Les armes americanes (I)

Consternat per un nou episodi de matança indiscriminada, els Estats Units veuen de nou com les armes de foc són les tristes protagonistes de l’actualitat. L’impacte de la matança a l’institut de Columbine ja va crear un gran impacte en la societat americana. Ara, però, l’intent d’acabar amb la congressista Gabrielle Giffords ha donat una nova dimensió a l’assumpte de les armes americanes: els polítics com a blancs a eliminar.

D’ençà del succés, un dels eterns debats americans s’ha tornat posat sobre la taula: augmentar les restriccions per adquirir armes de foc o deixar-ho en l’status quo? L’editorial del The New York Times d’ahir assegurava: “Les lleis d’armes [d’Arizona] són de les més indulgents, permetent fins i tot a un home pertorbat com Loughner comprar una pistola o portar-la sense permís. […] Ara, havent vist de primera mà l’horror de la violència política, Arizona hauria de liderar la nació en silenciar les veus de la intolerància, demanar el final de les temptacions que porten a massacres i imposar controls als instruments que les permeten”. Com sabem, no tothom pensa igual.

Des d’un punt de vista europeu el debat sobre les armes és difícil. Se’ns fa estrany la recurrència a un argument individual (el dret a posseir armes) quan les implicacions afecten a un tercer en un terreny tan fonamental com el del dret a viure, dret essencial. Els motius que porten a una part important de la societat americana a fer-se amb una arma de foc són diversos, creant una situació complexa d’entendre (i de solucionar) per un observador extern. Només cal recordar, per exemple, que a Arizona la possessió d’armes no constituïa un debat polític. No només això, sinó que Giffords hi estava a favor i ella mateixa posseïa armes de foc a casa seva.

Les darreres enquestes indiquen que el rebuig a restringir l’accés a les armes de foc va creixent (aquí). La tendència és lluny de mostrar el camí de la majoria de països europeus.

Abans d’entrar en els motius, però, convé analitzar l’impacte de les armes de foc sobre la vida americana. Quants morts provoca? El següent gràfic (dades del Centers for Disease Control and Prevention) mostra que entre 1979 i 1998 més de 30.000 persones anuals van morir als Estats Units per culpa d’un tret provinent d’una arma de foc. En el període 1999-2007 la xifra va caure lleugerament, però encara morien al voltant de 30.000 persones l’any per aquest motiu.

Tanmateix, cal fer un incís: la meitat de morts per armes de foc corresponen a suïcidis (es cometrien si no disposessin de l’arma?). L’altra meitat són homicidis: més de 10.000 persones l’any moren per aquest motiu. [Les línies taronja i blava no coincideixen amb l’anterior perquè les segones són extretes d’un altre informe del mateix centre. És per això que l’evolució comença més tard en el temps].

Gràfic1.jpg

Tot i que hi ha nombrosos demòcrates que estan a favor de la possessió d’armes de foc, a nivell ciutadà s’observa com el tema de les armes divideix a demòcrates i republicans, les dues grans “famílies” polítiques. Segons una enquesta feta l’any 2008 per l’ANES (American National Election Studies), el 60,96% dels ciutadans identificats amb el Partit Demòcrata estaven d’acord en què el govern federal augmentés les traves a la compra i possessió d’armes. Per contra, el 36,28% dels identificats amb el Partit Republicà faria el mateix. Dins d’aquesta família política, gairebé el 6% faria encara més fàcil la venda d’armes de foc (la dada no apareix al gràfic).

Gràfic2.jpg

Per què una part important de la societat americana mostra aquesta efervescència per les armes de foc? És, segons alguns, l’amor a la “llibertat individual” el que crea aquesta addicció? Si és així, per què altres societats amb aquesta mateixa tendència (causa) no creen el mateix fenomen (conseqüència)?

La divisió política americana sobre les restriccions a les armes de foc crea un joc de suma zero, en què els moviments de republicans i demòcrates sempre acaben deixant les coses com estan. No sembla que les coses ara hagin d’anar diferent.

[Continuarà…]

Etiquetes

16 comentaris

  • Carlos Carrasco

    11/01/2011 3:01

    “Per què una part important de la societat americana mostra aquesta efervescència per les armes de foc?”

    Suposo que una bona part es veuen gairebé obligats a adquirir una arma per culpa de l’espiral d’armament que es viu a la societat americana. Si saps que una bona part de l’estat on vius va armada i que això augmenta la possibilitat de crims on s’hi vegin involucrades armes de foc, probablement tendiràs a adquirir-ne una també. Amb l’argument de la protecció personal tothom acaba armat i encara més insegur que al principi.

    Per cert, excel·lent article, moltíssimes felicitats!

  • Toni Rodón

    11/01/2011 11:38

    Carlos,
    Totalment d’acord. De fet, en l’altre article que faré (d’aquí una setmaneta) intentaré aprofundir en aquest aspecte que comentes. Em comentava l’altre dia una amiga americana que posseir una arma de foc augmenta per set les probabilitats de ser ferit o atacat amb una arma com a instrument.
    Sense comentaris…

  • Toni Toluges

    11/01/2011 16:53

    Sr. Rodon, es fa dificil entrar en un debat coneixent nomes la primera part de l’exposicio. Amb tot, unes observacions:

    Al meu entendre, no es pot iniciar cap debat relacionat amb la possessio d’armes als Estats Units sense mencionar la Segona Esmena a la Constitucio: “Una milicia ben regulada es necessaria per a la seguretat d’un Estat lliure, el dret del poble a tenir i portar armes no sera violat”. De l’antic dret dels britanics (Bill of Rights, 1689) a posseir armes per a defensar la monarquia (l’origen) es va passar al dret dels estatunidencs (Second Amendment, 1791) a defensar el seu Estat (California, per exemple) quan bona part del poder -inclos tot l’exercit- es va concentrar en el govern federal.

    Historicament, els oposats a les armes esgrimeixen que “milicia” feia referencia a un grup organitzat (regiment o guardia nacional), pero hi ha moltes sentencies del Tribunal Suprem que afirmen que el dret a portar armes no va lligat al grup sino a l’individu (en consonancia amb la Primera Esmena, on la llibertat d’expressio tampoc va lligada al grup -premsa-). Per cert, en aquest tema, no te absolutament cap rellevancia l’adscripcio democrata o republicana de politics o ciutadans.

    Aixi doncs, la resposta a la pregunta “Per que una part important de la societat americana mostra aquesta efervescencia per les armes de foc?”, es el dret. Els estatunidencs tenen un dret que es anterior fins i tot a la Constitucio i no volen renunciar-hi. I aixo respon a la pregunta “per que altres societats amb aquesta mateixa tendencia (que no es com voste apunta la “llibertat individual” sino els drets) no creen el mateix fenomen?”. Els europeus van renunciar a aquest dret.

    Per cert, em sembla una exageracio concloure, arrant d’aquest atemptat aïllat, que els politics son “blancs a eliminar”. Li recordo que a Europa tambe hi ha hagut assassinats de politics i, si fem recompta, intueixo -pels que ara mateix em venen al cap- que no quedariem gaire ben parats.

    Nota sobre que “Les darreres enquestes indiquen que el suport per restringir l’acces a les armes de foc va creixent”. Em sembla que l’article del NYT enllaçat diu exactament el contrari: “The number supporting stricter laws has been gradually declining over the last 20 years”. (El recolzament a lleis mes estrictes [per accedir a les armes de foc] ha anat disminuint gradualment en els darrers 20 anys).

  • Toni Rodón

    11/01/2011 17:53

    Toni,
    Efectivament el tema de la segona esmena és molt interessant i fas bé de treure’l. Però també es podria argumentar el contrari: hi ha molts juristes (i opinadors) que asseguren que la segona esmena no dóna dret a portar armes. Tanmateix, d’ençà que el Suprem va tombar la prohibició d’armes a Washington D.C., l’Estat/els estats només poden posar restriccions al seu accés. Fet que, com es pot imaginar, genera desincentius per accedir a armes de foc.
    Però recórrer a l’argument històric ens porta a adoptar, crec, una postura determinista difícil. És a dir, si la història ho diu, això és així?
    Quant a la qüestió dels polítics, no tenia intenció d’exagerar. Només volia posar èmfasis en el fet que ara l’atac s’ha fet sobre un representant polític, amb la qual cosa la rellevància s'”exagera”. Em dóna la sensació que amb el tema de les armes passa com amb el tema dels accidents d’avions: en termes comparats no són tantes les persones que moren, però l’espectacularitat dels fets els posa a primera plana mediàtic.
    Merci pel comentari!

  • Xavi Alcalde

    12/01/2011 22:46

    Els 30.000 que dius als 80 i als 90 són anuals, no sé si queda clar en aquest redactat.
    La pregunta de si sense armes els suicides ho haguessin fet igual suposo que és retòrica, la resposta és clarament NO. Alguns sí. Altres ho van fer perquè tenien l’arma a prop. Com els morts per accidents. Haguessin passat igual? Vés a saber, però és indubtable que la facilitat de fer servir les armes n’augmenta la probabilitat. De les dues coses, dels suicidis i dels accidents. Dels homicidis és també obvi, crec que en això hi estàs d’acord. Espero que en les continuacions de l’anàlisi es parli del NRA. Ara, també és veritat que hi ha hagut casos (Gran Bretanya, Austràlia, però també d’alguns estats dels EUA) on una massacre com aquesta ha portat a un canvi en la legislació. Per tant, no està tan clar. Mira’t la web de IANSA o de la Brady Campaign o dels Mayors against illegal guns (o alguna cosa així, ho lidera l’alcalde de Nova York). En tot cas, enhorabona pel post!

  • Toni Rodón

    13/01/2011 10:18

    Xavi,
    Anuals, sí. Ho he especificat millor.
    Gràcies per la recomanació de web. No les coneixia totes.
    I sí: el segon article parlarà de la NRA. Això serà la setmana que ve.

  • Toni Toluges

    13/01/2011 20:55

    Algunes dades:

    Sobre els assassinats i suicidis i les armes de foc: “Per a demostrar que a mes armes mes morts i a menys armes menys morts, es necessitaria demostrar que en els països amb moltes armes es produeixen mes morts, i que en els països que han imposat estrictes controls sobre les armes han aconseguit reduir substancialment la violencia criminal (o els suicidis). Doncs aquesta correlacio no s’observa quan es fa la comparacio en un gran nombre de països de tot el mon”. (Conclusio de “Reduiria els assassinats i suicidis la prohibicio d’armes de foc?”, Harvard Journal of Law & Public Policy).

    A la mateixa conclusio negativa va arribar un “extensive, statistically sophisticated” estudi fet la decada anterior comparant els EUA amb l’aplicacio de les politiques restrictives del Canada. Els resultats van sorprendre tant que fins i tot l’autor va haver de justificar-se dient que no havia fet l’estudi per a “absoldre” (“exonerate”) les armes. (Mateixa font).

    Les lleis restrictives no han servit de res. Per aixo -com diu l’article del NYT citat a l’article- cada vegada tenen menys suport. O com recordava La Vanguardia de fa uns dies, Washington DC te una de les lleis mes restrictives… i la taxa d’homicidis per arma de foc mes alta dels EUA. Aixo podria ser degut, com explicava fa temps Sala i Martin, a que la immensa majoria d’homicidis es cometen amb armes il.legals (per i contra delinqüents).

    Sobre els accidents amb armes de foc: Les morts per accident amb armes son nomes el 0.8% de tots els accidents als EUA. Es mes facil morir en un accident de transit (42%), per una caiguda (15%), enverinat (14%), cremat (3%), ofegat (3%), etc. que per un tret accidental. (Center for Disease Control, 2001). Potser cal recordar que els accidents amb armes inclouen els d’una activitat tan extesa als EUA com es la caça.

  • Toni Rodón

    13/01/2011 23:25

    Toni,
    Gràcies per les dades i l’explicació!
    No acabo d’estar d’acord, però, en comprar els accidents amb armes de foc amb altres accidents molt diferents. Ens pot portar a l’errònia conclusió que, com que representen un percentatge minoritari, no cal preocupar-se’n. Com deia en un comentari, el tema de les armes es notifica àmpliament pels mitjans (i amb raó) i pot portar a la conclusió que tothom mor o té accidents per aquest motiu.
    Pel que fa a la primera frase, efectivament té part de raó. Però és un contrafàctic difícil de demostrar. És útil comparar-ho amb altres contextos, però el realment útil és comprar-ho amb un mateix, fet difícil de testar. A més, porta a arguments perillosos. Fins i tot si als EEUU es restringís molt l’accés a les armes i els morts per armes de foc fossin els mateixos, aleshores hauríem d’argumentar que caldria treure les restriccions?
    Al meu parar cal distingir les causes i les conseqüències de portar armes. Que les conseqüències siguin “testimonials” o relativament baixes, no vol dir que les causes siguin vàlides.

  • Toni Toluges

    14/01/2011 14:24

    Sr. Rodon, evidentment que s’ha de comparar els accidents amb armes de foc amb d’altres accidents “molt diferents”. De tots els ‘mals’ (accidents, malalties, deutes, enemics, etc.) se n’ha de fer comparacions equivalents per a saber a quin s’ha de parar atencio preferent. Aixo no vol dir, pero, que per pagar l’hipoteca hom deixi de preocupar-se de la factura del sastre.

    Les restriccions a tenir armes (es la tercera vegada que ho argumento) no tenen un efecte significativament dissuasiu sobre el crim. L’experiencia de Washington DC es clara: si hi ha problemes per adquirir un arma, es compra en el mercat negre o en un Estat vei (Maryland o Virginia). Aixo no vol dir, pero, que no s’hagi de regular la venda d’armes (i de tot allo que se’n pugui fer un us abusiu).

    Quan a les “causes” per tenir armes (que es diferent a “portar” armes) nomes n’hi ha una: el dret atorgat als ciutadans per la Segona Esmena. No n’hi ha d’altra. I es una causa “valida” perque ha estat repetidament ratificada pel Tribunal Suprem.

  • Xavi Alcalde

    29/01/2011 21:56

    Home, citar un sol article per validar una tesi… és com a mínim qüestionable. Però si a més l’article fa servir dades estadístiques “de molts països”, llavors la manipulació i la demagògia estan gairebé assegurades. No m’entengueu malament, em refereixo a que les dades es poden cuinar per tal que et donin els resultats que tu busques. I més en aquests tipus d’estudis. La única forma de comprovar si la llei funciona o no és en un mateix país. I, en concret, i d’això és del que estem parlant, als EUA. Perquè ja als temps de Clinton van estar prohibides les armes d’assalt. Quin van ser el resultat? Doncs ni tan espectacular com pensarien alguns, ni tan insignificant com voldrien altres. El problema principal és que és una cosa que no es pot valorar a curt termini. Triga uns anys a tenir efectes. Mireu les dades al Washington Post http://fb.me/RqLW9PyR

  • Toni Rodón

    01/02/2011 10:59

    Hola Xavi,
    Merci pel comentari. Però no t’acabo d’entendre. No veig que compari amb d’altres països…
    En tot cas, no passa pas res per fer-ho. Mètode comparatiu: busques casos semblants amb efectes diferents o casos diferents amb efectes semblants.
    Tampoc entenc el tema del curt-llarg termini. Aleshores, és una qüestió de temps o de polítiques? O de les dues coses?

  • Steffie

    23/07/2011 17:52

    Ya learn smoehtnig new everyday. It’s true I guess!

  • eeeoam

    24/07/2011 11:15

    8s4QGW pwnuzusunddf

  • cfkvlgpliqx

    24/07/2011 15:31

    qfhtyC , [url=http://cewadboeerew.com/]cewadboeerew[/url], [link=http://rpfuyhvlikyl.com/]rpfuyhvlikyl[/link], http://dcrjpqtbgsxd.com/

  • amvyhbldldt

    26/07/2011 11:05

    iMtCym iscbucxmubzr

  • rbadwow

    26/07/2011 15:14

    MIsQ0D , [url=http://lhmthwlqvebt.com/]lhmthwlqvebt[/url], [link=http://xjjobjwojpvq.com/]xjjobjwojpvq[/link], http://tnumwcfbsrez.com/

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús