’atenció especial i la contribució a la normalització lingüística ha estat un indicador primordial d’assoliment d’objectius, igual com l’increment de l’audiència en llengua catalana.

La mateixa Corporació reconeix que la seva missió no és la de les emissores comercials: la seva és de servei públic i té com a objectius difondre i normalitzar el català, contribuir al procés de recuperació nacional i cooperar amb el sistema educatiu. No ho dic jo: ho diuen els textos legals que la regeixen. Així doncs, per què oblida aquesta fita  en horari protegit per als infants tot entorpint la programació de l’encertadíssim canal del K3? El Llibre d’estil de la CCMA, que es pot llegir en un excel·lent portal lingüístic per a professionals i per a tafaners com ara jo, recull un article específic per a la publicitat, l’article 3.4, on explicita que “els espais publicitaris difosos per la CCMA són preferentment en català, que és la llengua institucional dels nostres mitjans”. Perquè aquesta preferència es compleixi els serveis lingüístics de la CCMA faciliten als anunciants serveis d’assessorament lingüístic, correcció i traducció. Quin ús en fan?

També em pregunto quin futur professional espera als postgraduats del Curs de locució aplicat a la publicitat de la UAB si en dates de màxima audiència i captació de mercat la publicitat doblada o enregistrada en català disminueix? Malgrat que aquests darrers ajuts ben segur que no són corresposts com desitjaríem per banda dels empresaris, no podem carregar totes les tintes en els industrials de la joguina. És cert que d’oferta de joguina en català n’hi hauria d’haver més i que ara per ara resta a la seva voluntat de doblar originàriament o de fer doblar la publicitat de les joguines per als passis a la televisió, però les institucions han d’exercir una política explícita i efectiva de cara a la llengua de la publicitat.

Un any més dedico un article a la llengua de la publicitat en la televisió pública catalana. Voldria que, en el futur, qui governés mirés per l’interès de la canalla que resta hipnòtica davant d’un bombardeig publicitari indiscriminat i, predominantment, en castellà.

Yvonne Griley

Plataforma  per la Llengua

Per llegir més article de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El català, causa comuna als nostres municipis

dimecres, 15/12/2010

[youtube 0-TrBo7hevc]

M’agrada imaginar una postal amb el missatge ferm dels consistoris catalans que fins allà on arribi la seva capacitat i competència el català no farà cap reculada. Em captiva forjar-me un mapa on els colors de l’estadística mostrin com tots els municipis refermen el seu compromís envers la llengua catalana.

Acollida. Inclusió. Col·laboració. Respecte. Adopció. Protecció. Missatges propis dels bons desitjos nadalencs? Per descomptat que sí. I també credos i principis elementals de la política i la pràctica lingüística a Catalunya, fins i tot contra sentència.

L‘any 2011 no voldria per res del món que ningú trenqués el respecte i faltés al respecte del que ha estat l’expressió i la pràctica de relació i de comunicació amb ciutadanes i ciutadans des de les nostres institucions:  un comportament i uns usos comunicatius democràticament normalitzadors, que responen a una voluntat modèlica, mai més ben dit, basada en textos consensuats legítimament per les institucions municipalistes, plurals, del Principat de Catalunya i que han servit de model per a altres territoris on conviu més d’una llengua.

Desitjaria que davant d’amenaces encobertes d’harmonitzacions centralitzadores que provoquen que 110 poblacions s’hagin declarat moralment excloses de la Constitució espanyola, l’any 2010 hi haguessin respostes en línies concurrents, coincidents, convergents.

Voldria, en definitiva, que el balanç de l’any 2011 ens permetés comptar amb la força sumatòria de municipis, consells comarcals, diputacions o consells de vegueria en defensa i en favor del manteniment i la millora de l’estatus del català.

Yvonne Griley

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí