Entrades amb l'etiqueta ‘Premi Martí Gasull’

Espanyol? Gens ni mica. Sóc sikh, panjabi i català

dilluns, 19/06/2017

marga payola

 

 

Marga Payola

Membre de la Junta Executiva i responsable internacional de la Plataforma per la Llengua

 

Aquesta setmana hem vist en Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la comunitat sikh a Catalunya, al diari Politico, un dels més influents de Brussel·les. Arribat del Panjab, a l’Índia, ara fa nou anys i bon col·laborador de la Plataforma per la Llengua, recentment guanyador del IV Premi Martí Gasull i Roig, sap prou bé que l’idioma que parles defineix qui ets, d’on ets i des de quina perspectiva et projectes al món.

“Com és possible, ‘The new catalans’ a la portada de Politico?”, vaig pensar.

I començo a llegir el text, i de seguida t’adones per què és l’article destacat de la portada i de la setmana a la capital europea.

Acollida.

Som un exemple d’acollida ben feta, que resol els problemes i no en crea de nous. On el respecte entre el nouvingut i la població d’acollida és mutu i l’esforç per a entendre l’altre és compartit. El reportatge explica que: “En un moment de xenofòbia creixent arreu d’Europa, els nacionalistes catalans han estat extraordinàriament acollidors amb els immigrats”, i per tant, segons Brussel·les, el sistema d’acollida a Catalunya és un exemple a seguir per a tots els països d’Europa.

Catalunya ha estat sempre una terra de pas i d’acollida per la seva situació geogràfica. L’arribada d’immigrants ha estat un fet continuat, encara que amb intensitats diferents. Aquest fet ha repercutit directament en el creixement de la població, de la mateixa manera que ha contribuït al progrés econòmic i social del país.

En el període 2001-2008, la població de Catalunya registra un creixement de 850.000 persones, un dels més alts de la seva història, i el nombre de residents estrangers supera la xifra d’un milió d’habitants per primera vegada.

Són molts els esforços que s’han fet des de les administracions, però també des de la societat civil, per tal d’integrar bé aquesta gent a casa nostra. I fer-ho a través de la llengua catalana és una d’aquestes maneres. De fet, segons dades del cens de 2011, el 82,1% de la població estrangera que viu a Catalunya entén el català, fet que representa un augment significatiu respecte de les dades de l’any 2000, quan la xifra era del 61,1%. Segons la mateixa font, el 40,4% d’immigrants europeus sap parlar català, seguit dels llatinoamericans amb (36,2%) i els africans (35,2%).

Un dels projectes de país que es fa des de l’administració i la societat civil és el projecte “Voluntariat per la llengua”, que després de catorze anys ha superat les 100.000 parelles lingüístiques. I més d’1,7 milions de persones han après català amb els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística.

“El català, llengua comuna”, diem sempre des de la Plataforma per la Llengua. I és que a Catalunya es parlen actualment més de 280 llengües diferents. I aquesta és la feina que fem des de l’ONG del català des de fa 25 anys, treballar amb els “nous catalans” perquè coneguin i aprenguin la nostra llengua, i contribuir així a la cohesió social. “Els catalans apreciaven que jo parlés tan sols quatre paraules en català. Em pensava que la meva barba o el meu turbant crearien una distància, però estaven contents d’escoltar el català. No he vist mai cap país que estimi tant la seva llengua”, diu Gagandeep a Politico. I afegeix: “Els sentiments dins meu són una barreja. Sóc sikh, panjabi, però penso que ara també sóc català. –I espanyol?– Gens ni mica”. I és que la llengua que parles defineix també la teva identitat.

La feina de la Plataforma per la Llengua amb la comunitat sikh de Catalunya ve de lluny, fins i tot hem editat conjuntament el llibre Els de cinc rius de Catalunya, presentat recentment pel mateix president Carles Puigdemont.

I la societat mateixa ha reconegut l’esforç i la feina que en Gagandeep i el seu equip han fet a favor de la llengua catalana quan en l’últim Premi Martí Gasull i Roig va fer guanyadora la Comunitat sikh de Catalunya.

Tots els membres i voluntaris de la Plataforma per la Llengua ens sentim orgullosos de la portada de Politico. En Martí Gasull n’estaria ben satisfet, de veure els resultats i el reconeixement internacional de la coherència i la constància de la feina feta.

Albert Jané, una vida barrufada al català

dimecres, 22/02/2017

foto

 

 

Mireia Plana i Franch

Vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua

 

Si us digués que Albert Jané ha publicat gramàtiques del català, diccionaris de sinònims, o traduccions de diverses obres per a públics adults i joves, em diríeu que és cert; potser l’heu tingut com a professor de català en els molts i molts cursos de tots els nivells que ha fet durant la seva llarga trajectòria de professional de la llengua catalana, com altres personatges rellevants que hem tingut la sort de tenir dins el nostre petit racó de món.

Però i si us dic que em barrufa molt la seva obra perquè gràcies a ell nens i nenes de diverses generacions hem pogut gaudir dels deliciosos guions dels Barrufets? Sí, ell és el traductor al català dels Barrufets! Però no solament això: Albert Jané ha estat una de les ànimes de Cavall Fort, la revista infantil i juvenil que va ferque, en temps de prohibició de la nostra llengua, la mainada catalana pogués continuar llegint en català. I encara ho fa, després de més de cinquanta anys!

Albert Jané va dirigir la revista durant gairebé vint anys, i després hi ha continuat col·laborant com a traductor, guionista i escriptor. Cavall Fort va obrir les portes del còmic europeu més reconegut, que a Espanya gairebé no arribava. A les seves pàgines hem pogut llegir magnífiques traduccions, fetes amb una adequada barreja entre llengua col·loquial i correcció i genuïnitat, de còmics com Tintín, Astèrix, Aquil·les Taló, Jan i Trencapins, Sergi Grapes… tot això combinat amb el treball de guionistes i dibuixants catalans, com Joaquim Carbó, Madorell, Picanyol, que ens han donat personatges tan divertits com Jep i Fidel o Ot el Bruixot, o magnífiques tires còmiques com La casa sota la sorra.

Per tot això, a la Plataforma per la Llengua ens omple d’orgull poder donar el primer Premi Martí Gasull i Roig especial del jurat a una persona com l’Albert Jané. Perquè ell recull en la seva llarga trajectòria professional la dedicació a la correcció de la llengua i a la pedagogia, i ho ha fet en moments en què el català era absent a les escoles. Gràcies a ell, com dèiem al principi, moltes generacions de nens i nenes hem tingut al nostre abast una revista que ens ha fet viure històries fascinants i divertides en un català impecable i alhora viu i proper.

Amb els premis Martí Gasull i Roig, l’entitat ret homenatge a tantes i tantes entitats del nostre país que lluiten per fer del català la nostra eina bàsica de comunicació i de cohesió social. Amb el premi especial del jurat, voldrem a partir d’ara fer públic el nostre agraïment i respecte per a persones que hagin dedicat la seva vida a fer possible que, avui, el català sigui una llengua viva. No podríem haver trobat una millor persona per encetar-lo.