Català, basc i gallec: la xocolata del lloro

La setmana passada finalment entrava en vigor la modificació del reglament del Senat espanyol que permet als senadors emprar el català, el basc o el gallec en les seves intervencions –a excepció, no fos cas, de les interpel·lacions als membres del govern-. La reacció dels sectors més espanyolistes no es va fer esperar. Sota el paraigües de la crisi econòmica, des de diversos sectors de la societat espanyola s’ha posat el crit el cel pel que suposa, segons ells, un autèntic dispendi de recursos públics.

Avui, a El Pati dels Tarongers, volem abordar aquest tema per posar al descobert el fet que, darrere de l’argumentació de la crisi i de l’elevada despesa econòmica que això suposa, no hi ha més que un rerefons polític.

En primer lloc s’ha argumentat que ara mateix no és un bon moment per a dur a terme aquest tipus de polítiques, perquè en temps de crisi, tothom s’ha d’estrènyer el cinturó. Aquest argument és molt semblant al que, en el seu moment el President José Montilla ja va plantejar quan se li va preguntar si donava suport a la celebració d’una consulta sobre la independència, i la seva resposta va ser, sense embuts, que això no tocava en temps de crisi. En ambdós casos es recorre a un argument de força major i que suposadament ha de condicionar negativament l’aplicació d’aquella política per tal d’evitar haver de donar una resposta en clau negativa. Sobre un argument de no fàcil justificació, es busca una idea de consens superior. Així doncs, quan la crisi hagi amainat, la justificació per no acceptar el català, basc i gallec al Senat o per la celebració d’un referèndum sobre la independència quina serà? Si l’any vinent –mal em pesa que no serà així- l’Estat espanyol creix un 2%, ja no s’hi oposaran?

En segon lloc, també s’ha argumentat que els 350.000 euros anuals que suposa l’entrada de les llengües cooficials al Senat és una gran despesa tenint en compte que els Senadors ja saben parlar el castellà. És cert que aquests diners suposen una gran despesa per l’Estat? Vegem amb unes quantes dades què representen aquests 350.000€ en relació a altres partides pressupostàries:

–          Els 350.000€ suposen un 4,15% dels 8.434.280€ que cobrarà la família real espanyola aquest 2011, en temps de crisi.

–          O el 0,004% del total dels 8.560.089.000 del pressupost del Ministeri de Defensa espanyol.

–          I el 0,15% dels 228.200.300€ que, dins del Ministeri de Defensa destinen a Asesoramiento para la protección de los intereses nacionales, o el 0,05% dels 652.097.790€ destinats a les mútues privades pels soldats de l’exèrcit.

–          Però també suposa el 0,02% dels 1.298.879.060€ de pressupost d’un Ministeri com el de Cultura, que té totes les competències transferides a les autonomies.

–          El 0,16% del Pressupost de les Corts Generals per l’any 2011 (Congrés i Senat, 216.421.090) (lamentablement les dades del Senat no estaven desagregades).

–          El 0,00017% del total dels Pressupostos de l’Estat del 2011 (209.611.669.760€)

–          Menys del triple del sou de Mariano Rajoy (107.952€ anuals) en tant que diputat de les Corts (3126€ mensuals), despeses d’allotjament de diputat (870€ mensuals) i com a líder del PP (5000€ mensuals) -amb la diferència que d’aquesta partida en cobren 25 traductors i intèrprets.

–          I si assumim, per exemple que 10 milions de persones a tot l’estat estan a favor d’aquesta mesura (entre els habitants dels Països Catalans, d’Euskal Herria, de Galícia i d’altres persones amb certa consciència lingüística d’arreu de l’estat) aquesta mesura tindrà un cost per persona i any de 3,5 cèntims. Més, no cal dir, que les subvencions públiques anuals que es donen a la Fundació FAES, 10 cops superiors al cost de traduir al català, basc i gallec les intervencions del Senat.

Veiem doncs que sota l’argument de la crisi i de la gran despesa, no s’hi amaga res més que una posició política molt intensa en contra de la pluralitat lingüística de l’estat. I és que no tothom ha tingut la valentia del senyor Joaquín Leguina, polític socialista diputat al congrés fins el 2008, que sense pèls a la llengua ha declarat, solemnement que “de la traducció al Senat no em preocupa el cost, sinó la baixada de pantalons”.

Etiquetes

9 comentaris

  • Manel Bargalló

    21/01/2011 23:15

    Bon article i seria bo quan es gasta amb l’institut Cervantes que paguem els catalans i no fan res pel català

  • Tweets that mention Català, basc i gallec: la xocolata del lloro – Ara.cat — Topsy.com

    22/01/2011 2:11

    […] This post was mentioned on Twitter by jaume lleal, El Pati Descobert. El Pati Descobert said: Català, basc i gallec: la xocolata del lloro – Ara.cat http://t.co/LEAjRRz via @diariARA #fb […]

  • MP BCN

    22/01/2011 12:09

    el més fort és que es gastin diners en pagar un traductor de valencià a espanyol a part…

  • Carles Rubio i Castellano

    22/01/2011 19:02

    Mirem-ho des d’una altra banda. Gràcies a la diversitat lingüística, s’han creat vint-i-cinc llocs de feina. Que entre els traductors també hi ha força atur!

  • Silvestre

    22/01/2011 22:38

    Ja que paguen un traductor de “valencià”, per què no en paguen un d’andalús oriental, un altre d’andalús occidental, de murcià, de manxec o de canari? Què es pensen? que tots els valencians parlem igual? Això no seria una bona oferta de llocs de treball?
    Estem arribant a situacions absolutament ridícules amb uns polítics que o bé són uns ignorants, o be -més probablement- fan com si ho fossen.

  • marcguinjoan

    23/01/2011 21:57

    Manel, ho he consultat i el pressuspot de l’Instituto Cervantes és de 103,4M€ per l’any 2011 (http://ves.cat/aq6g). No cal fer gaires números per veure que la traducció suposaria prop del 0,3% del total del pressupost.
    Carles, totalment cert: estan promocionant el famós Plan E, que a vegades consisteix en aixecar carrers per tornar-los a tapar, i ara que estem donant feina a 25 traductors, tots posem el crit al cel. Un altre argument ben fal·laç.
    I finalment pel que fa a això del valencià, és vergonyós, no s’entén de cap manera el que estan fent; de fet, ni la mateixa traductora de “valencià” ho entén: http://tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=94070&Itemid=26.
    gràcies a tots pels comentaris.

  • Brétemas » O Senado e as linguas

    24/01/2011 7:50

    […] destinada ao pagamento dos traballos profesionais de vinte e cinco tradutores e intérpretes, que constitúe apenas un dez por cento das subvencións públicas recibidas nun ano pola Fundación FAES, o 0,2% do orzamento do Ministerio de Cultura ou o 0,16% do das Cortes Xerais para o 2011. Sen […]

  • Toni Toluges

    24/01/2011 14:12

    Sr. Guinjoan, ha demostrat (calia?) una obvietat: 350.000 euros no suposa cap “gran despesa” per a l’Estat. Pero es que, a sobre, ningu ho discuteix aixo. Com voste mateix recorda, el que es discuteix es la despesa… “tenint en compte” que els senadors ja saben parlar el castella. Es a dir, es considera una gran despesa, no per la quantitat, sino per (suposadament) innecessaria.

    Dit aixo, la necessitat o no de la mesura ja es va debatre al Senat amb motiu de la reforma del reglament, i si es va aprovar va ser perque la majoria la va considerar necessaria. Es pot seguir discutint, pero sobretot, el que han de fer els que la creuen innecessaria es sumar vots per a suprimir-la. Per cert, l’argument de que no es un bon moment per aplicar la mesura cau pel seu propi pes: es va aprovar el juliol de 2010, ja en plena crisi.

    Pel que fa a les dades, permeti’m una precisio: la familia reial no “cobra” 8.434.280 euros. Aquest es el pressupost de la Casa reial, es a dir, de la presidencia de l’Estat. Com que aquesta dada es pot emprar demagogicament (no dic que voste ho faci), recordo que “encara que es complicat fer comparacions equilibrades del cost de la monarquia espanyola amb el cost d’altres monarquies europees o fins i tot d’algunes presidencies de republica”, El Pais facilitava aquestes dades: Monarquies: Espanya 9M d’euros, Suecia 12M, Regne Unit 51M. Republiques (els presidents tenen moltes mes atribucions que els monarques): França 100M, Italia 200M.

  • Agpti » Xaneiro 2011

    16/02/2011 17:37

    […] Català, basc i gallec: la xocolata del lloro […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús