Un argument fal·laç

La necessitat de recentralització de l’Estat de les autonomies justificada per la crisi econòmica ha entrat finalment a l’agenda política i sembla ser que ho ha fet per quedar-s’hi. L’argument no és nou i agrada: les autonomies són les culpables de la crisi. Deixant de banda el fet que – sí un cop més – l’argument no sol passar de ser una disfressa de la defensa a ultrança de l’unitarisme jacobí, agafat seriosament resulta còmic a més de fal·laç.

En primer lloc, fent una mica de política comparada cau pel seu propi pes que la descentralització fiscal incentiva les economies dels Estats i no al revés. S’han recentralitzat els Estats Units, Àustria, Alemanya o el Regne Unit arran de la crisi econòmica? No. I no només no ho han fet sinó que les institucions internacionals com ara l’OCDE o el Banc Mundial recomanen la descentralització com una mesura per millorar l’eficiència i la governabilitat, a més a més, diversos processos de descentralització fiscal continuen oberts com la comissió Calman a Escòcia impulsada pels diputats laboristes. La qüestió, però, no és només el fet de no mirar més enllà del melic, és més greu. Com es pot culpar les autonomies del desastre econòmic si les seves competències en la matèria són extremadament limitades i Madrid decideix les condicions, els tributs i les característiques del model fiscal?

I és que, aquesta és la segona raó: les autonomies tenen un marge ínfim de decisió sobre el seu esdevenir fiscal però en canvi tenen la responsabilitat de finançar els serveis que proveeixen; l’autonomia fiscal de fet és virtual en el cas espanyol respecte les democràcies federals.  En concret quatre grans limitacions fan que això sigui així: (1) Les CCAA poden crear tributs, però resulta que gairebé tot està gravat per l’Estat, inventar tributs sol ser impopular i ruïnós quan no queden fets imposables. D’altra banda, fins i tot els tributs cedits són regulats per l’Estat, a les CCAA només els queda l’opció d’aplicar-hi un recàrrec amb conseqüències similars a inventar tributs; (2) El model general de finançament és definit per l’Estat, ja que cal que sigui aprovat per llei a les Corts, el Govern central té sempre l’última paraula a l’hora de fixar els criteris de redistribució; (3) El repartiment en forma d’inversions dels diners recaptats sempre és decidit pel Govern central, el cas de les infraestructures és prou il·lustrador. I finalment (4) la taxa de variació del PIB emprada per determinar l’equilibri pressupostari és determinada exclusivament pel Govern central, no obstant, les sancions per incompliment d’aquest equilibri recaurien sobre les CCAA.

Que els dos grans partits culpin ara les autonomies de la desastrosa situació de les finances públiques, ja ho dèiem, es pot interpretar de dues maneres: o és l’enèsima cortina de fum per desviar l’atenció dels veritables problemes que hauria d’afrontar un Executiu mínimament seriós, o el nivell de debat de la política espanyola ha tocat fons.

Etiquetes

18 comentaris

  • Un argument fal·laç « El Pati Descobert

    17/01/2011 18:11

    […] llegint a El Pati dels Tarongers. LikeBe the first to like this […]

  • Tweets that mention Un argument fal·laç – Ara.cat — Topsy.com

    17/01/2011 19:24

    […] This post was mentioned on Twitter by silviamartinez, martiadroher and others. martiadroher said: RT @elpatidescobert: Recentralització i crisi, fal·làcies centralistes: http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2011/01/17/un- … […]

  • Arnau Fuentes

    17/01/2011 19:25

    O la tercera opció: ambdues son correctes. I el nivell va tocar fons fa massa temps…

  • aubachs

    17/01/2011 20:37

    Com bé dius la descentralització fiscal incentiva -competitivament- les unitats ‘federades’, però la seva creació no és ben bé per motius econòmics; sempre hi ha una decisió política. En el sentit invers, com sabem, l’opció d’homogeneitzar el procés autonòmic espanyol (és a dir, combinant descentralització i homogeneització) té una motivació política, no econòmica o simplement ‘tècnica’. L’opció asimètrica (que podia haver-se combinat amb un model general de l’estat més o menys descentralitzat en el seu conjunt) es va abandonar aviat com a model des de l’estat, tot i que la Constitució permetia aquesta interpretació (en la línia Herrero de Miñón, per entendre’ns). En realitat, també en els models d’organització territorial hi ha ‘modes’, i la necessitat de ‘cooperació horitzontal’, ‘recentralització’, ‘resimetrització’ etc, tampoc no és exclusiu del cas espanyol. La clau de futur, al meu parer, no és si el procés és nou (que no ho és, com sabem, entre altres, els qui hem posat -o perdut, no ho sé- temps en el tema) o si tindrà continutat (que la tindrà molt probablement). La clau és -insisteixo, al meu parer- si la resposta de Catalunya serà similar a la que ha exercit en el passat o bé diferent.

  • Gelet

    18/01/2011 8:27

    Si poden crear tributs jo ho faria,Catalunya hauría de ser encara més cara per viure-hi que els altres llocs.potser marxa algú que ho veu injust,clar que un català es queda.

  • Marc Sanjaume

    18/01/2011 12:24

    Hi estic d’acord Aubachs, hi ha “modes” i Espanya potser no és l’única. Però l’argument econòmic desconec si és tan fort a altres llocs. Una cosa és parlar-ne en termes d’equitat (o solidaritat, malentesa o no) però fer creure que genera ineficiència des de Madrid coneixent la burocràcia espanyola no deixa de ser graciós.

    Home Gelet, crec que si fos més cara hauria de poder proveïr serveis perquè compensés, sinó seria un mal negoci!

  • Gelet

    18/01/2011 23:14

    Es clar que ha de ser a canvi de serveis, ja que la intenció del govern central és retallar-los,però tot i així molta gent ho trobaría massa car.Hem de pensar que amb el nostre nivell de sous sería difícil viure a Alemania per molts serveis que doni l’estat.

  • Toni Toluges

    19/01/2011 16:19

    Sr. Sanjaume, permeti’m anar a la font i veure les causes que justificarien, segons el PP (i potser el PSOE), que “les autonomies son les culpables de la crisi [de l’Estat autonomic]”. La font es el document “Por un Estado Autonomico racional y viable”, editat per la FAES i que citat per Aznar va iniciar el debat. Al meu entendre, exposa dues causes primeres (i com evitar-les):

    1. La ineficiencia en la prestacio de serveis. “La enorme disparidad de la poblacion de las CCAA hace dificil pensar que todas ellas tengan el tamaño adecuado para prestar los servicios que les estan atribuidos”. Es a dir, no te sentit que totes les CCAA tinguin les mateixes competencies.

    Despres de recordar que Alemanya va redimensionar els länder “forzando su agrupacion”, proposa el mateix: agrupar Comunitats. Pero conscient que aixo pot resultar impossible, l’autor suggereix, com a mesura alternativa/complementaria, modificar l’article 145 CE (el document fa referencia erroniament a l’art. 166) per tal d’estimular “la gestion y prestacion conjunta de servicios entre distintas Comunidades”, cosa que l’actual redactat practicament impedeix.

    2. La inestabilitat de les normes. “Mientras la cuantia de la financiacion dependa de mayorias parlamentarias coyunturales, el incentivo para ejercer una mayor presion politica sobre el Gobierno central sera poderoso”. Es a dir, mentre els resultats electorals a l’Estat permetin a les CCAA negociar noves competencies o millorar els ingressos, no hi haura estabilitat economica. Evidentment, l’autor pensa en Catalunya pel pes politic que te al Congres per fer i desfer majories.

    Per evitar-ho, l’autor proposa la “constitucionalizacion” de les normes, el que implicaria que “las reglas solo podran ser modificadas en el futuro mediante el acuerdo de los dos grandes partidos politicos nacionales”.

    Reflexio final: La reforma es de fons i potser ens perdem en debats sobre detalls que quedaran en paper mullat quan la “constitucionalizacion” imposi les normes i elimini tot debat. Per sempre mes o… “si algo ha dejado meridianamente claro la reciente sentencia del Tribunal Constitucional es que la Constitucion no conoce otra nacion que la española. A partir de ahi, la generacion actual tiene que ser capaz de encontrar un nuevo compromiso valido, al menos, para las proximas decadas”.

  • Marc Sanjaume

    20/01/2011 11:23

    Sr. Toluges li agraeixo les cites del document, no he tingut el gust de llegir-lo encara i vostè en fa un bon resum. Respecte els arguments he de dir que el primer em sembla del tot inversemblant perquè les federacions solen tenir unitats de “mides” diferents (vegis el Canadà, els EUA, la Índia, o si es vol la mateixa UE), a més a més, no seria un argument per recentralitzar, en tot cas, sinó per asimetritzar. El segon argument crec que barreja pomes amb peres. Certament el Congrés podria actuar com una cambra estatal, un home (i dona) un vot, si el Senat fes la funció de cambra territorial que fa als models federals. D’altra banda, l’argument de la “unitat normativa” lligat a l’economia fa referència a la necessitat de preservar allò que anomenen la “unitat de mercat” que, francament, si tots som dins de la UE no entenc quin sentit té parlar d’aquesta suposada amenaça, que jo sàpiga els aranzels han passat de moda dins la UE. Finalment, la qüestió del TC és un cop més la idea “monista” del demos, que diu el mestre Requejo. Em temo que aquest darrer és el locus del discurs recentralitzador: la sagrada unitat de l’Estat. I amb aquest argument sembla ser que no hi ha res a fer perquè, pels que redacten l’esmentat document, sospito que ve de la “gracia de Dios”.

    Gràcies pel comentari!

  • Toni Toluges

    21/01/2011 12:17

    Sr. Sanjaume, quan el document de la FAES proposa agrupar CCAA i recorda el cas alemany no ho fa pensant en una Espanya federal (seria noticia de primera plana), sino nomes per a recordar que no es una proposta extravagant. El document tampoc proposa que les CCAA tinguin la mateixa “mida” sino “el tamaño adecuado para prestar los servicios que les estan atribuidos”. No es un argument per a “recentralitzar” (ningu ho ha dit) i em sembla que tampoc per “asimetritzar”. Tot el contrari, podria ser l’excusa per a igualar les competencies de totes les CCAA (seguint tambe, el model alemany).

    Quan es refereix al “segon argument”… em perdo. Congres? Senat? Unitat normativa lligada a l’economia? Unitat de mercat? Aranzels? No hi se veure cap relacio amb que les competencies i finançament de les CCAA siguin incloses a la Constitucio (seguint, una vegada mes, el model alemany).

    Finalment, la “sagrada unitat de l’Estat” esta reflectida a totes les constitucions excepte -que jo sapiga- la danesa, que contempla la possible segregacio dels territoris depenents (Groenlandia, que ja ha donat el primer pas, i les Illes Faroe). Per cert, la Constitucio francesa, despres de sentenciar que “França es una Republica indivisible”, assegura que “la seva organitzacio es descentralitzada” (!).

  • Marc Sanjaume

    21/01/2011 17:18

    Un cop més gràcies pel seu comentari. A veure, sobre el primer argument estic d’acord amb el que apunta: podria ser una excusa igualadora de competències. Jo deia que podia servir per asimetritzar en cas que s’arribés a la conclusió que unes poden prestar determinats serveis i d’altres no pel fet de ser de mides diferents. Evidentment sospito que aquest no és l’argument de la FAES.

    El segon argument continuo pensant que barreja molts temes en un: partits d’àmbit no estatal al Congrés, unitat normativa i estabilitat econòmica són cadascun un debat per si mateix.

    Bé, la unitat de l’Estat volia dir que és “sagrada” perquè a vegades sembla que sigui més important que la mateixa democràcia, si més no per a alguns en el cas de l’Estat espanyol. Casos interessants a part del que esmenta vostè són els de Etiòpia o St.Kittis-Nevis que han constitucionalitzat la secessió. Tot i així, em sembla que entre la “unitat indissoluble” i constitucionalitzar la secessió hi ha un cert marge de maniobra, si més no per mantenir un debat racional sobre el model territorial espanyol.

  • Toni Toluges

    22/01/2011 23:30

    Sr. Sanjaume, sense anim de discusio, permeti’m filar una mica prim. Quan he posat el cas de Dinamarca no he emprat la paraula secessio sino segregacio. I aixo perque entenc que la secessio implica una decisio unilateral. En aquest sentit, el concepte “constitucionalitzacio de la secessio” seria antagonic en si mateix. La separacio constitucionalment prevista (St. Kittis and Nevis o en el seu moment Serbia i Montenegro) o autoritzada (Dinamarca), no seria una secessio. Si que ho seria la separacio de Kosovo.

    No coneixia el cas d’Etiopia i certament es interessant… pero enganyos. Segons la Constitucio, “cada nacio, nacionalitat i poble d’Etiopia te el dret incondicional a la lliure determinacio, inclos el dret a la secessio”… pero no d’Etiopia, sino de l’Estat federat del que forma part: “Les nacions, nacionalitats i pobles que estan dins d’un dels estats [federats] tenen el dret a establir els seus propis estats” que “automaticament i sense necessitat de demanar-ho formaran part de la Republica Democratica Federal d’Etiopia”. Es a dir, la lliure determinacio i el dret de secessio no passa d’un simple moviment intern.

  • Veruca

    31/07/2011 11:43

    You’re on top of the game. Thanks for shranig.

  • pelhgbosqy

    01/08/2011 9:05

    6lIcDk qdjqojygipbv

  • lklzxsgzkj

    01/08/2011 13:30

    kyMdjy , [url=http://cnwhuzlbhyde.com/]cnwhuzlbhyde[/url], [link=http://kanezbdjwjmd.com/]kanezbdjwjmd[/link], http://mhhkihgnngdq.com/

  • jjgjklisdnd

    02/08/2011 10:06

    flaYbA gubzlgsbpeho

  • kirykez

    02/08/2011 14:11

    Ta4Qj7 , [url=http://zksxlrbmipgw.com/]zksxlrbmipgw[/url], [link=http://cbqdlspxurvk.com/]cbqdlspxurvk[/link], http://qwcjmsmkjenm.com/

  • Tonibcn

    22/01/2013 22:50

    No he pogut evitar-ho però revisant el google m’he fixat que el Sr. Toni Toluges apareix en la majoria de debats de diaris catalans i de blogs on es parla de la independència de Catalunya. ho fa sempre amb un discrus estructurat, sempre en contra de l’opció del dret de decidir i sempre amb llargs discursos político-periodistics sense entrar mai en la gran pregunta: per que ? per que està passant tot això? per que els catalans s’han tornat bojos i volen sortir d’espanya? Això el Sr. Toluges ho obvia. Només parla de raons i més raons sobre el fet en si de si és o no líciti decidir, del resultat possible de la consulta etc etc però no el per que. I tot això em porta a la segúent pregunta: si perd tant de temps en aquesta “croada” serà per algun interès. Qui s’maga darrere d’en Toni Toluges? Un polític del parlament? Un periodista d’algun mitjà de comunicació? En fi… Sr. Toluges segueixi argumentant tot el que vulgui a Catalunya és ben lliure de fer-ho sense cap problema (a Espanya ja ho veuriem si podria fer-ho en un cas oposat totalment). Salut.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús