Publicitat no corresponsable. Visc en un món esquizoide?

dimecres, 22/12/2010

És Nadal i, com cada any, la joguina esdevé 2010_1127BT.JPGuna de les protagonistes del desembre. Com cada any la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) obra la capsa dels meus trons per l’allau de publicitat en castellà en la televisió pública d’obediència catalana. Des de fa 7 anys la Plataforma per la llengua enceta la Festa per al joc i la joguina en català per reivindicar que incloguin el català en tots els suports on la llengua hi càpiga, siguin escrits o es tracti de joguina electrònica.

Visc en un món esquizoide? Sempre he imaginat un país on predomina el compromís de responsabilitat societat-institucions amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana i precisament en dates de celebracions la festa se m’esquerda! El fet em treu de polleguera perquè la CCMA és un ens que té per missió constitutiva ajudar a la consolidació i l’expansió de la llengua, la cultura i la identitat de Catalunya.  Ella mateixa s’imposa l’objectiu de mantenir una cooperació primordial amb el sistema educatiu i així ho ha expressat sense variació en els contractes programa signats consecutivament fins al 2009. L’atenció especial i la contribució a la normalització lingüística ha estat un indicador primordial d’assoliment d’objectius, igual com l’increment de l’audiència en llengua catalana.

La mateixa Corporació reconeix que la seva missió no és la de les emissores comercials: la seva és de servei públic i té com a objectius difondre i normalitzar el català, contribuir al procés de recuperació nacional i cooperar amb el sistema educatiu. No ho dic jo: ho diuen els textos legals que la regeixen. Així doncs, per què oblida aquesta fita  en horari protegit per als infants tot entorpint la programació de l’encertadíssim canal del K3? El Llibre d’estil de la CCMA, que es pot llegir en un excel·lent portal lingüístic per a professionals i per a tafaners com ara jo, recull un article específic per a la publicitat, l’article 3.4, on explicita que “els espais publicitaris difosos per la CCMA són preferentment en català, que és la llengua institucional dels nostres mitjans”. Perquè aquesta preferència es compleixi els serveis lingüístics de la CCMA faciliten als anunciants serveis d’assessorament lingüístic, correcció i traducció. Quin ús en fan?

També em pregunto quin futur professional espera als postgraduats del Curs de locució aplicat a la publicitat de la UAB si en dates de màxima audiència i captació de mercat la publicitat doblada o enregistrada en català disminueix? Malgrat que aquests darrers ajuts ben segur que no són corresposts com desitjaríem per banda dels empresaris, no podem carregar totes les tintes en els industrials de la joguina. És cert que d’oferta de joguina en català n’hi hauria d’haver més i que ara per ara resta a la seva voluntat de doblar originàriament o de fer doblar la publicitat de les joguines per als passis a la televisió, però les institucions han d’exercir una política explícita i efectiva de cara a la llengua de la publicitat.

Un any més dedico un article a la llengua de la publicitat en la televisió pública catalana. Voldria que, en el futur, qui governés mirés per l’interès de la canalla que resta hipnòtica davant d’un bombardeig publicitari indiscriminat i, predominantment, en castellà.

Yvonne Griley

Plataforma  per la Llengua

Per llegir més article de Plataforma per la Llengua fes clic aquí

El català, l’assignatura pendent de les operadores de telefonia

divendres, 17/12/2010

La plena utilització del català en l’àmbit socioeconòmic i en les noves tecnologies és clau per aconseguir una plena normalització lingüística. Difícilment es pot aconseguir que el català esdevingui una llengua moderna, útil i viva sense una presència plena en l’àmbit empresarial. No tan sols per les mancances en el desenvolupament del vocabulari específic i en l’adaptació dels nous termes, sinó també perquè l’àmbit econòmic és un dels sectors que produeix més missatges verbals dirigits al conjunt de la població.

Per tal de garantir l’ús i la presència de la llengua catalana i els drets lingüístics dels consumidors en l’àmbit de la telefonia mòbil, la Generalitat de Catalunya va firmar un conveni amb els principals fabricants i operadors representatius del mercat català l’any 2007. En resum, d’una banda els fabricants es comprometien a incloure el català en el menú lingüístic dels terminals i, d’altra banda, les operadores garantien que tots els serveis i les comunicacions amb els abonats es poguessin realitzar en llengua catalana abans del 31 de desembre de 2008.

Des de la Plataforma per la Llengua s’han elaborat un seguit d’estudis per avaluar el grau d’acompliment d’aquests acords. Aquest gener es faran públics els resultats de la quarta onada de l’Enquesta sobre telefonia mòbil, en què es constata que malgrat el progressiu creixement del català en el sector, resta lluny de la plena normalització a què es van comprometre fabricants i operadores.

Així doncs, per esmentar alguns dels resultats més significatius, només el 63% enquestats afirma disposar del català en el menú lingüístic, encara que companyies punteres com ara Nokia ja han adaptat al català gairebé tots els terminals. Ara bé, són les operadores les que mostren un grau d’incompliment més elevat dels acords signats. Per exemple, tan sols el 46,2% dels enquestats rep les factures en català i els abonats que declaren tenir el contracte redactat en català suposen només el 16,8%. Molts d’aquests usuaris han demanat explícitament rebre aquesta documentació en català, i molts cops ni així ho han aconseguit.

Un altre element que presenta notables dèficits i mancances és l’atenció al client. Els resultats de l’enquesta mostren com gairebé el 60% dels enquestats no pot accedir a un servei d’atenció al client en llengua catalana, mentre que una bona part dels que ho poden fer es queixen de la baixa qualitat del servei en català.

Per tant, la firma d’un conveni per normalitzar la situació del català en l’àmbit de la telefonia mòbil n’ha millorat la presència, però no ha aconseguit el seu principal objectiu: garantir els drets lingüístics dels consumidors catalans. No es pot permetre que els consumidors catalans continuïn rebent un tracte discriminatori per motius lingüístics. No pot ser que els acords i les lleis relatives a l’ús i presència del català s’incompleixin de manera reiterada. Quina credibilitat pot tenir un govern que no té capacitat per acomplir els acords a què arriba? Quins motius poden esgrimir les operadores per justificar el tracte discriminatori envers els consumidors catalans?

Eloi Torrents i Vivó

Plataforma per la Llengua

Per a llegir més articles d’opinió de la Plataforma per la Llengua clica aquí

El català, causa comuna als nostres municipis

dimecres, 15/12/2010

[youtube 0-TrBo7hevc]

M’agrada imaginar una postal amb el missatge ferm dels consistoris catalans que fins allà on arribi la seva capacitat i competència el català no farà cap reculada. Em captiva forjar-me un mapa on els colors de l’estadística mostrin com tots els municipis refermen el seu compromís envers la llengua catalana.

Acollida. Inclusió. Col·laboració. Respecte. Adopció. Protecció. Missatges propis dels bons desitjos nadalencs? Per descomptat que sí. I també credos i principis elementals de la política i la pràctica lingüística a Catalunya, fins i tot contra sentència.

L‘any 2011 no voldria per res del món que ningú trenqués el respecte i faltés al respecte del que ha estat l’expressió i la pràctica de relació i de comunicació amb ciutadanes i ciutadans des de les nostres institucions:  un comportament i uns usos comunicatius democràticament normalitzadors, que responen a una voluntat modèlica, mai més ben dit, basada en textos consensuats legítimament per les institucions municipalistes, plurals, del Principat de Catalunya i que han servit de model per a altres territoris on conviu més d’una llengua.

Desitjaria que davant d’amenaces encobertes d’harmonitzacions centralitzadores que provoquen que 110 poblacions s’hagin declarat moralment excloses de la Constitució espanyola, l’any 2010 hi haguessin respostes en línies concurrents, coincidents, convergents.

Voldria, en definitiva, que el balanç de l’any 2011 ens permetés comptar amb la força sumatòria de municipis, consells comarcals, diputacions o consells de vegueria en defensa i en favor del manteniment i la millora de l’estatus del català.

Yvonne Griley

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí

Wikileaks i el cinema en català

dimarts , 14/12/2010

Una filtració dP1020139.JPGe Wikileaks ha tornat a posar de manifest les traves que l’Estat espanyol posa per tal que el català esdevingui una llengua normal, és a dir, una llengua amb les mateixes condicions legislatives que qualsevol altra llengua del món democràtic comparable en dimensions. Aquestes filtracions desvelen els intents de la ministra  espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde d’aturar l’aprovació de la Llei del cinema de Catalunya. És paradoxal i demagògic, segons les mateixes revelacions, que la ministra cregui que és un error promocionar el català en aquest àmbit (“antinatural” i “desequilibrada”, considera la llei del cinema), quan precisament existeixen més de 500 disposicions legislatives de l’Estat espanyol que imposen el castellà als territoris de llengua i parla catalana.

Tal com demostra “L’Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya”, elaborat per la Plataforma per la Llengua, no hi ha cap llengua de les dimensions del català, en països democràtics europeus i nord-americans, que no tingui assegurada la seva presència al cinema. Aquest estudi analitza les pràctiques i legislacions de situacions comparables a la nostra, com ara Letònia, Lituània, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, Quebec (Canadà), Suïssa o Finlàndia, i conclou que en som una excepció: no passa enlloc d’Europa que una llengua oficial comparable, de 9 milions d’espectadors potencials, no sigui la llengua del doblatge o el subtitulat de l’oferta normal de les pel·lícules al cinema. A més a més, assenyala que és habitual als països democràtics, i en el cas de llengües com el català, legislar sobre els usos lingüístics al cinema o fer polítiques que assegurin la presència general de la llengua oficial.

Les posicions de la ministra adquireixen encara més gravetat quan les inèrcies que converteixen el cinema en català en minoritari (només un 3% del cinema exhibit a Catalunya és en català) provenen d’un decret franquista, i quan, malgrat això, i segons els estudis de què disposa la Plataforma per la Llengua, el català és rendible i comercial en condicions normalitzades d’oferta. Per tot plegat, considerem les paraules de la ministra espanyola, filtrades a Wikileaks, a l’ambaixador dels EUA una deslleialtat envers els ciutadans de Catalunya, ja que són considerats ciutadans de segona, i una deslleialtat envers les institucions catalanes, que han legislat perquè el cinema pugui ser també en català. No hem d’oblidar que la Llei del cinema va ser aprovada amb el suport d’un 87% d’un Parlament de Catalunya democràticament escollit.

La Plataforma per la Llengua està convençuda de la rendibilitat comercial del cinema en català. La presència del català al cinema en cap cas significa excloure el cinema en castellà o en altres llengües, sinó tot el contrari, incrementar l’oferta i oferir millors serveis als espectadors en el marc del respecte per a ells i per a la seva llengua. Perquè en realitat, el que fa la Llei del cinema és treure les traves existents al mercat i oferir eines per a la l’emprenedoria i la innovació.

És per tot això, que davant de les declaracions de la ministra de Cultura, la Plataforma per la Llengua demana que el Govern espanyol es disculpi i doni tot el suport al desenvolupament de la Llei del cinema de Catalunya, públicament, i davant les majors. Perquè el cinema en català suma, perquè el català suma.


Martí Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí

El català, llengua abandonada

divendres, 3/12/2010

357708.jpgAquests dies estic impartint un seguit de tallers sobre usos lingüístics als treballadors  de l’empresa d’embotits i carns La Selva. És de gran admiració que una empresa catalana es mostri tan sensible envers el comportament lingüístic dels seus treballadors: imparteixen classes de català a les persones que no el saben, i han encarregat a la Plataforma per la Llengua la realització de tallers per animar la gent que aprengui català, i perquè els catalanoparlants no abandonin la llengua amb els que encara no la parlen. En el cas d’aquests segons, la principal dificultat és que aquest hàbit està tan interioritzat que moltes vegades no en són conscients. Les resistències al canvi són nombroses, però els motius per fer-ho també són de pes.

Tots els treballadors que assisteixen al taller estan d’acord amb l’afirmació que a Catalunya els agradaria viure plenament en català, però també és cert que es troben incòmodes en certes situacions, com podria ser el manteniment d’una conversa bilingüe, en la qual un parla català i l’altre una altra llengua que també entenen tots dos. Si un percentatge aclaparador dels habitants de Catalunya afirmen entendre el català, per què l’abandonen tan fàcilment? Com deia abans, en la majoria dels casos és simplement un mal hàbit que només es canvia prenent consciència del mal que fem a la llengua i als parlants. Els nouvinguts només necessiten àmbits per entrar en contacte amb el català, primer per entendre’l i després per parlar-lo. És recurrent el discurs que són els nouvinguts els qui han de fer l’esforç d’integrar-se, també lingüísticament, però els catalanoparlants no fem altra cosa que posar traves a aquest procés d’integració excloent-los lingüísticament i no fent allò que ens hauria de costar tan poc: parlar la llengua que parlem cada dia també amb els desconeguts, també amb els nouvinguts i amb els que no fa tan poc que hi han arribat. Aquest és l’únic camí i des de la Plataforma per la Llengua ja hi treballem.

Carmen Pérez

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí

I tu, abandones o canvies?

dimecres, 1/12/2010

357710.jpgAra que ens trobem enmig de l’inici d’una ofensiva contra totes les lleis que en els últims anys han intentat aconseguir consolidar la presència de la llengua catalana a nivell social i, doncs, contra la possibilitat que les persones que no la parlen, o que no ho fan habitualment, puguin trobar nous àmbits d’ús per tal d’aprendre-la i poder-la fer servir; segurament no és el millor moment per revisar i fer crítica dels hàbits d’ús que mantenim els catalanoparlants (d’origen o d’adopció).

Tanmateix, cal reconèixer que les lleis que determinen la presència social de les llengües no tan sols són les que apareixen en els papers, les quals són, d’altra banda, les més vulnerables. Sinó que també hi ha unes altres lleis, soterrades i discretes, però del tot dominants, que són les que determinen els automatismes dels nostres hàbits lingüístics a l’hora de gestionar les llengües que parlem. Aquestes lleis no escrites, hereves ancestrals d’algunes altres de repressives i impositives que sí que es varen escriure ara ja fa molt, tant, que ni en som conscients, són les que cal revisar i qüestionar perquè, entre d’altres motius, són les úniques que poden escapar-se de les ofensives que la nostra llengua comuna rep des de la veda que es va iniciar al juliol arran de la sentència del TC sobre el nostre estatut.

Per tot plegat, cal fixar-se en els motius pels quals gestionem de la manera com ho fem les dues llengües més parlades a casa nostra. I aquests motius, sovint, mostren la manca d’una justificació raonada i lògica en la majoria de casos… M’explicaré. La gestió lingüística no és una altra cosa que “el repartiment”o “la distribució” de les llengües que parlem en els diversos contextos en els quals ens anem trobant al llarg del dia. Doncs bé, sovint els catalanoparlants, (bilingües tots, és clar) “repartim” i “distribuïm” el català amb un criteri “d’estalvi” per no dir “gasiu” que fa que el parlem molt menys del que el podem parlar i, compte!, del que convé que el parlem. Aquest criteri de gasivitat provoca que retirem el català de l’escena del diàleg sense haver-nos assegurat que el seu personatge no tingui res més a fer ni a dir en la trama. Com si l’argument del “bilingüisme passiu” no fos factible i, ben al contrari, resulta que el bilingüisme passiu atorga el coprotagonisme que totes dues llengües requereixen per tal d’assolir un just desenllaç.

Les “acotacions” del nostre inconscient ens fan renunciar i abandonar el català davant d’un interlocutor que no el parla, i que potser l’entén o el vol entendre, perquè gairebé mai no ens plantegem si aquesta renúncia i abandonament són necessaris per a l’altra persona. Perquè no parlar català no implica desconèixer-lo, o no voler escoltar-lo, o no voler millorar-ne la comprensió, o no buscar àmbits d’ús en els quals atrevir-se a parlar un català tímid que recerca insegur l’empenta i l’ànim d’una situació i un sentiment de normalitat. Aquestes “acotacions” perverses que ens fan abandonar la llengua les hem de treure del guió, ja toca.

D’altra banda, si l’interlocutor no entén el català perquè demostra una real manca de comprensió o bé perquè ho expressa amb l’assertivitat que el civisme i el respecte per la diversitat lingüística mereixen, el fet de canviar a la llengua de l’altra persona serà totalment justificat i pertinent i es donarà en un marc i un context de gestió lingüística que respectarà la vitalitat de les llengües que parlem. Així doncs, l’actant del canvi justificat ens aboca a un final feliç. En canvi, el de l’abandonament injustificat podria dur la llengua per un destí tràgic de lenta i agònica substitució lingüística.

I abans de fer caure el teló… ara que ja coneixes els fils protagonistes de la trama de la teva gestió lingüística… tu que fas, abandones o canvies?
Puri Pinto
Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí

Benvinguts!

dimecres, 17/11/2010

Logo Plataforma.jpgBenvinguts i benvingudes!

Avui comencem aquest bloc i ho fem donant la benvinguda als lectors i als responsables del diari Ara, a qui agraïm disposar d’un espai com aquest.

A la Plataforma per la llengua pensem que el naixement del diari Ara és una mostra de confiança, no només amb un projecte de comunicació sinó també amb el país i la societat catalana. Aquests són dos aspectes, juntament amb la voluntat d’un diari d’última generació tecnològica i que vol superar fronteres mentals, amb els quals ens identifiquem plenament. El nostre estil i el nostre discurs parteixen de l’optimisme i de la innovació constant, el mitjà   d’expressió ha de ser, per tant innovador i positiu. Només així podrem afrontar els reptes que tenim al davant, que no són pocs, i donar resposta a un entorn cada cop més canviant i complex.

El nom d’aquest bloc, El català suma, vol ser l’expressió d’aquest plantejament. El català és la nostra llengua comuna perquè proporciona valor afegit. L’ús i la presència de la llengua catalana en qualsevol àmbit sempre suma: un nouvingut que adopta el català millora les seves oportunitats laborals i s’incorpora plenament com a membre de la nostra societat; una empresa que etiqueta i ofereix els seus serveis en català s’adapta amb més precisió al seu mercat objectiu i incrementa la satisfacció dels clients… El català suma: és futur, vida en comú, progrés.

A Catalunya, sobretot des de la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, hem entrat en un nou escenari força complex. Requerirà, per part de tothom, molta intel·ligència, fermesa i sentit comú. Treballarem perquè  aquests aspectes quedin reflectits en les consideracions  i plantejaments que esperem compartir amb tots vosaltres a través dels apunts del bloc. A patir d’avui des del bloc del diari Ara contribuirem al debat social i esperem que trobeu interessants els nostres escrits i que entre tots plegats seguim avançant.

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí