Zombis al Carib II

Quan dorms amb el llit cobert amb una mosquitera, la llum, en passar a través de la gasa, es torna vaporosa, les formes de l’habitació es desdibuixen i tot l’entorn agafa un aire irreal, de projecció desenfocada. En moments així, amb el respirar de la selva de fons, és quan llegir velles històries de zombis és realment evocador.

Fins ara, la meva investigació sobre la presència de morts vivents a Guadeloupe s’havia reduït al descobriment d’un topònim, Point-à-Zombi, del que ningú en sabia gran cosa. La resta de referències eren d’episodis i llegendes d’Haití.

Estava una mica desanimat, perquè la meva cerca no donava fruits importants, així que vaig decidir repassar documents més antics buscant noves pistes. La primer troballa rellevant va aparèixer al capítol dedicat al crioll antillà a Les Français peints par eux-mêmes,  que ja parlava de zombis l’any 1842, en una definició ambigua, inquietant i suggerent.

Synon. mort-vivant. [Le Noir des Antilles] est convaincu que les eaux profondes, les anses solitaires et les grands arbres morts sont hantés par des esprits malfaisants, nommés Zombis (Roseval, in Les Français peints par eux-mêmes, Province, III, 1842, p. 326 ds Quem. DDL t. 12).

L’autor, M. Roseval, no anomenava Guadeloupe, però tampoc Haití. En certa manera, el zombi es desenfocava entre el paisatge de les antilles,  com si la seva història passés també a través d’una mosquitera. Aconseguiria trobar algun rastre dels morts vivents aquí? Què  s’hi amagava a Point-à-Zombi?

Continuarà…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús