Antigua i Barbuda

A l’escola, allò que tenia més gràcia dels diccionaris – a part dels mots escatològics- eren les pàgines on hi havien il·lustrades les banderes de tots els països del món. Una de les primeres era la d’un curiós indret anomenat Antigua i Barbuda, del que no en sabíem gran cosa.

Precisament, la semana passada vaig tenir l’ocasió de visitar Antigua i Barbuda. Es tracta d’un petit conjunt d’illes de les Petites Antilles, que formen un estat independent, agregat a la Mancomunitat de Nacions, amb la Reina d’Anglaterra com a cap d’estat.

Antigua i Barbuda és al nord de Guadeloupe i ben a prop de l’illa Montserrat -la que espero conèixer en breu i explicar-ne la relació amb Catalunya-.

També com Guadeloupe, va ser poblada per arawaks i caribs des de fa segles, i descoberta per Cristòfor Colom durant el seu segon viatge a les Amèriques.

El nom original era Wadadli, que no sé què significa, i que ara només utilitza una fàbrica de cervesa local -de qualitat i sabor més que discutibles-.

Sobre Barbuda, existeixen hipòtesis diverses, però he llegit -sense contrastar- que les barbes de líquens de les palmeres podrien ser l’origen del topònim espanyol.

La història de l’illa, després del descobriment, és, com es pot suposar, complexa. Però en resum podríem dir que després dels primers espanyols i francesos, els anglesos van apoderar-se’n, instal·lant-hi una colònia d’irlandesos catòlics. A partir de llavors, s’hi van introduir la canya de sucre i els esclaus, és clar. Sorprèn, de fet, que a Antigua, l’esclavitud no s’abolís definitivament fins el 1939. Una data que ens fa pensar que podrien haver-hi encara habitants vius que haguessin estat esclaus durant la seva infantesa -una altra dada que no he pogut comprovar i que deixo com a possibilitat de notable interès periodístic i literari-.

A Antigua i Barbuda hi ha platges de somni, algun animal endèmic, com una serp de les més ràpides del món, i una mescla d’habitants d’origen inequívocament africà, anglesos expatriats i restes d’arquitectura militar en pedra, bàsicament fortificacions contra pirates. S’hi parla l’anglès crioll i la moneda oficial és el Dollar Carib, que també s’utilitza en altres illes de la zona.

Però, si som sincers, el que més destaca d’aquest país és que és un paradís fiscal en tota regla, on no es veu cap activitat econòmica capaç d’explicar honestament la riquesa que ostenten els seus velers i iots privats, de dimensions ingents, i les mansions amb vistes al mar, que s’amaguen -de ves a saber què- entre boscos verges i penyasegats.

Malgrat que s’hi produeix un rom prou bo i, tot i que la venda de segells de col·lecció genera algun ingrés -diuen-, tan sols xafardejant en algun dels seus ports esportius de luxe, el visitant s’adona que hi ha gat amagat.

A Antigua i Barbuda, hi pots passejar, fer quatre fotografies, banyar-te en una platja solitària i cap a casa. Buscar-hi feina o pensar en traslladar-t’hi és per a un altre tipus de gent. De fet, el segell que marca els passaports dels visitants només diu una frase, que ho deixa ben clar: employed forbidden.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús