Zombis al Carib III

Fa segles que els visitants del pic Brocken, a Alemanya, descriuen una ombra fantasmagòrica immensa, que apareix entre la boira, arran de terra, envoltada d’estranyes aurèoles de llum. La figura es multiplica copiant el nombre d’observadors, canvia de mida sobtadament i es mou a batzegades. Malgrat les expectatives de tots els escriptors romàntics que li han dedicat capítols, la ciència ha demostrat que l’espectre del Brocken és en realitat una il·lusió òptica, produïda per unes circumstàncies especials d’humitat i posició del Sol respecte de l’horitzó. Però l’espectre del Brocken és també una gran metàfora de les pors humanes, projectades en forma de monstres desconeguts.

A Guadeloupe, el zombi s’estava convertint en el meu particular espectre del Brocken. La seva ombra s’amagava entre els manglars putrefactes i les plantacions infinites de canya de sucre, mentre buscava pistes vàlides que m’ajudessin a trobar-ne l’origen.

Repassant lectures per a la investigació, s’em va acudir que una bona manera de situar-me en l’època dels esclaus i entendre el context on va néixer la llegenda del zombi, era aconseguir fotografies o gravats antics. Així va ser com vaig localitzar una associació anomenada Antanlontan Antilles, dedicada precisament a recuperar el patrimoni gràfic històric de les Antilles. L’associació, amb seu a l’illa de Martinique, conserva un arxiu fotogràfic bastíssim, amb imatges antigues de totes les illes de la zona, des de Curaçao fins a les Illes Verges. Al cap de pocs dies, em vaig veure fascinat i perdut entre imatges de plantacions de cacau, destil·leries i mercats d’esclaus, però encara no intuïa l’enorme sorpresa que em guardava aquell arxiu revelador.

Continuarà…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús