Entrades amb l'etiqueta ‘Parlament Europeu’

Sensacions d’Estrasburg

divendres, 3/11/2017

 

 

Òscar Escuder
President de la Plataforma per la Llengua

 

Com ja sabeu els qui seguiu habitualment la tasca de Plataforma per la Llengua, una delegació de l’entitat vam anar la setmana passada a Estrasburg, a la seu del Parlament Europeu i del Consell d’Europa, on vam treballar intensament per millorar la situació del català.

En aquest viatge de treball vam tenir diverses reunions amb representants del Consell d’Europa, que és l’organisme que s’encarrega de vetllar perquè els estats que s’hi han adherit, compleixin la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM); també vam celebrar múltiples reunions amb eurodiputats de diferents grups, i a més, vam fer una compareixença a l’intergrup de minories del Parlament Europeu.

De totes aquestes reunions, vull fer-ne diverses consideracions.

En primer lloc, la llengua catalana continua sent una anomalia a Europa: la catorzena llengua més parlada de la Unió no pot ser oficial, i hi ha onze llengües amb menys parlants que sí que hi són oficials. Això ja ho sabíem, i sabem també que la responsabilitat exclusiva és de l’Estat espanyol. Si l’Estat volgués, el català seria oficial, i llestos! Constatem, doncs, un cop més, que ens cal un estat a favor, i que Espanya no ho vol ser; hi ha renunciat sempre!

En segon lloc, tant la llengua com el cas català desperten l’interès dels eurodiputats: molts ens preguntaven què passaria a Catalunya; ells ens ho preguntaven a nosaltres, i sovint es mostraven indignats i sorpresos per la manca de qualitat democràtica de l’Estat espanyol, tant a nivell polític en general com en referència a la llengua, que és en el que nosaltres volem incidir. A la compareixença van assistir-hi unes seixanta persones, entre les quals hi havia divuit eurodiputats de diferents grups i països. Es van mostrar sorpresos –els que encara no ho sabien– de la situació de minorització que pateix encara avui el català a casa nostra. I absolutament tothom que va voler intervenir, a més de donar suport a la millora de la situació de la llengua, es mostrava absolutament a favor que els catalans puguem decidir el nostre futur de manera lliure i democràtica. Òbviament, seria el normal i natural al segle XXI!

Tercera consideració: què en vam treure, doncs? En vam treure el compromís de diversos eurodiputats –insisteixo, de diferents grups– en favor del català, de manera pràctica, incidint a intentar aconseguir que el català es pugui parlar al ple, millorar la situació a casa nostra en matèries com la reciprocitat i la legislació europea, millorar la comunicació en català entre ciutadans i institucions, etc. De tot això, esperem anar-ne veient resultats progressivament.

Finalment, vull fer unes consideracions sobre quin poc sentit té que el Parlament Europeu tingui dues seus (més les oficines que també té a Luxemburg). No és precisament un bon exemple. Tampoc és un bon exemple el funcionament i la sobirania tan limitada que tenen les institucions europees. Fins i tot als més europeistes ens pot fer créixer l’euroescepticisme. Esperem que no ens donin més motius i que realment, encara que sigui tard, les institucions europees siguin garants de les llibertats i la democràcia a Europa!

Trump, Brexit i el català al Parlament Europeu

dimarts , 24/01/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Sembla que Europa està de moda, com a mínim tothom en parla, aquesta setmana. El president Trump dona lliçons a la cancellera Merkel, ja tenim una mica més clares les intencions britàniques respecte al Brexit i, a més, l’aposta per la llengua catalana ha triomfat entre les candidatures a la presidència del Parlament Europeu.

Som a la meitat de la legislatura, per tant, toca celebrar eleccions a la direcció de l’Eurocambra. I Martin Schulz plega sense haver assolit el compromís de permetre utilitzar la llengua catalana al plenari del Parlament Europeu, pels vets del PP i del PSOE.

Els darrers dies hem vist que els set candidats a la presidència anaven fent públics els seus programes electorals per intentar guanyar els suports necessaris per a la seva elecció.
I hem actuat com fan els que ja són un estat: amb unitat d’acció entre eurodiputats catalans i Plataforma per la Llengua, signant una carta conjunta enviada als candidats per demanar-los reconeixement per a la nostra llengua, fins ara prohibida a les institucions europees.

I l’acció ha tingut els seus fruits: quatre dels set candidats s’han compromès, fermament, a permetre l’ús del català al plenari si arriben a la presidència.
Tots sabem que, quan venen eleccions, els partits fan promeses que de vegades no poden complir. I els candidats podien prometre moltes coses per tenir el vot dels eurodiputats catalans, però n’han escollit només una: l’ús de la llengua catalana a l’Eurocambra.

Cada vegada més europeus coneixen la realitat catalana. Els actes multitudinaris i manifestacions a favor del procés cap a la independència hi han ajudat força.
Gràcies a la feina que es fa des de l’àmbit internacional de la Plataforma per la Llengua, el Casal Català, l’agrupació de l’ANC de Brussel·les, la Delegació de la Generalitat i els eurodiputats catalans hem fet arribar el missatge que la llengua és un dels nostres valors més preuats. I també els hem explicat les discriminacions i els atacs lingüístics del govern espanyol cap al català a l’escola, als jutjats, al cinema, a l’etiquetatge, a les institucions europees.

Enhorabona al guanyador Antonio Tajani, estarem amatents al compliment de la seva promesa electoral. Perquè des de la Plataforma per la Llengua no permetrem que es discrimini la nostra llengua i els nostres drets lingüístics, que és el que han fet els seus companys del PP espanyol. Seguirem la seva paraula donada durant la campanya electoral perquè aquest era el seu compromís amb els 10 milions de catalanoparlants que hi ha a Europa i que des d’ara representa.

Gràcies, eurodiputats Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa, Jordi Solé, Ernest Urtasun, Javi López i Francesc Gambús pel compromís amb el català. Des de Plataforma per la Llengua esperem poder continuar treballant plegats per defensar els nostres drets lingüístics a Brussel·les. Gràcies també als candidats Gianni Pittella, Helga Stevens i Jean Lambert pel seu suport públic i sincer cap al reconeixement de la nostra llengua a Europa.

De fet, quan tots ells reconeixen el seu suport a través de la llengua catalana, reconeixen que tenim un sentiment d’identitat col·lectiva singular a partir d’una sèrie de característiques, com la lingüística.

De fet, quan tots ells reconeixen el seu suport a través de la llengua catalana, reconeixen que som una nació.

I si som una nació, tenim el dret a decidir!

Quilòmetres de Franja

dilluns, 23/03/2015

Plataforma_Campanya LAPAO_Flyer_Flyer-FB_mapa

 

La Franja és un àmbit territorial singular dins del conjunt del nostre país. Quilòmetres de contrastos, amb una diversitat interna notable, amb Lleida i les Terres de l’Ebre com a espais d’interacció i de confluència mútua Són pobles d’arrel i ciutats assolellades, que han mantingut les seves característiques pròpies, fent de pont i d’intercanvi.

Aquesta primavera caldrà tornar-hi de nou, parlar amb tothom, escoltar opinions i copsar les reaccions davant el surrealisme amb què alguns governs tenyeixen una política (lingüística) dubtosament d’interès comú. Sí, parlo de la suposada Lengua Aragonesa Propia del Aragonés Oriental (LAPAO) que clivella la unitat de la llengua catalana i genera incomprensió dins de la filologia.

En aquest marc, són diverses les iniciatives que s’han anat duent a terme al llarg dels darrers mesos per sensibilitzar l’opinió pública de la situació de la llengua als diversos territoris de parla catalana. Des de l’ONG del català, per exemple, recentment s’ha engegat una campanya específica per portar la veu de la Franja de Ponent al Parlament Europeu. El manifest, al qual podeu adherir-vos en aquest enllaç, ja porta milers de signatures i serà el primer pas per presentar la situació de la llengua catalana a les institucions europees.

Sempre ens quedarà Europa…!

 

Francesc Marco,

Membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua