Entrades amb l'etiqueta ‘nouvinguts’

Nouvinguts, grups de whatsapp i plantades pel català

dijous, 30/04/2015

IMG_5001_petita

  • Grup pares P5

Bip bip

Neus M: Hola, pares i mares, una consulta: oi que és demà que els nens tenen sortida al teatre? Algú sap si han de portar esmorzar?

Bip bip

Lina mare Lucía: Bon dia, Neus! Creo que sí, me parece que la sortida es justo después: salen ja desayunados

Bip bip

Jaume pare Arnau: Gracias, Lina! Yo tenia la misma pregunta!

Bip bip

Neus M: Ei, gràcies, Lina! No ho tenia gens clar…

Bip bip

Anna mare Sergi: Muchas gracias, Lina! Tu siempre te enteras de estas cosas!

Bip bip

Joana mare Berta: Que bien se lo van a pasar!

Bip bip

Lina mare Lucía: Gràcies! Pero como es que ahora me hablan todos en castellano? Que ya llevo unos cuantos años aquí, i ja “comenso” a parlar el català! Si me hablan siempre en castellano nunca lo voy a aprender! ;-)

 

#Joemplanto davant d’aquesta situació, habitual al grup de whatsapp de pares de l’escola: sempre que algú intervé al grup en castellà, se succeeixen les respostes en aquesta llengua, encara que tothom sàpiga perfectament que la persona castellanoparlant entén el català.

Davant d’aquesta reacció, efectivament, em planto, metafòricament parlant. De la mateixa manera que em planto també quan la mare de l’amic de la meva filla, que és nascuda al Marroc, se m’adreça en castellà i, com que sé que m’entén perfectament, li responc en català.

I em continuo plantant cada dia, en nombroses situacions similars. Per què? Perquè la salut del català depèn de tots i cada un de nosaltres. Podríem trobar nombrosos exemples que demostren que tots i cada un de nosaltres podem fer més per preservar i garantir la salut de la nostra llengua. La bona salut del català depèn del dia a dia, depèn que ens plantem a la feina, al tren, al carrer, al mercat, a l’escola, a la botiga de queviures, a les xarxes socials, i, evidentment, també als grups de whatsapp. Que ens plantem, i triem sempre com a primera opció parlar en català.

Hem de canviar el xip. Ens calen lleis, ens cal un Estat a favor que promogui la nostra llengua… Sí. Però el nostre paper és clau, vital. De fet, som els principals responsables de promoure dia a dia l’ús del català com a llengua vertebradora de tota la diversitat lingüística que conviu a casa nostra. Cal que parlem la nostra llengua especialment amb aquelles persones nouvingudes al nostre país, per acollir-les i integrar-les, però també perquè, siguem francs, de “persones nouvingudes” cada cop n’hi ha menys, i en canvi sí que mantenim un gruix de la població que fa temps que va immigrar. I amb aquestes persones, la feina l’hem d’enfocar a fer que s’estimin el nostre país i la nostra cultura, participin amb les entitats culturals catalanes, i en definitiva, arrelin ben arrelats.

El passat 18 d’abril la Plataforma per la Llengua i 27 entitats de persones immigrades ens vam plantar. Desafiant les desenes d’activitats i propostes que hom pot tenir un matí radiant de dissabte, vam aconseguir reunir més de 500 persones a la Plaça del Born de Barcelona per proclamar ben alt i ben fort aquest missatge reivindicatiu i alhora engrescador: els primers a acollir, a integrar, a promoure l’arrelament, hem de ser nosaltres mateixos. Nosaltres som els primers que ens hem de plantar pel català i comprometre’ns-hi. Som els primers que, davant el nou i il·lusionant projecte de país que estem construint, hem de tenir uns nous hàbits lingüístics amb les persones que han escollit venir a viure a casa nostra. Som els primers que els hem de parlar en català. Per no excloure’ls. Per fer-los més catalans.

Començant pel carrer i acabant pel whatsapp.

 

Neus Mestres

Directora de la Plataforma per la Llengua

Posem-ho difícil o més difícil encara

dimecres, 29/12/2010

Posar-ho difícil és un dels títols dels 6 gags humorístics que ha produït Plataforma per la Llengua amb la col·laboració de la productora audiovisual Minoria Absoluta.

Els gags relaten, en clau d’humor, situacions i actituds lingüístiques per posar en evidència els estereotips i tòpics que encara són ben presents en la gestió de la llengua catalana, sobretot quan (aquesta es du a terme)l’interlocutor és un nouvingut.

Entre els tòpics que més planen al voltant de la llengua és que esdevé un problema per al nouvingut. És allò que molt probablement devem haver sentit: “pobra gent, ja tenen prou problemes, només els falta que els afegim el de la llengua catalana.”

Aquest raonament és fals, és precisament la llengua catalana la que facilitarà resoldre molts dels problemes en què es troba un nouvingut quan ve a viure a casa nostra, problemes per trobar feina, per ajudar els seus fills que van a l’escola i fan els deures en català…, a ser més autònoms, en resum!

En definitiva, el català, suma. Suma perquè proporciona valor afegit. Suma perquè parlar en català no implica haver de deixar de parlar altres llengües, sinó només gestionar-ne els usos per evitar que cap d’elles interfereixi en el benestar vital de les altres. Suma perquè, adoptar-la, comporta beneficis en la integració, harmonia entre el passat llunyà i el present proper. Suma perquè parlant en català a Catalunya no s’hipoteca l’existència de cap altra llengua, i perquè el seu ús vetlla pels principis de sostenibilitat, solidaritat i respecte.

El català suma perquè és l’única opció de llengua comuna a Catalunya que garanteix les tres coordenades essencials de tota llengua comuna: la cohesió social, la continuïtat amb la cultura històrica del territori i la sostenibilitat lingüística.

Ja ho veieu: per a un nouvingut, hi ha una pila de coses que són obstacles, però el català no n’és cap d’aquestes. Al contrari, només falta que arribi a un lloc on es parla català i la gent no vulgui que l’aprengui ni l’entengui.

No ho posem més difícil, veiem-ho;

[youtube WLQY24yQUJ0]

Eulàlia Buch i Ros

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí


El català, llengua abandonada

divendres, 3/12/2010

357708.jpgAquests dies estic impartint un seguit de tallers sobre usos lingüístics als treballadors  de l’empresa d’embotits i carns La Selva. És de gran admiració que una empresa catalana es mostri tan sensible envers el comportament lingüístic dels seus treballadors: imparteixen classes de català a les persones que no el saben, i han encarregat a la Plataforma per la Llengua la realització de tallers per animar la gent que aprengui català, i perquè els catalanoparlants no abandonin la llengua amb els que encara no la parlen. En el cas d’aquests segons, la principal dificultat és que aquest hàbit està tan interioritzat que moltes vegades no en són conscients. Les resistències al canvi són nombroses, però els motius per fer-ho també són de pes.

Tots els treballadors que assisteixen al taller estan d’acord amb l’afirmació que a Catalunya els agradaria viure plenament en català, però també és cert que es troben incòmodes en certes situacions, com podria ser el manteniment d’una conversa bilingüe, en la qual un parla català i l’altre una altra llengua que també entenen tots dos. Si un percentatge aclaparador dels habitants de Catalunya afirmen entendre el català, per què l’abandonen tan fàcilment? Com deia abans, en la majoria dels casos és simplement un mal hàbit que només es canvia prenent consciència del mal que fem a la llengua i als parlants. Els nouvinguts només necessiten àmbits per entrar en contacte amb el català, primer per entendre’l i després per parlar-lo. És recurrent el discurs que són els nouvinguts els qui han de fer l’esforç d’integrar-se, també lingüísticament, però els catalanoparlants no fem altra cosa que posar traves a aquest procés d’integració excloent-los lingüísticament i no fent allò que ens hauria de costar tan poc: parlar la llengua que parlem cada dia també amb els desconeguts, també amb els nouvinguts i amb els que no fa tan poc que hi han arribat. Aquest és l’únic camí i des de la Plataforma per la Llengua ja hi treballem.

Carmen Pérez

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí