Patrice, l’europeu

Es podria dir Patrice, té 32 anys i és crioll. Això significa que algun dels seus avantpassats era un africà que va arribar a Guadeloupe com a esclau. En Patrice és rialler i en aparença optimista, però en realitat podria estar més que preocupat. Parla un francès perfecte, après a l’escola, tot i que amb els amics del barri sempre ho fa en crioll.

A casa, en una barriada de la perifèria de Point-à-Pitre, hi té una dona i dues filles, però n’alimenta un altre, d’una relació ja oblidada. Vesteix roba de marca i porta un Iphone, però tot és atrezzo. Cal generar confiança i quedar bé amb els clients.

Patrice cobra una ajuda RMI (Revenu minimum d’insertion), que Sarkosy encara no ha retirat, però viu de comprar cotxes a desesperats, i de vendre’ls a necessitats. Normalment són Renaults i Peugeots expatriats, però de tant en tant també hi ha algun pick-up, de procedència desconeguda. Ho mou tot en efectiu, sense xecs ni transferències.

Malgrat que un mecànic i un funcionari de la Inspecció Tècnica s’emportin una part important dels ingressos i, tot i que els preus de venda són irrisoris, encara hi fa negoci.

L’illa on sempre ha viscut surt als bitllets d’euro, però en realitat ell no pensa en Europa, ni Europa pensa en ell.

2 comentaris

  • Lluís Puigdemont Reverter

    17/02/2011 18:23

    Hi ha maneres de fer que es porten en els gens, que ni la cultura francesa pot esborrar:

  • Dolors

    20/02/2011 12:41

    I què t’has quedat, un Peugeot, un Renault o un pick-up? ;)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús