Els partits i la crisi de la ‘mà invisible’

Hi ha un consens ampli en afirmar que la crisi financera/econòmica dels darrers anys serà vista pels llibres d’història com una de les més importants dels últims temps. La sacsejada financera ha tingut conseqüències a diferents nivells i, per alguns, fins i tot suposa un punt d’inflexió important. L’impacte de la crisi, iniciada a finals del 2007 i desenvolupada a partir de l’any 2008, també sembla haver afectat en la manera de fer política arreu del món.

O no. Desitjar el que passarà no equival al que ha passat.

Convé preguntar-nos: quin efecte ha tingut la crisi econòmica sobre el plantejament dels partits polítics? Ha mogut o canviat les seves postures? Per exemple, una de les opinions de fons és que, després del terrabastall econòmic, no és bo creure tant en la llei del mercat i en la mà invisible que  mou l’economia. Per tant, si l’opinió social es mou, i els partits representen les preferències ciutadanes, esperaríem també que les formacions polítiques es moguessin d’acord amb l’opinió ciutadana. Són, per tant, més d’esquerres els partits ara que abans de la crisi? Creuen menys en la “mà invisible”?

Fa uns dies s’ha fet pública la base de dades del Manifesto Project (aquí). Aquest projecte analitza els programes polítics dels partits en diferents eleccions i els codifica segons diversos paràmetres. Inclou un total de 75 eleccions celebrades en 19 països diferents. Un dels continguts que analitza és la famosa escala esquerra-dreta. L’escala situa els partits entre el -100 (extrema esquerra) i el +100 (extrema dreta). He invsetigat el posicionament mitjà dels partits durant l’època recent i n’ha resultat el següent gràfic. En concret, s’hi mostra la mitjana en l’eix esquerra-dreta del 1992 al 2010. Com es fa palès, els partits ha anat progressivament cap a la dreta. L’any 1992 la mitjana era lleugerament superior a -10 (per tant, cap a l’esquerra). En canvi, l’any 2010 la mitjana de tots els partits és de 17,76 (cap a la dreta). Com s’observa, hi ha un important punt d’inflexió l’any 2007-2008, època en què la tendència cap a la dreta ha augmentat.

El problema de tenir en compte l’escala esquerra-dreta és que aquest concepte té altres significats, més enllà de l’econòmic. Un segon problema pot venir de l’agregació de diferents tipus de partits. La lògica diria que no tots es comporten igual. Davant d’una crisi, els partits conservadors o els socialdemòcrates poden proposar solucions diferents. En l’anterior gràfic, però, els estem considerant tots junts.

L’avantatge del Manifesto Project és que podem distingir per famílies polítiques. El següent gràfic mostra l’evolució en la mitjana de l’eix esquerra-dreta pel període 2004-2010 (línia vermella) pels partits socialdemòcrates. He afegit dos indicadors més. La línia blava (Markeco) mostra l’evolució de la creença dels partits (de nou: en aquest gràfic dels partits socialdemòcrates) cap al lliure mercat i l’ortodòxia econòmica per part del govern (l’escala va del -100, màxim rebuig al lliure mercat; a +100, màxim suport al lliure mercat). Addicionalment, la línia verda (Welfare) indica el rebuig cap a l’estat del Benestar (-100) o el suport (+100). El gràfic indica una tendència interessant: els partits socialdemòcrates han anat a la dreta, però no en qüestions econòmiques (de nou, línia verda i blava) sinó en d’altres qüestions (per exemple, en el tema dels valors).

I els partits conservadors? La tendència és molt semblant: han anat (encara més) a la dreta (a excepció de l’any 2007 que, curiosament, indica que els partits conservadors eren lleugerament d’“esquerres”). En termes econòmics, però, la seva posició és semblant a la de l’any 2004.

Per tant, les dades del Manifesto Project indiquen una tendència curiosa. Durant l’època de crisi econòmica recent (2004-2010), els partits (conservadors i socialdemòcrates) han anat a la dreta. Però no ho han fet per qüestions econòmiques, perquè aquestes gairebé s’han mantingut inalterables. Les dades diuen que avui el món (partidista) és més de dretes que fa uns anys. Però no ho és en qüestions econòmiques. Per tant, els partits no han tret cap lliçó de la crisi? O la lliçó que n’han tret no té res a veure amb el tema econòmic?

Etiquetes

10 comentaris

  • Els partits i la crisi de la ‘mà invisible’ « El Pati Descobert

    15/12/2010 15:54

    […] llegint a El Pati dels Tarongers (aquí). LikeBe the first to like this […]

  • Àngel Solé

    15/12/2010 21:09

    Esquerres-dretes? Quina mena d’anàlisi del segle XIX és aquest? Quan afirmeu que les polítiques van “cap a la dreta”, a què us referiu?

    Jo el que he vist és que durant la crisi ha augmentat força l’intervencionisme (rescat de bancs, empreses…) en contra, precisament, de les “polítiques de dreta” que dieu “o liberals segons jo. De fet, les mesures són més aviat keynesianes i no pas de l’ortodòxia económica (neoclàssics) i menys encara dels austríacs.

    Crec que cal diferenciar entre els conservadors, els liberals, els socialdemocrates, la dreta populista (molt itervencionista) l’extrema esquerra marxista…. etc.

  • Toni Rodón

    16/12/2010 0:01

    Àngel,
    Efectivament apuntes a un debat present a la ciència política i arreu: té sentit parlar d’esquerra-dreta avui? Es pot comparar en diferents contextos? Aquesta tema, però, va més enllà d’aquest article… De moment és el que es fa servir i així ho he reflectit.
    El CMP diferencia entre famílies polítiques. He posat només la socialdemòcrata i la conservadora perquè són les majoritàries.

  • Jose R.

    16/12/2010 2:51

    Crec que la paradoxa no la pot explicar només la ciència política sinò la sociologia. La base electoral socialdemòcrata (clases treballadores) en època de vaques flaques amb estats del benestar molt limitats com els mediterranis veuen com els ajuts i els serveis pateixen molta més pressió.

    Aquesta pressió (amb les limitacions econòmiques d’una crisi) fa que pateixin una competició interclase pels serveis de l’estat del benestar. D’aquí que sorgeixin pors i es cerquin valors com “potenciar els nacionals respecte als inmigrants” molt dretans i que no estan relacionats amb els temes econòmics directament. Els partits centre-esquerra no volen perdre electorat i es veuen amenaçats per aquestes pors, per tant dretitzen el seu discurs en aquest àmbit.

    http://www.joserodriguez.info/bloc

  • Marc Sanjaume

    16/12/2010 10:00

    Àngel, jo crec que hem de tenir en compte que això són dades dels programes electorals i no pas de les polítiques dutes a terme. En aquest sentit, penso que els partits segurament no han tingut temps d’incorporar als seus programes les polítiques econòmiques de les mesures anticrisi (o potser les han considerat conjunturals i no pas part del seu ideari). Pel que fa la qüestió dels valors comparteixo la crítica, les esquerres i les dretes es difuminen i com diu en Bauman tot queda líquid…Em sembla interessant el que diu en José R., la teis de la competició enre obrers és antiga però aquí pot tenir molta vigència.

    Salutacions.

  • Gelet

    16/12/2010 15:59

    Certament penso que els debats esquerra dreta del segle XIX i XX queden una mica fora de lloc.El sistema capitalista és el primer interessat en que el treballador tingui tant poder adquisitiu com temps per gastar,inventant-se l’estat del benestar.El futur és l’economía sostenible en totes les vesants.Potser els girs a la dreta es donen per por a perdre aquest indefensable estat del benestar a que ens estaven acostumant.

  • Roser Rovira

    19/12/2010 0:51

    Gelet: El sistema capitalista? Avui dia ja no ens movem en aquest sistema. Ens movem en el sistema financer i d’allò que es tracta és que uns poquets es vagin enriquint de manera desporporcionada, mentrre altres es van empobrint fins arribar a l’estat d’esclavatge. Ens estem movent en un gran Casino on tots volem guanyar molt però ens escuren les bitxaques. Con tinuem vivint en una societatd e classes i l’eox esquerra dreta té més significat que mai.

  • Toni Rodón

    23/12/2010 9:11

    Gelet, Roser,

    Perdó per tardar a contestar. Crec que tots dos feu referència a dues definicions de què pot ser l’esquerra o la dreta avui en dia. Una primera definició és “essencialista” i assegura que aquests conceptes tenen el mateix significat en diferents països i en diversos moments en el temps. L’altra definició és “instrumental” i vindria a dir que avui en dia la gent fa servir les etiquetes com un contenidor on abocar-hi el seu propi significat.

    Una cosa, però, està clara. La gent, fins i tot els que ho critiquen, fa servir aquests conceptes i, de fet, l’eix esquerra-dreta continua sent un potent predictor del vot de les persones.

  • Sergi

    29/12/2010 12:06

    Sense voler treure mèrit a la tasca dels qui han desenvolupat aquest projecte, crec que hem de ser conscients d’una cosa. La ciència política és una ciència amb moltíssimes limitacions i aquest Manifesto ho posa de manifest (valgui la redundància).
    – Té gaire sentit operacionalitzar amb xifres una cosa que no deixa de ser literatura i retòrica?
    – programes en 19 països diferents? De debó creieu que són equiparables el Parti Demòcrata, el Partit Laborista, el PSOE, l’SPD o el Partit Republicà, la Lliga Nord i Rússia Unida? El seu discurs s’ha d’analitzar en marcs totalment diferents, de vegades fins i tot oposats!
    – Com ja s’ha comentat, difereix molt el programa a la pràctica. I això precisament és quelcom que el ciutadà sap millor que ningú.
    Acceptem les limitacions de la disciplina. No passa res si no podem ser tan “científics” com un biòleg. Les regressions no ens ho poden explicar tot.
    En qualsevol cas, enhorabona pel blog i per treballar per donar renom a la dsciplina.

  • Toni Rodón

    05/01/2011 0:02

    Sergi,

    Totalment d’acord amb el que comentes. A vegades la ciència política intenta fer científic quelcom que no ho és, simplement perquè el mètode aplicat respon a criteris científics. Tanmateix, això no ens ha d’impedir de caminar pels “móns” empírics i intentar treure’n profit per explicar la realitat.
    Tampoc ningú pretén que els resultats obtinguts formin part d’un “dogma” absolut en el camp de la ciència política. Al contrari: la qüestió és que la “ciència” (disciplina, si vols) vagi acumulant “realitats” que permetin interpretar el món polític de forma més acurada. I això no és només aspecte de les ciències polítiques. Ho és de les ciències socials i -encara que molts no ho admetin- també de molts aspectes de ciències més “pures” com la biologia.
    Merci pels ànims i pel comentari!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús