CARTA OBERTA A L’ESTER, DE BLANES

divendres, 27/11/2015

040

 

 

 

Josep Ma. López Llaví.

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

Repasso la correspondència arribada a la Plataforma i hi trobo una carta referida al tema cinema que m’impacta particularment. És la de l’Ester, una sòcia de Blanes, mare d’una nena de 4 anys a qui, havent de romandre quieta els primers dies després d’una operació, van prometre portar-la al cinema. Seria la seva estrena davant de la pantalla gran. Mesos abans havien intentat portar-la a veure La ventafocs, però no la feien en català, i com que la nena el castellà ja l’entenia força però no prou per seguir tot un llargmetratge, ho van deixar estar.

Ara, en consultar la cartellera dels Ocines, de Blanes, van trobar-hi anunciada Campaneta i la llegenda de la bèstia (CATALÀ) i van engrescar la nena per anar-hi. Només la feien a les 4 de la tarda, de manera que la família va dinar en una esgarrapada i van sortir cap al cinema. En arribar, comprovaren que la pel·lícula i l’horari eren els correctes, van comprar les entrades i van entrar a la sala amb l’emoció del primer dia de cine de la petita; però en començar la projecció, “Oh, sorpresa!” No era La campaneta. Era La campanilla. Contrariats, van acabar de veure la pel·lícula i en sortir i reclamar els van dir que “havia estat un error”: un error que començava a la web, seguia a les pantalles de les taquilles i arribava fins a la impressió mateixa de les entrades. Van emplenar un full de reclamacions i van marxar.

La signant de la carta, a més de demanar-nos que ens en féssim ressò ens preguntava si hi havia un mínim de pel·lícules que s’havien de passar en català, cas en el qual aquell “error” de l’empresa exhibidora hauria pogut ser intencionat i tot, per tal que semblés que complien la llei… Doncs no, Ester. Encara que sembli mentida, en un país amb 7.000.000 d’habitants que té el català com a llengua pròpia i oficial —vaja, co-oficial— no s’ha aconseguit posar en pràctica cap mesura legal que hi obligui.

La Llei del cinema, aprovada el 2010 pel Parlament de Catalunya, fixava uns mínims de català al cinema doblat o subtitulat fins a arribar al cap de 7 anys al 50% de castellà i 50% de català. Hauria estat un avenç important, però a la Llei hi va  recórrer en contra la CE, probablement a instàncies de les multinacionals nord-americanes o del Govern espanyol, arran d’un article que, en eximir del doblatge o subtitulació al català les pel·lícules espanyoles o parlades en espanyol, deixava les d’altres països europeus en més males condicions. N’hi hauria hagut prou de modificar aquest article. Però no: el reglament que havia d’acompanyar la Llei mai no ha estat aprovat.

El Departament de Cultura de la Generalitat no es va veure amb cor de tornar-se a enfrontar a les grans distribuïdores. Va optar per desar la Llei al calaix i, en comptes de la llei, negociar-hi un conveni en què les majors s’avenien a un augment progressiu dels doblatges i subtitulacions, sense fixar-ne però les xifres ni admetre’n cap obligatorietat. En tres anys, però, podíem arribar a més del 20% Resultat? Del 3% enregistrat el 2011, a la fi del 2013 s’havia passat al 4,7%…

A la vista d’això, el Departament va decidir elaborar un projecte de modificació de la Llei del 2010, el qual, a més d’esmenar aquell article conflictiu, en fes més possible l’aplicació. La Plataforma va considerar insuficients les condicions d’aquest Projecte, que a més no establia quotes ni obligatorietat, i va preparar diverses esmenes en contra, que van ser presentades als grups parlamentaris favorables a la llengua catalana i en una compareixença a la Comissió de Cultura del Parlament… Però al juliol es va tancar el període de sessions de la legislatura i el Projecte, com la resta dels que no havien arribat al Ple, ha decaigut.  Res més.

Pel que fa a la via legal, doncs, cal començar de nou… I ateses les urgències previsibles, el català al cinema pot no ser vist com una prioritat. En qualsevol cas, des de la Plataforma insistirem en la posada en funcionament de la Llei. I els potents mercaders del temple del cinema —cinema en sala o enllaunat, que són els mateixos— tornaran a posar-hi tots els obstacles possibles. La clau de volta, Ester, la té —la tenim— el públic: un cop més, la societat civil. Seguirem consentint que els nostres drets lingüístics i els dels nostres fills siguin conculcats i trepitjats pels interessos especuladors de sis corporacions de Los Angeles?

Filipins i catalans, teixint complicitats

dimecres, 18/11/2015

eulalia-buch avatar

 

 

 

Eulàlia Buch, Responsable de l’Àrea d’acollida de la Plataforma per la Llengua

 

Les Filipines és un territori lingüísticament molt ric en què es parlen més d’un centenar de llengües, gairebé totes de la mateixa família lingüística i amb propietats gramaticals relativament semblants. El filipí, també anomenat tagàlog,  és la llengua oficial de les Filipines. La tenen com a llengua materna entre 15 i 20 milions de persones (aproximadament un 25% de la població), però si s’hi inclouen les persones que la tenen com a segona llengua, té uns 50 milions de parlants.

Catalunya va ser molt present en l’arrelament de la independència de les illes Filipines. En destaca la presència de José Rizal a Barcelona, on va arribar ara fa 133 anys. Són ben coneguts el seu contacte amb els corrents polítics i intel·lectuals del catalanisme o la seva determinant trobada amb Francesc Pi i Margall, que va exercir el paper de mentor i inspirador de Rizal.

Catalunya va ser espai d’acollida dels intel·lectuals filipins i escenari del procés independentista. En aquella mateixa època molts filipins es van establir a Barcelona, i nombrosos catalans també van acabar arrelant a les Filipines. Cognoms catalans com Ventura o Ortoll han mantingut una presència important a les Filipines. No és estrany, doncs, que a filipines també trobem municipis que porten per nom Barcelona, Tarragona, Solsona, Cardona…

Tot i els més d’11.000 km que separen Catalunya de les Filipines, aquestes dues nacions tenen lligams culturals i històrics que les apropen l’una a l’altra i que són un punt de trobada, tant en el passat com en el present.

El català és, per als filipins que viuen a Catalunya, una eina d’aproximació real a la societat catalana. Per això, la Plataforma per la Llengua acaba de presentar la guia Halina’t mag-Catalan!, adreçada a la comunitat cristiana i de parla filipina de Catalunya, que els obre les portes al coneixement de la nostra llengua i, per tant, a formar part de la nostra societat.

Podeu trobar la guia en aquest enllaç:

https://www.plataforma-llengua.cat/media/upload/pdf/guia-filipines-filipi-web_1447418311.pdf

NO RENUNCIAREM A RES, HO VOLEM TOT!

dijous, 22/10/2015

Marga Payola

 

 

 

Marga Payola,

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

 

Tot i que el català és la 9a llengua de la Unió Europea, amb més parlants que el suec, el danès, el finès, el txec o l’hongarès, la 8a llengua més activa als blogs, la 17a llengua amb més articles a la Viquipèdia, la 19a llengua més usada a Twitter i la 23a llengua més traduïda del món, el català no forma part de les 24 llengües oficials de la Unió Europea.

Si tenim una llengua viva però no oficialment reconeguda, on som a nivell europeu?

  • El català, llengua de comunicació amb els ciutadans

Gràcies als acords bilaterals signats entre l’Estat espanyol i les principals institucions i organismes de la Unió Europea, qualsevol ciutadà pot adreçar-se en català, per escrit, a la Comissió Europea, al Parlament Europeu, al Consell, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions, i té dret a rebre una resposta en la seva llengua. Tot i que, després d’alguna prova pilot, s’ha comprovat que no acaba de funcionar bé aquest sistema.

  • Les institucions europees utilitzen el català com a llengua habitual de comunicació amb els ciutadans a Catalunya

Gràcies a la coneguda “resolució Reding”, s’aposta per reforçar la comunicació en català de les institucions europees cap als ciutadans. Si visiteu l’oficina o web del Parlament Europeu i la Comissió Europea a Barcelona hi trobareu material, publicacions, campanyes d’informació i notes de premsa en català.

  • El multilingüisme com a valor europeu

És ben conegut l’objectiu de preservar i promoure la diversitat lingüística d’Europa, fomentar l’aprenentatge de llengües i aprofitar les oportunitats del multilingüisme com a estímul per a la competitivitat per part de les institucions europees.

De fet, la Comissió Europea va decidir crear un grup d’alt nivell sobre multilingüisme al qual va encarregar l’elaboració d’un informe, publicat el 2007, on es lloa el model d’immersió lingüística a les escoles catalanes.

Va ser proclamada l’any 2000 a Niça per tots els caps d’Estat i de Govern de la UE. En el seu article 22 diu que la Unió “respecta la diversitat cultural, religiosa i lingüística“. En l’article 21 d’aquesta mateixa carta es prohibeix tota discriminació exercida per raó d’un seguit de motius entre els quals hi figura la llengua. Aquest principi no només s’aplica a les 24 llengües oficials de la UE, sinó també a la resta de llengües que es parlen al territori de la Unió, com ara la nostra.

Tot i que l’Estat espanyol ha signat i ratificat la Carta Europea de la Llengües Regionals o Minoritàries i, per tant, està obligat a garantir una sèrie de drets lingüístics a les comunitats lingüístiques que resideixen dins el territori estatal, des de Plataforma per la Llengua hem denunciat a l’informe En español o nada 40 casos de discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions públiques que han patit ciutadans dels territoris de parla catalana.

  • Reconeixement europeu al model lingüístic de les escoles catalanes

El model d’immersió lingüística ha rebut reconeixements internacionals, com els de la mateixa Comissió Europea, i l’aval del Consell Europeu.

 

Els diferents eurodiputats catalans i responsables de la Generalitat de Catalunya, que han treballat per l’oficialitat del català a nivell internacional, han fet el màxim que podien fer per la nostra llengua a escala europea. Arribats en aquest punt, on no podem avançar més, volem continuar sent ciutadans lingüístics de segona o volem pujar a primera divisió? Hem de decidir si volem continuar sent una regió o si volem ser un Estat. I el passat 27 de setembre Catalunya va parlar clar, com diuen els Strombers: “No renunciarem a res, ho volem tot!”

Més de deu mil adhesions pel valencià

dijous, 15/10/2015

11008409_1603855969827037_6382741126944654280_n

 

 

Manuel Carceller
Membre de la junta executiva de la Plataforma per la Llengua.
País Valencià

És un fet que els governs de la Generalitat Valenciana en mans del PP han perjudicat l’ús social del valencià. En primer lloc, al País Valencià, la nostra llengua pròpia ha estat discriminada, perquè no se n’ha fet promoció, en contra del que preveuen les lleis i l’estatut vigents. Però a més el valencià ha estat una llengua reprimida, perquè s’ha perseguit i s’han tancat fins a sis mitjans de comunicació audiovisuals, televisions i ràdios públiques en català, que rebíem els valencians.

Davant una discriminació i una repressió del valencià, que és com dir d’una part essencial dels drets i llibertats del poble valencià, des de Plataforma per la llengua reclamem al govern de la Generalitat que l’ús i la promoció de l’idioma siga un dels eixos de la nova gestió política.

D’acord amb aquesta línia, des de Plataforma per la Llengua hem realitzat la campanya «Fes que el valencià torne a bategar», on hem aconseguit de reunir, en dos mesos, més de deu mil adhesions a favor d’un major ús social del valencià. Les peticions, que han estat adreçades al president de la Generalitat Valenciana, estan centrades en quatre propostes principals. La normalitat en l’ús de l’idioma per part de les administracions, l’avanç en el coneixement lingüístic per part de tota la societat del país, la promoció de l’ús del valencià en el món comercial i de l’oci (cinema, teatre, espectacles) i la garantia de l’existència d’uns mitjans de comunicació en llengua pròpia i de la recepció, al País Valencià, de les televisions i ràdios públiques de Catalunya i les Illes Balears, i de la futura Radiotelevisió Valenciana als altres territoris.

És evident que s’ha obert una nova etapa en la societat valenciana, i que les reformes van agafant consistència política i també social, passats ja cent dies de vida del nou govern de la Generalitat.  Després de la repressió i la discriminació contra el català, cultivades per la dreta espanyola del PP, no podríem parlar d’una nova política, si no es respon als atacs rebuts amb mesures que garantisquen els drets individuals i els col·lectius del poble valencià.

Catalunya ha votat per la llengua!

dijous, 1/10/2015

foto

 

 

Mireia Plana

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua

El resultat de les eleccions 2015 ha estat contundent: Catalunya vota majoritàriament per iniciar el camí cap a la independència de Catalunya. La majoria silenciosa s’ha pronunciat. Alguns diran: potser el resultat podia haver estat més contundent… Doncs sí. Però la democràcia s’imposa i, per tant, cal acceptar la veu del poble i treballar en conseqüència.

La Plataforma per la Llengua, que sempre ha volgut destacar la seva condició d’organització transversal, perquè per defensar el català com a llengua comuna ha d’incloure totes les persones que viuen a Catalunya, aquesta vegada s’ha decantat. L’entitat va demanar als seus socis i simpatitzants que optessin per les candidatures que defensen clarament el català com a bé comú i patrimoni immaterial del país. I aquestes candidatures han aconseguit l’objectiu.

I és que hem tingut, tenim, motius fonamentats per decidir-nos per aquest suport. Si encara teniu algun dubte, us convidem a llegir el document Balances lingüístiques entre el català i el castellà en les pràctiques institucionals i en els reconeixements legals de l’Estat espanyol, que trobareu en aquest enllaç, i que ja us vam recomanar en un article anterior. En 133 punts es tracta com el fet de tenir un Estat bel·ligerant amb tot allò que no sigui la llengua castellana i el sistema cultural, social i legal espanyol queda fora de tota consideració i respecte.

La llengua castellana és molt poderosa; consideren que la parlen uns 470 milions de persones. El català és parlat aproximadament per 10 milions de persones. De debò algú pot pensar que pot representar una amenaça? Mai l’Estat espanyol ha considerat com a pròpies les altres llengües parlades al seu territori, com el gallec, l’euskera, el bable, l’aragonès…, i les ha amagades i menystingudes. Res del que hem vist o sentit aquests dies de campanya electoral ens ha fet pensar que els nous governs espanyols que vinguin canviaran de posició.

Catalunya haurà de ser, vol ser, plurilingüe, perquè així ho exigeixen els temps de la interconnexió mundial, de la globalització. Però això no treu que usem i defensem la nostra llengua de comunicació comuna, el català. Segur que Europa i la resta de països sí que entendran que aquesta és la nostra gran aportació, el nostre gran regal, a l’espai de les nacions del món.

Carta a en Martí: tres anys sense tu.

dimecres, 23/09/2015

Martí,

Ja fa 3 anys que no ens veiem, 3 anys que continuem aquella ingent tasca que havies començat i havíem continuat plegats, 3 anys que dia sí dia també et trobem a faltar i pensem com enfocaries aquest o aquell problema, com encararies una o altra situació.

Com sempre, tinc ganes d’explicar-te coses que ens van passant. Segur que tu les veus amb el teu somriure murri, pensant “ja us ho deia jo”, però alhora modest i sense voler protagonisme…

Doncs això, que com a mínim un cop l’any no t’escaparàs de sentir les meves reflexions, explicacions i tot el que em passi pel cap d’explicar-te: enguany no puc evitar començar per dir-te que aquella entitat que vas fundar per allà l’any 1993 junt amb uns quants jovenets més de Gràcia, que fa 3 anys ja tenia uns 4000 socis i ben contents que n’estàvem… doncs estem a fregar dels 10.000 socis!!!! Sí, has sentit bé: la Plataforma per la Llengua ja frega 10.000 socis, i n’estem preparant una de grossa… que segur que t’agradarà!

Des de la carta oberta que et vaig fer l’any passat, et ressaltaré unes quantes coses que hem fet a l’entitat: vam presentar als experts del Consell d’Europa que vigilen com els estats compleixen (o no) la carta Europea de les Llengües regionals i minoritàries les nostres opinions i informes, entre ells el que vam presentar al Parlament Europeu l’any passat, i ho van trobar molt interessant, queda clar que l’Estat Espanyol continua tenint ciutadans de primera i de segona segons quina llengua parlin, això no canvia!

També vam fer el tradicional acte per Sant Jordi amb les entitats de nouvinguts, enguany l’hem anomenat “Planta’t, compromís pel nou país”, va ser al Born i va tenir un èxit notable!

La segona edició del Premi Martí Gasull i Roig va ser un gran èxit i els guanyadors van ser Escola Valenciana. Segur que t’encanta! Doncs ja estem preparant la tercera edició i gent tan important de la nostra cultura com en Jaume Cabré i na Isona Passola seran membres del jurat.

Hem fet l’informecat 2015, les balances lingüístiques, traduccions del manifest “el català llengua comuna”, hem continuat treballant en cinema i educació, hem arribat a acords amb tots els candidats a les eleccions del Barça i continuarem treballant amb la nova junta directiva del Club….

Pel que fa al país, en primer lloc cal que tinguis present que tant al País Valencià com a les Illes Balears i a la Franja de Ponent hi ha hagut canvi de governs autonòmics i la situació del català millora, i encara ha de millorar molt més. Com a primeres mostres sembla que aviat recuperarem Canal 9 i segurament millor que l’anterior, s’ha derogat la llei del LAPAO a la Franja i la del “trilingüisme” a les Illes, l’ensenyament en català a les Illes i al País Valencià millorarà previsiblement amb els nous governs… Nosaltres posem i posarem –com sempre- tota la feina i expertesa de la que siguem capaços perquè avanci i es normalitzi com més ràpid millor.

A Catalunya, ai, a Catalunya! Les coses passen per una banda molt ràpid, però per altra molt lentes: voldríem que tot el procés hagués passat ja i ja fóssim un país normal i lliure, però no, encara no! Tot arribarà, ara estem en el camí… però anem a pams: la Plataforma per la Llengua recomana votar opcions independentistes, donat que hem arribat a la conclusió que és l’única solució possible per a ser ciutadans amb tots els drets reconeguts: votar independència és votar llengua!. Des de la darrera carta oberta que et vaig escriure ara ja fa un any, han passat coses, moltes coses: primer de tot va venir el 9N. Això va ser un gran esdeveniment: 2.350.000 vots en un “procés participatiu” il·legal!! Per primer cop des del 1714 les autoritats catalanes desobeïen les espanyoles i no acaben a la presó! Tot i que el President Mas i alguns Consellers estan sent investigats per la “justícia” espanyola. Després van venir uns mesos on els nostres polítics no van entendre’s però finalment es van convocar eleccions per el 27 de setembre, sí, diumenge que ve!! En aquestes eleccions tenim dues bones opcions, dues opcions independentistes netament: la CUP per una banda i Junts pel Sí que està format per CDC, ERC i independents per l’altra banda… ah, per cert durant aquest any Unió ha expulsat els seus independentistes i ha trencat la federació amb CiU: la puta i la Ramoneta van morir i Plataforma per la Llengua no va anar al funeral, no estàvem gens tristos!

D’altra banda continuant amb els festivals-manifestacions espectaculars que els catalans hem fet els darrers anys l’11 de setembre, enguany hem omplert la Meridiana a vessar, des del parc de la Ciutadella fins Sant Andreu. Hem fet passar un punter que marcava el camí cap el Parlament de la República Catalana!!

En fi, que ens venen uns dies, setmanes i mesos molt intensos. En els que Catalunya demostrarà què vol i comença una nova etapa de la nostra història. Esperem que la majoria d’aquest país voldrà que Catalunya tingui veu pròpia al món: el seu propi Estat!

Ja saps que volem, com més aviat millor, un Estat per a tots els ciutadans d’aquest país, inclusiu, lliure, plenament democràtic, que tothom que visqui aquí el senti com a propi, on el català sigui la llengua pròpia i comuna, que rebi la promoció que reben les llengües dels seus Estats, i no atacs constants i permanents…

Estem en el camí, Martí, estem en el camí de començar a construir aquest Estat entre tots… i mentre l’anem fent, et continuarem tenint molt present tots els que et vam conèixer i vam treballar plegats!!

Fins aviat Martí

 

Òscar Escuder

President de la Plataforma per la Llengua

 

martíindepe

 

Iceta, Espadaler i Rabell: defensors aferrissats dels fets identitaris per sobre dels drets socials

dilluns, 21/09/2015

Bernat Gasull ARA

 

 

Bernat Gasull

Cap d’Àrea drets lingüístics i empresa de la Plataforma per la Llengua

 

Podem considerar prou respectable la defensa identitària de voluntat de pertinença a Espanya. Tanmateix, ara com ara, la no-separació d’Espanya implica que els drets de les persones, els drets bàsics, no només econòmics, sinó de llibertats i drets fonamentals en una democràcia moderna, queden sacrificats i subordinats. En poso un exemple ben evident arran de la presentació que va fer la Plataforma per la Llengua de les Balances lingüístiques entre castellà i català per part de l’Estat espanyol.  Espanya és un cas excepcional i únic dins l’entorn de països de tradició democràtica. No hi ha dins la Unió Europea cap comunitat lingüística de llengua pròpia de les dimensions de la catalana que no sigui reconeguda com a llengua oficial d’estat al mateix nivell que qualsevol altra llengua. Això té milers de conseqüències legals i estructurals, en un règim impositiu únic com no n’hi ha cap a la Unió Europea. Vegeu si més no aquest report i llegiu qualsevol dels més de 130 punts. Sereu conscients que defensar els nostres drets socials no és retornar a l’anterior llei d’ensenyament o retocar quatre aspectes de cinema, justícia o emissions de mitjans de comunicació en català. La cosa va molt més enllà: la principal, l’article 3.1 de la Constitució espanyola, pel qual el castellà és l’única llengua oficial d’estat i és un deure conèixer-la.

Les propostes de futur de les principals forces polítiques espanyoles no preveuen en cap cas de modificar el caràcter preeminent i únic de llengua oficial d’estat per al castellà per sobre del català. No hi ha possibilitats, ara com ara, de canviar la situació. A tot estirar, els més optimistes poden somiar de fer-hi retocs; retocs que seran a anys llum de qualsevol realitat comparable normalitzada, sigui Bèlgica o Suïssa. I això ho saben tant en Miquel Iceta, com en Ramon Espadaler, com en Lluís Rabell. Saben que no és possible dins l’Estat espanyol d’arribar a un règim de drets per al català equiparable al de la resta de democràcies europees.

I així i tot, encara tenen la gosadia de fer-se abanderats dels drets socials?  Si hom defensa els drets de llibertat religiosa no defensa uns drets socials? O només són drets religiosos? Si hom defensa els drets de les dones, lluita a favor d’un dret social o només és contra el sexisme? Si hom denuncia la discriminació per raó del color de la pell, està reclamant un dret social o només denuncia racisme? Per què reclamar per als catalans en l’àmbit lingüístic allò que té qualsevol ciutadà europeu no és defensar un dret social? O no és un dret social suficient que calgui prioritzar per damunt dels sentiments identitaris de pertinença a Espanya?

No donar garanties de solució i perpetuar una discriminació legal i pràctica d’una persona pel que és o parla com no es produeix en cap més lloc d’un país de tradició democràtica no és defensar un dret social. Però encara és més greu pretendre voler fer passar gat per llebre i pregonar que hi ha una solució dins el marc espanyol quan no hi ha proves ni alternatives reals que hi sigui. Això ja és demagògia.

El dia 27 tenim la gran oportunitat de deixar de ser uns ciutadans de segona per ser ciutadans de ple dret, amb tots els ets i uts. El 27 podem votar sí a la independència per defensar, sí, de debò, els drets socials.

En record d’Antoni Carné, dinamitzador de l’associacionisme cultural

dilluns, 14/09/2015

Francesc Marco Palau_web

 

 

Francesc Marco Palau

Membre de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua 

Alguns coneixem Sant Vicenç de Castellet a través de l’Antoni Carné i Parramon (1954-2015).  Creatiu de l’associacionisme cultural,  ha estat un home dedicat a establir sinergies entre entitats i a crear lligams personals dins dels sectors més actius de cada àmbit.

Influït per la tradició familiar i els valors històrics del compositor Josep Anselm Clavé, s’integrà aviat al teixit dinàmic de la població del Bages, presidint poc després, com havia fet el seu pare, la societat coral del municipi i endinsant-se en el voluntariat social de la Creu Roja.  Anys més tard, presidiria precisament la Federació de Cors de Clavé (2001-2009).

En un país que ha tendit sempre a les capelletes, ell tingué la visió panoràmica de tirar endavant un ens de coordinació entre les diferents federacions de cultura popular i tradicional, el que actualment és l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, una veu plural que serveix d’interlocutor amb les administracions i de pont amb els mitjans de comunicació.

Així, Carné –que estudià arquitectura tècnica– compaginava les seves responsabilitats a l’empresa familiar d’industrials picapedrers amb la seva vocació social, que el feia viatjar per tot el país. El nombre de quilòmetres que feia cada setmana és una dada prou significativa de la vitalitat de la cultura popular catalana. Aquella càmera de fotografies amb què sovint te’l trobaves li servia per testimoniar aplecs d’aquí i d’allà, i per fer evident la força d’un moviment cultural que hauríem de tenir més present, per allò que significa, pel seu dinamisme i per la quantitat de gent que mou.

El vaig conèixer ara farà uns tres anys, en una de les múltiples iniciatives sorgides de la societat civil per establir dinàmiques conjuntes que permetessin reeixir projectes comuns, alguns dels quals, cal dir, han prosperat. D’aleshores ençà hem compartit molts moments de reunió, sobretaula i reflexió. Amb ulleres i aquella barba que el caracteritzava, la seva era una veu autoritzada que buscava el consens però que marcava clarament un camí a seguir.

De l’Antoni, cadascú en mantindrà els seus records personals. Els meus el vinculen, entre d’altres, al Maresme. Allà, coincidint amb unes jornades de formació, vam teoritzar llargament al voltant de quins haurien de ser els projectes prioritaris per enfortir l’associacionisme. També em vénen imatges del Conflent, als peus del Canigó, on passàrem uns dies de debats l’estiu passat. Precisament ell aconseguí millorar les relacions a banda i banda de l’Albera a través d’establir lligams entre les entitats nord-catalanes i les del sud.

I penso, ara, també, amb aquells carrers dels Born, ben a la vora de Santa Maria del Mar, pels dies que tocava reunió en aquell edifici de la plaça Víctor Balaguer que ha estat niu d’actuacions fructíferes i refugi dels que han cregut sempre en la importància de treballar per a les persones, d’impulsar les tradicions i de projectar-les al demà.

Perquè som conscients que els avenços col·lectius són fruit de la suma d’esforços individuals, hem d’agrair la constància i la generositat a les persones que, com l’Antoni Carné, han esmerçat moltes hores i dedicació a promoure i mantenir la riquesa associativa dels nostres pobles i de les nostres ciutats.

Compromès amb els drets i les llibertats d’una Catalunya lliure, Carné sabia que quan s’estima la gent i la seva expressió cultural s’estima també el país. És per això que ell vindicava la necessitat que hom se sentís responsable del destí del seu país, tot fent-se seves les paraules de Clavé: instruïu-vos i sereu lliures, uniu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços.

Votar independència és votar llengua

dijous, 30/07/2015

Posicionament de la Plataforma per la Llengua amb relació a les eleccions de 27 de setembre de 2015

El català necessita un Estat a favor i no un a la contra, com ara, i per això assolir la independència política és l’única manera d’aconseguir la normalitat del català a Catalunya.

Aquesta és la constatació a la qual ha arribat la Plataforma per la Llengua després de 22 anys de treballar pel català i d’anar copsant durant tot aquest temps la resposta real dels diferents governs espanyols –i d’alguns governs autonòmics- als problemes dels ciutadans amb relació a la llengua catalana: furibunds atacs a la immersió a l’escola a Catalunya, negació de la unitat de la llengua, reiterats intents que els infants de les Balears i el País Valencià no puguin estudiar en català, veto a la possibilitat de fer el català oficial a Europa… En resum, després d’una àrdua feina de picar pedra, l’entitat ha constatat la impossibilitat d’un canvi real, la impossibilitat que els diferents governs espanyols tractin el català com una llengua de primera i, per tant, que considerin els catalanoparlants com a ciutadans de primera.

A Espanya els catalanoparlants són ciutadans de segona, i el català, tot i ser una llengua viva i puixant, no pot desenvolupar-se amb normalitat en ple segle XXI en aquest Estat.

Des que va néixer el 1993, la Plataforma per la Llengua ha tingut com a únic objectiu millorar la situació del català des d’una vessant pragmàtica i transversal. En tot aquest temps, l’entitat mai s’havia definit sobre quina havia de ser l’estructura política dels territoris de parla catalana. Ara, però, aquest mateix pragmatisme és el que ha portat a la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, a concloure que només amb un Estat propi el català pot prosperar, i a decidir donar suport obertament al procés sobiranista que viu actualment el Principat.

Per tant, de cara als propers comicis del 27 de setembre, la Plataforma per la Llengua ho té clar: demanem el vot per a qualsevol de les candidatures que aposten obertament, i en un termini de temps al més breu possible, per la independència de Catalunya! Perquè ara mateix, votar per la independència és també votar per la llengua catalana.

 

Òscar Escuder de la Torre

President de la Plataforma per la Llengua

Guanyar el partit

dijous, 23/07/2015

Francesc Marco Palau_web

 

 

 

Francesc Marco

Membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua

Les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona ens han mostrat novament que, per la seva transcendència, allò que succeeix en el si del Barça sobrepassa l’àmbit estrictament esportiu i passa a ser una qüestió de debat general.

No podem obviar el fet que el Barça, com a institució, i els seus jugadors i directius, com a persones públiques de referència, formen part de l’imaginari col·lectiu i, per tant, les seves actituds i decisions tenen una destacada capacitat d’incidència a la societat.

És per això que, paral·lelament a d’altres iniciatives de la societat civil que compartim al voltant del vincle del club amb el moment que ara viu Catalunya, des de l’ONG del català es va elaborar un document amb 5 grans línies a voltant de quin hauria de ser el compromís del Barça amb la llengua catalana.

Els 5 compromisos feien referència a:

  1. Vetllar perquè el català sigui llengua plenament oficial del club, tant pel que fa a la seva organització interna com pel que fa a la comunicació externa
  2. Impulsar mesures al futbol formatiu perquè els jugadors de La Masia tinguin bones competències lingüístiques
  3. Garantir que el català sigui la llengua prioritària en els drets televisius als territoris de parla catalana
  4. Exigir el compliment dels drets dels consumidors pel que fa a l’etiquetatge de productes
  5. Internacionalitzar la llengua catalana al món

Al llarg dels intensos dies de campanya, el document va ser signat per les quatre candidatures que optaven a la presidència del Barça: Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa. Això permet ara, després dels comicis que van tenir lloc aquest passat dissabte, obrir una nova fase. És el moment d’establir el calendari de seguiment dels compromisos adquirits i veure com podem anar fent passos per assolir els objectius que volem a favor de la llengua catalana.

Així mateix, més endavant, serà interessant poder traslladar aquests punts programàtics a d’altres clubs i entitats esportives del país per tal que, entre tots, puguem guanyar el partit!