Zombis al Carib I

mapa_gwada_002.jpg

A vista d’ocell, Guadeloupe té la forma d’una papallona amb les ales obertes, la comparació que tothom assumeix i comparteix, unides per la ciutat de Pont-à-Pitre, al centre, on també s’hi troba la Rivière Salée, un canal natural que separa les dues extremitats, i que permet que els vaixells de poca quilla i molta pressa puguin creuar de l’Atlàntic al Carib sense haver de fer tota la volta a l’animal.

Explorant la costa de Basse-Terre, l’ala Sud-Oest de la gran papallona, on es concentra la major part de melanina i clorofil·la d’aquesa terra, vaig trobar un petit cap rocós anomenat Point-à-Zombi.

Alguna vegada algú m’havia explicat que el mite del zombi té l’origen a les Antilles. Point-à-Zombi, vaig pensar, ha de tenir-hi alguna cosa a veure.

Segons el vodú dels antics esclaus africans d’Haití, provinents probablement de la zona del Níger i del Congo, el zombi és una persona que torna a la vida després d’un ritual de bruixeria, però que ho fa desposseïda de voluntat i de parla, i que camina i es mou de forma automàtica. A partir d’aquesta descripció se n’han fet les interpretacions més o menys lliures que tots coneixem, i el zombi s’ha acabat convertint en el protagonista d’un subgènere més que explotat en el cinema i en la televisió.

Existeixen diverses hipòtesis etimològiques sobre la paraula zombi, però la majoria d’elles coincideixen en assegurar que és l’adaptació criolla d’un mot africà -nzambi, zamby o dzambi-, que es relaciona amb certs esperits i deïtats tribals. Sigui com sigui, els zombis van desembarcar a les antilles amb els esclaus negres, i el mite es va convertir en llegenda.

L’antropologia més romàntica i l’esoterisme menys acadèmic han fet més d’un estudi de camp, sobretot a Haití, per estudiar què hi ha de veritat en el fenomen, però les conclusions, fins ara, han estat poc clarificadores.

L’últim testimoni documentat d’un zombi es va produir de forma col·lectiva l’any 1936, quan una dona va aparèixer caminant sense voluntat al mig d’un poble d’Haití, i els seus habitants, completament esfereïts, van identificar-la com una difunta enterrada feia mesos. L’ episodi va alimentar la llegenda del zombi i segurament ha servit per situar en aquell país el seu origen.

Les primeres pistes començaven a tenir sentit, però encara no havia aconseguit esbrinar si el misteriós topònim de Point-à-Zombi, aquí a Guadeloupe, també tenia alguna cosa a veure amb els morts vivents. Havia de marxar uns dies a Martinique i vaig decidir que continuaria estudiant el cas a la tornada.

Continuarà…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús