El català, causa comuna als nostres municipis

dimecres, 15/12/2010

[youtube 0-TrBo7hevc]

M’agrada imaginar una postal amb el missatge ferm dels consistoris catalans que fins allà on arribi la seva capacitat i competència el català no farà cap reculada. Em captiva forjar-me un mapa on els colors de l’estadística mostrin com tots els municipis refermen el seu compromís envers la llengua catalana.

Acollida. Inclusió. Col·laboració. Respecte. Adopció. Protecció. Missatges propis dels bons desitjos nadalencs? Per descomptat que sí. I també credos i principis elementals de la política i la pràctica lingüística a Catalunya, fins i tot contra sentència.

L‘any 2011 no voldria per res del món que ningú trenqués el respecte i faltés al respecte del que ha estat l’expressió i la pràctica de relació i de comunicació amb ciutadanes i ciutadans des de les nostres institucions:  un comportament i uns usos comunicatius democràticament normalitzadors, que responen a una voluntat modèlica, mai més ben dit, basada en textos consensuats legítimament per les institucions municipalistes, plurals, del Principat de Catalunya i que han servit de model per a altres territoris on conviu més d’una llengua.

Desitjaria que davant d’amenaces encobertes d’harmonitzacions centralitzadores que provoquen que 110 poblacions s’hagin declarat moralment excloses de la Constitució espanyola, l’any 2010 hi haguessin respostes en línies concurrents, coincidents, convergents.

Voldria, en definitiva, que el balanç de l’any 2011 ens permetés comptar amb la força sumatòria de municipis, consells comarcals, diputacions o consells de vegueria en defensa i en favor del manteniment i la millora de l’estatus del català.

Yvonne Griley

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí

Wikileaks i el cinema en català

dimarts , 14/12/2010

Una filtració dP1020139.JPGe Wikileaks ha tornat a posar de manifest les traves que l’Estat espanyol posa per tal que el català esdevingui una llengua normal, és a dir, una llengua amb les mateixes condicions legislatives que qualsevol altra llengua del món democràtic comparable en dimensions. Aquestes filtracions desvelen els intents de la ministra  espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde d’aturar l’aprovació de la Llei del cinema de Catalunya. És paradoxal i demagògic, segons les mateixes revelacions, que la ministra cregui que és un error promocionar el català en aquest àmbit (“antinatural” i “desequilibrada”, considera la llei del cinema), quan precisament existeixen més de 500 disposicions legislatives de l’Estat espanyol que imposen el castellà als territoris de llengua i parla catalana.

Tal com demostra “L’Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya”, elaborat per la Plataforma per la Llengua, no hi ha cap llengua de les dimensions del català, en països democràtics europeus i nord-americans, que no tingui assegurada la seva presència al cinema. Aquest estudi analitza les pràctiques i legislacions de situacions comparables a la nostra, com ara Letònia, Lituània, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, Quebec (Canadà), Suïssa o Finlàndia, i conclou que en som una excepció: no passa enlloc d’Europa que una llengua oficial comparable, de 9 milions d’espectadors potencials, no sigui la llengua del doblatge o el subtitulat de l’oferta normal de les pel·lícules al cinema. A més a més, assenyala que és habitual als països democràtics, i en el cas de llengües com el català, legislar sobre els usos lingüístics al cinema o fer polítiques que assegurin la presència general de la llengua oficial.

Les posicions de la ministra adquireixen encara més gravetat quan les inèrcies que converteixen el cinema en català en minoritari (només un 3% del cinema exhibit a Catalunya és en català) provenen d’un decret franquista, i quan, malgrat això, i segons els estudis de què disposa la Plataforma per la Llengua, el català és rendible i comercial en condicions normalitzades d’oferta. Per tot plegat, considerem les paraules de la ministra espanyola, filtrades a Wikileaks, a l’ambaixador dels EUA una deslleialtat envers els ciutadans de Catalunya, ja que són considerats ciutadans de segona, i una deslleialtat envers les institucions catalanes, que han legislat perquè el cinema pugui ser també en català. No hem d’oblidar que la Llei del cinema va ser aprovada amb el suport d’un 87% d’un Parlament de Catalunya democràticament escollit.

La Plataforma per la Llengua està convençuda de la rendibilitat comercial del cinema en català. La presència del català al cinema en cap cas significa excloure el cinema en castellà o en altres llengües, sinó tot el contrari, incrementar l’oferta i oferir millors serveis als espectadors en el marc del respecte per a ells i per a la seva llengua. Perquè en realitat, el que fa la Llei del cinema és treure les traves existents al mercat i oferir eines per a la l’emprenedoria i la innovació.

És per tot això, que davant de les declaracions de la ministra de Cultura, la Plataforma per la Llengua demana que el Govern espanyol es disculpi i doni tot el suport al desenvolupament de la Llei del cinema de Catalunya, públicament, i davant les majors. Perquè el cinema en català suma, perquè el català suma.


Martí Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí

El català, llengua abandonada

divendres, 3/12/2010

357708.jpgAquests dies estic impartint un seguit de tallers sobre usos lingüístics als treballadors  de l’empresa d’embotits i carns La Selva. És de gran admiració que una empresa catalana es mostri tan sensible envers el comportament lingüístic dels seus treballadors: imparteixen classes de català a les persones que no el saben, i han encarregat a la Plataforma per la Llengua la realització de tallers per animar la gent que aprengui català, i perquè els catalanoparlants no abandonin la llengua amb els que encara no la parlen. En el cas d’aquests segons, la principal dificultat és que aquest hàbit està tan interioritzat que moltes vegades no en són conscients. Les resistències al canvi són nombroses, però els motius per fer-ho també són de pes.

Tots els treballadors que assisteixen al taller estan d’acord amb l’afirmació que a Catalunya els agradaria viure plenament en català, però també és cert que es troben incòmodes en certes situacions, com podria ser el manteniment d’una conversa bilingüe, en la qual un parla català i l’altre una altra llengua que també entenen tots dos. Si un percentatge aclaparador dels habitants de Catalunya afirmen entendre el català, per què l’abandonen tan fàcilment? Com deia abans, en la majoria dels casos és simplement un mal hàbit que només es canvia prenent consciència del mal que fem a la llengua i als parlants. Els nouvinguts només necessiten àmbits per entrar en contacte amb el català, primer per entendre’l i després per parlar-lo. És recurrent el discurs que són els nouvinguts els qui han de fer l’esforç d’integrar-se, també lingüísticament, però els catalanoparlants no fem altra cosa que posar traves a aquest procés d’integració excloent-los lingüísticament i no fent allò que ens hauria de costar tan poc: parlar la llengua que parlem cada dia també amb els desconeguts, també amb els nouvinguts i amb els que no fa tan poc que hi han arribat. Aquest és l’únic camí i des de la Plataforma per la Llengua ja hi treballem.

Carmen Pérez

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí

I tu, abandones o canvies?

dimecres, 1/12/2010

357710.jpgAra que ens trobem enmig de l’inici d’una ofensiva contra totes les lleis que en els últims anys han intentat aconseguir consolidar la presència de la llengua catalana a nivell social i, doncs, contra la possibilitat que les persones que no la parlen, o que no ho fan habitualment, puguin trobar nous àmbits d’ús per tal d’aprendre-la i poder-la fer servir; segurament no és el millor moment per revisar i fer crítica dels hàbits d’ús que mantenim els catalanoparlants (d’origen o d’adopció).

Tanmateix, cal reconèixer que les lleis que determinen la presència social de les llengües no tan sols són les que apareixen en els papers, les quals són, d’altra banda, les més vulnerables. Sinó que també hi ha unes altres lleis, soterrades i discretes, però del tot dominants, que són les que determinen els automatismes dels nostres hàbits lingüístics a l’hora de gestionar les llengües que parlem. Aquestes lleis no escrites, hereves ancestrals d’algunes altres de repressives i impositives que sí que es varen escriure ara ja fa molt, tant, que ni en som conscients, són les que cal revisar i qüestionar perquè, entre d’altres motius, són les úniques que poden escapar-se de les ofensives que la nostra llengua comuna rep des de la veda que es va iniciar al juliol arran de la sentència del TC sobre el nostre estatut.

Per tot plegat, cal fixar-se en els motius pels quals gestionem de la manera com ho fem les dues llengües més parlades a casa nostra. I aquests motius, sovint, mostren la manca d’una justificació raonada i lògica en la majoria de casos… M’explicaré. La gestió lingüística no és una altra cosa que “el repartiment”o “la distribució” de les llengües que parlem en els diversos contextos en els quals ens anem trobant al llarg del dia. Doncs bé, sovint els catalanoparlants, (bilingües tots, és clar) “repartim” i “distribuïm” el català amb un criteri “d’estalvi” per no dir “gasiu” que fa que el parlem molt menys del que el podem parlar i, compte!, del que convé que el parlem. Aquest criteri de gasivitat provoca que retirem el català de l’escena del diàleg sense haver-nos assegurat que el seu personatge no tingui res més a fer ni a dir en la trama. Com si l’argument del “bilingüisme passiu” no fos factible i, ben al contrari, resulta que el bilingüisme passiu atorga el coprotagonisme que totes dues llengües requereixen per tal d’assolir un just desenllaç.

Les “acotacions” del nostre inconscient ens fan renunciar i abandonar el català davant d’un interlocutor que no el parla, i que potser l’entén o el vol entendre, perquè gairebé mai no ens plantegem si aquesta renúncia i abandonament són necessaris per a l’altra persona. Perquè no parlar català no implica desconèixer-lo, o no voler escoltar-lo, o no voler millorar-ne la comprensió, o no buscar àmbits d’ús en els quals atrevir-se a parlar un català tímid que recerca insegur l’empenta i l’ànim d’una situació i un sentiment de normalitat. Aquestes “acotacions” perverses que ens fan abandonar la llengua les hem de treure del guió, ja toca.

D’altra banda, si l’interlocutor no entén el català perquè demostra una real manca de comprensió o bé perquè ho expressa amb l’assertivitat que el civisme i el respecte per la diversitat lingüística mereixen, el fet de canviar a la llengua de l’altra persona serà totalment justificat i pertinent i es donarà en un marc i un context de gestió lingüística que respectarà la vitalitat de les llengües que parlem. Així doncs, l’actant del canvi justificat ens aboca a un final feliç. En canvi, el de l’abandonament injustificat podria dur la llengua per un destí tràgic de lenta i agònica substitució lingüística.

I abans de fer caure el teló… ara que ja coneixes els fils protagonistes de la trama de la teva gestió lingüística… tu que fas, abandones o canvies?
Puri Pinto
Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí

Benvinguts!

dimecres, 17/11/2010

Logo Plataforma.jpgBenvinguts i benvingudes!

Avui comencem aquest bloc i ho fem donant la benvinguda als lectors i als responsables del diari Ara, a qui agraïm disposar d’un espai com aquest.

A la Plataforma per la llengua pensem que el naixement del diari Ara és una mostra de confiança, no només amb un projecte de comunicació sinó també amb el país i la societat catalana. Aquests són dos aspectes, juntament amb la voluntat d’un diari d’última generació tecnològica i que vol superar fronteres mentals, amb els quals ens identifiquem plenament. El nostre estil i el nostre discurs parteixen de l’optimisme i de la innovació constant, el mitjà   d’expressió ha de ser, per tant innovador i positiu. Només així podrem afrontar els reptes que tenim al davant, que no són pocs, i donar resposta a un entorn cada cop més canviant i complex.

El nom d’aquest bloc, El català suma, vol ser l’expressió d’aquest plantejament. El català és la nostra llengua comuna perquè proporciona valor afegit. L’ús i la presència de la llengua catalana en qualsevol àmbit sempre suma: un nouvingut que adopta el català millora les seves oportunitats laborals i s’incorpora plenament com a membre de la nostra societat; una empresa que etiqueta i ofereix els seus serveis en català s’adapta amb més precisió al seu mercat objectiu i incrementa la satisfacció dels clients… El català suma: és futur, vida en comú, progrés.

A Catalunya, sobretot des de la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, hem entrat en un nou escenari força complex. Requerirà, per part de tothom, molta intel·ligència, fermesa i sentit comú. Treballarem perquè  aquests aspectes quedin reflectits en les consideracions  i plantejaments que esperem compartir amb tots vosaltres a través dels apunts del bloc. A patir d’avui des del bloc del diari Ara contribuirem al debat social i esperem que trobeu interessants els nostres escrits i que entre tots plegats seguim avançant.

Daniel Mundet

Plataforma per la Llengua

Per llegir més articles de Plataforma per la Llengua clica aquí