L’independentisme després del 28-N

La frustració de l’independentisme generada pel cicle de mobilitzacions anterior a les eleccions ha fet que circulés la idea que aquest està en declivi. No obstant això, l’enquesta de GAPS per a l’Ara ha demostrat que, lluny d’haver entrat en decadència, el secessionisme post 28-N és més viu que mai. Tot apunta que la paradoxa que descrivia Jordi Muñoz, és a dir, quan la independència sembla tenir més suport (proper al 40%) perd representació al Parlament, és en realitat una transformació d’aquesta opció política. Tres aspectes semblen haver canviat profundament després del 28-N:

10-J.jpeg

Primer. L’hegemonia independentista d’ERC dels darrers 20 anys, amb l’excepció anecdòtica del PI,  s’esquerda. Ho fa per diversos flancs: SI entra al Parlament i aposta també pel municipalisme, RCat tot iels pèssims resultats electorals decideix no dissoldre’s i membres d’altres partits polítics, especialment de CiU però també d’ICV, es declaren obertament independentistes malgrat que el seu partit no ho sigui. Gairebé quatre dels set partits amb representació tenen una majoria de votants que optarien pel“sí” en un hipotètic referèndum de secessió: SI, ERC, CiU, ICV (49%).

Segon. La idea del dret de decidir ha renovat de manera radical el discurs independentista. Aquest ja no té una interpretació única, el “dret a la lliure determinació els pobles”, sinó que planteja matisos que fan més complexa la idea de la secessió i la lliguen a una concepció radical de la democràcia. Mentre ERC l’ha associada sempre a una idea de societat més justa i als valors cívics del republicanisme, SI la interpreta com l’exercici immediat de la secessió unilateral, CiU ho fa de manera gradualista tot i l’escepticisme del seu propi electorat; finalment, ICV, amb la proposta de referèndum federalista, interpreta el dret de decidir des de la idea de la sobirania compartida. Tot plegat dibuixa un mapa que ens guia en allò que va del centralisme a la secessió unilateral.

Tercer. Les dues transformacions anteriors ens duen a un independentisme inequívocament més plural i complex. Aquest s’acostaria més a les nacions sense estat que, dins les democràcies liberals, han buscat obtenir un estat propi. Els casos del Quebec o Escòcia mostren com el debat previ a les demandes independentistes sol ser més ric del que alguns pretenen. Mentre la minoria francòfona del Canadà ha votat dues vegades sobre projectes diferents, “sobirania-associació” (1980) i “sobirania-partenariat” (1995), el president escocès, Alex Salmond, ha plantejat diverses opcions per ser refrendades davant l’electorat, previsiblement la propera legislatura, d’acord amb diversos nivells de sobirania.

Un requisit ineludible per a una democràcia és la deliberació sobre els projectes comuns i aquesta només es pot dur a terme si els diversos actors fan l’esforç de concretar i verbalizar els seus projectes polítics. Aquesta sembla ser la tendència que vivim al nostre país, lluny d’haver caigut en desgràcia, l’independentisme madura i s’enfronta al repte d’oferir projectes, i no només utopies, a gairebé un 40% de catalans que volen un estat per a Catalunya.

Etiquetes

55 comentaris

  • Miquel Saumell

    09/12/2010 17:16

    És a dir, la majoria del vot independentista avui està allotjat a l’hotel CiU, i això no vol dir que en el futur pugui canviat d’hotel.

  • Marc Sanjaume

    10/12/2010 9:19

    Cert Miquel, ja veurem si CiU pot satisfer el seu electorat independentista. Tot i així, que sigui independentista (o que votés sí en un hipotètic referèndum) tampoc vol dir que hagi votat CiU per això…

  • Marta

    11/12/2010 2:04

    La pregunta és: cap a on camina el sistema de partits a Catalunya? Jo aquesta campanya he pogut observar (dec estar generalitzant molt, o basant-me en experiències properes) moltes dificultats per part dels ciutadans per situar-se en alguna opció partidista que pugués satisfer les seves demandes, sobretot quan es vol articular l’eix ideològic d’esquerra – dreta amb l’eix nacionalista, la dificultat augmenta… una sensació d’ambigüetat en els partits més forts. Quines són les opcions reals del futur? Potser la resposta més que en els partits es troba en una reactivació de la societat civil… a vegades esperem a que els miracles arribin sols i se’ns fa de nit!

  • Marc Sanjaume

    11/12/2010 10:42

    Estic amb tu Marta, crec que la societat civil juga un paper molt important. Pel que fa el sistema de partits crec que seguint a Sartori es pot dir que hem canviat cap a un model més fragmentat, ja que hem passat de tenir dos partits grans i tres petits a un gran partit i sis més; i potser també més polaritzat, només cal fer un cop d’ull al grup mixt amb C’s i SI.

    Salutacions.

  • Toni

    11/12/2010 14:33

    La independència d’un trosset.

    Ens falta recordar que la pluralitat no ha avançat en la proposta de fórmules per estructurar tota la nació. Contràriament, pareix que en aquest sentit totes les opcions (o les majoritàries) tenen clar que només volen una independència parcial territorialment: un secessionisme regionalista en tot cas.

    M’agrada aquest racó, seguiu així.

  • Javier

    12/12/2010 12:09

    La vida es más sencilla. Lo que tu llamas independentismo yo lo llamo negocio. Los cuatro listos que viven de esto seguirán mientras sea rentable. Independentismo=momio de las subvenciones. Vamos como ARA , que seguirá mientras lo subvenciones. La vida es sencilla.

  • Marc Sanjaume

    12/12/2010 18:39

    Javier, gràcies per participar al blog. No puc estar menys d’acord amb el teu comentari. Els mitjans reben subvencions aquí i a tot arreu. El que és un veritable negoci és el que fa l’herari públic espanyol mantenint un dèficit fiscal respecte Catalunya proper al 10%. Quan vulguis en parlem. Salutacions.

  • Francesc Fabre

    12/12/2010 23:34

    Efectivament, l’ànsia independentista està representada, actualment en major o menor grau en tots els partits que estimen Catalunya. Però no trobo exacta la frase: “L’hegemonia independentista d’ERC … s’esquerda”. ERC no ha volgut mai ser hegemònic en independentisme. La seva aspiració és que sigui compartit al màxim possible per tots els partits. L’actual situació, per tant, no representa cap esquerda sinó l’assoliment d’un objectiu. De la mateixa manera que el dia que des de tots els partits es defensi la necessitat de convocar un referèndum per la independència, ERC no pensarà que ha perdut l’hegemonia sinó que el seu neguit ha trobat acollida i que la demanda democràtica de constituir un estat ha calat en el si del Parlament, dels Partits, de tota la societat.

  • Ignasi Llobera

    13/12/2010 0:13

    La sentència del TC ha tingut conseqüències.

    Fins llavors els federalistes es burlaven dels independentistes: ben bé com s’hi arribava a la independència? Toca de peus a terra!

    A partir de la sentància, els independentistes responen: I com voleu arribar-hi a l’estat espanyol federal? Que no veus què està passant?

    Des de la sentència del TC els papers s’han intercanviat: els federalistes són els utòpics; els independentistes són els realistes-possibilistes. I crec que és per això que hi ha un augment tant notable de l’independentisme.

  • Marc Sanjaume

    13/12/2010 13:22

    Francesc, comparteixo el que dius, però parlava de l’hegemonia d’ERC com un fet, més que no pas com una voluntat o no d’aquest partit. D’altra banda, cal dir que tots els partits tenen una certa voluntat d’hegemonia encara que sigui de manera temporal (en aquest cas amb un possible referèndum com a horitzó). Ignasi, penso que es confirmarà el que comentes d’aquí uns anys. L’abast de la sentència està per determinar i és ben clara la galleda d’aigua freda pels federalistes…De moment, però, l’augment de l’independentisme pel que fa el suport i la presència al debat públic sembla innegable. Això del realisme em sembla que és relatiu, també hi ha discursos utòpics dins de l’independentisme.

  • Gelet

    13/12/2010 14:16

    Penso que cada dia que passa la gent veu molt clar que a Catalunya no es podrà fer política constructiva de país fis que no assolim la independència. És inútil per un partit prometre que interarem fer allò que ens deixin fer. I la gent comença a estar molt tipa.Els propers anys serpan decisius.

  • Pas

    13/12/2010 17:47

    Poc a poc, molt poc a poc, la gent va obrint els ulls a la realitat, als seus veritables drets. Com es pot obligar a la cooficialitat de català i castellà al territori dels catalanoparlants, però no oferir cap cooficialitat, ni que sigui a les institucions, a la resta d’Espanya?. Encara més, després de la sentència del TC, el català ni tant sols pot ser llengua preferent allà on és parlat per milions de persones. I per no parlar de l’apartheid econòmic. Obrim els ulls, això és colonialisme pur i dur. Darrera la frase amable del polític espanyol de torn, hi ha una voluntat colonial sense cap propòsit d’esmena, puix no reconeixen en les seves accions cap error ni excés, el seu ultranacionalisme els encega.

  • Toni Rodón

    13/12/2010 17:49

    Marc,
    D’acord amb el que dius. Ara que esmentes Escòcia, m’has fet pensar en una notícia que llegia l’altre dia que deia que el suport a la independència ha baixat bastant. En podries analitzar un dia les causes?
    Abraçades!

  • Marc Sanjaume

    14/12/2010 11:56

    Hola Toni, ja ho vaig veure a la web de l’Scotsman. Podem fer alguna cosa sobre el tema. Jo diria que és una qüestió conjuntural, darrerament el projecte del referèndum s’ha vist que queda per la propera legislatura i ha saltat de l’agenda política. Tot i així amb les eleccions del març segur que es reactiva i se’n torna a parlar, l’SNP té bones perspectives de moment. El mes de gener seré per allà i ja enviaré alguna crònica. Una abraçada cap a Oxford!

  • Jordi Roselló

    14/12/2010 14:50

    Bona tarda a tothom!

    Trobo que és una opinió molt interessant. Per mi el fet clau d’aquest augment independentista és la desil·lusió que ha generat la sentència del constitucional; la gent s’està adonant que qualsevol canvi important que volem fer s’atura a Madrid o si hi ha sort es retalla per tot arreu…

    Estic força d’acord amb l’Ignasi quan ens diu que fins ara la independència semblava una utopia, però la idea del dret a decidir que comenteu unida a les dificultats de posar-se d’acord amb Espanya fa que cada cop hi hagi més gent que pensi que la solució sigui la independència.

    Des del meu punt de vista, la majoria de propostes importants catalanes que han de passar la revalida estatal estan totalment lligades a que es donin les circumstàncies idònies a les eleccions estatals per tal d’intentar els acords pertinents… I no només això, sinó que a més s’atreveixen a criticar-nos i ens posen al poble espanyol en contra… Amb la independència pot ser seguirien criticant-nos, però com a mínim podríem decidir per nosaltres mateixos!

  • Joan Pujolar

    14/12/2010 16:57

    Jo sóc més pessimista. La majoria d’independentistes voten CiU i, de fet, s’identifiquen més amb CiU que amb qualsevol projecte de país. El fet que aquest “bipartit” no tingui mai un programa polític clar i un full de ruta no els treu el son. El que els preocupa és guanyar als “socialistes”. En aquest cas, l’objectiu era liquidar el tripartit. I el “gran punt” del seu programa, si els deixes parlar, era poder passar de 80 KM/h a la B30.

    Aquesta gent són la majoria de catalans, no volen anar a enlloc i, per tant, no ens portaran enlloc. Es conformen en controlar el poder local per poder anar fent els seus negocis, gastar-se una part dels beneficis en diner negre i esquivar el fisc.

    D’aquí venim i cap aquí anem.

  • pepito grillo

    14/12/2010 18:40

    Interessant el debat, però penso que en Joan Pujolar ha posat la cirereta al pastís: clar i Català, hem arribat al cap del carrer. Amb CIU i els seus, i són majoria aquells que com diu en Pujolar es conformen en anar fent els seus negocis, continuar amb el diner fosc, esquivar el fisc i fer la viu-viu com han fet durant 23 anys, i si vareu anar a algun dels actes mini que va fer en Mas ho vareu poder comprobar, no anirem enlloc.

  • Jordi Roselló

    14/12/2010 20:00

    Estic d’acord en que CIU no es mulla en segons quins temes per tal d’aconseguir vots de totes bandes, però el fet és que han sabut buscar el vot, segons les voluntats del poble. Jo crec que si l’indepententisme no decau aquest anirà creixent gradualment dins aquest partit, precisament per intentar aconseguir aquests vots. De fet ja hi ha membres de CIU que són independentistes…

  • Xavier V.

    14/12/2010 21:28

    Jo tinc una opinió de CiU força semblant a la d’en Joan Pujolar. Caldrà veure fins a quin punt es renoven de la desesperant estratègia pujoliana de “el peix al cove”. D’altra banda, caldrà veure fins a quin punt arriba l’autocrítica a Esquerra, i com posen la casa en ordre per a tornar a ser creïbles, després del mastegot del 28-N. ERC ha fet una feina formidable d’expansió de l’independentisme, però el segon tripartit, el de Montilla, els ha passat factura. Més el mastegot del Tribunal Constitucional, però aquest mastegot ja era previsible, “el pinyol” de l’Estat fa el paper que li toca. Per altra banda, l’evolució que està fent Iniciativa, vista des dels temps del PSUC fins ara, és molt interessant pel sobiranisme. Però de moment, sí que és cert que amb més independentisme sociològic que mai, el nacionalisme català ha apostat fortament per un projecte com CiU, famós per la seva ambigüitat crònica, i l’independentisme és més minoritari i dividit que fa quatre anys. Ja veurem quines peces va movent cada jugador, a partir d’ara…

  • Pedro

    15/12/2010 0:46

    Cataluña siempre ha sido España y 56000 manifestantes con banderas fascistas como la estelada no lo van a cambiar.

  • Toni Toluges

    15/12/2010 6:18

    Em sembla que la “frustracio” nomes la tenen els que creien que “pel gener podem ser independents” (Laporta dixit, pero Reagrupament assenteix), es a dir, els que creien en una declaracio unilateral. Els simpatitzants d’ERC no poden sentir-se decepcionats perque les enquestes ja vaticinaven el desastre.

    Del Quebec (ja que l’han citat els autors) es poden aprendre (simplificant) dues coses: a) Que no hi ha cap llei internacional que recolzi una secessio unilateral (Dictamen sobre el Quebec) i b) Que un referendum d’independencia nomes es pot convocar quan se saben les condicions de la secessio, es a dir, despres de la negociacio amb l’Estat.

  • Toni Toluges

    15/12/2010 6:19

    Sobre l’ambigüitat: En termes politics, ambigüitat equival a centre i aqui, CiU no te competencia. Si es desplaces a terrenys d’ERC, SI i Rcat declarant-se obertament independentista, PSC i PP lluitarien per ocupar l’espai buit (cal recordar que quan UCD va desapareixer ja es va produir aquesta lluita a Espanya i el PSOE va acabar desplaçant al PP (AP) cap a l’extrem(isme). Aixo comportaria un canvi de l’escenari politic, on el PP podria passar a tenir opcions de govern encara que fos pactant amb el PSC (o a l’inreves). L’ambigüitat de CiU els permet recollir vots independentistes i no-independentistes pero, sobretot, mante al PP en la marginalitat.

  • aphton

    15/12/2010 11:04

    Bon dia a hom,
    Opcions obertament independentistes abans de les eleccions : ERC (que diuen que són independietistes i d’esquerres)
    Opcions eròticament independentistes : CiU (ensenya però no deixa tocar).
    Opcions després : S’hi suma SI i RCat.
    L’independentisme no es pot posar com a un més a més. Ha de ser prioritari i no supeditar-lo a esquerres o a eròtiques.

  • spain is not catalonia

    15/12/2010 19:16

    que el independentisme s´esta enxamplant i madurant es un fet inquestionable que ve donat tambè per un desgast i esgotament del model autonomic despres de 30 anys pero a mes a mes hi ha un fet que a contribuit i que a mes era inprevisible, l´estat español esta reculat en el proces de descentralització i ell solet a situat el debat en el mes pur i dur regionalisme o el sobiranisme com a unica alternativa amb una sentencia del TC que deixa el federalisme fora del marc constitucional (opció que era majoritaria a cat) una opció que era purament teorica fins que en maragall va intentar dur-lo a la practica arrosegant en ZP aleshores a l´oposició..

  • jordi morales valldepérez

    17/12/2010 14:46

    Ei gent, no sé que és més interessant si llegir l’article o els vostres comentaris (entre els que incloc els de l’autor de l’article, òbviament).

    Em considero independentista però crec que hauria de passar algo molt gròs per tal que aquesta s’assolís mitjançant els partits amb representació parlamentària.

    Considero que la clau la té la societat civil, els partits estan dedicats a d’altres guerres. Sols cal veure com cadascun ha tirat per una banda després del 10-J.

    Que en penseu de les CUP?

  • Toni Rodón

    17/12/2010 15:34

    Jordi,
    De fet els articles són una excusa per debatre :P
    Què pensem de les CUP en quin sentit? En el debat independentista? En el seu rol a nivell local? En totes dues coses?

  • Gelet

    17/12/2010 15:56

    Quan els partits es deixin estar de xorrades,han d’entendre que poca política poden fer desde Catalunya sense el consentiment d’Espanya,veuràn que les línies ha seguir actualment són tres,independentistes,unionistes i federalistes.Els últims a punt d’estingir-se vistos els últims resultats.Penso que cal més valentía en els polítics que en els votants.

  • Miller

    17/12/2010 18:07

    Som un pais d’idiotes… CIU independentista? JA no em feu riure! Molta bandera estelada, molt concert economic i tot un compendi de mentides per un grapat de vots i tornar a tenir al pais a la butxaca! DESPERTEU CATALANS!

  • Toni Toluges

    17/12/2010 20:41

    Gelet, potser si que els federalistes estan “a punt d’estingir-se”, pero em sembla que, a la fi, sera la sortida a l’atzucac. Arribat el moment, la UE i els EUA, que no estan per canviar l’status quo, podrien proposar un terme mig que seria el federalisme. Potser assimetric com al Canada on, com sap, esta dividit en provincies (amb mes poder politic) i territoris (amb menys poder). Mentre… el 30% dels joves a Catalunya son marroquins, romanesos i equatorians.

  • Bru

    18/12/2010 13:12

    Bon anàlisi. Tot i així, de tot aquest panorama jo en trec una altre conclusió. L’independetisme del carrer, el de les enquestes, però també el de les consultes, el 10-J, etc. s’ha consolidat com el motor del moviment, mentre que els partits no han sapigut canalitzar aquesta nova realitat creixent. Per tant, està a les nostres mans, des dels pobles i les ciutats, construir l’independentisme de la societat civil. I en aquest aspecte, la CUP pot tenir un paper significant desprès d’anys de treball continu i molt constructiu amb resultats que han anat donant fruits i que en poden donar més.

  • Jordi

    18/12/2010 22:31

    Toni Toluges, fustració per part de SI? cap ni una. Obviament hom era (erem) conscient que la fita era entrar el parlament. El missatge era tant clar com condicional: “Si aconseguim 68 diputats el gener podrem declarar la independencia”.

    Jo crec que la clau de la davallada de ERC está en que a) tenien molt vot prestat de CiU, pels pactes amb el PP i per cansament de 23 anys de pujolisme a la Generalitat. B) Molts votavem ERC (m’hi incloc) per que eren independentistes, no per que fossin d’esquerres.

    Per tant, el cansament del Tripartit i sobretot, el canvi d’estregia de l’Artur Más (no copiar el “acoso y derribo” del PP que varen fer la primera legislatura) i l’aparició de candidatures independentistes transversals han provocat la desbandada de ERC que ha tornat als valors inicials abans de capitalitzar el vot independentista. Molta gent, naif si voleu, varen entendre el tripartit amb el PSC-PSOE, especialment el segon, com una traició al independentisme.

    Una anecdota personal, el dia de les eleccions en un dinar familiar, tots, excepte el meu pare que ha votat sempre i sempre votará CiU, estaven dubtant entre el vot “segur” de CiU o “arriscar-se” a votar SI, tots, i erem uns quants.. votants de ERC els ultims 10 o 15 anys, fins i tot un cunyat que coneix personalment a en Puigcercós, votant d’ERC de sempre.

  • Jordi

    19/12/2010 16:38

    nota: Abans algu ho digui, el vot deixat de CiU també va ser causa de la pressió Azar i “compatriotes”, Caverna, Brunete, etc… Aquest vot buscava un refugi catalanista vers el nedar i guardar la roba de CiU, no era un gir cap l’esquerra.

  • Jordi

    19/12/2010 16:48

    Nota abans no ho digui ningú; obviament aquest vot “deixat” de CiU també tenia molt de resposta a la agressivitat espanyolista d’Aznar i els seus “compatriotes”, Caverna, Brunete, etc… Molts votants de CiU i segur que algun del PSC varen buscar “refugi” en ERC per la seva posició més clara vers la nació catalana, no per que el votant de CiU hagués virat a l’Esquerra sobtadament, cansats del “nadar i desar” la roba del pujolisme i la (encara) poca claretat de CiU vers que es vol per Catalunya, fora de la falacia del Concert Económic que ja batejen “Pacte Fiscal” per anar trobant sinonims que no siguin exactament el mateix.

  • Alfons L.P.

    19/12/2010 20:12

    No en teniu ni idea.

    L’independentisme és mort. La majoria s’ha passat a l’autonomisme i el poc independentiste que hi queda és friki i dividit.

    Per no parlar de l’abstenció, encara molt per damunt d’unes generals, que denota passotisme d’un parell de millions de catalans de les eleccions catalanes.

  • Jordi

    19/12/2010 23:31

    Perdona Alfons, pero l’independentisme no es mort, ans el contrari. Es cert que està més dividid, que no te per que ser necessariament dolent, pot voler dir tot el contrari que com creix li calen mes opcions. Es cert que hi han un parell de milions de persones que Catalunya no els importa o senzillament “son las elecciones de los catalanes” com alguns diuen. Cert es que si aquests votessin les opcions catalanes serien menors i PSOE (que no PSC) y PP pujarien, això es una realitat, pero no la única. També es pot interpretar que no els importa Catalunya, ni Catalana ni Española.

    un que no esta mort.. al menys crec que encara respiro!

  • Toni Toluges

    20/12/2010 7:31

    Jordi, no ens enganyem: la fita no era “entrar al parlament”. Almenys no ho era entrar-hi amb nomes quatre diputats. Del programa electoral de SI: “Es el moment” que la demanda d’independencia entri “amb una força esclatant” a les institucions i que aquesta opcio obtingui “la majoria dels sufragis”. Amb aquest objectiu es constitueix SI, “per formar el govern” que condueixi el pais a l’Estat propi.

    SI volia recollir l’esperit (euforic) de la manifestacio del 10-J i de les consultes populars, malgrat els analistes ja advertien que una cosa era la manifestacio i l’altre les eleccions. La frustracio es va iniciar amb les primeres enquestes que ni tan sols li donaven representacio, i les poques expectatives van convertir en exit els quatre escons. Pero no ens enganyem, “la fita” no era aquesta.

  • Alfons L.P.

    20/12/2010 11:04

    L’independentisme és una cabòria. No hi ha base social ara per ara i qui sap si mai. Mitjans com el grup Godó van inflar les enquestes sobre el senttiment de la gent per produir un escorament al catalanisme moderat i els hi ha sortit rodó.
    Després els frikis van sorgir per enfonsar ERC. El resultat és a la vista.

    Mentre els uns dormen a la palla els altres van per feina.

  • Miquel P. J.

    20/12/2010 13:27

    L’independentisme és una actitud transversal que ha de cobrir tots els racons de la vida política del país. Les esquerres i les dretes, els partits de matriu espanyola i els d’origen estrictament nacional català han de tenir a l’horitzó les necessitats del poble català. Només somniar en la independència o en la submissió a Espanya NO ÉS UN PROGRAMA. Els que s’han encallat en aquest objectiu tendència i han oblidat proposar un programa seriós … s’han donat la gran castanya. A les eleccions s’ha d’anar amb objectius tendència, però sobretot s’ha de presentar amb persones, discurs, i programes que entengui la gent.

  • Xavier

    20/12/2010 16:29

    Crec que l’independentisme ha fet un pas endavant en convertir-se un projecte global de país que comparteix una certa transversalitat. Els motius ha estat diversos però incidiria en el paper de la societat civil.

    Estem encara a les beceroles i s’ha de continuar treballant perquè la societat “normalitzi” l’independentisme com una opció legítima de futur (encara avui, alguns partits majoritaris catalans miren de “demonitzar” el discurs independentista per arraconar-lo)

    Mentre el debat de l’independentisme busca el seu encaix en l’estructura dels diferents partits catalanistes, la societat civil no pot deixar de pressionar per fer canviar les dinàmiques del país. Les noves propostes sorgeixen des de la societat civil.

  • Ernest

    20/12/2010 20:28

    No ens enganyem, senyors. Els escons al nou parlament ho diuen tot. De 21 escons independentistes que hi havia aquesta legislatura (ERC) a 14 que hi haurà a la propera (ERC+SI). CIU no ha estat ni serà mai un partit independentista, en tot cas és un partit nacionalista o catalanista però la paraula independència no surt mai en els seus discursos. Per a ells la fórmula del peix al cove els va molt bé pel què fa a vots. On és tota la gent que va sortir el 10-J amb el crit d’independència? A CIU? Desenganyam-nos, a Catalunya no hi ha prou base independentista, la gent està molt acomodada (i adormida). Lamento ser tan pessimista, però és tal com ho veig i em costa molt veure-ho d’un altre color més clar.

  • Andreu Orte

    21/12/2010 12:36

    Crec que l’independentisme, a l’igual que l’Espanyolitat, necessiten una revisió conceptual. El que uns consideren independentisme es divideix en independentisme clàssic, sociològic, etc. I el que alguns anomenen espanyolisme inclou persones que, sentint-se i parlant català, no tenen cap problema en seguir mantenint lligams amb la resta de l’estat. En el moment que persones situades al mig dels dos conceptes tenen problemes per ubicar-se, els conceptes entren en discussió. CiU i en el seu moment el PSC d’en Maragall han fet molt per reduir i confondre al màxim l’espai catalanista. El PP ha fet molt per portar a l’extrem l’espanyolisme i el PSC ha fracassat en crear un espai creïble al mig.

  • Robert Garrigós i Castro

    22/12/2010 7:19

    Sigui un sistema de partits bipolar o més fragmentat, el problema del sistema de partits és el sistema de partits. Hem convertit la democràcia en una partitocràcia. Avui llegeixo a aquest diari que la revista El temps ha fet una llista dels diputats del parlament català que es declaren independentistes: 58! Però la disciplina de partit els conté. El que ens cal és un sistema més obert que permeti que els diputats es deguin als seus votants, no a la direcció del seu partit.

  • Xavier Mas

    23/12/2010 13:39

    Potser ja estem arribant al moment en què cal definir la proposta independentista per a poder començar a explicar què conté de forma concreta i explícita, i quin full de ruta s’hauria de seguir. Em refereixo a definir el nostre model d’estat (econòmic, polític, social, legislatiu, etc.), tot allò que hauria de formar part de la constitució catalana i de l’acta fundacional.

    Francament jo ja estic una mica cansat de veure l’opció independentista lligada a la imatge d’un adolescent exhaltat amb una estalada col·locada a l’esquena com si fos una capa. Per favoooorrrrr…..

    Arriba l’hora de posar-ho negre sobre blanc, i de tenir les idees clares de forma seriosa.

  • Pep Sabater

    23/12/2010 15:48

    Xavier Mas, si vols veure una proposta de Constitució Catalana i una proposta d’Estat Català passa’t per:

    http://www.reagrupament.cat

    No és publicitat, ho dic per a que et puguis informar de primera mà…

  • Josep Maria

    23/12/2010 20:55

    Entro per primer cop en aquest debat i m’agradaria que es fes seriosament i que totes les opinions es fessin després de reflexionar.
    Jo vull la indpendència i el que ha passat el 28N era obvi que era inevitable per la increible divisió i curtedat de mires dels dirigents de tots els partis que diuen voler la independència. Si no hi ha unitat d’acció -amb tots els matisos que vulgueu- mai arribarem a ser lliures. Grups com RCat farien un be pel pais i el que diuen que volen si es disolen i s’integren a un gran moviment social multipartidari per la independència.
    No sobre ningú i molt menys ERC, que son els únics amb experiència de govern. Falta humiltat i mires amples, els independentistes que voten CIU i ICV també si haurien d’ntegrar.
    Una Catalunya lliure i democràtica necessita dretes civilitzades i esquerra competent
    Josep M.

  • Miquel Saumell

    24/12/2010 13:12

    Josep Maria,
    Potser no ho he entès bé però sembla que donis a entendre que aquest debat és poc seriós i/o que hi han opinions fetes sense reflexionar. Jo ara llegeixo la teva aportació i no la comparteixo, però no per aquesta discrepància d’opinions se m’acudiria mai dir el que tu dius o almenys insinues d’altres “opinaires”.
    Et desitjo un Bon Nadal, i també pels amics del pati.

  • L’independentisme després del 28-N « Por la paz y la libertad

    25/12/2010 10:43

    […] Publicat a ara.cat […]

  • virginia vallejo mingot

    26/12/2010 20:59

    Jo crec que cada vegada més la gent s’està conscienciant que l’única sortida per Catalunya és la independència. Aquest és un objectiu prou gruixut i important perquè ocupi l’eix a desenvolupar de qualsevol formació política que segueixi aquesta fita. El país pot funcionar( malament però pot) amb les lleis que tenim i els qui liderin aquesta opció tenen prou feina per aconseguir-la i desenvolupar-la. No seria congruent que per governar deixessin en segon terme la independència i fora de les seves agendes. Si això és seriós, que ho és, cal tenir-ho com a prioritari. Penseu quan es va morir Franco, el Sr Suàrez i Las Cortes espanyolas es van dedicar única i exclusivament a fer una constitució i construïr un estat democràtic ( encara que com s’ha vist és pseudodemocràtic). Ara toca des del parlament de Catalunya dedicar-se a construïr un estat Català i no a discutir que si són d’esquerres o dretes. Els que posen aquest tema per davant de la independència és que no s’ho creuen de debó o segurament que tenen por. Ànims! per una Catalunya independent.

  • pep gaya sans

    11/01/2011 18:54

    Jo us invito a seguir el que diran al Palament els líders de SI, l’únic partit nou amb un caràcter exclusivament independentista i sense cap mena d’hipoteca del passat. En quatre mesos han entrat al Parlament tres ments brillants de l’independentisme i en Laporta de gran ressó internacional, de fet és el líder més conegut arreu, sempre serà el president de les sis copes i el forjador del millor equip del món i això ven molt a l’hora d’obrir portes al exterior, pensem que més que el reconeixement de Madrid que mai tindrem necessitem el de les grans institucions internacionals.

  • mercev

    14/01/2011 22:58

    L’independentisme madura i ofereix projectes i no només utopies, dieu amb encert i afegeixo que per primera vegada hi ha al Parlament dos partits que intervindran en els debats des d’aquesta perspectiva. Això ha estat la collita -crec que bona- deguda, en part a la iniciativa més brillant de la política catalana dels darrers temps: la pronunciació de la societat civil a través de municipis i que ha estat recollida encertadament per alguns partits polítics. La bola de neu va creixent, no s’ha aturat, encara que ho sembli. CIU ha rebut el vot de molts independentistes que han interpretat amb massa bona fe la “transició” promesa per
    Mas, el qual espera que algú rebi les primeres garrotades i ells ja s’hi afegiran quan la independència no sigui un risc. i per justificar-ho li han copiat al PP l’argument de la prioritat de la crisi. Però d’aquí a 4 anys votarem tots una altra vegada. Temps al temps.Jo sóc optimista.

  • Elmira

    22/07/2011 9:07

    Smack-dab what I was looikng for-ty!

  • xrfjngkyq

    22/07/2011 14:44

    PQfwNA vrxnjzvjrqvi

  • cffzadeb

    23/07/2011 13:50

    zVEfkL , [url=http://wsiuofodbbpp.com/]wsiuofodbbpp[/url], [link=http://fougaezfznyl.com/]fougaezfznyl[/link], http://tezgepgiajmv.com/

  • tbejdokoxy

    24/07/2011 13:59

    QbsyJk kvmvzmayrppa

  • vvdtyuo

    25/07/2011 16:56

    8aDoYi , [url=http://qhjcaqtkgbvc.com/]qhjcaqtkgbvc[/url], [link=http://qkyayleviomn.com/]qkyayleviomn[/link], http://yjnwjtijlsns.com/

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús